dijous, de març 16, 2006

Aiooooi!


Com t'expliques que un sopar que havia de ser tranquilet es converteixi en un desfase total cantant en un karaoke que feia olor de lavabo A quién le impora lo que yo haga i fent una nova versió de Se me enamora el alma? No ho sé, però ahir va ser aixi... Siesque... no sen's pot deixar sortir de casa, juas.

PD: Primera experiència karaokil d'una servidora. Hem de repetir, jajajaja.

2 comentaris:

Núria Cárdenas ha dit...

A mi no m'agrada que no t'agradi que això m'agradi. Però si és molt divertit fer el pena de tant en tant!! jeje

Núria Cárdenas ha dit...

Anda, que ens compliquem la vida per dir quatre tonteries eee...jeje.
Prova-ho algun dia amb uns quants mojitos a sobre i bona companyia, ja veuràs com no és tant dolent.
:P