Ves la luz al final del tunel???

No escric res perquè després la "Karin" es queixa de com redacto... (Eh Sandrota...¬¬')
Com perdem el temps a retrat eee...

Peripècies...

Diu la Sandra (Rateta pels amics, jaja): despenjem el mirall, que sino sortiran els reflexes del flaix, i vull fer les fotos amb la Pensi (ossigui, jo) rentant-se les mans...
I aquest és el resultat de les peripècies que fem voltant pel cole buscant algun lloc on poder fer els treballs de C2...Una vegada més, el photoshop fa possible que, en una foto on no es veia res de res, apareguin tres locas fent fotos en un lavabo...jejeje. (Control + Alt + L = Niveles automáticos...)

And the winner is...

UoOoOoO!!! Per la meva sorpresa, un dels guions escollits per fer el curt en 16mm d'aquest any ha estat el meu!! D'aquí als oscars!!:P:P Fora conyes, em fa molta il·lusió, però també em fa una mica de... no se... cosa... I si no surt com ha de sortir? I si a la gent no li acaba d'agradar fer-lo? Bé, tot això ja es veurà...
La foto és de l'excursioneta d'aquest matí amb la Karin al parc de la ciutadella. Un matí una mica gris, però n'hi ha a les que ja els hi agrada així, eh Karinota?? :)
M'han quedat bastant xules algunes fotos, ja en penjaré alguna altre...

Si no hubieramos sido tan reacios a dar por la vida dos vueltas, hoy tendriamos alas para volar por los sueños que otros cuentan. Si no hubieramos sido tan necios y no darnos cuenta de nada, no sabriamos todo lo que aprendimos a base de ostias y andadas. Andadas que no valen nada, andadas que das por sentadas, andadas que guardan momentos en que me besabas, andadas con buenos recuerdos, aun dabas falsas esperanzas, andadas que no cambiaria para nada. Y me da igual que digan, que hice bien o mal. Y el dia que vuelva a nacer, a las andadas volvere, a las andadas volvereeee. Si no hubieramos visto mil veces las putas orejas al lobo, cada vez que la vida nos da la ostia se nos queda esa cara de bobos. Si no hubiera caido en mi camino dos veces con la misma piedra, no podria cantarte lo que te digo, porque falso seria lo vivido. Te garantizo que si volviera a nacer, seguramente volvere a recaer en tos los vicios que algun dia conoci, en toas las noches que pase pensando en ti.
Andadas - MELENDI

.......

Mira, tenia ganes de penjar algo, més que res perquè el primer que es vegi quan obres el blog no sigui el cutri-post de l'altre dia...:P
La foto... Narcisista??? nooooooooooo, para nadaaaaaaaaaaa, però es que m'agrada com queden les fotos amb aquests colors així rarets...
I como no, una cançó... Dels reciclats Melon Diesel, ara dits Taxi. És d'un CD que vaig mangar del Legend i m'agrada, i la poso, i ja està. A més, debido a ciertos sucesos recientes, això de "aquí estoy" em pega bastant...

La claridad no viene a por mi, hoy he vuelto a descubrir que la oscuridad vuelve a caer sobre mi.
Yo te veo partir. Y no consigo ver mis fallos antes de decidir, me he soltado de tu mano y me voy a arrepentir. Aquí estoy y tu no estás, lo debí imaginar, demasiado tiempo te he dejado aquí. Si es que voy sin control, y te he vuelto a descuidar, de verdad no sé que es lo que viste en mi, di que es lo que viste en mi. No te conté que me iba a cenar, no quise darte que pensar. No iba a ir, pero allí te arruiné, se que te lo he vuelto a hacer. No consigo ver mis fallos antes de decidir, me he soltado de tu mano y me voy a arrepentir. Aquí estoy y tu no estás, lo debí imaginar, demasiado tiempo te he dejado aquí. Si es que voy sin control, y te he vuelto a descuidar, de verdad no sé que es lo que viste en mi. Aquí estoy y tu no estás, lo debí imaginar, demasiado tiempo te he dejado aquí. Si es que voy sin control, y te he vuelto a descuidar, de verdad no sé que es lo que viste en mi, di qué es lo que viste en mi.
Aquí estoy - TAXI

PD: Els punts suspensius del principi son perquè no sabia quin títol posar... Em passa sobint ultimament...

En un núvol...

Viure penjada d'un núvol, desitjar quE els somnis es facin realitat... Què passaria si fos així?

Les fotos... Alguna cosa del cap d'any havia de posar, no?? Un cap d'any per una banda molt divertit, diferent, i per l'altre... BASTANT decepcionant... On està el problema?? El tinc jo o l'altre gent??
També n'hi ha una de la nit de dissabte passat... Té història la foto eeeehh... I les altres son d'un dels meus regals de reis... (He set bona nena tot l'any, així que s'han portat prou bé... És un marc digital, per si no s'aprecia bé... Iuhuuuu!!).

Sweet dreams are made of these. Who am I to disagree. Travel the world and the seven seas, everybody's looking for something. Some of them want to use you, some of them want to get used by you. Some of them want to abuse you, some of them want to be abused. Sweet dreams are made of these. Who am I to disagree. Travel the world and the seven seas, everybody's looking for something. I wanna use you and abuse you. I wanna know what's inside you. Whispering and Moaning: hold your head up, movin' on. Keep your head up, movin' on. Sweet dreams are made of these. Who am I to disagree. Travel the world and the seven seas, everybody's looking for something. I'm gonna use you and abuse you. I'm gonna know what's inside. Gonna use you and abuse you. I'm gonna know what's inside you. Eurythmics - SWEET DREAMS

PD: Lo es o no?? Digue'm paranoica, però algo raro hi ha...
Alone...

Nadal...

Cubatilla nuestro que estás en el vaso, a través de la boca ábrete paso. Santificados seans tus grados, vengan a nosotros tus efectos, hágase tu voluntad así en el bar cómo en el pub. El pedo nuestro de cada noche dánoslo hoy. Perdona nuestras mezclas así como nosotros perdonamos el garrafón. No nos dejes beber buckler sin alcohol y líbranos del bitter kas. Amén.
BON NADAL!

No se restar...

Mmmm... Última setmana de classe... Bastant light, tot i que amb algun treball per entregar, però res més...
Avui, amic invisible!! Però sempre s'acaba sabent qui fa el regal... El Lluís s'ha delatat a ell mateix, jejeje. A que és mono el nino?? A més, l'ha fet ell con sus manitas!! Jo crec que si els ven es pot treure pasta... Ja té un lloc d'honor al suro, ben al mig. :)

Se torció el camino, tú ya sabes que no puedo volver. Son cosas del destino, siempre me quiere morder. El horizonte se confunde con un negro telón, y puede ser... como decir que se acabó la función. Ha sido divertido, me equivocaría otra vez. Quisiera haber querido lo que no he sabido querer. Quieres bailar conmigo, puede que te pise los pies. Soñaré solo porque me he quedado dormido. No voy a despertarme porque salga el sol; ya sé llorar una vez por cada vez que río, no sé restar... no se restar tu mitad a mi corazón. Puede ser que la respuesta sea no preguntarse por qué, perderse por los bares donde se bebe sin sed. Virgen de la locura, nunca más te voy a rezar, que me he enterado de los pecados que me quieres quitar. Será mas divertido cuando no me toque perder, sigo apostando al 5 y cada 2 por 3 sale 6. Yo bailaría contigo pero es que estoy sordo de un pie. Soñaré solo porque me he quedado dormido. No voy a despertarme porque salga el sol, ya sé llorar una vez por cada vez que río, no sé restar... no se restar tu mitad a mi corazón. Ha sido divertido, me equivocaría otra vez. Quisiera haber querido lo que no he sabido querer. Quieres bailar conmigo puede que te pise los pies. Soñaré solo porque me he quedado dormido. No voy a despertarme porque salga el sol, ya sé llorar una vez por cada vez que río, no sé restar... no sé restar tu mitad a mi corazón...
Me equivocaria otra vez - FITO Y LOS FITIPALDIS

PD: És genial aquesta cançó... i punto.

Cartas

La luna se fue, tras pasar la noche en vela preguntándome cómo llegué a ser tan solo una voz que se pierde al otro lado de un teléfono que no funciona bien. Tal vez sea tarde para comprender que a donde yo voy no me lleva tu tren. Tal vez sea yo quien se calle esta vez, tengo que colgarte, te llamo después. Vuelvo a escribir con la luz apagada, estoy sin estar y pierdo la calma, huyendo del daño que hacen las palabras. No miro tus fotos ni leo tus cartas... Otro día más que se va del calendario, mientras grita que no va a volver jamás. Me vuelve a dejar con la duda en los bolsillos y el silencio propio de la soledad. Tal vez sea tarde para comprender que soy como soy y el mundo es como es. Tal vez seas tu quien se vaya esta vez, tengo que colgarte, te llamo después. Vuelvo a escribir con la luz apagada, estoy sin estar y pierdo la calma, huyendo del daño que hacen las palabras. No miro tus fotos ni leo tus cartas...
Cartas - LA QUINTA ESTACIÓN

La cançó, no se, fa pocs dies que tinc el cd i em vai acostumant a les lletres, i aquesta és maca.
La foto... No se, m'agrada, i aixi de colors és com molt alegre, no?? A mes, estem vapes vapes eeee!!!:P:P

Se venden gifts!!

