No us ha passat mai que us heu empanat completament amb una simple cançó?
A mi m'acaba de passar ara mateix.
"Què faries mentre escoltes aquesta cançó? VOLAR... La gravetat deixa de fer efecte, et comences a elevar... Obres la finestra i notes que l'aire fresc t'envolta. I marxes, direcció a enlloc. VOLAR. Lluny, ràpid. Planeges sobre les onades del mar, sents la olor de la sal. Davant teu només hi ha aigua, un horitzó vermell per la posta de sol. I el vent enreda els teus cabells. Ja veus terra ferma. Una immensa selva, arbres mil·lenaris, rius que serpentegen inacabables... Caus en picat seguint les cascades i et tornes a elevar en mig de diminutes gotes d'aigua que t'empapen. Però t'és igual, ets LLIURE. VOLAR. Ara davant teu només hi ha desert. Quilòmetres i quilòmetres de dunes i sorra. El sol et crema, però t'és igual, ets LLIURE. I de sobte, com un miratge, un oasis d'aigües cristal·lines envoltat d'altes palmeres. Segueixes volant. LLIURE. I el vent segueix jugant amb els teus cabells. Sents fred, sota teu només hi ha gel, immensos blocs d'aigua gelada. Se't eriça la pell, però t'és igual, estàs VOLANT. Tanques els ulls i deixes que el vent et porti, t'és igual a on ni durant quan de temps. Ets LLIURE. La cançó s'acaba, i et despertes en la mateixa habitació, les mateixes parets, les mateixes fotografies que et miren des del seu marc de fusta... I tornes a la rutina..."
La Nunu-quesemevalaollaya millor canvio de CD...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada