Alcohoool, alcohooool...

M'han enviat un mail que m'ha fet molta gràcia i que m'ha fet pensar en dissabte...:P

PROPIEDADES DEL TRAGO:
Quita la angustia. Extingue la culpa. Hace olvidar. Suelta la lengua. Afloja ropa. Lima asperezas. Arregla corazones rotos. Acerca amigos. Sierve de aperitivo. Se te olvida el hambre. Apresura desenlaces. Causa rubores. Elimina la timidez. Afina tu voz. Levanta tu ánimo. Fomenta relaciones románticas. Te da calor. Hace compadres. Cierra tratos. Abre las piernas. Aligera los caminos. Acorta las esperas. Festeja la compañía. Cura la tristeza. Aumenta la alegría. Mejora la digestión. Mata las lombrices. Saca la belleza escondida. Mueve calles, postes, puertas y escaleras. Abre cinturones, baja cierres y arranca botones. Disminuye el atino. Provoca ronquidos y sobresaltos. Te hace hablar otros idiomas.
Por eso y más... ¡SALUD!

EL CONSUMO DE ALCOHOL
Causas, efectos secundarios y posibles soluciones:
1.- Síntoma: Pies fríos y húmedos.
Causa: El vaso está siendo agarrado en ángulo incorrecto.
Solución: Gira el vaso hasta que la parte abierta quede hacia arriba.
2.- Síntoma: Pies calientes y mojados.
Causa: Ya te measte.
Solución: Ve a secarte al baño más próximo.
3.- Síntoma: La pared de enfrente está llena de luces.
Causa: Te has caído de espaldas.
Solución: Posiciona tu cuerpo a 90º con respecto al suelo.
4.- Síntoma: Tu boca está llena de colillas de cigarros.
Causa: Te has caído de bruces sobre el cenicero.
Solución: Escupe todo y enjuágate la boca con un buen "gintonic".
5.- Síntoma: El suelo está borroso.
Causa: Estás mirando a través de un vaso vacío.
Solución: Más de tu bebida favorita.
6.- Síntoma: El suelo se está moviendo.
Causa: Estás siendo arrastrado.
Solución: Pregunta a dónde te llevan por lo menos.
7.- Síntoma: Oyes que la gente habla produciendo un misterioso eco.
Causa: Tienes el vaso en la oreja.
Solución: Deja de hacer el payaso.
8.- Síntoma: Tu padre está muy raro y todos tus hermanos te miran con curiosidad.
Causa: Te has equivocado de casa.
Solución: Pregunta si te pueden indicar por dónde queda la tuya.
9.- Síntoma: Un enorme foco de luz de la discoteca te ciega la vista.
Causa: Estás en la calle tirado y ya es de día.
Solución: Café y una buena siesta.

(Les millors per mi, la 7 i la 8 XDXD)

Resumint...

Que hi ha dies que és millor no llevar-se...

He creado un ángel verde y gris, que se pasea de noche, no lo puedo ver. Está donde la luz que dicen que hay, donde terminan los sueños de la realidad, donde se escapan los niños si no quieres más; donde se ahogan los gritos de mi mitad. He creado un ángel verde y gris, a veces le hablo bajito, por si está. Le busco por la calle del caminar. A veces le echo de menos si tú no estás, a veces tengo que hacer de tripas corazón. A veces tengo que huir, porque no puedo más. En qué estrella estará, para cuidar de él. Me pasaré la vida sin dormir. En qué estrella estará mi dulce corazón, por qué me roba la vida y la razón. Dime quién vendrá a ocupar su lugar, por qué mis sueños se rompen de golpe. Donde terminan los sueños de la realidad, donde se ahogan los gritos de mi mitad. En qué estrella estará, para cuidar de él. Me pasaré la vida sin dormir. En qué estrella estará mi dulce corazón, por qué me roba la vida y la razón. Dime quién vendrá a ocupar su lugar, por qué mis sueños se rompen de golpe. Quiero irme con él.
En que estrella estará - NENA DACONTE

Luces

Desvariant amb una sola frase...

Las luces blancas se encienden sin previo aviso. La música suena más alto ahora, en un sin sentido de palabras que mi cabeza no consigue descifrar. El camino de vuelta a casa se tambalea bajo mis pies mientras el alba empieza a despuntar. Cuando cierran los bares, mientras el mundo duerme. Cuando cierran los bares, los sueños se escurren. Cuando cierran los bares, cierran los corazones. La última canción sonando todavía en mis oídos. Mientras, en la calle, gente amontonada con ganas de más, y gente rezagada con ganas de sueño. Risas falsas, miradas escondidas, cantos que se lleva el viento. Esperando para tener otra noche sin dueño.

Quan tanquen

Els últims dos dissabtes que m'he quedat de festa fins tard, és a dir, fins que tanquen el Trànsit, han posat la mateixa cançó. La veritat és que en l'ambient que acompanya a altes hores de la matinada no es pot pillar gaire el sentit, però si em paro a escoltar-la, és bastant nyonya i trista...

No digas que lo nuestro no es verdad, o al menos nuestro, dime si después de ver que no me queda más por darte, después de no quedar en mi alma ya mas sal, dime como te sale.
No digas que lo nuestro no es verdad, que duele, que sabes que pa mi no hay más que verdades que quererte, que sabes que no hay na, pa mi no hay nada mas que nuestro despertar, déjame verte.
Si te vas, al menos déjame verte, al menos quítame esta venda ya, sin trampas, déjame verte, ayúdame a olvidarte, si te vas. Quítamela, deja que pueda verte, dime sin peros que no sientes na, y al menos déjame verte.
Que no merezco estar juzgando otro querer por tu desprecio, verte en otras caras, en otras palabras, no. Que no son nada mas que aire que se va, tus argumentos, tu sabes que pa mi no hay mas verdades que quererte. Sabes que no hay mas, pa mi no hay nada más que nuestro despertar. Déjame verte.
Si te vas, al menos déjame verte, al menos quítame esta venda ya, sin trampas, déjame verte, ayúdame a olvidarte, si te vas. Quítamela, deja que pueda verte, dime sin peros que no sientes nada, y al menos déjame verte.
Déjame verte - DIEGO MARTIN

Quando cierran los bares...

Demasiado lejos...

¡No ve mi señal! Así que grito su nombre, una y otra vez, esperando que un eco lo llevará donde él está. Y luego, el grito se convierte en un chillido. Pero él está demasiado lejos...demasiado lejos.
El círculo mágico - Katherine Neville

Vincent

En una de les classes hem de parlar de qualsevol tema que ens agradi, relacionat amb els audiovisuals. La primera en pringar ha estat la Laura, i ens ha parlat de Tim Burton.
Aquesta nit, al veure que tot el que feien per la tele era "prensa rosa", pel·lícules del Van Dam (o com s'escrigui) i polítics tirant-se els plats pel cap, he baixat al videoclub i he agafat La novia cadáver (siii, per fiiii!! Feia molt de temps que la volia veure!!!). I just quan s'ha acabat, m'he enganxat al youtube a veure si trobava el primer curt que va fer Tim Burton, Vincent. Com que l'altre dia no el vem poder acabar de veure, tenia curiositat.
Per qui li agradi aquest director i no l'hagi vist mai, aquí deixo el link, val la pena...
VINCENT

Si pongo corazón

Una cançó optimista per un dilluns després d'un pont bo per algunes coses i no tant bo per altres...

Si pongo ganas, si pongo corazón, si la ilusión me alcanza. Si le echo ganas, puede el viento y puedo yo llenar de aire las alas, si pongo corazón. Déjame volar aunque tropiece con el cielo, hay noches estrelladas y días que se estrellan contra el suelo. Déjame intentarlo aunque tropiece son mis sueños, si aguantan las estrellas en una de estas noches contra el viento, yo, despego. Si pongo el alma, si me bendices tú, si Dios no da la espalda. Si vuelco en ganas puede el viento y puedo yo, llenar de aire las alas, si pongo corazón. Déjame volar aunque tropiece con el cielo, hay noches estrelladas y días que se estrellan contra el suelo. Déjame intentarlo aunque tropiece son mis sueños, si aguantan las estrellas en una de estas noches contra el viento vuelo...
Si pongo corazón - ROSANA

Com diu la Marta, no té perquè ser igual, no sempre anirà malament...

Mecano

Ahir el Buenafuente en un dels seus monòlegs parlava de Mecano i d'una de les seves cançons, i em vaig sorprendre a mi mateixa recordant tota la lletra, tot i que fa com...anys que no l'escoltava.
Anava a posar-la ahir, però un problemilla amb l'internet no em va deixar fer-ho, ossigui que, ahí va eso.

Entre el cielo y el suelo hay algo con tendencia a quedarse calvo de tanto recordar. Y ese algo que soy yo mismo es un cuadro de bifrontismo que solo da una faz. La cara vista es un anuncio de signal, la cara oculta es la resulta de mi idea genial de echarte, me cuesta tanto olvidarte, me cuesta tanto... Olvidarte me cuesta tanto, olvidar tus cien mil encantos es mucha sensatez. Y no se si seré sensato, lo que se es que me cuesta un rato hacer las cosas sin querer. Y aunque fui yo quién decidió que ya no más, y no me cansé de jurarte que no habrá segunda parte, me cuesta tanto olvidarte, me cuesta tanto olvidarte, me cuesta tanto...
Entre el cielo y el suelo - MECANO

Tardor

Arriba la tardor... I amb ella una nova època. Pensaments que cauen com les fulles, fràgils, descolorits. Records que tornen a la ment en un cicle inaturable, com el temps que passa. Llàgrimes que rodolen galtes avall com feia molts mesos que no passava. Els núvols anuncien un dia gris, potser demà serà més clar...

Ollago del dia... ¬¬'

Roses 06

Siiii, ho seeee... Ja tardava a penjar alguna cosa de les vacances... Es que l'Alexandra no em passa el "súper poema" que va escriure mentres totes dormíem... Així que, aprofitaré un dels meus escassos moments de diguem-ne, inspiració, i en faré un de propi.

Per les que dormen. Per les que prenen el sol.
Per les que cuinen. Per les que s'ho mengen.
Per les que parlen. Per les que callen.
Per les que surten. Per les que se'n volen anar a dormir.
Per les que arriben després. Per les que fa dies que hi son. Per les que no poden ser-hi.
Per les que lliguen. Per les que no.
Per les que canten. Per les que ballen.
Pels paletes que xiulen. Per les que surten al balcó.
Per les paelles pendents. Per les creps a mitja tarda.
Pels jo mai, jo mai. Per les confidències.
Per les postes de sol. Per les passejades per la platja sota la lluna.
Per unes vacances que, tot i el mal temps, s'han de repetir. Cada any a millor nenes!!!

PD: Alex, no me denuncies por plagio... juas.

Ya voy.

Aix... Això dels mòbils, ya no saben què fer. L'Alexandra s'ha posat un "ya voy" per torturar-me cada vegada que la truco, i per torturar-se a ella mateixa agafan el meu mòbil i "auto-trucant-se"... Total. que gràcies a ella m'agrada aquesta cançó.

Amor mio, si estoy debajo del vaivén de tus piernas, si estoy hundido en un vaiven de caderas, esto es el cielo, es mi cielo. Amor fugado, me tomas, me dejas, me exprimes y me tiras a un lado, te vas a otros cielos y regresas como los colibries, me tienes como un perro a tus pies. Otra vez mi boca insensata vuelve a caer en tu piel, vuelve a mi tu boca y provoca, vuelvo a caer de tus pechos a tu par de pies. Labios compartidos, labios divididos, mi amor, yo no puedo compartir tus labios. Que comparto el engaño, y comparto mis dias y el dolor. Ya no puedo compartir tus labios. Oh amor, oh amor, compartidos. Amor mutante, amigos con derecho y sin derecho de tenerte siempre, y siempre tengo que esperar paciente el pedazo que me toca de ti. Relampagos de alcohol, las voces solas lloré en el sol, mi voca en llamas torturada, te desnudas angelada, luego te vas. Otra vez mi boca insensata vuelve a caer en tu piel de miel. Vuelve a mi tu boca, duele, vuelvo a caer de tus pechos a tu par de pies...
Labios compartidos - MANÁ

Peke, ànims, m'encanten les arracades, t'estimo!!