Uoooo, el meu primer gift animadoooo!!! No és moníssim??? N'estic molt orgullosa, tot i que podria ser millor... Visca el Garfield!!! :P
PD: A ell tabé li va la farra warra Karin, però no sap fer reserves, per tant no balla.... jajajajajaj O_o^
PPD: Està diferent de quan el vaig penjar... em sembla que ara queda millor... ;)

Sexo en la Cerdanya (ja-ja-ja)

Nenes, no volieu caldo?? Pos dues tasses!!!!
Mmmmm... No està molt bé que diguem, haurem d'esperar a que domini una mica més...jejeje

PD: Qualquier parecido con la realidad es pura coincidencia..o no?? :P:P

El puente i su puríssima madre...

No em puc creure que jo desitgés que arribés diumenge... Però es que la feina d'aquests últims dies ha estat bastant agoviant... Entre roba, pijos i story boards (estaré malaïnt a l'Escribà durant 3 mesos seguits...) he acabat fins als nassos del pont... I d'aquí res Nadal!!!

A part d'això, avui la meva mare ha comprat el CD de la marató, i m'ha passat una cosa que no m'havia passat mai... Només amb les 4 primeres notes d'una cançó, al reconèixer quina era, se m'han posat tots els pèls de punta i se m'han emplenat els ulls de llàgrimes... I aquí ve la pregunta: la ressaca et fa està més sensible? O és la època de l'any? Hi reflexionaré...^^

Would you know my name if I saw you in heaven? Would it be the same if I saw you in heaven? I must be strong, and carry on, because I know, I don't belong here in heaven. Woul you hold my hand if I saw you in heaven? Would you help me stand if I saw you in heaven? I'll find my way, through night and day, because I know I just can't stay here in heaven. Time can bring you down, time can bend your knees. Time can break your heart, have you begging please, begging please. Beyond the door there's peace, I'm sure, and I know there'll be no more tears in heaven.
Tears in heaven - ERIC CLAPTON

PD: Jo segueixo fent els meus "pinitos" amb el Photoshop... El antes i el después...
PPD: Si us hi fixeu, he canviat el color de l'ull de marró a verd... Vaig a fer-me rossa amb els ulls blaus... jajajaja.

21 anyeeets!!

Bufff...21... He de confessar que em feia ràbia fer els 21... Com més anys cumpleixes, més ràpid et passen els dies, i fa mandra fer-se gran... Però la veritat és que si els passes acompanyat de gent com vosatres (tots i cada un, i els que no hi eren i no surten a les fotos...) és que no és tant greu, no?? Siii... ho se... post pastelón, però és el que hi ha, jeje.
Dissabte una nit genial, i amb un final, si més no, sorprenent...jeje.

One wild night

Amb els de classe a la festa de la Imatge que muntaven els de segon... Va ser xula la nit... I amb el "cumpleaños feliz" al mig del carrer incluit...jejeje.

It's a hot night, the natives are restless. We're sweating by the light of the moon. There's a voodoo mojo brewing at the go-go, that could knock a witch off her broom. We slither on in and shed our skin, make our way into the bump and the grind. So I'm passing by, she gives me the eye, so I stop to give her a light. One wild night, blinded by the moonlight. One wild night, 24 hours of midnight. One wild night, I stepped into the twilight zone and she left my heart with vertigo. One wild, one wild, one wild, one wild night. Havin' as much fun as you can in your clothes, Margarita had me feelin' alright. It just might be that I found religion, I've been on my knees for half of the night. Then I'm rolling the bones with Jimmy 'no dice', gonna take him for a couple weeks' pay. Man, if you lose this roll I take your girlfriend home, so I stopped, but you're not gonna believe who comes walking out. One wild night, blinded by the moonlight. One wild night, 24 hours of midnight. One wild night, I stepped into the twilight zone and she left my heart with vertigo. One wild night. Hey, c'est la vie... One wild night, welcome to the party. One wild night, life is for the living so you gotta live it up, come on let's go. One wild, one wild, one wild, one wild night. All we've got is one wild night One wild night - BON JOVI

A la foto, amb el Rubiiii!!! ;-)

100!

Mira tu que sense saber-ho jo aquest humilde blog ja té 100 entrades!!
Concretament 102, però es que sóc una parres i no me'n he enterat fins avui...jeje
Ja faig com el Buenafuente, que celebra els 100 programes, doncs jo celebro els 100 posts!!!jurjur. Després m'aniré a comprar un pastelito O_o :P

La cançó d'avui, un nou descobriment (gràcies Lluiiii!!!). La música és molt alegre i marxosa, però les lletres a vegades costen de pillar, perquè aquest home parla molt ràpid... Sort que tenim internet i el Google...

Un día, soñando en un sueño, soñé que estaba soñando contigo, soñar con hacerte el amor y soñé que no estaba dormío, sueño que sueño, piel con piel, calor con calor... cuerpo con cuerpo. Y aquel color de tu pelo y tu piel a la vez, aún despierto y recuerdo. Ojalá no te hubiera conocido nunca, ojalá no te hubiera conocido nunca... Para no amarte siempre, para no verte sin verte, para borrar tu recuerdo del que siempre me acuerdo y nunca me deja en paz. Oh ouo ouo oh ouo Aquel día, en aquel sueño soñando, soñé que estaba soñando contigo, bajo un cielo de estrellas mil, hay que ver, precioso, precioso. Y en aquel mar que no nos pudimos bañar, por ser tan caprichosos. Ojalá no te hubiera conocido nunca, ojalá no te hubiera conocido nunca... Pa no amarte. Oh ouo ouo oh ouo Si algún día yo vuelvo a soñar intentaré seguir con lo mismo, y diez minutos antes de dormir yo estaré... siempre que quiera contigo, siempre que tú quieras. Ojalá no te hubiera conocido nunca, ojalá no te hubiera conocido nunca... Para no amarte siempre, para no verte sin verte, para borrar tu recuerdo del que siempre me acuerdo y nunca me deja en paz. Oh ouo ouo oh ouo (x2) ...ya no quiero mal de amores.
Siempre que quiera - MUCHACHITO BOMBO INFIERNO

On anem... LA LIEM!!

Diuen que una imatge val més que mil paraules... Quan valen 9 imatges, doncs??


Crits, lambrusco, rialles, "wilson, tenemos un problema" (XDXD), futbolins, cançons, rositas, palli-pulseres...
I perquè no puc penjar els vídeos, que si no...jejejeje.

UoOoOo...

Investigant el photoshop... El que es fa per la mandra d'estudiar eh...

La nova "Marilyn" (juasjuasjuasjuas).

Paranoia de les 12:30

Ueeeee!! Només calia canviar una bombeta!!! Només una bombeta canviada de lloc i ja torna a funcionar la meva tira-de-llums-xina-o-lu-que-sigui. Portava un any sense "luz de ambiente" a l'habitació...jeje.
No se, m'agrada estar amb la resta de llums apagades i que els ulls se m'acostumin a aquest resplandor lila...

(Filtro Resplandor de neón... Maravillas del potoxoffff)

Ouyeaaa!

Tot i que bastant agoviant, ja anyorava anar de festa amb les meves nenes, sense que en faltés cap (no se pas qui s'ha de donar per aludida...eh Laia?¬¬'). Buenu, alguna ja la deixem per impossible... L'Anna no sap el que es perd...jejej.
I com no, què millor per representar-ho que una cançó. Una càmera a dins del cotxe ens haurien de posar!!! (No tenim co... de fer-ho a l'estiu amb les finestres baixades i passar per davant del Closhard 3 cops! jur jur jur).

Jo cant sa lluna i s'estrella, sa jungla i es bosc animat, es tren, es vaixell, s'avioneta i es teu submarí aquí aparcat. Jo cant es cafè i sa galeta quan dius "tu podries ser meu". Què sexy, què dolça i què freda, wa yeah! Sa zebra que passa un semàfor i com se desmunta un bidet, cosmètics i Margaret Astor, ja se com s'escriu Juliette!! Jo cant sa rosa i es cactus, i moltes més coses també, un llapis d'Ikea, un pistatxo, wa yeah! Què divertit lo que escric quan estic avorrit, per exemple es teu cos, es jersei destenyit. Es carrer blanc de sol, es meu cos a damunt, per exemple es teu llit, de penombra i llençols, amb es termo espenyat, per exemple adormits. Jo cant sa lluna i s'estrella, sa jungla i es bosc animat, es tren, es vaixell, s'avioneta i es teu submarí aquí aparcat. Jo cant sa fruita vermella i quan acabi riuré, calàpets, nenúfars, princeses, OUYEA!!
Wa yeah - ANTÒNIA FONT

PD: Per què segeixo fent aquestes coses??

