Sense tu

Ja vaig dir una vegada que quan em ve la inspiració em dedico a "escriure cançons", algunes lletres de les quals m'agraden força. Com que ningú va tirar tomàquets virtuals (ni tomàquets, ni algun comentari, ni re de re ¬¬'), i m'aburreixo, i és el meu blog i hi poso el que vull (juas), escriuré una altre lletra.

SENSE TU
Tant de temps fa que t'esperava que ja no se si és només un somni o realitat.
Tant de temps buscant la resposta a aquest dolor que sense tu jo no he oblidat.
Penso en tot el que teníem, per què ho vem deixar marxar? Per què ja no ets tu qui em guia, per què no et podré oblidar?
Dóna'm la mà, oblidem el passat, el temps corre i no el puc parar. Jo sense tu, un cel sense estels, una cançó sense harmonia.
Un adéu, una paraula, si no està bé llavors no es pot haver acabat.
Els teus ulls, la teva mirada, em van dir que tu algun dia tornaràs.
Miro al mirall, una noia espantada, els ulls inflats de tant plorar. Digue'm que tu encara somies en que això es pot arreglar.
I dóna'm la mà, oblidem el passat, el temps corre i no el puc parar. Jo sense tu, un cel sense estels, una cançó sense harmonia.
I dóna'm la mà, demà ja es veurà, el temps dirà on ens portarà. Jo sense tu, un cel sense estels, una cançó sense harmonia.