Comença la crisis

Sé que és una tonteria, però ara que molts dels meus amics ja han posat el 2 davant (és a dir, han fet els 20 anys), els que no ho han fet ho faran aviat, i a mi em queda relativament poc, entra l'anyorança de ser un nen, tornar a ser petit, quan el que més et preocupava era si tenies diners per comprar "xuxes" quan sorties d'escola o quins eren els equips per jugar a "pixi" a l'hora del pati.
Per això em fa gràcia penjar unes quantes cançóns que cantava jo (i com jo segur que molts altres) quan era petita. La primera entrega d'aquest "coleccionable de verano" és la de El pare s'en va al mercat, o altrament coneguda com La cançó de les mentides:

El pare se´n va´na al mercat, el pare se´n va´na al mercat, a comprar una burra cega trau trau, a comprar una burra cega trau trau.
Li talla els quatre peus, li talla els quatre peus, la burra arrenca a córrer trau trau, la burra arrenca córrer trau trau.
Se´n troba un cirerer, se´n troba un cirerer, carregat de figues seques trau trau, carregat de figues seques trau trau.
Li cau l´ametlla al peu, li cau l´ametlla al peu, li surt sang de la orella trau trau, li surt sang de la orella trau trau.
De la sang que li va sortir, de la sang que li va sortir, en córren tres rieres trau trau, en córren tres rieres trau trau.
Aquesta és la cançó, aquesta és la cançó, la cançó de les mentides trau trau, la cançó de les mentides trau trau.
Qui la vulgui saber, qui la vulgui saber, que se´n vagi a Filipines trau trau, que se´n vagi a Filipines trau trau.

Bé, com que encara em queden 6 mesets ben bons per fer els 20, tinc temps per posar-ne algunes més, i si al llegir això a algú li venen records a la ment i somriu, millor que millor.