Bombolletes ceretanes.

Mmmmm... Per ser el primer any que en feiem, tampoc va quedar tant malament. I tot i els malentesos i "mal rollos" normals de fer coses així en grup, una experiència genial. S'ha de repetir!!

Esas burbus, esas burbus!!
Queremos ser, queremos ser burbujitas del anuncio de freixenet!!
Queremos ser, queremos ser burbujitas del anuncio de freixenet!!

Enlloc.

Ahora estoy algo cansado, y es que no me pasa nada, ningún vaso roto, ninguna mano por mi espalda.
Esta noche es de esas noches, en que andas por andar, en que bailas sólo, en que ríes por no llorar.
Y me cojo un taxi, sólo son las dos y diez, en la radio suena, solamente un musical inglés.
No resulta fácil decir, no quiero volver, arranque y no pregunte, usted sólo lléveme a ninguna parte.
Ahora estoy perdiendo el juicio, ahora sangro por los ojos, apesto a cerveza, y me estoy volviendo loco.
Sólo quiero marcharme, tengo que decidirme, y aún no se si ninguna parte, existe.
Y me cojo un taxi, sólo son las dos y diez, en la radio suena, solamente un musical inglés.
No resulta fácil decir, no quiero volver, arranque y no pregunte, usted sólo lléveme a ninguna parte.
Tengo poco dinero y no llevo equipaje, la luz de una farola ya empieza a marearme, la carretera quema y no quiero enfriarme, que me hierven las venas, que el corazón me arde.
Esta vez es la buena, no voy a rajarme, como un barco fantasma, con el rumbo a ninguna parte, a ninguna parte.
Ninguna parte - ESTOPA

Amb o sense...

Passar de no tenir gaire res a fer a anar una mica "de cul" no és gaire bo... Però el que si es bo és fer coses amb la gent que t'estimes, probar noves experiències i riure, riure molt. I tornar a trobar amigues que estaven a l'altre punta del món i comprovar que segueixen sent les mateixes, o fins i tot, millors.

La cançó d'avui, aquesta, perquè m'agrada, perquè em fa pensar, perquè em porta records...

See the stone set in your eyes, see the thorn twist in your side. I wait for you. Sleight of hand and twist of fate, on a bed of nails she makes me wait, and I wait without you. With or without you, with or without you. Through the storm we reach the shore, you give it all but I want more, and I'm waiting for you. With or without you, with or without you. I can't live witho or without you. And you give yourself away, and you give yourself away, and you give, and you give, and you give yourself away. My hands are tied, my body bruised, she's got me with nothing to win and nothing left to lose. And you give yourself away, and you give yourself away, and you give, and you give, and you give yourself away. With or without you, with or without you, I can't live with or without you. With or without you, with or without you, I can't live with or without you, with or without you.

Fugaç

Pels findes "esbojarrats".
Pels sopars divertits.
Pels brindis.
Pels púdings de coco.
Pels xupitos de piruleta.
Per les creps de xocolata.
Pels projectes.
Pels AMICS.
Per vosaltres!!

A part d'això... Per què els bons moments són fugaços i, en canvi, els dolents poden arribar a fer-se eterns??

Aquella veu, aquell desig, aquella bogeria. Tu, que et perds, que ja no sé per on trobar-te, fes, desfés, i torna per tornar a allunyar-te. Omples buits que han posat en banda. I jo, que veig que lluito però se m'escapa, sé que el temps m'ensenyarà com oblidar-te, però l'espera resulta llarga. I tu, que et perds, que ja no se com allunyar-me, fes, desfés, potser el culpable vaig ser jo, que vaig fer malament, de forma inconscient, premi sense interès. Misteri que ja no resoldré, em manca fe.
Bogeria - LAX'N'BUSTO

No comments

Los años que pasan me pesan, me pesa en el alma y la ponen a tus pies. Si al besarme me diste la vida al marcharte llevaste mi ser. Yo pase tanto tiempo intentando fingir ser mas tonta olvidando el ayer, que el amor de mi vida es un pacto, el me quiere y yo le trato bien. Pero a veces me descubre ordenando veinte veces los libros, las copas, las cartas, la alcoba, y sospecha con miedo qué está en esta estrofa, y no sabe cuantos cuentos cuento por disimular. Y es que si yo te recuerdo me paso las horas cantando, mi vida sucede y los días le ceden el paso a la voz castigada sin voto desde hace ya años de mi corazón cansado de gritar. Si bendije el día en que tú llegaste, hoy me gasto la boca en pedirme perdón por las veces que intento besarte mientras beso a quien es hoy mi amor. Y es que malditos seáis los fantasmas, jugáis con ventaja, doléis de verdad, aunque luego os vistáis de mentira y por eso no os pueda atrapar. Pero a veces si no mira nadie, cerrando los ojos, lanzo un beso al aire, y luego suspiro y despacio imagino que allí donde quiera que estés, amor mío, aterriza en tus labios y piensas un poco en mi. Y es que si yo te recuerdo me paso las horas cantando, mi vida sucede y los días le ceden el paso a la voz castigada sin voto desde hace ya años de mi corazón cansado de gritar. Y es que a veces no puedo evitar que se escapen volando mis mil mariposas que sueñan contigo a diario, mi indulgencia les abre la celda y te ves llorando, si prometen que en segundos volverán a la realidad.
Cuantos cuentos cuento - LA OREJA DE VAN GOGH

A la Laia no li agrada aquesta cançó... A mi m'encanta. No cal que digui res més, oi?

Humf...

L'Anna se'n va gairebé tot l'estiu a les Sud-Amèriques, i la trobaré a faltar... Tot i això hem fet una despedida com cal, tranquil·letes, al nostre rollo...
Com no pot ser d'altre manera, una cançó, bé, més aviat un mix, que està en el cd que m'ha donat l'Anna, i la poso perquè si no fos per ella em sembla que no l'hauria escoltat mai.

Cómo pudiste hacerme esto a mi, yo que te hubiese querido hasta el fin, se que te arrepentirás.
A quién le importa lo que yo haga, a quién le importa lo que yo diga, yo soy así, y así seguiré, nunca cambiaré.
Qué dolor, sucio traidor, me envenena el corazón, se que ya jamás enloqueció, jamás perdió el control.
Déjame, no juegues más conmigo, es mejor que sigas tu camino, que yo el mío seguiré, por eso ahora déjame.
Nunca me juró su amor, lo creía eterno yo. Y ella me sonreía a y miraba hacia el mar.
Ay que pesado, que pesado, siempre pensando en el pasado, NO TE LO PIENSES DEMASIADO QUE LA VIDA ESTÁ ESPERANDO.
Vete de aquí, no me supiste entender, yo solo pienso en tu piel, no es necesario mentir. Qué fácil es atormentarse después, pero sobreviviré, se que podré, sobreviviré. Donde está nuestro error sin solución, fuiste tu el culpable o lo fui yo, ni tu ni nadie, nadie, puede cambiarme. Mil campanas suenan en mi corazón, qué difícil es pedir perdón, ni tu ni nadie, nadie, puede cambiarme. Donde está nuestro error sin solución, fuiste tu el culpable o lo fui yo, ni tu ni nadie, nadie, puede cambiarme. Mil campanas suenan en mi corazón, qué difícil es pedir perdón, ni tu ni nadie, nadie, puede cambiarme.
B.S.O. Los dos lados de la cama

Anna, tu i jo al Cantamanía hauríem arrasat...:P
Passa-t'ho de conya amor!!

Rauxa!

Avui, sense cap motiu en concret i per molts en general, estic feliç. M'he passat el dia cantant i amb un somriure als llavis.
Potser es que les coses poc a poc es van posant a lloc, o potser es simplement que tinc el dia tonto, però tant de bo n'hi haguessin més com aquest.
De tota manera, molts plans i projectes per endavant, i moltes ganes de fer-los.

Tantes coses foren prou bones, vells temps de glòria, però el passat s'ha esfumat, miro endavant. I ara guaita com passa el temps, suaument, lentament, i ens ho mirem ben diferent. Bo i disfrutant, que la vida és meravellosa, trepidant, excitant, ben canviant, anar tirant, poc a poc i cap endavant. Tant de temps practicant els canvis amb la guitarra, trastejant, "rasquejant" i anar avançant. Lentament, i ara em sona ben diferent, suaument, dolçament i ara em surt més tranquil·lament. Bo i disfrutant que la vida és meravellosa, trepidant, excitant, ben canviant, anar tirant, poc a poc i cap endavant. I seguim rodant, fent camí i el destí anar cercant, viatjant, pidolant, anar tastant i endavant, que la vida passa, i no para, l'amor s'escampa, ve i marxa. I ara guaita com passa el temps, suaument, dolçament, i ens ho mirem ben diferent. Bo i disfrutant, que la vida és meravellosa, trepidant, excitant, ben canviant, anar tirant, poc a poc i cap endavant.
Tant de temps - RAUXA

P.D: Esborrant el passat??

Segur

Molt temps lliure i poca feina a fer... Llavors em dedico a un dels meus passatemps preferits: escoltar música (i fer el pena amb la guitarra, jeje). I "buscando en el baúl de los recuerdos" he trobat un cd d'Ella baila sola que m'havia fet un fart d'escoltar (sorprenentment després de nosequants anys encara recordo les lletres).
Ara que estic en, diguem, una etapa de canvis, hi ha coses de les quals també m'agradaria passar pàgina, començar de nou.
Ahí va la lletra:

Hoy he estado repasando fotos, cartas y regalos... Hace tanto que no se de ti. Recordando he recordado una frase del pasado, que siempre confiara en ti. Y seguro que si, que aún te acuerdas de mí, que aquellos días oscuros no empañan lo bueno que hubo. Yo sé que nunca te olvidaré, que aquellos días oscuros no empañan lo bueno. Llevo toda la mañana descartando esa llamada que creo que no debo hacer. Sólo es un capricho, menos mal que no te he dicho nada, mañana seré yo otra vez. Y seguro que si, que aún te acuerdas de mí, que aquellos días oscuros no empañan lo bueno que hubo. Yo sé que nunca te olvidaré, que aquellos días oscuros no empañan lo bueno. No me guardes el rencor que llevo tanto tiempo guardándote yo. No me acuses si es por algo que ya se nos ha pasado, no dudo que aún quede algo de amor. Y seguro que si, que aún te acuerdas de mí, que aquellos días oscuros no empañan lo bueno que hubo. Yo sé que nunca te olvidaré, que aquellos días oscuros no empañan lo bueno.
Seguro que si - ELLA BAILA SOLA

La poso sencera perquè cada frase té el seu punt de realitat. Tant de bo fos la meva realitat...

Sentir

Sentir l'olor del mar a mesura que t'hi acostes. Seure a la platja, i sentir com se't van enfonsant els peus a la sorra, mentre el vent et porta el so de les onades. Sentir el sol a la cara. Mirar a l'horitzó fins que s'esvaeix i es torna tot blau, sense línea divisòria. Oblidar tot el demés, respirar fons i sentir com la sal t'amara la pell. Els primers moments a la platja...

Cridar

Dedicada a la meva amiga Laieta, i a mi mateixa, perquè no... Qui no s'ha sentit així alguna vegada?? Però tot acaba passant, tot s'acaba oblidant.

