Amics

Els amics, una cosa que no valorem el suficient, aquelles persones que sempre saben el que penses sense que obris la boca, que sempre diuen (o ho intenten) el que necessites sentir, però que com que les tenim sempre a prop no pensem mai que passaria si un no hi sigués.
Quan ets petit creus que tots (o gairebé tots) els companys d'escola són els teus "amics", però a mesura que creixes t'adones que AMICS, dels de debò, n'hi ha pocs, tan pocs que els pots contar amb els dits de la mà. Jo, dieu-me ingènua, necessito les dues mans. Dues mans per contar les persones que SEMPRE estàn aquí, per animar-me, per renyar-me, per fer-me riure, per aguantar les meves llàgrimes, per compartir tot el que el futur ens dongui.
Em sento molt orgullosa i molt més feliç de tenir-vos amb mi.
A tots/es, MIL GRÀCIES.