Arriba la tardor... I amb ella una nova època. Pensaments que cauen com les fulles, fràgils, descolorits. Records que tornen a la ment en un cicle inaturable, com el temps que passa. Llàgrimes que rodolen galtes avall com feia molts mesos que no passava. Els núvols anuncien un dia gris, potser demà serà més clar...
Ollago del dia... ¬¬'
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada