Mi gran amigo el metro Vol.2: Pujar i baixar

Continuant amb el post anterior en el que parlava dels canvis de temperatura en el metro, avui hos vull fer partíceps d'un nou tema: pujar i baixar del vagó.
Quan ja portes una estona a l'andana agovian-te per la calor, el fatàstic rellotge digital t'indica que "el proper tren ENTRA". El primer pas difícil és el de col·locar-te a l'alçada d'alguna porta... Quina ràbia fa quan s'atura el tren i et quedes just al mig de dos vagons... Llavors ve la indecisió, i penses: dreta o esquerra?? Mires al voltant, a veure a quina banda hi ha menys gent. Quan per fi et decideixes per una porta, has de procurar no ser atropellat per les persones impacients que es pensen que és l'últim tren que poden agafar, i si no pugen ràpid es quedaràn dins l'estació del metro per sempre!!! Clar que també tinc la teoria que la gent puja ràpid per agafar seient. Veus a senyores grans, que fan unes carreres per aconseguir un dels desitjats llocs! Que penses, senyora, amb el salt que ha fet per entrar, vol dir que li cal seure??? Si està més atlètica que jo!! La meva tàctica per poder seure, que mes que tàctica, és una parida moooolt obia, és esperar el metro just al mig de l'andana. Allà és on els vagons van més buits sempre... La gent té tendència a pujar o en el primer o l'últim, per allò de caminar menys a la parada que et toqui baixar... I quan aconsegueixes seure, vas pendent tot el viatge de si puja algú que necessiti el seient més que tu...O pel contrari fas veure que estàs molt concentrat llegint i que no t'enteres de res (que és el meu cas), o que t'has adormit...Jo crec que hi ha gent que es fa l'adormit per no haver de deixar seure a ningú...
A l'hora de baixar, oju també... Hi ha molts personatges que no han sentit mai la mítica expresió "dejen salir antes de entrar". Un dia vaig veure a un home que s'havia distret, i es va adonar que era la seva parada just quan començava a pujar tothom... No el van deixar sortir!!! Nedava contra corrent, pobret... Va haver d'esperar-se fins la parada següent...
Bé, per acabar, repetir una frase que ens cansem de sentir pels altaveus, que d'això ja en parlarem un altre dia: Civisme al metro, siusplau.