No hay salida no hay solución, pierdes la fe se equivoca el sol y el día se tiñe de marrón. Si no hay luz en tu rincón, los de siempre te marcan gol y toca fondo el corazón. Si no te puedes levantar de ese golpe del ayer, si tu vida desafina no lo pienses ponte en pie. Grita, grita, no te pueden oír, grita más alto que te puedan sentir. Grita, grita, si te sientes solo hay un amigo cerca de ti. Si las agujas de tu reloj hablan del tiempo de un perdedor y no encuentras una razón. Si no hay refugio a tu alrededor y ya no te gusta ninguna canción, si dices sí, y responden no. Si estás a punto de estallar, no queda nada en qué creer, si tu vida desafina no lo pienses ponte en pie. Grita, grita, no te pueden oír, grita más alto que te puedan sentir. Grita, grita, si te sientes solo hay un amigo cerca de ti.
Grita - MELÓN DIESEL

La lletra és una mica fatalista, no ho negaré, però a mi em dona molta energia aquesta cançó...

Start

Queda inaugurada la temporada de festes majors, primer ha estat Prullans, que tot i alguns malentesos, un dissabte genial. Pròxima parada: Bellver (a veure si hi podem ser totes...), després Alp (sempre amb un pensament i uns quants brindis per la Maria, l'amfitriona que se la perdrà...snifsnif) i després les que vinguin, tantes com n'hi hagi, Das, Puigcerdà, i tota la pesca. A fer tours per Cerdanya City amb les meves nenes!!!

Records

Ahir vaig escoltar una cançó que feia molt de temps que no sentia, i em vaig adonar de la quantitat de records que em van venir a la ment... Moments bons, altres no tan bons... Se que és inútil anclar-se en els records per "alleugerir" una mica el present, però, al cap i a la fi, en què ens convertiríem sense ells? En persones buides, sense passat.

Han passat ja molts anys des del primer cop que jo a tu et vaig veure. Recordar no és difícil, difícil va ser tenir-te al meu costat. Ella no és impossible, com deia aquella cançó. Qui espera desespera, però si aguanta ho pot tenir tot. I es que al despertar, han passat uns anys, tu eres tot, no sabia com tocar-te, com tenir-te i respirar-te. Jo no puc seguir així, el que no pot ser no serà, passen els mesos, no et veig mai, has fugit o t'he imaginat. Diuen que l'amor no és difícil, això potser ho vas dir tu. Tan fàcil com dues mirades que es troben quan el destí ho va manar. No saps que costa molt esperar, imagina't tu al meu costat. Vaig tocar el cel quan em vas dir que no podies respirar sense mi. Ara he de dir-te que dins el meu cor tot i molt de desitjar-ho, no hi cabien les paraules que ara surten confessant el meu amor. Quan soc dintre de tu i tu ets a sobre de mi sento que tot el que vaig somiar vola cap a un cel ben blau. Però potser l'amor i la llibertat són notes d'una harmonia ni sonant ni
malsonant, que oblidat el pas dels anys caminaré cap a un altre costat. El que no pot ser, no serà. Viure i patir no és el mateix per mi, doncs l'amor no és la guerra, jo no ho vull així. Pot ser que jo si vulgui, no vulguis tu, que no vegi que ja t'he perdut, t'he estimat sempre, i sempre voldré saber de tu, saber que et va be. El que vas somiar saps que no ho seré mai, la meva sang no és blava, no, no, no, perquè sóc humà.
Blau - LAX'N'BUSTO

Blaugrana!!

No hi ha una cançó millor per descriure els dos últims dies...

Tot el camp és un clam, som la gent blaugrana, tant se val d'on venim, si del sud o del nord, are estem d'acord, estem d'acord, una bandera ens agermana. Blaugrana al vent, un crit valent, tenim un nom, el sap tothom, BARÇA, BARÇA, BARÇA!!!

I unes quantes frases que no m'he cansat de repetir:

Samuel Eto'o lorololololololoooooooooo!!
Se nota, se siente, Belletti presidente!!
Uh, uh, Oleger!!
Campioooons, campiooooons, oeoeoe!!
Si, si, si, la copa ja és aquí.
Leleleleleeee, leleleleleeeee, leleleleleeeeeee, FUTBOL CLUB BARCELOOOONA!!

I prou, que m'emociono, jejejeje.

Horòscops

Com desviar un tema de conversa?? "Sacando a relucir" els horòscops. Cutre?? Si, molt, però a vegades una parla abans de pensar, jeje. Amb el Miki discutíem si són veritat, si són mentida, si l'encerten o si són només casualitats. I amb la tonteria m'he posat a buscar pàgines d'internet d'aquestes xungues i he descobert que sóc sagitari "con ascendente" leo, que el meu número és el 9, que el meu color és el marró, que el meu planeta és Júpiter, i que sóc un signe de foc. Tot això no sé que vol dir, però queda molt friki, juas. I també he trobat una descripció de la personalitat dels sagitari. La veritat és que no se distingir si el que diu es compleix en mi, però es que m'ha fet gràcia, i mira, el posaré aquí, tal qual, aviam que en penseu...

Eres la típica persona que se tropieza al bajar una escalera, pierde los guantes quince veces y mete la pata otras quince al contar el secreto de estado que prometió guardar. Querido Sagitario, no sé si te mereces un sartenazo, pero la verdad es que te haces querer, actúas sin malicia. Tu peculiar combinación de fuego e ingenio jupiterino te impide pasar desapercibido. Irradias confianza en ti mismo y, generalmente, desapruebas a la gente demasiado convencional. Presentas una mezcla extraña; por un lado, no le temes a nada y caminas como si realmente fueras a algún sitio -aunque luego te caigas por el camino-, y por otro, dispones de un memorión excepcional para algunas cosas. No es oro todo lo que reluce, a veces eres capaz de perder hasta la cabeza. Todos te adoran hasta que abres la boca. Resulta complicado permanecer enfadado contigo, Sagitario. Y es que eres extrovertido y generoso, optimista y a veces ingenuo, te abrumas ante tu propia falta de discreción y siempre estás intentando levantar los ánimos de todos. Eso siempre que no termines diciéndole a alguien: "no te preocupes, eres gorda y fea pero muy simpática". No hay duda, querido Arquero, de que llevas la verdad por delante, y tu mente siempre está ocupada en el arduo trabajo de discernirla. De hecho, muchas veces nos sorprendes con grandes ideas que has estado rumiando, porque nunca descansas. Por cierto Arquero, puestos a ser sinceros, tengo que decirte que lo tuyo no son los chistes, seguro que te cargas la mitad de ellos antes de empezarlos siquiera. No te preocupes, esto también les hará reír. Por otro lado, frente a tu cálido carácter, hay que recordar que por algo te llaman el Arquero. Quiero decir que alguna de tus flechas saldrá seguro de la carcasa. Por ejemplo, si alguien intenta abusar de ti o se toma demasiada confianza contigo, se revelará tu vena temperamental, y puedes tener muy mal genio. Aplácate Sagitario, esto puede darte problemas con tu pareja. Aunque en este sentido, los jupiterinos como tú no os dejáis atrapar fácilmente, mostráis cierta tendencia a saliros por la tangente. Quizá sea ese idealismo inherente el que os impida plantar los pies en la tierra.

Mmmmm... Només he perdut 2 guants en la meva vida, i explico els xistes molt be yo... :D :D :D
Bé, no se, els que hem coneixen una mica potser poden afirmar i/o desmentir tot això, yo "me abstengo".

Se nos iba...

Només perquè m'agrada, només perquè en tinc ganes, una altre cançó del Quique.

Se nos iba la vida al quitarnos la ropa en aquella pensión tan pegada a la playa, nos contamos mentiras, nos compramos promesas nos hacían cosquillas las luces del alba. Se vestía deprisa, encendía un cigarro, me miraba a través del espejo del baño y se echaba a reír. Me ponía a tocar Si estuvieras aquí, No no woman no cry, Déjame, Stand by me. Y de pronto se fue de las manos, no la he vuelto a ver, y los niños me lanzan un corte de mangas al pasar el tren. Y que no rocen la herida, no me ofrezcan otro trato, no me vayan a engañar, es la forma más sencilla cuando eludes tu pasado de no, de no volverlo a pisar. Estará como siempre en alguna frontera persiguiendo algún tipo en mitad de la noche, estará consiguiendo vivir de quimeras, recordando los cuerpos, olvidando los nombres. Estarán intentando sacarme de quicio las miradas al sur, los recuerdos de entonces, estaré consiguiendo sentirme yo mismo en las pieles de otros, en la boca de todos. Y el amor es la moneda que dejamos siendo niños en la vía del tren. Y tu cama la autopista que incendiamos no tan jóvenes.

Se nos iba la vida - QUIQUE GONZÁLEZ

Vides

Envejar la vida de l'altre gent és una pèrdua de temps, perquè si t'ho pares a pensar, les altres vides tampoc són tant envejables com semblen. Quin sentit té voler viure en un altre lloc, en un altre moment? Si no aprofites el que tens, el que t'envolta... Què en treus de voler ser un altre? Superar els moments difícils és algo que ens correspon a cadascú, per molt dur que sigui, per molt que ens costi...

¿Cuántos gramos pesa mi alegría? ¿Cuánto pesa el miedo a ser feliz? Nunca me he sentido tan perdida, ni a ti tan lejos de mí. Levanté la tapa de mi misma, encontré a una niña en un jardín, flores de papel y una muñeca, nadie con un cuento para mí. Pude ver los restos de una fiesta, restos de mi vida junto a ti. Pude ver la soledad tan cerca, y a ti tan lejos de mí. Me dejé llevar por una tontería, pensé que te quería un poco más que a mi. Si pudiera dar la vida, la daría, volver a ser tu niña me haría tan feliz. Sin ti no se vivir.
Perdida - LA OREJA DE VAN GOGH

Somnis

Hi ha somnis que semblen tan reals que només allargar la mà els podries tocar amb la punta dels dits. Somnis tan reals que voldries que no acabessin mai, quedar-te allí per sempre, en una visió inventada. Però l'endemà et despertes i t'adones que només ha estat això, un somni, i voldries no recordar-lo, perquè la realitat és molt més cruel, molt més malson...

Anys i anys

Anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys.
Anys i anys, per molts anys, a les dues per molts anys.
Anys i anys, per molts anys, a les tres per molts anys.
A la una, a les dues, a les tres, per molts anys "Me and myself"!!

Avui el meu blog fa un anyet!! Va começar tímid i sense saber on anava... I segueix així, tímid i sense saber on va, encara és un bebé, o un yogurin (jeje). El que si que sap és que sempre hi ha algú que el llegeix (encara que no deixin comentaris macus ni re...snif...), i si no n'hi hagués, estaria content igual. Per desfogar-se, per passar l'estona, per escriure allò que no pots o no vols dir... És un bon amic. Bé, aquest en concret és gairebé la B.S.O d'una vida que ara mateix està com el blog, tímida i sense saber on va...

PD: Com no li puc comprar un pastís al blog i fer-li una foto(només faltaria, no exagerem ¬¬'), en poso una de mi i el meu pastís de fa uns mesos, jeje.

Mar i cel

Un fragment d'una gran obra que em va agradar molt i mira... l'escric perquè vull...