Confesiones al amanecer

No estoy enamorada de tí, pero te regalaría mi primera sonrisa del día, sólo por saber a qué sabrá tu piel, a qué sabrá tu piel. Tu arte al arrastrar palabras donde te escondes, sólo por los silencios que dejas caer entre tus secretos, me dejaría engañar cada noche de mi vida, me dejaría besar, me perdería en tu boca. Sólo quiero saber qué es estar muy cerca de tí, que tus dedos manejen mi espalda. Haz que crees, yo fingiré también, que aunque mañana nos diga que ya todo acabó, repetiremos cada vez que nos cruzemos de nuevo. Engáñame a mí también, pero tropiézate conmigo, engáñame a mí también, pero rómpete conmigo, engáñame a mí también, tengo envidia de sus celos. Tus ojos contienen tu alma, que no se escape más; ciérralos ya o engáñame a mí tambíen. Miénteme cuando no esté contigo. Engáñame a mí también, hazme un sitio en tu recuerdo. Engáñame a mí también, tengo envidia de sus celos.
Engáñame a mí también - NENA DACONTE

"El mundo no se desvanece cuando cierras los ojos..."
PD: La foto de la Sandra, on es veu "lo mejor de mi", és a dir, res...:P:P

Alcohoool, alcohooool...

M'han enviat un mail que m'ha fet molta gràcia i que m'ha fet pensar en dissabte...:P

PROPIEDADES DEL TRAGO:
Quita la angustia. Extingue la culpa. Hace olvidar. Suelta la lengua. Afloja ropa. Lima asperezas. Arregla corazones rotos. Acerca amigos. Sierve de aperitivo. Se te olvida el hambre. Apresura desenlaces. Causa rubores. Elimina la timidez. Afina tu voz. Levanta tu ánimo. Fomenta relaciones románticas. Te da calor. Hace compadres. Cierra tratos. Abre las piernas. Aligera los caminos. Acorta las esperas. Festeja la compañía. Cura la tristeza. Aumenta la alegría. Mejora la digestión. Mata las lombrices. Saca la belleza escondida. Mueve calles, postes, puertas y escaleras. Abre cinturones, baja cierres y arranca botones. Disminuye el atino. Provoca ronquidos y sobresaltos. Te hace hablar otros idiomas.
Por eso y más... ¡SALUD!

EL CONSUMO DE ALCOHOL
Causas, efectos secundarios y posibles soluciones:
1.- Síntoma: Pies fríos y húmedos.
Causa: El vaso está siendo agarrado en ángulo incorrecto.
Solución: Gira el vaso hasta que la parte abierta quede hacia arriba.
2.- Síntoma: Pies calientes y mojados.
Causa: Ya te measte.
Solución: Ve a secarte al baño más próximo.
3.- Síntoma: La pared de enfrente está llena de luces.
Causa: Te has caído de espaldas.
Solución: Posiciona tu cuerpo a 90º con respecto al suelo.
4.- Síntoma: Tu boca está llena de colillas de cigarros.
Causa: Te has caído de bruces sobre el cenicero.
Solución: Escupe todo y enjuágate la boca con un buen "gintonic".
5.- Síntoma: El suelo está borroso.
Causa: Estás mirando a través de un vaso vacío.
Solución: Más de tu bebida favorita.
6.- Síntoma: El suelo se está moviendo.
Causa: Estás siendo arrastrado.
Solución: Pregunta a dónde te llevan por lo menos.
7.- Síntoma: Oyes que la gente habla produciendo un misterioso eco.
Causa: Tienes el vaso en la oreja.
Solución: Deja de hacer el payaso.
8.- Síntoma: Tu padre está muy raro y todos tus hermanos te miran con curiosidad.
Causa: Te has equivocado de casa.
Solución: Pregunta si te pueden indicar por dónde queda la tuya.
9.- Síntoma: Un enorme foco de luz de la discoteca te ciega la vista.
Causa: Estás en la calle tirado y ya es de día.
Solución: Café y una buena siesta.

(Les millors per mi, la 7 i la 8 XDXD)

Resumint...

Que hi ha dies que és millor no llevar-se...

He creado un ángel verde y gris, que se pasea de noche, no lo puedo ver. Está donde la luz que dicen que hay, donde terminan los sueños de la realidad, donde se escapan los niños si no quieres más; donde se ahogan los gritos de mi mitad. He creado un ángel verde y gris, a veces le hablo bajito, por si está. Le busco por la calle del caminar. A veces le echo de menos si tú no estás, a veces tengo que hacer de tripas corazón. A veces tengo que huir, porque no puedo más. En qué estrella estará, para cuidar de él. Me pasaré la vida sin dormir. En qué estrella estará mi dulce corazón, por qué me roba la vida y la razón. Dime quién vendrá a ocupar su lugar, por qué mis sueños se rompen de golpe. Donde terminan los sueños de la realidad, donde se ahogan los gritos de mi mitad. En qué estrella estará, para cuidar de él. Me pasaré la vida sin dormir. En qué estrella estará mi dulce corazón, por qué me roba la vida y la razón. Dime quién vendrá a ocupar su lugar, por qué mis sueños se rompen de golpe. Quiero irme con él.
En que estrella estará - NENA DACONTE

Luces

Desvariant amb una sola frase...

Las luces blancas se encienden sin previo aviso. La música suena más alto ahora, en un sin sentido de palabras que mi cabeza no consigue descifrar. El camino de vuelta a casa se tambalea bajo mis pies mientras el alba empieza a despuntar. Cuando cierran los bares, mientras el mundo duerme. Cuando cierran los bares, los sueños se escurren. Cuando cierran los bares, cierran los corazones. La última canción sonando todavía en mis oídos. Mientras, en la calle, gente amontonada con ganas de más, y gente rezagada con ganas de sueño. Risas falsas, miradas escondidas, cantos que se lleva el viento. Esperando para tener otra noche sin dueño.

Quan tanquen

Els últims dos dissabtes que m'he quedat de festa fins tard, és a dir, fins que tanquen el Trànsit, han posat la mateixa cançó. La veritat és que en l'ambient que acompanya a altes hores de la matinada no es pot pillar gaire el sentit, però si em paro a escoltar-la, és bastant nyonya i trista...

No digas que lo nuestro no es verdad, o al menos nuestro, dime si después de ver que no me queda más por darte, después de no quedar en mi alma ya mas sal, dime como te sale.
No digas que lo nuestro no es verdad, que duele, que sabes que pa mi no hay más que verdades que quererte, que sabes que no hay na, pa mi no hay nada mas que nuestro despertar, déjame verte.
Si te vas, al menos déjame verte, al menos quítame esta venda ya, sin trampas, déjame verte, ayúdame a olvidarte, si te vas. Quítamela, deja que pueda verte, dime sin peros que no sientes na, y al menos déjame verte.
Que no merezco estar juzgando otro querer por tu desprecio, verte en otras caras, en otras palabras, no. Que no son nada mas que aire que se va, tus argumentos, tu sabes que pa mi no hay mas verdades que quererte. Sabes que no hay mas, pa mi no hay nada más que nuestro despertar. Déjame verte.
Si te vas, al menos déjame verte, al menos quítame esta venda ya, sin trampas, déjame verte, ayúdame a olvidarte, si te vas. Quítamela, deja que pueda verte, dime sin peros que no sientes nada, y al menos déjame verte.
Déjame verte - DIEGO MARTIN

Quando cierran los bares...

Demasiado lejos...

¡No ve mi señal! Así que grito su nombre, una y otra vez, esperando que un eco lo llevará donde él está. Y luego, el grito se convierte en un chillido. Pero él está demasiado lejos...demasiado lejos.
El círculo mágico - Katherine Neville

Vincent

En una de les classes hem de parlar de qualsevol tema que ens agradi, relacionat amb els audiovisuals. La primera en pringar ha estat la Laura, i ens ha parlat de Tim Burton.
Aquesta nit, al veure que tot el que feien per la tele era "prensa rosa", pel·lícules del Van Dam (o com s'escrigui) i polítics tirant-se els plats pel cap, he baixat al videoclub i he agafat La novia cadáver (siii, per fiiii!! Feia molt de temps que la volia veure!!!). I just quan s'ha acabat, m'he enganxat al youtube a veure si trobava el primer curt que va fer Tim Burton, Vincent. Com que l'altre dia no el vem poder acabar de veure, tenia curiositat.
Per qui li agradi aquest director i no l'hagi vist mai, aquí deixo el link, val la pena...
VINCENT

Si pongo corazón

Una cançó optimista per un dilluns després d'un pont bo per algunes coses i no tant bo per altres...

Si pongo ganas, si pongo corazón, si la ilusión me alcanza. Si le echo ganas, puede el viento y puedo yo llenar de aire las alas, si pongo corazón. Déjame volar aunque tropiece con el cielo, hay noches estrelladas y días que se estrellan contra el suelo. Déjame intentarlo aunque tropiece son mis sueños, si aguantan las estrellas en una de estas noches contra el viento, yo, despego. Si pongo el alma, si me bendices tú, si Dios no da la espalda. Si vuelco en ganas puede el viento y puedo yo, llenar de aire las alas, si pongo corazón. Déjame volar aunque tropiece con el cielo, hay noches estrelladas y días que se estrellan contra el suelo. Déjame intentarlo aunque tropiece son mis sueños, si aguantan las estrellas en una de estas noches contra el viento vuelo...
Si pongo corazón - ROSANA

Com diu la Marta, no té perquè ser igual, no sempre anirà malament...

