dimarts, d’octubre 24, 2006

Quan tanquen

Els últims dos dissabtes que m'he quedat de festa fins tard, és a dir, fins que tanquen el Trànsit, han posat la mateixa cançó. La veritat és que en l'ambient que acompanya a altes hores de la matinada no es pot pillar gaire el sentit, però si em paro a escoltar-la, és bastant nyonya i trista...

No digas que lo nuestro no es verdad, o al menos nuestro, dime si después de ver que no me queda más por darte, después de no quedar en mi alma ya mas sal, dime como te sale.
No digas que lo nuestro no es verdad, que duele, que sabes que pa mi no hay más que verdades que quererte, que sabes que no hay na, pa mi no hay nada mas que nuestro despertar, déjame verte.
Si te vas, al menos déjame verte, al menos quítame esta venda ya, sin trampas, déjame verte, ayúdame a olvidarte, si te vas. Quítamela, deja que pueda verte, dime sin peros que no sientes na, y al menos déjame verte.
Que no merezco estar juzgando otro querer por tu desprecio, verte en otras caras, en otras palabras, no. Que no son nada mas que aire que se va, tus argumentos, tu sabes que pa mi no hay mas verdades que quererte. Sabes que no hay mas, pa mi no hay nada más que nuestro despertar. Déjame verte.
Si te vas, al menos déjame verte, al menos quítame esta venda ya, sin trampas, déjame verte, ayúdame a olvidarte, si te vas. Quítamela, deja que pueda verte, dime sin peros que no sientes nada, y al menos déjame verte.
Déjame verte - DIEGO MARTIN
Quando cierran los bares...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Saps per què et sembla nyonyona??? Perquè jo no estava allà i claro.. sense el teu kuki number one (o era number three ;P) el món és més trist i tot et sembla més nyonyós del que en realitat és dona :P per cert, per quan una visita a sant cugat a veure peli e???? toy esperando!!!!!

Núria Cárdenas ha dit...

Mmmmm... Aquest dissabte passat no hi eres, però si no recordo malament, l'altre vegada que vaig tancar el trànsit, que va ser pel pont, estava amb tu i la Cristina, i van posar aquesta cançó... Ai, aquesta memòria kuki... :P
Ho sento, però és nyonya amb o sense tu vida...