- Mira el mar de bellesa infinita, a la fosca tremola i s’agita, però l’aigua es torna blanca quan veu sortir la lluna, l’aigua es torna mansa igual que una llacuna. El mar també està sol, és fred com el cristall, però reflecteix el cel com un mirall.
- Mira el cel de grandesa infinita, en la fosca sent el fred i palpita. Però la lluna blanca li va encenent estrelles, milers de focs que dansen, milers de meravelles. El cel també està sol, però té un amagatall, al fons del mar, calmat com un mirall. No estàs sol.
- No estàs sola.
- No estàs sol.
- No estàs sola.
- No estàs sol/a en el món, el teu mar/cel ja té algú.
- Ja té algú (ja té algú), com tothom (com tothom).
- No estic sol/a i amb tu sóc el món.
- Mira el mar que tremola al seu llit.
- Mira el cel que palpita a la nit. Ets el mar.
- Ets el cel.
- Que es besen quan s’acosten a l’infinit.
- Mira el mar.
- Mira el cel.
- Que es busquen en un punt de l’infinit.

Angel Guimerà

El Sant Jordi, que em posa tova...

La paz de tus ojos

No he podido esta vez, vuelvo a no ser, vuelvo a caer. Qué importa nada si yo no sé reír, no sé sentir... Sé que me he vuelto a perder, que he vuelto a desenterrar todo aquello que pasé. No sé ni cómo explicar que sólo puedo llorar, que necesito la paz que se esconde en tus ojos, que se anuncia en tu boca, que te da la razón. Ven, cuéntame aquella historia de princesas y amores que un día te conté yo. Hoy he dejado de hablar, quiero callar, disimular. Sólo me queda esperar, verte pasar, reinventar. Quiero sentir algo y no sé por donde empezar, quiero que mi mundo deje de girar, quiero que mis manos tengan fuerza para dar, no quiero asustarme si no estás.
LA OREJA DE VAN GOGH - La paz de tus ojos

Ai si... no se pas que en farem de mi... pepepepepepe...

Sol...

Veus que hi ha coses i persones que marxen del teu costat, coses i persones que et pensaves que estarien sempre amb tu, però després t'adones que hi ha altres vides, paral·leles, totalment agenes a tu, i et preguntes si ets tu qui falla, si hi ha alguna cosa que t'impedeix retenir allò que realment estimes. Et sents sol... potser sense motiu. Segur que si agafes el telèfon trobaràs moltes persones que no dubtaràn a contestar-te amb un somriure, però la sensació de pèrdua no desapareix...

Fem alguna cosa que sigui pecat, podem penedir-nos més tard. Vine i anem a fer un volt, vull ensenyar-te una cosa. Puja, hi ha lloc per a tots dos, agafa´t fort.
GOSSOS - Tu i jo

Sant Joaquim gloriós

"Sigo buscando una sonrisa de repente en un bar, una calada de algo que me pueda colocar, una película que consiga hacerme llorar. Cambiar un no me creo nada por "te quiero, chaval", cualquier excusa, una xorrada, es buena para brindar, soltar en una carcajada todo el aire y después respirar... Sentirme como una colilla en unos labios al fumar, colgarme de cualquiera a quien le guste trasnochar. Que inoportuno fue decirte "me tengo que marxar", pero que bien estoy ahora..."
PEREZA - Princesas

Retrobaments. Xerrades. Unió. Rialles. Taps "voladors" (¬¬'). Fotos. Cançons. Carrers. Mirades. La nit. La lluna. Puigcerdà.

Les petites coses

Hi ha coses que, per molt petites i insignificants que siguin, fan que els dies siguin més passables i més suportables. Coses com un sopar improvitzat, una nit "gogueando", un dinar divertit, o una frase com "tinc ganes de veure't", i més si aquestes coses les fas amb les persones més importants de la teva vida, o te les diu algú especial... Oblidar els problemes i les preocupacions durant 2 hores, 10 minuts, o tan sols uns segons...

Preguntes

Segueixo fent neteja de la "bandeja de entrada, i he trobat un mail amb unes preguntes xorra em fan molta gràcia...

Per què el sol aclara els cabells i enfosqueix la pell?
Per què les dones no ens podem pintar les pestanyes amb la boca tancada?
Per què mai s'ha vist als titulars d'un diari "Vident guanya la loteria"?
Per què el suc de llimona està fet amb gust artifical i el detergent per rentar els plats està fet amb llimona natural (o almenys això diuen)?
Per què no hi ha menjar per gats amb gust a ratolí?
Quan surt al mercat una nova marca de menjar per a gos i amb millor gust, qui la prova?
Per què s'esterilitzen les agulles per a les injeccións letals?
Per què els avions no estàn fets del mateix material que la caixa negra?
Per què les ovelles no encongeixen quan plou i els jerseis de llana ho fan quan els rentes?
Per què els apartaments es diuen així si estàn tots junts?
Si volar és tant segur... per què se li diu a l'aeroport "terminal"?
Per què apretem més fort els botons del comandament a distàcina quan té poques piles?
La terra és rodona i l'anomenem planeta. Si fos plana, li diriem rodoneta?
Per què quan al cotxe no veiem alguna cosa apaguem la ràdio?
Disfruten tan els infants de la infància com els adults de l'adulteri?
Quin temps verbal és "no hauria d'haver passat? Preservatiu imperfecte? (XDXD, m'encanta)
Què conten les ovelles per poder dormir?
Per què quan plou aixequem els hombros? Ens mullem menys?
Per què les madalenes es posen dures i les galetes toves?
Fins a on es renta la cara un calb?
Per què per apagar el Windows s'ha d'anar al botó Inici?

N'hi ha unes quantes de difícil traducció al català, per tant, les posaré en castellà:
Un parto en la calle, ¿es alumbrado público?
Si un abogado enloquece, ¿pierde el juicio?
Cuando una mujer está encinta... ¿está también en compact?
¿Dónde está la otra mitad de Oriente Medio?

Se que és una tonteria, però que vos, em fa gràcia. I si algú sap la resposta a algun d'aquests interrogants que m'ho faci saber!!

La universitat

Se'm està saturant la conta del hotmail, i què toca fer?? Neteja. Tot rellegint mails n'he trobat un que parla de la universitat i de com et canvia la vida...










1. No importa com de tard sigui la teva primera classe, t'adormiràs igual.
2. Canviaràs completament i no te'n adonaràs.
3. Pots estimar a varies persones de manera diferent.
4. Els universitaris també tiren avions de paper durant la classe.
5. Si vas amb sabates, et preguntaràn perquè vas tant elegant.
6. Cada rellotge de l'edifici marca una hora diferent.
7. Si eres intel·ligent a l'escola, malament.
8. No importa tot el que vas prometre al sortir de l'escola, aniràs a les festes de la universitat, encara que siguin la nit avans de l'exàmen final.
9. Et pots saber tota la matèria i t'anirà malament l'exàmen.
10. Pots no saber res de la matèria i treure un 7 a l'exàmen.
11. Casa teva és un lloc perfecte per anar-hi de visita.
12. La major part de l'educació és adquirida fora de les aules.
13. Si no havies fumat, fumaràs.
14. Si mai havies (ejem ejem), ho faràs.
15. Si no fas re d'això durant la universitat, no ho faràs mai més.
16. Et transformaràs en una d'aquelles persones que els teus pares t'aconsellen que te'n allunyis.
17. Psicologia és en realitat biologia.
18. Biologia és en realitat química.
19. Química és en realitat física.
20. Física és en realitat matemàtiques. És a dir, encara que estudiis anys, acabaràs sense saber res de res.
21. Siempre prometràs que el pròxim semestre estudiaràs més i surtiràs menys, però sempre passarà el contrari.
22. Les uniques coses que valen la pena a la universitat són els amic que hi coneixeràs.
23. Quan acabi t'adonaràs que va ser la millor època de la teva vida.

Algunes d'aquestes afirmacións són exagerades, però molt sovint són certes...
Jo ja n'he comprovat unes quantes, però en queden moltes a "things to do", jeje.
El mail és més llarg, i explica coses que et passen una vegada has acabat la carrera, però això ja ho penjaré un altre dia...

Feliç

Per aquells que recorden...
Per aquells que no obliden...

Que des que comença el dia fins a l'hora de dormir, una veu tendre i sencilla endolceixi el teu camí.
Que malgrat les ganes bojes de trucar-te que ara tinc, cap paraula, cap penyora, entorpeixi el teu destí.
Que la sort que ara et gira l'esquena et retorni l'amor que fins ara has donat.
Que les hores compartides et provoquin un somrís, ara que ja no m'estimes, tant de bo siguis feliç. Ara que ja no m'estimes, per favor sigues feliç.
Feliç - ELS PETS

De niña a mujer :P

Miau miau miau, l'Alexòtica es fa gran!!! Després de tantes setmanes recortant-ho a tothom, malament estaría si jo avui me'n oblidés!!
Així que, peke, MOLTES FELICITATS!!!! Que passis un dia genial i que els 18 t'aportin tot el que et mereixes.
Ara només ens falta celebrar-ho dissabte a la nit (peligru fent de mamis ¬¬'), i algun diumenge menjant "zarzuela". Ah! I que et portin en bici a algun lloc!! (Siiii, nos no estamos planteaandooo...)
18 mil petonassus vida!!!

Lluna de mel

Que cierren para siempre la calle del olvido, que te metan en ella para nunca verte. Que no te vaya bonito, que te vaya de muerte. Y que, por fin, el tiempo borre las heridas, y tus fantasmas nunca mas vuelvan a verme. Y no tires tu tiempo en esta despedida; ya sé que te sobran los motivos para cambiar de gente. Que te sonría la suerte y te vaya de muerte. QUE TE LLEVEN LOS DEMONIOS FUERA DE MI CABEZA.
Luna de miel - LA FUGA

Aiooooi!

Com t'expliques que un sopar que havia de ser tranquilet es converteixi en un desfase total cantant en un karaoke que feia olor de lavabo A quién le impora lo que yo haga i fent una nova versió de Se me enamora el alma? No ho sé, però ahir va ser aixi... Siesque... no sen's pot deixar sortir de casa, juas.

PD: Primera experiència karaokil d'una servidora. Hem de repetir, jajajaja.

No m'agrada...

No m'agrada sortir de casa quan plou.
No m'agrada el silenci absolut.
No m'agrada la gent que jutja avans d'hora.
No m'agrada que m'enganyin.
No m'agraden les aranyes.
No m'agrada l'enciam amanit (amb oli, sal i vinagre, s'entèn).
No m'agrada tocar cotó.
No m'agrada que vagin a "medias tintas", com diuen a les espanyes.
No m'agrada que el temps passi esgotadorament a poc a poc.
No m'agrada que em diguin el que puc i el que no puc fer.
No m'agrada anar a comprar i no trobar res que m'agradi.
No m'agrada que intentin amagar-me coses.
No m'agrada que em mirin fixament.

La Nunu-holaquetal sóc maniàtica,juasjuas.

M'agrada...

M'agrada seure en una terrassa amb les amigues sense haver de mirar el rellotge.
M'agrada passejar per la platja una nit de lluna plena amb l'aigua mullant-me les cames.
M'agrada que m'abracin.
M'agrada menjar-me un enorme gelat de pistatxo i torró, encara que els gustos no lliguin, i encara que engreixi!
M'agrada mirar les estrelles.
M'agrada seure al sofà en bona companyia, amb un bol de crispetes/patates/guarreries varies, una manta i una pel·lícula de por.
M'agrada dormir fins tard.
M'agrada fer el burro amb la neu com una nena petita i acabar amb les mans gelades de fer boles i ninots.
M'agrada el pernil dolç.
M'agraden les nits que inesperadament acabes ballant i rient fins que surt el sol.
M'agrada caminar (per Barcelona, encara que soni estrany en mi)sense rumb fix, pensant: "a la pròxima parada de metro anem cap a casa", i al final acabar molt lluny d'on em començat i molt cansades!
M'agrada mirar fotografies.
M'agraden els sopars tranquils, una botelleta de vi i confidències.
M'agraden els sopars sonats, 5 botelletes de vi i bogeries.
M'agrada "tocar" la guitarra i "cantar".
M'agrada riure sense motiu.