Mecano

Ahir el Buenafuente en un dels seus monòlegs parlava de Mecano i d'una de les seves cançons, i em vaig sorprendre a mi mateixa recordant tota la lletra, tot i que fa com...anys que no l'escoltava.
Anava a posar-la ahir, però un problemilla amb l'internet no em va deixar fer-ho, ossigui que, ahí va eso.

Entre el cielo y el suelo hay algo con tendencia a quedarse calvo de tanto recordar. Y ese algo que soy yo mismo es un cuadro de bifrontismo que solo da una faz. La cara vista es un anuncio de signal, la cara oculta es la resulta de mi idea genial de echarte, me cuesta tanto olvidarte, me cuesta tanto... Olvidarte me cuesta tanto, olvidar tus cien mil encantos es mucha sensatez. Y no se si seré sensato, lo que se es que me cuesta un rato hacer las cosas sin querer. Y aunque fui yo quién decidió que ya no más, y no me cansé de jurarte que no habrá segunda parte, me cuesta tanto olvidarte, me cuesta tanto olvidarte, me cuesta tanto...
Entre el cielo y el suelo - MECANO

Tardor

Arriba la tardor... I amb ella una nova època. Pensaments que cauen com les fulles, fràgils, descolorits. Records que tornen a la ment en un cicle inaturable, com el temps que passa. Llàgrimes que rodolen galtes avall com feia molts mesos que no passava. Els núvols anuncien un dia gris, potser demà serà més clar...

Ollago del dia... ¬¬'

Roses 06

Siiii, ho seeee... Ja tardava a penjar alguna cosa de les vacances... Es que l'Alexandra no em passa el "súper poema" que va escriure mentres totes dormíem... Així que, aprofitaré un dels meus escassos moments de diguem-ne, inspiració, i en faré un de propi.

Per les que dormen. Per les que prenen el sol.
Per les que cuinen. Per les que s'ho mengen.
Per les que parlen. Per les que callen.
Per les que surten. Per les que se'n volen anar a dormir.
Per les que arriben després. Per les que fa dies que hi son. Per les que no poden ser-hi.
Per les que lliguen. Per les que no.
Per les que canten. Per les que ballen.
Pels paletes que xiulen. Per les que surten al balcó.
Per les paelles pendents. Per les creps a mitja tarda.
Pels jo mai, jo mai. Per les confidències.
Per les postes de sol. Per les passejades per la platja sota la lluna.
Per unes vacances que, tot i el mal temps, s'han de repetir. Cada any a millor nenes!!!

PD: Alex, no me denuncies por plagio... juas.

Ya voy.

Aix... Això dels mòbils, ya no saben què fer. L'Alexandra s'ha posat un "ya voy" per torturar-me cada vegada que la truco, i per torturar-se a ella mateixa agafan el meu mòbil i "auto-trucant-se"... Total. que gràcies a ella m'agrada aquesta cançó.

Amor mio, si estoy debajo del vaivén de tus piernas, si estoy hundido en un vaiven de caderas, esto es el cielo, es mi cielo. Amor fugado, me tomas, me dejas, me exprimes y me tiras a un lado, te vas a otros cielos y regresas como los colibries, me tienes como un perro a tus pies. Otra vez mi boca insensata vuelve a caer en tu piel, vuelve a mi tu boca y provoca, vuelvo a caer de tus pechos a tu par de pies. Labios compartidos, labios divididos, mi amor, yo no puedo compartir tus labios. Que comparto el engaño, y comparto mis dias y el dolor. Ya no puedo compartir tus labios. Oh amor, oh amor, compartidos. Amor mutante, amigos con derecho y sin derecho de tenerte siempre, y siempre tengo que esperar paciente el pedazo que me toca de ti. Relampagos de alcohol, las voces solas lloré en el sol, mi voca en llamas torturada, te desnudas angelada, luego te vas. Otra vez mi boca insensata vuelve a caer en tu piel de miel. Vuelve a mi tu boca, duele, vuelvo a caer de tus pechos a tu par de pies...
Labios compartidos - MANÁ

Peke, ànims, m'encanten les arracades, t'estimo!!

Bombolletes ceretanes.

Mmmmm... Per ser el primer any que en feiem, tampoc va quedar tant malament. I tot i els malentesos i "mal rollos" normals de fer coses així en grup, una experiència genial. S'ha de repetir!!

Esas burbus, esas burbus!!
Queremos ser, queremos ser burbujitas del anuncio de freixenet!!
Queremos ser, queremos ser burbujitas del anuncio de freixenet!!

Enlloc.

Ahora estoy algo cansado, y es que no me pasa nada, ningún vaso roto, ninguna mano por mi espalda.
Esta noche es de esas noches, en que andas por andar, en que bailas sólo, en que ríes por no llorar.
Y me cojo un taxi, sólo son las dos y diez, en la radio suena, solamente un musical inglés.
No resulta fácil decir, no quiero volver, arranque y no pregunte, usted sólo lléveme a ninguna parte.
Ahora estoy perdiendo el juicio, ahora sangro por los ojos, apesto a cerveza, y me estoy volviendo loco.
Sólo quiero marcharme, tengo que decidirme, y aún no se si ninguna parte, existe.
Y me cojo un taxi, sólo son las dos y diez, en la radio suena, solamente un musical inglés.
No resulta fácil decir, no quiero volver, arranque y no pregunte, usted sólo lléveme a ninguna parte.
Tengo poco dinero y no llevo equipaje, la luz de una farola ya empieza a marearme, la carretera quema y no quiero enfriarme, que me hierven las venas, que el corazón me arde.
Esta vez es la buena, no voy a rajarme, como un barco fantasma, con el rumbo a ninguna parte, a ninguna parte.
Ninguna parte - ESTOPA

Amb o sense...

Passar de no tenir gaire res a fer a anar una mica "de cul" no és gaire bo... Però el que si es bo és fer coses amb la gent que t'estimes, probar noves experiències i riure, riure molt. I tornar a trobar amigues que estaven a l'altre punta del món i comprovar que segueixen sent les mateixes, o fins i tot, millors.

La cançó d'avui, aquesta, perquè m'agrada, perquè em fa pensar, perquè em porta records...

See the stone set in your eyes, see the thorn twist in your side. I wait for you. Sleight of hand and twist of fate, on a bed of nails she makes me wait, and I wait without you. With or without you, with or without you. Through the storm we reach the shore, you give it all but I want more, and I'm waiting for you. With or without you, with or without you. I can't live witho or without you. And you give yourself away, and you give yourself away, and you give, and you give, and you give yourself away. My hands are tied, my body bruised, she's got me with nothing to win and nothing left to lose. And you give yourself away, and you give yourself away, and you give, and you give, and you give yourself away. With or without you, with or without you, I can't live with or without you. With or without you, with or without you, I can't live with or without you, with or without you.

Fugaç

Pels findes "esbojarrats".
Pels sopars divertits.
Pels brindis.
Pels púdings de coco.
Pels xupitos de piruleta.
Per les creps de xocolata.
Pels projectes.
Pels AMICS.
Per vosaltres!!

A part d'això... Per què els bons moments són fugaços i, en canvi, els dolents poden arribar a fer-se eterns??

Aquella veu, aquell desig, aquella bogeria. Tu, que et perds, que ja no sé per on trobar-te, fes, desfés, i torna per tornar a allunyar-te. Omples buits que han posat en banda. I jo, que veig que lluito però se m'escapa, sé que el temps m'ensenyarà com oblidar-te, però l'espera resulta llarga. I tu, que et perds, que ja no se com allunyar-me, fes, desfés, potser el culpable vaig ser jo, que vaig fer malament, de forma inconscient, premi sense interès. Misteri que ja no resoldré, em manca fe.
Bogeria - LAX'N'BUSTO

No comments

Los años que pasan me pesan, me pesa en el alma y la ponen a tus pies. Si al besarme me diste la vida al marcharte llevaste mi ser. Yo pase tanto tiempo intentando fingir ser mas tonta olvidando el ayer, que el amor de mi vida es un pacto, el me quiere y yo le trato bien. Pero a veces me descubre ordenando veinte veces los libros, las copas, las cartas, la alcoba, y sospecha con miedo qué está en esta estrofa, y no sabe cuantos cuentos cuento por disimular. Y es que si yo te recuerdo me paso las horas cantando, mi vida sucede y los días le ceden el paso a la voz castigada sin voto desde hace ya años de mi corazón cansado de gritar. Si bendije el día en que tú llegaste, hoy me gasto la boca en pedirme perdón por las veces que intento besarte mientras beso a quien es hoy mi amor. Y es que malditos seáis los fantasmas, jugáis con ventaja, doléis de verdad, aunque luego os vistáis de mentira y por eso no os pueda atrapar. Pero a veces si no mira nadie, cerrando los ojos, lanzo un beso al aire, y luego suspiro y despacio imagino que allí donde quiera que estés, amor mío, aterriza en tus labios y piensas un poco en mi. Y es que si yo te recuerdo me paso las horas cantando, mi vida sucede y los días le ceden el paso a la voz castigada sin voto desde hace ya años de mi corazón cansado de gritar. Y es que a veces no puedo evitar que se escapen volando mis mil mariposas que sueñan contigo a diario, mi indulgencia les abre la celda y te ves llorando, si prometen que en segundos volverán a la realidad.
Cuantos cuentos cuento - LA OREJA DE VAN GOGH

A la Laia no li agrada aquesta cançó... A mi m'encanta. No cal que digui res més, oi?