Juan Palomo

Lo noto, se que nos pasa algo, aunque selles tus labios, el mal rollito entre los dos, lo noto. Me esta matando poco a poco, y lo noto, lo noto, me lo dicen tus ojos,
no queda mas que nieve, donde hubo calor y yo lo noto. Noto que mi corazon, no se, no va, que las miradas se caen, y que huele el mal, tu y yo tenemos que hablar,
porque ya se va acabando el aire entre nosotros, y lo noto.
Y yo que estoy perdido, no puedo hablar contigo, y cada dia me siento mas solo, me voy hundiendo poco a poco, todo se va a la mierda entre nosotros, y lo noto. Noto que mi corazon, no se, no va, que las miradas se caen, y que huele el mal, tu y yo tenemos que hablar, porque, ya se va acabando el aire entre nosotros, y lo noto.
Lo noto - HOMBRES G

Jo en contes de fer pasta (d'aquí lu de Juan Palomo - que agudo, juas juas), "apanyu" les lletres de les cançons, i així les faig una mica més meves...

Pensaments

Em venen flaixos, dels moments bons i dels dolents, de l'abans i del després, i només puc sentir enyorança esquitxada d'odi, un odi i una ràbia que van creixent i que tinc por que arribin a ofegar-me. No puc esborrar el passat, i no puc mirar endavant. Visc en un present buit, sense sentit, i el futur en canvi està tan ple de dubtes com el passat d'errors. Què em queda llavors? Esperar? Esperar a què? A qui? A demà, a dissabte, a la setmana que ve... Masses etcèteres, massa confusions, massa records que cremen. Ni tan sols jo entenc el que escric, paraules sense sentit, però es que tampoc soc capaç d'ordenar els meus pensaments.

Finals...

M'estic acostumant a escriure aquí les últimes frases de gairebé tots els llibres que em llegeixo, però és que són paraules que fan pensar...

Sabiendo que nadie tiene poder sobre el pasado, que éste no se puede cambiar y que el presente es un reflejo de lo que fuimos, sólo eso, y que sólo hay futuro si no se da ni un solo paso hacia atrás.

JULIA NAVARRO (La hermandad de la Sábana Santa)

Ollago del dia...

Feia molt de temps que no hi pensava...
No vinguis a molestar! Marxa lluny, ràpid!!
No destorbis la calma, que tant m'ha costat aconseguir, amb paraules buides i mirades indiferents.
No facis com si no passés res. La teva fredor em congela i em desconcerta.
Ves-te'n, sigues feliç i deixa que jo també ho sigui.
No em miris, no em parlis, marxa, deixa'm oblidar-te.
Potser demà les coses canvien, però avui deixa'm aprendre a viure sense tu, deixa'm aprendre a deixar d'enyorarte...

Mi noche y mi día,
mi norte y mi sur.
Mi nunca y mi siempre,
mi cara y mi cruz.

La rosa de plata

Aunque nos hagamos la ilusión de ordenarla, de encauzarla, de darle una y otra forma, recortando un pedazo aquí, añadiéndolo allá, manejándola, aparentemente, a nuestro antojo, la vida no se puede manejar ni ordenar ni encauzar, porque cuando unas cosas terminan, empiezan otras.

SOLEDAD PUÉRTOLAS (La rosa de plata)

Pepepe...

Com que tinc molt temps lliure i només faig que fer el perru, em dedico a regirar calaixos. Vaig trobar les meves estimades agendes de la E.S.O. i de batxillerat, i rellegint les múltiples dedicatòries/cançons/parides, em vaig recordar d'una lletra de cançó, però no se ni de qui és ni com fa... juas.

Quisiera poder olvidarme de ti, lograr sacarte por siempre de mi, decirte a la cara que no me haces falta para poder vivir. Quisiera borrarte de mi corazón, echar de mi boca tu dulce sabor, no echarte de menos al llegar la noche y sin reproche resignarme a tu adiós.

Humm....No se a que em recorda...¬¬'
Penso i penso i... nuse pas de qui deu ser...

The end

Per fi, per fi, PER FI!!!! Lliure, lliure durant 2 semtanetes, res a fer, res a estudiar... Només descansar i passar-m'ho bé. Com diu el Miki, fer la "seta" i deixar el cul marcat al sofà (que és lo primer que he fet al arribar a casa i el que seguiré fent durant 1 horeta més,jeje).
La Nunu-iquefareyoambtanttempslliure amb ganes d'anar a caseta...

Tremolant

Temblando, con los ojos cerrados, el cielo está nublado, y a lo lejos tú... hablando de lo que te ha pasado, intentando ordenar palabras para no hacerme tanto daño, tanto daño, y yo... sigo temblando.
De la mano, y con mucho cuidado, os besasteis en silencio, cuando no había luz. Y me hace gracia tu manera de contarlo, como el que cuenta que ha pensado, que ha decidido que seguimos siendo amigos, y yo... estoy temblando.
Y llorando, que había jurado que nunca iba a llorar, escuchando cada palabra que no quiero escuchar. Desgarrándome, suplicándote, intentando hacerte recordar... Pero tú solo dices: voy a colgar.

Maybe it's time to say goodbye.

PD: no se perquè he posat aquesta cançó...
La Nunu-demàlúltimexamen ueueueueue!!

Vint-i-tants

El meu Tetio m'acaba d'enviar un mail amb un escrit sobre els que hem posat el 2 davant, i em fa gràcia escriure'l aquí, perquè hi ha moltes coses amb les que m'identifico (amb les que no, perquè jo estic al principi més principi de l'etapa dels 20, les "omitiré", és a dir, no les posaré).

Et comences a sentir insegur i et preguntes on estaràs en un any o dos, però després t'espantes al adonar-te de que amb prou feines saps on ets ara. Et comences a adonar de que hi ha un munt de coses sobre tu mateix que no sabies, i potser no t'agradin. Et comences a adonar que el teu cercle d'amistats es fa més petit que fa uns anys endarrere... T'adones de que cada vegada és més difícil veure als teus amics i coordinar horaris... per diferents qüestions: feina, estudi, parella, etc... i cada vegada disfrutes més d'aquella cerveseta que serveix d'excusa per xerrar una estona. I trobes a faltar la comoditat de l'escola, els grups, socialitzar amb la mateixa gent de manera constant. Les multituds ja no són "tan divertides"... a vegades fins i tot t'incomoden. Proves dia a dia de començar a entendre't a tu mateix, sobre el que vols i el que no. Rius amb més ganes, però plores amb menys llàgrimes, i amb més dolor. A vegades ets sents genial i invencible i altres... sol, amb por i confós. De cop proves d'aferrar-te al passat, però t'adones que el passat cada vegada s'allunya més, i que no hi ha altre opció que seguir avançant. Et trenquen el cor i et preguntes com aquella persona que vas estimar tant et va poder fer tant de mal... I te'n vas a dormir a les nits i et preguntes per què no pots conèixer a algú lo suficientment interessant com per voler conèixer-lo millor. Passes per les mateixes emocions i preguntes una i una altra vegada, i parles amb els teus amics sobre els mateixos temes perquè no acabes de prendre una decisió. Del que potser no t'adones és de que tots els que llegim això ens hi identifiquem. Tots tenim "vint-i-tants" i ens agradaria tornar als 17-18 algunes vegades. Sembla ser un lloc inestable, un camí en trànsit, un desconcert al cap... però tots diuen que és la millor època de les nostres vides i no l'hem de desaprofitar per culpa de les nostres pors... FEM VALDRE EL NOSTRE TEMPS, QUE NO SE'NS PASSI!!

Perdoneu si hi ha "castellanades", però es que la meva capacitat de traducció simultània a aquestes hores de la nit... és escassa.

Amb el mono...

19 dies, 456 hores, 27.360 minuts, 1.641.600 segons... Aquest és el temps que porto sense sortir de festa... A algú li podrà semblar exagerat, però els que em coneixen saben que és un fet MOLT POC HABITUAL en mi... Sortir per mi és una de les millors maneres de desfogar-me, i creieu-me si us dic que ara em cal... Vull ballar, vull cantar, vull fer el boig fins que surti el sol. Vull beure'm un martini amb llimona al trànsit amb tota la colla sense pensar que el dimarts tinc un exàmen. Que sigui dia 4 ja!!(amb una mica de sort el 3 ja farem algo) :(

La Nunu-quellargsemestafent desvariant histèrica dels nervis.

Bufff...

Qui va inventar quan s'havien de fer els exàmens? Per què no els van posar abans de Nadal, o a finals de febrer? Es que no hi ha dret... Encara amb la panxa plena de torró (polvorons en el meu cas... :P), et donen un feix d'apunts/llibres/presentacions en power point d'aquellesquepengenaclasse i et diuen: au, estudia-ho tot per d'aquí tres dies... O_o I tu et quedes assegut a la teva cadira, "hincando los codos", encara amb cava en vena de les festes, i amb el cap qui sap on... Es que series capaç de fer qualsevol cosa abans que estudiar, qualsevol cosa et distreu, obres un calaix i trobes un munt de coses que feia dies que no veies i que ni recordaves que tenies, mires, regires, t'empanes i... Au!! Una hora del teu temps preciós per estudiar gastada en un calaix! Ben pensat, això segurament ens passaria igual abans de Nadal, a finals de febrer, a principis de Novembre o a ple estiu... Ossigui que, quin remei, a seguir estudiant!!

Nos sobran los motivos

Este “adiós” no maquilla un “hasta luego”. Este “nunca” no esconde un “ojala”.
Esta ceniza no juega con fuego. Este ciego no mira para atrás.
Este notario firma lo que yo escribo. Esta letra no va a protestar.
Ahórrate el acuse de recibo. Estas vísperas son las de después.
A este ruido tan huérfano de padre, no voy a permitirle que taladre un corazón podrido de latir.
Este pez ya no muere por tu boca. Este loco, se va con otra loca. Estos ojos no lloran más por ti.
No abuses de mi inspiración, no acuses a mi corazón tan maltrecho y ajado que está cerrado por derribo.
Por las arrugas de mi voz se filtra la desolación de saber que estos son los últimos versos que te escribo,
para decir “condios” a los dos nos sobran los motivos.
Esta necesidad de necesitarte, este llamarte sin quererte llamar, este olvidarme del deber de olvidarte, este lunes, este martes, y el miércoles que vendrá.

(Joaquín Sabina)

Mai m'havia parat a escoltar el que deia aquesta cançó, i és molt bona...

PD: Estic farta d'estudiar química i m'invento coses per fer i perdre el temps...nyenyenye...

Relax

No us ha passat mai que us heu empanat completament amb una simple cançó?
A mi m'acaba de passar ara mateix.
"Què faries mentre escoltes aquesta cançó? VOLAR... La gravetat deixa de fer efecte, et comences a elevar... Obres la finestra i notes que l'aire fresc t'envolta. I marxes, direcció a enlloc. VOLAR. Lluny, ràpid. Planeges sobre les onades del mar, sents la olor de la sal. Davant teu només hi ha aigua, un horitzó vermell per la posta de sol. I el vent enreda els teus cabells. Ja veus terra ferma. Una immensa selva, arbres mil·lenaris, rius que serpentegen inacabables... Caus en picat seguint les cascades i et tornes a elevar en mig de diminutes gotes d'aigua que t'empapen. Però t'és igual, ets LLIURE. VOLAR. Ara davant teu només hi ha desert. Quilòmetres i quilòmetres de dunes i sorra. El sol et crema, però t'és igual, ets LLIURE. I de sobte, com un miratge, un oasis d'aigües cristal·lines envoltat d'altes palmeres. Segueixes volant. LLIURE. I el vent segueix jugant amb els teus cabells. Sents fred, sota teu només hi ha gel, immensos blocs d'aigua gelada. Se't eriça la pell, però t'és igual, estàs VOLANT. Tanques els ulls i deixes que el vent et porti, t'és igual a on ni durant quan de temps. Ets LLIURE. La cançó s'acaba, i et despertes en la mateixa habitació, les mateixes parets, les mateixes fotografies que et miren des del seu marc de fusta... I tornes a la rutina..."

La Nunu-quesemevalaollaya millor canvio de CD...

Coses maques

Enamorar-se.
Riure tan fort que et facin mal les mandíbules.
Una dutxa calenta.
Ningú davant teu a la cua del supermercat.
Una mirada especial.
Rebre un correu.
Donar una volta en cotxe per un carrer maco.
Encendre la radio just en el moment que estan posant la teva cançó preferida.
Quedar-se estirat al llit escoltant la pluja.
El perfum de les tovalloles calentes esteses al sol.
Trobar la roba que buscaves a meitat de preu.
Un pot de nocilla.
Una trucada a algú llunyà.
Un llarg bany d'escuma.
Una xerrada bonica.
La platja.
Trobar-se un bitllet de 50€ a la jaqueta de l'hivern passat.
Riure's d'un mateix.
Les trucades a mitjanit que duren hores.
Córrer sota les turmentes d'estiu.
Riure sense motiu.
Tenir a algú que et digui que ets guapo/a.
Els amics.
Escoltar casualment a algú dir alguna cosa agradable sobre tu.
Despertar-te enmig de la nit i adonar-te de que encara et queden hores per dormir.
Conèixer nous amics o passar estones amb els vells.
Tenir a algú que juga amb els teus cabells.
Tenir un somni maco.
Una tassa de xocolata calenta.
Els viatges en cotxe amb els amics.
Pujar-te a un gronxador.
Embolicar els regals sota l'arbre de Nadal menjant galetes i bevent un vas de llet.
Creuar la mirada amb un guapo/a desconegut/da
Guanyar una aposta.
Fer un pastís de xocolata.
Passar el temps lliure amb els teus millors amics.
Veure els somriures i escoltar les rialles dels teus amics.
Agafar-te de la ma amb algú a qui estimis.
Trobar-te pel carrer un vell amic i descobrir que algunes coses (bones o dolentes) no canvien mai.
Fer un regal a un amic i observar la expressió de la seva cara mentre obra el paquet i descobreix que conté el regal que tant desitjava.
Mirar la sortida del sol.

Goodbye

Algunes frases de la cançó més maca que he sentit últimament (de clinex):

It may be over but it won´t stop there, I am here for you if you´d only care.
You touched my heart you touched my soul. You changed my life and all my goals.
And love is blind and that I knew when my heart was blinded by you.
I´ve kissed your lips and held your head, shared your dreams and shared your bed.
I know you well, I know your smell. I´ve been addicted to you.
Goodbye my lover. Goodbye my friend. You have been the one, you have been the one for me.
And as you move on, remember me, remember us and all we used to be.
I´ve seen you cry, I´ve seen you smile. I´ve watched you sleeping for a while.
I´d be the father of your child, I´d spend a lifetime with you.
I know your fears and you know mine, we´ve had our doubts but now we´re fine,
and I love you, I swear that´s true. I cannot live without you.
AND I STILL HOLD YOUR HAND IN MINE, IN MINE WHEN I'M ASLEEP.
And I will bear my soul in time, when I´m kneeling at your feet.
(JAMES BLUNT)

Ja som a Nadal...

Que ràpid passen els dies... Sembla que fos ahir quan es va acabar l'estiu, vam tornar a començar les classes i va tornar el fred. I ara, en un obrir i tancar d'ulls, Nadal altre vegada. La part positiva són els dies a caseta a Puigcerdà, els caleróns de currar, els menjars de la mami i les festes nocturnes de "estas señaladas fiestas". El que ja no m'agrada tan és estudiar pels examens, lo que és el curru en si (ossigui, el fet d'anar a treballar), les gentades que hi ha, i què carai, que són massa curtes.
Tot i que no són les meves dates preferides, des d'aquí desitjar a tothom que s'ho passi molt bé, que es rodegi de qui més estima (siguin qui siguin, i siguin com siguin), que vigili amb l'alcohol (que engreixa), i que entri a l'any nou amb bon peu.
BONES FESTES!

Dissabtes

- Què fem avui?
- Sortiiiir!!! Per favor, quines preguntes de fer...
- No en tinc gaires ganes jo...
Ja l'has cagat. Quan dius que no en tens ganes és quan més interessant es posa la nit, quan més bon rotllo portes i quan més tard arribes a casa.

- Eiiii, avui festa eh!!
- Sisisisi, i tan!!
Maaaalu, les ganes tremendament bojes de festa poden acabar en desastre total, apalancament general i a dormir dora, ja sigui per l'ambient, per la música o per "coses que passen".
Clar que també hi ha el cas contrari, en el que quan es surt de festa "a saco" acabes torrat com una avellana, ballant fins que tanquen i anan a dormir a les 6 del matí.

Entre sortir sense gaires aspiracións i acabar passan-ho genial i sortir amb totes les ganes del món i acabar passan-ho més que bé, no se quina escolliría...

La Nunu-quetorniaserdissabteja amb ganes de festa.

Calla

Per què parlar quan saps que les paraules poden fer mal? Per desfogar-te? Per aburriment? Per: "a veure que passa"? Millor calla, millor t'ho guardes. Els pensaments no fereixen a les altres persones, alguns actes sí. Així doncs, pensa tant com vulguis, però calla, calla, CALLA!
La Nunu-cagüentoyajoder que no sap per què li passen aquestes coses...

Sin comentarios...

No, no intentes disculparte, no juegues a insistir, las excusas ya existían antes de ti. Voy a pedirte que no vuelvas más, siento que me dueles todavía aquí, adentro. Y que a tu edad sepas bien lo que es romperle el corazón a alguien así. No se puede vivir con tanto veneno, la esperanza que me dio tu amor no me la dio más nadie, te juro, no miento. No se puede vivir con tanto veneno, no se puede dedicar el alma a acumular intentos, pesa más la rabia que el cemento. Y voy deshojando margaritas, y mirando sin mirar, para ver si así, te irritas y te vas. Voy a pedirte que no vuelvas más, siento que me duelas todavía aquí, adentro.

No. (Sakira, Fijación oral)

Vuelve vs. Desaparece

Dues cançóns d'un mateix disc. Dos punts de vista per una mateixa situació. Dues idees dins un cap.
Dos estrofes d'El canto del loco:

Vuelve, porqué ya te has ido, estoy vacío. Vuelve, este no es tu sitio, ven conmigo. Tienes el poder de hacer conmigo lo que quieras.

Desaparece, sólo espero no volver a verte, y si te encuentro, ni me mires que no quiero cuentos. Desesperado, has jugado y te has equivocado. Me has jodido, eres lo peor que he conozido hoy.

La Nunu-yaespodriahavercallatlaboca enfadada.

Trobant a faltar les vacances...

Tot i que només fa 1 setmana i un dia que vaig a classe, ja trobo a faltar l'estiu. Apunts cap aquí, apunts cap allà, divendres amun, diumenges avall, pràctiques un dia, acadèmia un altre, classes la resta... Total, rutina, rutina i estres. No es pot comparar amb els migdies en una terrasseta, les nits de festa fins les tantes en que no penses que dilluns tens classe, les festes majors dels pobles... I molt menys encara amb una setmana a la platja, amb l'inserso, les marujins, els pescaos pringaos muertos de l'Anna, els pipiripipi de l'Alexòtica, els mierdes de la Maria, els me parto la risa con tu chispita, i les anades varies d'olla d'uns dies genials.
Nenes, gràcies a totes, ha estat la millor manera de acabar l'estiu.
XOXI POWA!!!:P

Nada, nada de esto....

Una nova cançó, especial per mi per varies coses: primer perquè d'alguna manera ha estat la cançó de l'estiu del meu "grupet", i escoltar-la em porta bons records i bons moments d'eufòria al trànsit, i segon, la primera estrofa diu moltes veritats sobre fets que no s'obliden (encara)...

Tengo una mala noticia, no fue de casualidad, yo quería que nos pasara, y tu, y tu, lo dejaste pasar. No quiero que me perdones, y no me pidas perdón, no me niegues que me buscaste, nada, nada de esto, nada de esto fue un error, uooooo, nada fue un error, nada de esto fue un error, uoooooo, nada fue un error...

Coti

Prou

El so de les fulles rodolant per un pàrquing desert, el vent passejant-se entre les branques dels arbres. Silenci. El pas de les hores fa canviar el color del cel, les ombres s'allarguen, la llum se'n va a dormir.
Les cases han tancat els porticons, els garatges ja no guarden cotxes, han marxat.
Per fi, per fi és l'últim dia que contemplo aquest paisatge fins d'aquí molt de temps (espero), un paisatge que tot i que bonic, m'ha acompanyat tot l'estiu i ja em cansa.
Per fi, per fi acabo de treballar. Per fi dues setmanes sense pensar en res més, ni exàmens, ni feina, ni falta de diners (:D), només en respirar tranquila i saber del cert que tot arribarà.

La Nunu-quecontentaestic a falta de mitja horeta per plegar.

Encara

Una altre cançó, per no variar...

AUNQUE TU NO LO SEPAS
Aunque tu no lo sepas me he inventado tu nombre, me drogué con promesas y he dormido en los coches. Aunque tu no lo entiendas nunca escribo el remite en el sobre por no dejar mis huellas.
Aunque tu no lo sepas me he acostado a tu espalda, y mi cama se queja, fría cuando te marchas. He blindado mi puerta, y al llegar la mañana no me di ni cuenta de que ya nunca estabas.
Aunque tu no lo sepas nos decíamos tanto, con las manos tan llenas, cada día más flacos. Inventamos mareas, tripulábamos barcos, encendía con besos el mar de tus labios.
(Quique González, Pájaros mojados)

Poc temps...

6 dies per acabar de treballar, 4 dies per l'examen, 18 dies per començar la uni (altre vegada), i mentrestant, dues setmanetes de vacances, una de les quals a Peñíscola amb les meves xoxis... És massa poc temps per desaprofitar-lo pensant en maldecaps i deixar-lo escapar pensant que les coses podrien ser millor. Les coses SEMPRE poden ser millor, però si ho tinguéssim tot el que perdríem seria l'esperança i la il·lusió. Per tant, em dedicaré a viure el moment sense pensar gaire en les conseqüències (i en què pensaré diumenge al matí sobre el dissabte a la nit, per exemple) i gaudir dels dies que em queden de relativa "llibertat".

Sense tu

Ja vaig dir una vegada que quan em ve la inspiració em dedico a "escriure cançons", algunes lletres de les quals m'agraden força. Com que ningú va tirar tomàquets virtuals (ni tomàquets, ni algun comentari, ni re de re ¬¬'), i m'aburreixo, i és el meu blog i hi poso el que vull (juas), escriuré una altre lletra.

SENSE TU
Tant de temps fa que t'esperava que ja no se si és només un somni o realitat.
Tant de temps buscant la resposta a aquest dolor que sense tu jo no he oblidat.
Penso en tot el que teníem, per què ho vem deixar marxar? Per què ja no ets tu qui em guia, per què no et podré oblidar?
Dóna'm la mà, oblidem el passat, el temps corre i no el puc parar. Jo sense tu, un cel sense estels, una cançó sense harmonia.
Un adéu, una paraula, si no està bé llavors no es pot haver acabat.
Els teus ulls, la teva mirada, em van dir que tu algun dia tornaràs.
Miro al mirall, una noia espantada, els ulls inflats de tant plorar. Digue'm que tu encara somies en que això es pot arreglar.
I dóna'm la mà, oblidem el passat, el temps corre i no el puc parar. Jo sense tu, un cel sense estels, una cançó sense harmonia.
I dóna'm la mà, demà ja es veurà, el temps dirà on ens portarà. Jo sense tu, un cel sense estels, una cançó sense harmonia.