Humf...

L'Anna se'n va gairebé tot l'estiu a les Sud-Amèriques, i la trobaré a faltar... Tot i això hem fet una despedida com cal, tranquil·letes, al nostre rollo...
Com no pot ser d'altre manera, una cançó, bé, més aviat un mix, que està en el cd que m'ha donat l'Anna, i la poso perquè si no fos per ella em sembla que no l'hauria escoltat mai.

Cómo pudiste hacerme esto a mi, yo que te hubiese querido hasta el fin, se que te arrepentirás.
A quién le importa lo que yo haga, a quién le importa lo que yo diga, yo soy así, y así seguiré, nunca cambiaré.
Qué dolor, sucio traidor, me envenena el corazón, se que ya jamás enloqueció, jamás perdió el control.
Déjame, no juegues más conmigo, es mejor que sigas tu camino, que yo el mío seguiré, por eso ahora déjame.
Nunca me juró su amor, lo creía eterno yo. Y ella me sonreía a y miraba hacia el mar.
Ay que pesado, que pesado, siempre pensando en el pasado, NO TE LO PIENSES DEMASIADO QUE LA VIDA ESTÁ ESPERANDO.
Vete de aquí, no me supiste entender, yo solo pienso en tu piel, no es necesario mentir. Qué fácil es atormentarse después, pero sobreviviré, se que podré, sobreviviré. Donde está nuestro error sin solución, fuiste tu el culpable o lo fui yo, ni tu ni nadie, nadie, puede cambiarme. Mil campanas suenan en mi corazón, qué difícil es pedir perdón, ni tu ni nadie, nadie, puede cambiarme. Donde está nuestro error sin solución, fuiste tu el culpable o lo fui yo, ni tu ni nadie, nadie, puede cambiarme. Mil campanas suenan en mi corazón, qué difícil es pedir perdón, ni tu ni nadie, nadie, puede cambiarme.
B.S.O. Los dos lados de la cama

Anna, tu i jo al Cantamanía hauríem arrasat...:P
Passa-t'ho de conya amor!!

Rauxa!

Avui, sense cap motiu en concret i per molts en general, estic feliç. M'he passat el dia cantant i amb un somriure als llavis.
Potser es que les coses poc a poc es van posant a lloc, o potser es simplement que tinc el dia tonto, però tant de bo n'hi haguessin més com aquest.
De tota manera, molts plans i projectes per endavant, i moltes ganes de fer-los.

Tantes coses foren prou bones, vells temps de glòria, però el passat s'ha esfumat, miro endavant. I ara guaita com passa el temps, suaument, lentament, i ens ho mirem ben diferent. Bo i disfrutant, que la vida és meravellosa, trepidant, excitant, ben canviant, anar tirant, poc a poc i cap endavant. Tant de temps practicant els canvis amb la guitarra, trastejant, "rasquejant" i anar avançant. Lentament, i ara em sona ben diferent, suaument, dolçament i ara em surt més tranquil·lament. Bo i disfrutant que la vida és meravellosa, trepidant, excitant, ben canviant, anar tirant, poc a poc i cap endavant. I seguim rodant, fent camí i el destí anar cercant, viatjant, pidolant, anar tastant i endavant, que la vida passa, i no para, l'amor s'escampa, ve i marxa. I ara guaita com passa el temps, suaument, dolçament, i ens ho mirem ben diferent. Bo i disfrutant, que la vida és meravellosa, trepidant, excitant, ben canviant, anar tirant, poc a poc i cap endavant.
Tant de temps - RAUXA

P.D: Esborrant el passat??

Segur

Molt temps lliure i poca feina a fer... Llavors em dedico a un dels meus passatemps preferits: escoltar música (i fer el pena amb la guitarra, jeje). I "buscando en el baúl de los recuerdos" he trobat un cd d'Ella baila sola que m'havia fet un fart d'escoltar (sorprenentment després de nosequants anys encara recordo les lletres).
Ara que estic en, diguem, una etapa de canvis, hi ha coses de les quals també m'agradaria passar pàgina, començar de nou.
Ahí va la lletra:

Hoy he estado repasando fotos, cartas y regalos... Hace tanto que no se de ti. Recordando he recordado una frase del pasado, que siempre confiara en ti. Y seguro que si, que aún te acuerdas de mí, que aquellos días oscuros no empañan lo bueno que hubo. Yo sé que nunca te olvidaré, que aquellos días oscuros no empañan lo bueno. Llevo toda la mañana descartando esa llamada que creo que no debo hacer. Sólo es un capricho, menos mal que no te he dicho nada, mañana seré yo otra vez. Y seguro que si, que aún te acuerdas de mí, que aquellos días oscuros no empañan lo bueno que hubo. Yo sé que nunca te olvidaré, que aquellos días oscuros no empañan lo bueno. No me guardes el rencor que llevo tanto tiempo guardándote yo. No me acuses si es por algo que ya se nos ha pasado, no dudo que aún quede algo de amor. Y seguro que si, que aún te acuerdas de mí, que aquellos días oscuros no empañan lo bueno que hubo. Yo sé que nunca te olvidaré, que aquellos días oscuros no empañan lo bueno.
Seguro que si - ELLA BAILA SOLA

La poso sencera perquè cada frase té el seu punt de realitat. Tant de bo fos la meva realitat...

Sentir

Sentir l'olor del mar a mesura que t'hi acostes. Seure a la platja, i sentir com se't van enfonsant els peus a la sorra, mentre el vent et porta el so de les onades. Sentir el sol a la cara. Mirar a l'horitzó fins que s'esvaeix i es torna tot blau, sense línea divisòria. Oblidar tot el demés, respirar fons i sentir com la sal t'amara la pell. Els primers moments a la platja...

Cridar

Dedicada a la meva amiga Laieta, i a mi mateixa, perquè no... Qui no s'ha sentit així alguna vegada?? Però tot acaba passant, tot s'acaba oblidant.

No hay salida no hay solución, pierdes la fe se equivoca el sol y el día se tiñe de marrón. Si no hay luz en tu rincón, los de siempre te marcan gol y toca fondo el corazón. Si no te puedes levantar de ese golpe del ayer, si tu vida desafina no lo pienses ponte en pie. Grita, grita, no te pueden oír, grita más alto que te puedan sentir. Grita, grita, si te sientes solo hay un amigo cerca de ti. Si las agujas de tu reloj hablan del tiempo de un perdedor y no encuentras una razón. Si no hay refugio a tu alrededor y ya no te gusta ninguna canción, si dices sí, y responden no. Si estás a punto de estallar, no queda nada en qué creer, si tu vida desafina no lo pienses ponte en pie. Grita, grita, no te pueden oír, grita más alto que te puedan sentir. Grita, grita, si te sientes solo hay un amigo cerca de ti.
Grita - MELÓN DIESEL

La lletra és una mica fatalista, no ho negaré, però a mi em dona molta energia aquesta cançó...

Start

Queda inaugurada la temporada de festes majors, primer ha estat Prullans, que tot i alguns malentesos, un dissabte genial. Pròxima parada: Bellver (a veure si hi podem ser totes...), després Alp (sempre amb un pensament i uns quants brindis per la Maria, l'amfitriona que se la perdrà...snifsnif) i després les que vinguin, tantes com n'hi hagi, Das, Puigcerdà, i tota la pesca. A fer tours per Cerdanya City amb les meves nenes!!!

Records

Ahir vaig escoltar una cançó que feia molt de temps que no sentia, i em vaig adonar de la quantitat de records que em van venir a la ment... Moments bons, altres no tan bons... Se que és inútil anclar-se en els records per "alleugerir" una mica el present, però, al cap i a la fi, en què ens convertiríem sense ells? En persones buides, sense passat.

Han passat ja molts anys des del primer cop que jo a tu et vaig veure. Recordar no és difícil, difícil va ser tenir-te al meu costat. Ella no és impossible, com deia aquella cançó. Qui espera desespera, però si aguanta ho pot tenir tot. I es que al despertar, han passat uns anys, tu eres tot, no sabia com tocar-te, com tenir-te i respirar-te. Jo no puc seguir així, el que no pot ser no serà, passen els mesos, no et veig mai, has fugit o t'he imaginat. Diuen que l'amor no és difícil, això potser ho vas dir tu. Tan fàcil com dues mirades que es troben quan el destí ho va manar. No saps que costa molt esperar, imagina't tu al meu costat. Vaig tocar el cel quan em vas dir que no podies respirar sense mi. Ara he de dir-te que dins el meu cor tot i molt de desitjar-ho, no hi cabien les paraules que ara surten confessant el meu amor. Quan soc dintre de tu i tu ets a sobre de mi sento que tot el que vaig somiar vola cap a un cel ben blau. Però potser l'amor i la llibertat són notes d'una harmonia ni sonant ni
malsonant, que oblidat el pas dels anys caminaré cap a un altre costat. El que no pot ser, no serà. Viure i patir no és el mateix per mi, doncs l'amor no és la guerra, jo no ho vull així. Pot ser que jo si vulgui, no vulguis tu, que no vegi que ja t'he perdut, t'he estimat sempre, i sempre voldré saber de tu, saber que et va be. El que vas somiar saps que no ho seré mai, la meva sang no és blava, no, no, no, perquè sóc humà.
Blau - LAX'N'BUSTO

Blaugrana!!

No hi ha una cançó millor per descriure els dos últims dies...

Tot el camp és un clam, som la gent blaugrana, tant se val d'on venim, si del sud o del nord, are estem d'acord, estem d'acord, una bandera ens agermana. Blaugrana al vent, un crit valent, tenim un nom, el sap tothom, BARÇA, BARÇA, BARÇA!!!

I unes quantes frases que no m'he cansat de repetir:

Samuel Eto'o lorololololololoooooooooo!!
Se nota, se siente, Belletti presidente!!
Uh, uh, Oleger!!
Campioooons, campiooooons, oeoeoe!!
Si, si, si, la copa ja és aquí.
Leleleleleeee, leleleleleeeee, leleleleleeeeeee, FUTBOL CLUB BARCELOOOONA!!

I prou, que m'emociono, jejejeje.

Horòscops

Com desviar un tema de conversa?? "Sacando a relucir" els horòscops. Cutre?? Si, molt, però a vegades una parla abans de pensar, jeje. Amb el Miki discutíem si són veritat, si són mentida, si l'encerten o si són només casualitats. I amb la tonteria m'he posat a buscar pàgines d'internet d'aquestes xungues i he descobert que sóc sagitari "con ascendente" leo, que el meu número és el 9, que el meu color és el marró, que el meu planeta és Júpiter, i que sóc un signe de foc. Tot això no sé que vol dir, però queda molt friki, juas. I també he trobat una descripció de la personalitat dels sagitari. La veritat és que no se distingir si el que diu es compleix en mi, però es que m'ha fet gràcia, i mira, el posaré aquí, tal qual, aviam que en penseu...

Eres la típica persona que se tropieza al bajar una escalera, pierde los guantes quince veces y mete la pata otras quince al contar el secreto de estado que prometió guardar. Querido Sagitario, no sé si te mereces un sartenazo, pero la verdad es que te haces querer, actúas sin malicia. Tu peculiar combinación de fuego e ingenio jupiterino te impide pasar desapercibido. Irradias confianza en ti mismo y, generalmente, desapruebas a la gente demasiado convencional. Presentas una mezcla extraña; por un lado, no le temes a nada y caminas como si realmente fueras a algún sitio -aunque luego te caigas por el camino-, y por otro, dispones de un memorión excepcional para algunas cosas. No es oro todo lo que reluce, a veces eres capaz de perder hasta la cabeza. Todos te adoran hasta que abres la boca. Resulta complicado permanecer enfadado contigo, Sagitario. Y es que eres extrovertido y generoso, optimista y a veces ingenuo, te abrumas ante tu propia falta de discreción y siempre estás intentando levantar los ánimos de todos. Eso siempre que no termines diciéndole a alguien: "no te preocupes, eres gorda y fea pero muy simpática". No hay duda, querido Arquero, de que llevas la verdad por delante, y tu mente siempre está ocupada en el arduo trabajo de discernirla. De hecho, muchas veces nos sorprendes con grandes ideas que has estado rumiando, porque nunca descansas. Por cierto Arquero, puestos a ser sinceros, tengo que decirte que lo tuyo no son los chistes, seguro que te cargas la mitad de ellos antes de empezarlos siquiera. No te preocupes, esto también les hará reír. Por otro lado, frente a tu cálido carácter, hay que recordar que por algo te llaman el Arquero. Quiero decir que alguna de tus flechas saldrá seguro de la carcasa. Por ejemplo, si alguien intenta abusar de ti o se toma demasiada confianza contigo, se revelará tu vena temperamental, y puedes tener muy mal genio. Aplácate Sagitario, esto puede darte problemas con tu pareja. Aunque en este sentido, los jupiterinos como tú no os dejáis atrapar fácilmente, mostráis cierta tendencia a saliros por la tangente. Quizá sea ese idealismo inherente el que os impida plantar los pies en la tierra.

Mmmmm... Només he perdut 2 guants en la meva vida, i explico els xistes molt be yo... :D :D :D
Bé, no se, els que hem coneixen una mica potser poden afirmar i/o desmentir tot això, yo "me abstengo".

Se nos iba...

Només perquè m'agrada, només perquè en tinc ganes, una altre cançó del Quique.

Se nos iba la vida al quitarnos la ropa en aquella pensión tan pegada a la playa, nos contamos mentiras, nos compramos promesas nos hacían cosquillas las luces del alba. Se vestía deprisa, encendía un cigarro, me miraba a través del espejo del baño y se echaba a reír. Me ponía a tocar Si estuvieras aquí, No no woman no cry, Déjame, Stand by me. Y de pronto se fue de las manos, no la he vuelto a ver, y los niños me lanzan un corte de mangas al pasar el tren. Y que no rocen la herida, no me ofrezcan otro trato, no me vayan a engañar, es la forma más sencilla cuando eludes tu pasado de no, de no volverlo a pisar. Estará como siempre en alguna frontera persiguiendo algún tipo en mitad de la noche, estará consiguiendo vivir de quimeras, recordando los cuerpos, olvidando los nombres. Estarán intentando sacarme de quicio las miradas al sur, los recuerdos de entonces, estaré consiguiendo sentirme yo mismo en las pieles de otros, en la boca de todos. Y el amor es la moneda que dejamos siendo niños en la vía del tren. Y tu cama la autopista que incendiamos no tan jóvenes.

Se nos iba la vida - QUIQUE GONZÁLEZ

Vides

Envejar la vida de l'altre gent és una pèrdua de temps, perquè si t'ho pares a pensar, les altres vides tampoc són tant envejables com semblen. Quin sentit té voler viure en un altre lloc, en un altre moment? Si no aprofites el que tens, el que t'envolta... Què en treus de voler ser un altre? Superar els moments difícils és algo que ens correspon a cadascú, per molt dur que sigui, per molt que ens costi...

¿Cuántos gramos pesa mi alegría? ¿Cuánto pesa el miedo a ser feliz? Nunca me he sentido tan perdida, ni a ti tan lejos de mí. Levanté la tapa de mi misma, encontré a una niña en un jardín, flores de papel y una muñeca, nadie con un cuento para mí. Pude ver los restos de una fiesta, restos de mi vida junto a ti. Pude ver la soledad tan cerca, y a ti tan lejos de mí. Me dejé llevar por una tontería, pensé que te quería un poco más que a mi. Si pudiera dar la vida, la daría, volver a ser tu niña me haría tan feliz. Sin ti no se vivir.
Perdida - LA OREJA DE VAN GOGH

Somnis

Hi ha somnis que semblen tan reals que només allargar la mà els podries tocar amb la punta dels dits. Somnis tan reals que voldries que no acabessin mai, quedar-te allí per sempre, en una visió inventada. Però l'endemà et despertes i t'adones que només ha estat això, un somni, i voldries no recordar-lo, perquè la realitat és molt més cruel, molt més malson...

Anys i anys

Anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys.
Anys i anys, per molts anys, a les dues per molts anys.
Anys i anys, per molts anys, a les tres per molts anys.
A la una, a les dues, a les tres, per molts anys "Me and myself"!!

Avui el meu blog fa un anyet!! Va começar tímid i sense saber on anava... I segueix així, tímid i sense saber on va, encara és un bebé, o un yogurin (jeje). El que si que sap és que sempre hi ha algú que el llegeix (encara que no deixin comentaris macus ni re...snif...), i si no n'hi hagués, estaria content igual. Per desfogar-se, per passar l'estona, per escriure allò que no pots o no vols dir... És un bon amic. Bé, aquest en concret és gairebé la B.S.O d'una vida que ara mateix està com el blog, tímida i sense saber on va...

PD: Com no li puc comprar un pastís al blog i fer-li una foto(només faltaria, no exagerem ¬¬'), en poso una de mi i el meu pastís de fa uns mesos, jeje.

Mar i cel

Un fragment d'una gran obra que em va agradar molt i mira... l'escric perquè vull...

- Mira el mar de bellesa infinita, a la fosca tremola i s’agita, però l’aigua es torna blanca quan veu sortir la lluna, l’aigua es torna mansa igual que una llacuna. El mar també està sol, és fred com el cristall, però reflecteix el cel com un mirall.
- Mira el cel de grandesa infinita, en la fosca sent el fred i palpita. Però la lluna blanca li va encenent estrelles, milers de focs que dansen, milers de meravelles. El cel també està sol, però té un amagatall, al fons del mar, calmat com un mirall. No estàs sol.
- No estàs sola.
- No estàs sol.
- No estàs sola.
- No estàs sol/a en el món, el teu mar/cel ja té algú.
- Ja té algú (ja té algú), com tothom (com tothom).
- No estic sol/a i amb tu sóc el món.
- Mira el mar que tremola al seu llit.
- Mira el cel que palpita a la nit. Ets el mar.
- Ets el cel.
- Que es besen quan s’acosten a l’infinit.
- Mira el mar.
- Mira el cel.
- Que es busquen en un punt de l’infinit.