El pas del temps

"Fijé mis ojos en la ventana y me entretuve contemplando el fluir de las nubes y cómo el paso del tiempo cambiaba el color del cielo."

Lucía Etxebarria, "Beatriz y los cuerpos celestes"

Ja s'acaba...

Aquest cap de setmana passat era la festa del llac aquí a Puigcerdà (una mica remullada, tot s'ha de dir...), i tot i que és la meva festa preferida de l'estiu, també és la que vull que trigui mes en arribar. La festa del llac és com el principi del final de l'estiu. Ens recorda a tots que sí, acabeu d'aprofitar, perquè d'aquí a no res toca pringar una altre vegada. Encara hi ha la festa del campanar en mig (és a dir, "santa" Nunu), però com que aquest any me la putejaré estudiant per l'examen de l'endemà, jo ja no la conto.
Primer vindran els odiosos exàmens de setembre, després el pujar i baixar cada cap de setmana, després el pal que fa anar a classe cada dia i passar-te mitja hora al metro...
Llavors només ens quedarà esperar a les vacances de nadal, o al pont més proper...
Sort que ens queda el consol d'una setmaneta a la platja abans de començar amb la rutina altre vegada. A liarla xoxis!!

How long ago...

Yet come to me in my dreams, that I may live my very life again though cold and death; come back to me in my dreams, that I may give pulse for pulse, breath for breath: speak low, lean low as long ago, my love, how long ago.

Christina Georgina Rosetti.

Lo que hay que ver...

Per si algú no ha treballat mai en un camp de golf, us vaig a descriure la fauna que corre per aquests paratges, és a dir, els tipus de "pijos" que t'hi pots trobar.
- SOY UN CRAK VOYDECHULOPORLAVIDA: Els més repel·lents de tots, aquests espècimens venen amb el cap ben alt, mirada fixa i prepotent. Et miren per sobre de l'espatlla tot pensant "tu estàs aquí per fer el que jo et digui, i et fots", i volen que tu pensis "si buana, o mi señor, sus deseos son ordenes". D'acord que estic aquí pel que ells necessitin, però sempre amb un mínim de respecte cap a la meva persona. Dins aquest grup podem fer dues distincions:
< SOY BORDE NOSABESCONQUIENESTASHABLANDO: solen utilitzar cares llargues i paraules poc simpàtiques per aconseguir els seus objectius.
< VOY DE GUAIS IUTILIZOLAIRONIA: tots uns mestres en cantar-te les 40, però sempre amb un somriure a la boca, això si.
- HOLAGUAPAQUETAL SOY SIMPÁTICO: els meus preferits. Et donen conversa, es recorden del teu nom, i et deixen anar alguna broma de tan en tan. Dins aquest grup també trobem tres variants:
< HO FAIG SINCERAMENT: com el títol indica, són així, no fingeixen res, perquè no en tenen necessitat.
< TEPARTESDELARISACONMIGO: típics caxondos, alguns amb una diarrea mental considerable, que deixen anar el primer que els passa pel cap. Et canvien el nom i et diuen Àfrica en contes d'Èlia, et confonen i et diuen Èlia en contes de Núria, fan veure que la seva bossa de pals és un submarí... En fi, per triar i remenar.
< HO FAIG PERQUE EMFASPENA: els que es fan els simpàtics, però en realitat només esperen perdre't de vista, però el mes trist és que se'ls hi nota... La veritat és que jo no se perquè ho fan, però també és cert que s'agraeix, encara que sigui fingit.
De moment només m'he trobat amb aquests, encara que sempre hi ha variables. Ja us aniré comentant més elements i/o espècies autòctones dels camps de golf, a mesura que els vagi coneixent més.

El durant i el després...

Com mirar les estrelles una nit d'estiu.
Com una tovallola calenta al sortir de la dutxa.
Com jugar amb la sorra d'una platja deserta.
Com el vent acaronant-me les galtes un matí de primavera.
Com l'aigua llepant-me els peus vora el mar.
Com el so de la brisa entre els arbres.
Com una tarda de diumenge estirada al sofà.
Com la llum de les espelmes en la foscor.
Com una nit de turmenta refugiada en els teus braços.
Com l'olor de la terra mullada.
Com el sol que escalfa els dies d'hivern.
Com el so de les notes de la nostra cançó.
Com el color de les fulles a la tardor.
Com somiar viure en un núvol...

Com un matí ennuvolat i gris.
Com el mar enfurit per la tormenta.
Com una foguera consumida.
Com el buit que vas deixar quan vas marxar.
Com el so d'un adéu.
Com el fred de les nits sense tu.
Com tota una setmana sense veure't.
Com el so d'un mirall trencat.
Com l'olor d'una espelma apagada.
Com la pluja que entela els vidres.
Com les notes d'una cançó oblidada.
Com un gust amarg que no s'esborra.
Com riure sense ganes.
Com caure d'un núvol a la realitat.

La Nunu-quesaburreixalcurru i escriu parides varies...

Felicitaats!!

Un dia de ressaca gràcies a la celebració dels 20 anyets de l'altre meva Laia, en aquest cas la LAIONA.
Que aquests 20 siguin només el principi d'una vida llarga, feliç i plena d'aventures.
I que de les coses del avui en poguem riure un demà.
MOLTES FELICITATS!!! T'estimo kukiiii!!!

Quiero gritar...

Tú y yo nos miramos sin saber bien que decir. Nada que descubra lo que siento, que ese día fué perfecto, y parezco tan feliz, nada como que hace mucho tiempo que me cuesta sonreir. Ya he tenido suficiente, necesito a alguien que comprenda que estoy sola en medio de un monton de gente. Que puedo hacer si vuelve el espíritu olvidado del verano del amor. Quiero vivir, quiero gritar, quiero sentir el universo sobre mi, quiero correr en libertad, quiero llorar de felicidad, como un náufrago en el mar, quiero encontrar mi sitio...

La Nunu-robaletrasdecanciones tergiversant històries per fer-les seves...

Quiero...

Ara feia molts dies que no citava cap cançó mes o menys actual, i com que estic aburrida aquí a la feina, em distrec fent parides com aquesta...
La cançó d'avui és de la Rosana, de l'últim disc, i porta per títol "Quiero(la casa del Sol)":

Te voy a dar la guarida que tiene la vida pa seguir viviendo, pa vivir queriendo, lo mejor de la vida es vivir, es vivir el momento, y así te lo cuento. Pa que tu lo bailes, pa que baile el viento, pa que bailes conmigo lento. Toma la cara y la cruz de mis sentimientos. Quiero, quiero, quiero, empezar en la tierra y seguir en la orilla del cielo. Quiero, quiero, y sigo queriendo, que quererte sea el once de los diez mandamientos.

Una cançó optimista i alegre per un estiu en que tot sembla genial, però en el fons les coses no acaben d'anar pel seu camí...

Amics

Els amics, una cosa que no valorem el suficient, aquelles persones que sempre saben el que penses sense que obris la boca, que sempre diuen (o ho intenten) el que necessites sentir, però que com que les tenim sempre a prop no pensem mai que passaria si un no hi sigués.
Quan ets petit creus que tots (o gairebé tots) els companys d'escola són els teus "amics", però a mesura que creixes t'adones que AMICS, dels de debò, n'hi ha pocs, tan pocs que els pots contar amb els dits de la mà. Jo, dieu-me ingènua, necessito les dues mans. Dues mans per contar les persones que SEMPRE estàn aquí, per animar-me, per renyar-me, per fer-me riure, per aguantar les meves llàgrimes, per compartir tot el que el futur ens dongui.
Em sento molt orgullosa i molt més feliç de tenir-vos amb mi.
A tots/es, MIL GRÀCIES.

Dies...(segona part)

Tinc la sensació de que els dies passen massa ràpid, tot dona voltes sense que jo pugui controlar ni la meitat de les coses que es dónen al meu voltant. Sento que em preocupo per coses sense importància, coses que s'arreglaràn tard o d'hora, sense que jo pugui fer res per accelerar-les, i em desentenc de coses que si que són importants i que si que depèn de mi que surtin bé...
Visc en un núvol, en un món personal paral·lel a la resta, on només jo em regiro, somio desperta, m'atabalo, em capfico... Vull baixar!! Vull tornar a tocar de peus a terra, veure les coses amb claredat, no deixar-me ofegar en el primer bassal que em trobo... Vull VIURE!

Voy a pasármelo bien!!

Hoy me he levantado dando un salto mortal, he echado un par de huevos a mi sartén, dándo volteretas he llegado al baño, me he duchado y he despilfarrado el gel, porque hoooooy, algo me diceeee, que VOY A PASÁRMELO BIEN!!!! Voy a cogerme un pedo de los que hacen afición, me iré arrastrando a casa con la sonrisa puesta, mañana ya si puedo dormiré la siesta, pero esta noche no, esta noche algo me dice que VOY A PASÁRMELO BIEN!!!!!
PER FI DISSABTE!! I que millor que celebrar com Déu (diga-li Déu, diga-li energia)mana l'aniversari de la meva xoxi. MOLTES FELICITATS LAIETAAAAAAAAAAA!!!!!!!!

Dies

Saps aquells dies que tot t'irrita, tot et fa posar de mala llet, sembla que res et surti be, que el món s'et posi en contra... Doncs avui tinc un d'aquests dies... I no és la típica època pre-menstrual que et posa "xoxi", no, és que tot et surt del revés, o, almenys, t'ho sembla. Qualsevol cosa que et diguin, encara que sigui en "broma", et senta malament, tot t'afecta massa, són dies hiperreactius, dies hipersensibles... No és culpa teva, no és culpa de ningú, i alhora és culpa de tothom, perquè és quan més necessites que et deixin en pau, i és llavors quan més t'atavalen... UNA MICA DE PAU, PER FAVOR!!

La crisis continua...

Estic fins als nassos de fer examens!!! Com ja vaig dir un dia, vull tornar a ser petita!!! Llavors no n'hi havia d'examens, o com a molt t'havies d'apendre la taula del 7... No vull haver de passar-me un mes tancada a casa estudiant tot el dia i apendre'm toxos de 200 planes... I quina és una de les millors maneres de tornar a ser petit, ni que sigui per una estoneta? Recordar, i a mi m'ha donat per recordar cançons, com aquesta:

Per allà a la prehistòria vam tenir uns avantpassats, que es van cobrir de glòria tot pintant retrats ficats dins d'una cova, vinga guixar la paret. No tenen foc ni roba, i es pelen de fred.
Tot això passava avans que fóssim catalans, i pels boscos i pels prats, trobàves quatre gats. La mar era més blava, la ginesta feia olor, i encara no es parlava de televisió.
Amb quatre barques velles venen de la mar enllà uns grecs vius i trapelles, cap a l'Empordà. Si són com unes fures tot regatejant els preus, també fan escultures pels nostres museus.
Tot això passava avans....
Al cap de poca estona els romans ja han arribat, i al camp de Tarragona fan una ciutat. Per tot inventen regles, i xarrem tots en llatí, que es tornarà amb els segles el parlar d'aquí.
Tot això passava avans....
D'aquesta gent antiga, jo us diré que n'ha quedat: l'instint de la botiga i el pagar al comptat. I un xic de fantasía, i el daler i la voluntat de fer la nostra vida amb el cap alçat.
Tot això passava avans....

Recordo que era una de les meves cançóns preferides, i em sembla que no és molt coneguda, però si voleu que us la canti m'ho dieu...:P:P

Comença la crisis

Sé que és una tonteria, però ara que molts dels meus amics ja han posat el 2 davant (és a dir, han fet els 20 anys), els que no ho han fet ho faran aviat, i a mi em queda relativament poc, entra l'anyorança de ser un nen, tornar a ser petit, quan el que més et preocupava era si tenies diners per comprar "xuxes" quan sorties d'escola o quins eren els equips per jugar a "pixi" a l'hora del pati.
Per això em fa gràcia penjar unes quantes cançóns que cantava jo (i com jo segur que molts altres) quan era petita. La primera entrega d'aquest "coleccionable de verano" és la de El pare s'en va al mercat, o altrament coneguda com La cançó de les mentides:

El pare se´n va´na al mercat, el pare se´n va´na al mercat, a comprar una burra cega trau trau, a comprar una burra cega trau trau.
Li talla els quatre peus, li talla els quatre peus, la burra arrenca a córrer trau trau, la burra arrenca córrer trau trau.
Se´n troba un cirerer, se´n troba un cirerer, carregat de figues seques trau trau, carregat de figues seques trau trau.
Li cau l´ametlla al peu, li cau l´ametlla al peu, li surt sang de la orella trau trau, li surt sang de la orella trau trau.
De la sang que li va sortir, de la sang que li va sortir, en córren tres rieres trau trau, en córren tres rieres trau trau.
Aquesta és la cançó, aquesta és la cançó, la cançó de les mentides trau trau, la cançó de les mentides trau trau.
Qui la vulgui saber, qui la vulgui saber, que se´n vagi a Filipines trau trau, que se´n vagi a Filipines trau trau.

Bé, com que encara em queden 6 mesets ben bons per fer els 20, tinc temps per posar-ne algunes més, i si al llegir això a algú li venen records a la ment i somriu, millor que millor.

Cerdanya, mon bressol.

Com que fa uns quants dies que soc a caseta, és a dir, a Puigcerdà, m'adono de com ho trobo a faltar quan estic a Barcelona. Un dia vaig trobar la lletra d'una cançó que cantava a l'escola quan era petita, i em fa gràcia penjar-la.

"Avui verda, demà blanca, la Cerdanya és mon bressol. Coixins d'herba fan les prades, bolquers verds donen les flors. Capçaleres de ma infància són Puigmal i Puigpedrós, del Carlit a les Bulloses, i els dos dits del Moixeró. Mon bressol és la Cerdanya, la Cerdanya del meu cor, qui l'estima mai no es cansa de cantar tots els seus noms.
I per Pasqua s'engalana des de Llívia fins a Bor, d'Escadarcs fins a Masella, de Tartera, Bellver, Bolvir i el Golf. Meranges amunt s'amaga guardant l'aigua dels Engorgs. Puntejant All, Ger i Olopte van al Segre plens de flors. I el Cadí estèn sos braços, invita el Puigfarinós, a la dansa catalana amb tots els cims i turons. Els cims fan la gran rotllana, Puigllençada, prats d'Aguiló, el Pendís, canal Baridana, roques Feres, roc Colom. De la Collada al pic Perafita, des de Talltendre al serrat dels Cugots, la Cerdanya canta i balla, i obre els braços a tothom."

Si, ho sé... És una mica cutrilla, però a mi em porta molts records...

Cien sonetos de amor...(Pablo Neruda)

No el poso per res en especial, només perquè m'ecanta com juga amb les paraules un dels mestres de la poesia...

CIEN SONETOS DE AMOR LXXXIX
" Cuando yo muera quiero tus manos en mis ojos: quiero la luz y el trigo de tus manos amadas pasar una vez más sobre mi su frescura, sentir la suavidad que cambió mi destino. Quiero que vivas mientras yo, dormido, te espero, quiero que tus oídos sigan oyendo el viento, que huelas el aroma del mar que amamos juntos y que sigas pisando la arena que pisamos. Quiero que lo que amo siga vivo, y a ti te amé y canté sobre todas las cosas, por eso sigue tu floreciendo, florida, para que alcances todo lo que mi amor te ordena, para que se pasee mi sombra por tu pelo, para que así conozcan la razón de mi canto"
PABLO NERUDA

Una sola paraula: genial.

Coses...

És curiós la gran quantitat de coses que et passen pel cap quan estudies, o almenys, ho intentes...Se t'acudeix de tot, menys concentrar-te en estudiar...
En estas señaladas fechas suposo que molta gent estarà com jo, en època d'exàmens, amb el cap ple de dades i conceptes que el dia de demà, potser no ens serviràn de res, o si, qui sap.
El que passa és que el sistema d'estudis està malt montat...A qui se li va acudir fer exàmens al juny?? Ara tothom té el cap a l'estiu, les vacances, el dolche fer niente, i uns il·luminats van decidir que no, que ara el que toca és estudiar...
He de dir que m'ha vingut la "inspiració" per escriure aquest post perquè tinc un veí que cada día a aquesta hora aproximadament (18:00) surt al balcó i ens regala als afortunats veïns un concert de jambé. Ho dic amb aquest to d'ironia perquè quan un intenta concentrar-se, el que menys li convé és que algú es posi a fer sarau.
El cert és que ho fa molt bé, i que a mi m'encanta el so del jambé, tot s'ha de dir, però haver de tancar la finestra al mes de juny a Barcelona per poder estudiar...Toca una mica la moral...
Bé, era només una petita reflexió per fer un "kit kat".
A tots els que estigueu d'exàmens, molta sort!!

Otra de anuncios...

Hi ha una serie d'anuncis que em tenen fascinada...Els anuncis de compreses...
Jo no se que intenten vendre, si compreses o tripis. Esque ja et posen a una tia volant sobre un avió de paper, flors per tot arreu, pitufos de colores... I quan no és això, es una dona amb cara d'amargada vestida de vermell i amb una bombolla de sabó a la mà... Poca broma, que a mi em ve algú així i em diu: "hola, soy tu menstruación", i una de dos, o em faig un fart de riure a la seva cara o marxu corrents acollonida... Es que n'hi ha per analitzar-ho. Jo em pregunto com deuen ser les reunions dels creatius d'aquestes marques... Suposo que tothom ha vist la pel·lícula aquella de "En que piensan las mujeres". Doncs jo crec que un distret va obrir la caixeta rosa, va treure la compresa, i no se li va acudir una altre cosa que liar-la i fumar-se-la, perquè sino no m'ho explico... o com diu la meva mare, es van fumar els tàmpax directament, que ja venen liats...
En fi, que alguns anuncis són dignes d'un estudi psicològic elavorat...

Més cançons "que dejan huella"

Com ja vaig escriure una vegada, hi ha cançóns que descriuen moments de la vida. Després del que ha passat últimament, només puc adjuntar la lletra d'una cançó de Mclan que parla per si sola...

"Miedo de volver a los infiernos, miedo a que me tengas miedo, a tenerte que olvidar. MIEDO DE QUERERTE SIN QUERERLO, DE ENCONTRARTE DE REPENTE, DE NO VERTE NUNCA MÁS. Ya se que es el final, no habrá segunda parte, y no sé cómo hacer para borrarte..."

Bé, paranoies d'una ment malalta en època d'examens...

Mi gran amigo el metro Vol.2: Pujar i baixar

Continuant amb el post anterior en el que parlava dels canvis de temperatura en el metro, avui hos vull fer partíceps d'un nou tema: pujar i baixar del vagó.
Quan ja portes una estona a l'andana agovian-te per la calor, el fatàstic rellotge digital t'indica que "el proper tren ENTRA". El primer pas difícil és el de col·locar-te a l'alçada d'alguna porta... Quina ràbia fa quan s'atura el tren i et quedes just al mig de dos vagons... Llavors ve la indecisió, i penses: dreta o esquerra?? Mires al voltant, a veure a quina banda hi ha menys gent. Quan per fi et decideixes per una porta, has de procurar no ser atropellat per les persones impacients que es pensen que és l'últim tren que poden agafar, i si no pugen ràpid es quedaràn dins l'estació del metro per sempre!!! Clar que també tinc la teoria que la gent puja ràpid per agafar seient. Veus a senyores grans, que fan unes carreres per aconseguir un dels desitjats llocs! Que penses, senyora, amb el salt que ha fet per entrar, vol dir que li cal seure??? Si està més atlètica que jo!! La meva tàctica per poder seure, que mes que tàctica, és una parida moooolt obia, és esperar el metro just al mig de l'andana. Allà és on els vagons van més buits sempre... La gent té tendència a pujar o en el primer o l'últim, per allò de caminar menys a la parada que et toqui baixar... I quan aconsegueixes seure, vas pendent tot el viatge de si puja algú que necessiti el seient més que tu...O pel contrari fas veure que estàs molt concentrat llegint i que no t'enteres de res (que és el meu cas), o que t'has adormit...Jo crec que hi ha gent que es fa l'adormit per no haver de deixar seure a ningú...
A l'hora de baixar, oju també... Hi ha molts personatges que no han sentit mai la mítica expresió "dejen salir antes de entrar". Un dia vaig veure a un home que s'havia distret, i es va adonar que era la seva parada just quan començava a pujar tothom... No el van deixar sortir!!! Nedava contra corrent, pobret... Va haver d'esperar-se fins la parada següent...
Bé, per acabar, repetir una frase que ens cansem de sentir pels altaveus, que d'això ja en parlarem un altre dia: Civisme al metro, siusplau.

Anuncis....

Estava jo escoltant la ràdio tranquilament quan vaig sentir un anunci dels ferrocarrils de la generaltitat. Més concretament, del 25è aniversari d'aquests...
L'heu sentit mai?? Quina cosa més cutre... Sobretot el tros amb el que m'he quedat:
- I a mi com em veieu?
- Arrugat com una pansa.
- Però si tinc 25 anys, com els ferrocarrils!
- No home no, és broma, estàs com un tren, o millor dit, com un ferrocarril, com un ferrocarril de la generalitat!!
Per favor, qui escriu aquests guions??? Entenc que ha de ser difícil fer un anunci per la ràdio, sense imatges, només amb paraules i música, però esque és bastant ridícul si em permeteu la expressió!!
I aquest és només un dels molts exemples que es poden sentir durant les pauses publicitaries de la ràdio (que no són poques...).
Dacort que es vulguin fer coses gracioses i amb ganxo, és més, millor, sino quin aburriment, però que les facin amb una mica més de gust!!!

Mi gran amigo el metro

Jo no se que passa...
Anar en metro, ara que arriba la caloreta, es tota una odissea...
En primer lloc, els senyors del metro deuen tenir un acord amb les farmaceutiques. Uns fan que la gent es refredi i els altres venen medicaments a dojo. El que no és normal que estiguis esperant a l'andana i t'estiguis fent al vapor, literalment, que si posessin unes reixes metàl·liques al terra podrien fer una barbacoa gegant, i el Gorgi Dan (o com s'escrigui) tot feliç per allà anar cantant... I que quan entris al vagó s'et posin tots els pèls de punta del fred que hi fa. Algún dia trobaràn a algú que havia d'anar de punta a punta de Barcelona amb el metro allà, cubito, agafat a la barra... Aquesta gent no guanya per aire condicionat... Una mica si, em sembla bé, fins i tot s'agraeix, però una altre cosa és passar-se!! Que surts de casa amb la jaqueta d'hivern, i et pregunten: on vas amb això?? Noooo, és pel metro, que he d'anar a fer uns encàrregs lluny i nom vull congelar!!!
I després, quan tornes a sortir del vagó, sembla que estiguis entrant al templo de fuego de port aventura, una bafarada impresionant d'un aire reescalfat i agoviant...
Una de dos, o afluixen l'aire condicionat de dins dels vagons, o s'estiren i en posen fora, que ja veig a aquells que van tocant l'acordió amb un "plumón" al mes d'agost!!

Siusplau, manifestació contra els canvis de temperatura insoportables!!!!