Angel Guimerà

El Sant Jordi, que em posa tova...

La paz de tus ojos

No he podido esta vez, vuelvo a no ser, vuelvo a caer. Qué importa nada si yo no sé reír, no sé sentir... Sé que me he vuelto a perder, que he vuelto a desenterrar todo aquello que pasé. No sé ni cómo explicar que sólo puedo llorar, que necesito la paz que se esconde en tus ojos, que se anuncia en tu boca, que te da la razón. Ven, cuéntame aquella historia de princesas y amores que un día te conté yo. Hoy he dejado de hablar, quiero callar, disimular. Sólo me queda esperar, verte pasar, reinventar. Quiero sentir algo y no sé por donde empezar, quiero que mi mundo deje de girar, quiero que mis manos tengan fuerza para dar, no quiero asustarme si no estás.
LA OREJA DE VAN GOGH - La paz de tus ojos

Ai si... no se pas que en farem de mi... pepepepepepe...

Sol...

Veus que hi ha coses i persones que marxen del teu costat, coses i persones que et pensaves que estarien sempre amb tu, però després t'adones que hi ha altres vides, paral·leles, totalment agenes a tu, i et preguntes si ets tu qui falla, si hi ha alguna cosa que t'impedeix retenir allò que realment estimes. Et sents sol... potser sense motiu. Segur que si agafes el telèfon trobaràs moltes persones que no dubtaràn a contestar-te amb un somriure, però la sensació de pèrdua no desapareix...

Fem alguna cosa que sigui pecat, podem penedir-nos més tard. Vine i anem a fer un volt, vull ensenyar-te una cosa. Puja, hi ha lloc per a tots dos, agafa´t fort.
GOSSOS - Tu i jo

Sant Joaquim gloriós

"Sigo buscando una sonrisa de repente en un bar, una calada de algo que me pueda colocar, una película que consiga hacerme llorar. Cambiar un no me creo nada por "te quiero, chaval", cualquier excusa, una xorrada, es buena para brindar, soltar en una carcajada todo el aire y después respirar... Sentirme como una colilla en unos labios al fumar, colgarme de cualquiera a quien le guste trasnochar. Que inoportuno fue decirte "me tengo que marxar", pero que bien estoy ahora..."
PEREZA - Princesas

Retrobaments. Xerrades. Unió. Rialles. Taps "voladors" (¬¬'). Fotos. Cançons. Carrers. Mirades. La nit. La lluna. Puigcerdà.

Les petites coses

Hi ha coses que, per molt petites i insignificants que siguin, fan que els dies siguin més passables i més suportables. Coses com un sopar improvitzat, una nit "gogueando", un dinar divertit, o una frase com "tinc ganes de veure't", i més si aquestes coses les fas amb les persones més importants de la teva vida, o te les diu algú especial... Oblidar els problemes i les preocupacions durant 2 hores, 10 minuts, o tan sols uns segons...

Preguntes

Segueixo fent neteja de la "bandeja de entrada, i he trobat un mail amb unes preguntes xorra em fan molta gràcia...

Per què el sol aclara els cabells i enfosqueix la pell?
Per què les dones no ens podem pintar les pestanyes amb la boca tancada?
Per què mai s'ha vist als titulars d'un diari "Vident guanya la loteria"?
Per què el suc de llimona està fet amb gust artifical i el detergent per rentar els plats està fet amb llimona natural (o almenys això diuen)?
Per què no hi ha menjar per gats amb gust a ratolí?
Quan surt al mercat una nova marca de menjar per a gos i amb millor gust, qui la prova?
Per què s'esterilitzen les agulles per a les injeccións letals?
Per què els avions no estàn fets del mateix material que la caixa negra?
Per què les ovelles no encongeixen quan plou i els jerseis de llana ho fan quan els rentes?
Per què els apartaments es diuen així si estàn tots junts?
Si volar és tant segur... per què se li diu a l'aeroport "terminal"?
Per què apretem més fort els botons del comandament a distàcina quan té poques piles?
La terra és rodona i l'anomenem planeta. Si fos plana, li diriem rodoneta?
Per què quan al cotxe no veiem alguna cosa apaguem la ràdio?
Disfruten tan els infants de la infància com els adults de l'adulteri?
Quin temps verbal és "no hauria d'haver passat? Preservatiu imperfecte? (XDXD, m'encanta)
Què conten les ovelles per poder dormir?
Per què quan plou aixequem els hombros? Ens mullem menys?
Per què les madalenes es posen dures i les galetes toves?
Fins a on es renta la cara un calb?
Per què per apagar el Windows s'ha d'anar al botó Inici?

N'hi ha unes quantes de difícil traducció al català, per tant, les posaré en castellà:
Un parto en la calle, ¿es alumbrado público?
Si un abogado enloquece, ¿pierde el juicio?
Cuando una mujer está encinta... ¿está también en compact?
¿Dónde está la otra mitad de Oriente Medio?

Se que és una tonteria, però que vos, em fa gràcia. I si algú sap la resposta a algun d'aquests interrogants que m'ho faci saber!!

La universitat

Se'm està saturant la conta del hotmail, i què toca fer?? Neteja. Tot rellegint mails n'he trobat un que parla de la universitat i de com et canvia la vida...










1. No importa com de tard sigui la teva primera classe, t'adormiràs igual.
2. Canviaràs completament i no te'n adonaràs.
3. Pots estimar a varies persones de manera diferent.
4. Els universitaris també tiren avions de paper durant la classe.
5. Si vas amb sabates, et preguntaràn perquè vas tant elegant.
6. Cada rellotge de l'edifici marca una hora diferent.
7. Si eres intel·ligent a l'escola, malament.
8. No importa tot el que vas prometre al sortir de l'escola, aniràs a les festes de la universitat, encara que siguin la nit avans de l'exàmen final.
9. Et pots saber tota la matèria i t'anirà malament l'exàmen.
10. Pots no saber res de la matèria i treure un 7 a l'exàmen.
11. Casa teva és un lloc perfecte per anar-hi de visita.
12. La major part de l'educació és adquirida fora de les aules.
13. Si no havies fumat, fumaràs.
14. Si mai havies (ejem ejem), ho faràs.
15. Si no fas re d'això durant la universitat, no ho faràs mai més.
16. Et transformaràs en una d'aquelles persones que els teus pares t'aconsellen que te'n allunyis.
17. Psicologia és en realitat biologia.
18. Biologia és en realitat química.
19. Química és en realitat física.
20. Física és en realitat matemàtiques. És a dir, encara que estudiis anys, acabaràs sense saber res de res.
21. Siempre prometràs que el pròxim semestre estudiaràs més i surtiràs menys, però sempre passarà el contrari.
22. Les uniques coses que valen la pena a la universitat són els amic que hi coneixeràs.
23. Quan acabi t'adonaràs que va ser la millor època de la teva vida.

Algunes d'aquestes afirmacións són exagerades, però molt sovint són certes...
Jo ja n'he comprovat unes quantes, però en queden moltes a "things to do", jeje.
El mail és més llarg, i explica coses que et passen una vegada has acabat la carrera, però això ja ho penjaré un altre dia...

Feliç

Per aquells que recorden...
Per aquells que no obliden...

Que des que comença el dia fins a l'hora de dormir, una veu tendre i sencilla endolceixi el teu camí.
Que malgrat les ganes bojes de trucar-te que ara tinc, cap paraula, cap penyora, entorpeixi el teu destí.
Que la sort que ara et gira l'esquena et retorni l'amor que fins ara has donat.
Que les hores compartides et provoquin un somrís, ara que ja no m'estimes, tant de bo siguis feliç. Ara que ja no m'estimes, per favor sigues feliç.
Feliç - ELS PETS

De niña a mujer :P

Miau miau miau, l'Alexòtica es fa gran!!! Després de tantes setmanes recortant-ho a tothom, malament estaría si jo avui me'n oblidés!!
Així que, peke, MOLTES FELICITATS!!!! Que passis un dia genial i que els 18 t'aportin tot el que et mereixes.
Ara només ens falta celebrar-ho dissabte a la nit (peligru fent de mamis ¬¬'), i algun diumenge menjant "zarzuela". Ah! I que et portin en bici a algun lloc!! (Siiii, nos no estamos planteaandooo...)
18 mil petonassus vida!!!

Lluna de mel

Que cierren para siempre la calle del olvido, que te metan en ella para nunca verte. Que no te vaya bonito, que te vaya de muerte. Y que, por fin, el tiempo borre las heridas, y tus fantasmas nunca mas vuelvan a verme. Y no tires tu tiempo en esta despedida; ya sé que te sobran los motivos para cambiar de gente. Que te sonría la suerte y te vaya de muerte. QUE TE LLEVEN LOS DEMONIOS FUERA DE MI CABEZA.
Luna de miel - LA FUGA

Aiooooi!

Com t'expliques que un sopar que havia de ser tranquilet es converteixi en un desfase total cantant en un karaoke que feia olor de lavabo A quién le impora lo que yo haga i fent una nova versió de Se me enamora el alma? No ho sé, però ahir va ser aixi... Siesque... no sen's pot deixar sortir de casa, juas.

PD: Primera experiència karaokil d'una servidora. Hem de repetir, jajajaja.

No m'agrada...

No m'agrada sortir de casa quan plou.
No m'agrada el silenci absolut.
No m'agrada la gent que jutja avans d'hora.
No m'agrada que m'enganyin.
No m'agraden les aranyes.
No m'agrada l'enciam amanit (amb oli, sal i vinagre, s'entèn).
No m'agrada tocar cotó.
No m'agrada que vagin a "medias tintas", com diuen a les espanyes.
No m'agrada que el temps passi esgotadorament a poc a poc.
No m'agrada que em diguin el que puc i el que no puc fer.
No m'agrada anar a comprar i no trobar res que m'agradi.
No m'agrada que intentin amagar-me coses.
No m'agrada que em mirin fixament.

La Nunu-holaquetal sóc maniàtica,juasjuas.

M'agrada...

M'agrada seure en una terrassa amb les amigues sense haver de mirar el rellotge.
M'agrada passejar per la platja una nit de lluna plena amb l'aigua mullant-me les cames.
M'agrada que m'abracin.
M'agrada menjar-me un enorme gelat de pistatxo i torró, encara que els gustos no lliguin, i encara que engreixi!
M'agrada mirar les estrelles.
M'agrada seure al sofà en bona companyia, amb un bol de crispetes/patates/guarreries varies, una manta i una pel·lícula de por.
M'agrada dormir fins tard.
M'agrada fer el burro amb la neu com una nena petita i acabar amb les mans gelades de fer boles i ninots.
M'agrada el pernil dolç.
M'agraden les nits que inesperadament acabes ballant i rient fins que surt el sol.
M'agrada caminar (per Barcelona, encara que soni estrany en mi)sense rumb fix, pensant: "a la pròxima parada de metro anem cap a casa", i al final acabar molt lluny d'on em començat i molt cansades!
M'agrada mirar fotografies.
M'agraden els sopars tranquils, una botelleta de vi i confidències.
M'agraden els sopars sonats, 5 botelletes de vi i bogeries.
M'agrada "tocar" la guitarra i "cantar".
M'agrada riure sense motiu.

Juan Palomo

Lo noto, se que nos pasa algo, aunque selles tus labios, el mal rollito entre los dos, lo noto. Me esta matando poco a poco, y lo noto, lo noto, me lo dicen tus ojos,
no queda mas que nieve, donde hubo calor y yo lo noto. Noto que mi corazon, no se, no va, que las miradas se caen, y que huele el mal, tu y yo tenemos que hablar,
porque ya se va acabando el aire entre nosotros, y lo noto.
Y yo que estoy perdido, no puedo hablar contigo, y cada dia me siento mas solo, me voy hundiendo poco a poco, todo se va a la mierda entre nosotros, y lo noto. Noto que mi corazon, no se, no va, que las miradas se caen, y que huele el mal, tu y yo tenemos que hablar, porque, ya se va acabando el aire entre nosotros, y lo noto.
Lo noto - HOMBRES G

Jo en contes de fer pasta (d'aquí lu de Juan Palomo - que agudo, juas juas), "apanyu" les lletres de les cançons, i així les faig una mica més meves...

Pensaments

Em venen flaixos, dels moments bons i dels dolents, de l'abans i del després, i només puc sentir enyorança esquitxada d'odi, un odi i una ràbia que van creixent i que tinc por que arribin a ofegar-me. No puc esborrar el passat, i no puc mirar endavant. Visc en un present buit, sense sentit, i el futur en canvi està tan ple de dubtes com el passat d'errors. Què em queda llavors? Esperar? Esperar a què? A qui? A demà, a dissabte, a la setmana que ve... Masses etcèteres, massa confusions, massa records que cremen. Ni tan sols jo entenc el que escric, paraules sense sentit, però es que tampoc soc capaç d'ordenar els meus pensaments.

Finals...

M'estic acostumant a escriure aquí les últimes frases de gairebé tots els llibres que em llegeixo, però és que són paraules que fan pensar...

Sabiendo que nadie tiene poder sobre el pasado, que éste no se puede cambiar y que el presente es un reflejo de lo que fuimos, sólo eso, y que sólo hay futuro si no se da ni un solo paso hacia atrás.

JULIA NAVARRO (La hermandad de la Sábana Santa)

Ollago del dia...

Feia molt de temps que no hi pensava...
No vinguis a molestar! Marxa lluny, ràpid!!
No destorbis la calma, que tant m'ha costat aconseguir, amb paraules buides i mirades indiferents.
No facis com si no passés res. La teva fredor em congela i em desconcerta.
Ves-te'n, sigues feliç i deixa que jo també ho sigui.
No em miris, no em parlis, marxa, deixa'm oblidar-te.
Potser demà les coses canvien, però avui deixa'm aprendre a viure sense tu, deixa'm aprendre a deixar d'enyorarte...

Mi noche y mi día,
mi norte y mi sur.
Mi nunca y mi siempre,
mi cara y mi cruz.

La rosa de plata

Aunque nos hagamos la ilusión de ordenarla, de encauzarla, de darle una y otra forma, recortando un pedazo aquí, añadiéndolo allá, manejándola, aparentemente, a nuestro antojo, la vida no se puede manejar ni ordenar ni encauzar, porque cuando unas cosas terminan, empiezan otras.

SOLEDAD PUÉRTOLAS (La rosa de plata)

Pepepe...

Com que tinc molt temps lliure i només faig que fer el perru, em dedico a regirar calaixos. Vaig trobar les meves estimades agendes de la E.S.O. i de batxillerat, i rellegint les múltiples dedicatòries/cançons/parides, em vaig recordar d'una lletra de cançó, però no se ni de qui és ni com fa... juas.

Quisiera poder olvidarme de ti, lograr sacarte por siempre de mi, decirte a la cara que no me haces falta para poder vivir. Quisiera borrarte de mi corazón, echar de mi boca tu dulce sabor, no echarte de menos al llegar la noche y sin reproche resignarme a tu adiós.

Humm....No se a que em recorda...¬¬'
Penso i penso i... nuse pas de qui deu ser...

The end

Per fi, per fi, PER FI!!!! Lliure, lliure durant 2 semtanetes, res a fer, res a estudiar... Només descansar i passar-m'ho bé. Com diu el Miki, fer la "seta" i deixar el cul marcat al sofà (que és lo primer que he fet al arribar a casa i el que seguiré fent durant 1 horeta més,jeje).
La Nunu-iquefareyoambtanttempslliure amb ganes d'anar a caseta...

Tremolant

Temblando, con los ojos cerrados, el cielo está nublado, y a lo lejos tú... hablando de lo que te ha pasado, intentando ordenar palabras para no hacerme tanto daño, tanto daño, y yo... sigo temblando.
De la mano, y con mucho cuidado, os besasteis en silencio, cuando no había luz. Y me hace gracia tu manera de contarlo, como el que cuenta que ha pensado, que ha decidido que seguimos siendo amigos, y yo... estoy temblando.
Y llorando, que había jurado que nunca iba a llorar, escuchando cada palabra que no quiero escuchar. Desgarrándome, suplicándote, intentando hacerte recordar... Pero tú solo dices: voy a colgar.

Maybe it's time to say goodbye.

PD: no se perquè he posat aquesta cançó...
La Nunu-demàlúltimexamen ueueueueue!!

Vint-i-tants

El meu Tetio m'acaba d'enviar un mail amb un escrit sobre els que hem posat el 2 davant, i em fa gràcia escriure'l aquí, perquè hi ha moltes coses amb les que m'identifico (amb les que no, perquè jo estic al principi més principi de l'etapa dels 20, les "omitiré", és a dir, no les posaré).

Et comences a sentir insegur i et preguntes on estaràs en un any o dos, però després t'espantes al adonar-te de que amb prou feines saps on ets ara. Et comences a adonar de que hi ha un munt de coses sobre tu mateix que no sabies, i potser no t'agradin. Et comences a adonar que el teu cercle d'amistats es fa més petit que fa uns anys endarrere... T'adones de que cada vegada és més difícil veure als teus amics i coordinar horaris... per diferents qüestions: feina, estudi, parella, etc... i cada vegada disfrutes més d'aquella cerveseta que serveix d'excusa per xerrar una estona. I trobes a faltar la comoditat de l'escola, els grups, socialitzar amb la mateixa gent de manera constant. Les multituds ja no són "tan divertides"... a vegades fins i tot t'incomoden. Proves dia a dia de començar a entendre't a tu mateix, sobre el que vols i el que no. Rius amb més ganes, però plores amb menys llàgrimes, i amb més dolor. A vegades ets sents genial i invencible i altres... sol, amb por i confós. De cop proves d'aferrar-te al passat, però t'adones que el passat cada vegada s'allunya més, i que no hi ha altre opció que seguir avançant. Et trenquen el cor i et preguntes com aquella persona que vas estimar tant et va poder fer tant de mal... I te'n vas a dormir a les nits i et preguntes per què no pots conèixer a algú lo suficientment interessant com per voler conèixer-lo millor. Passes per les mateixes emocions i preguntes una i una altra vegada, i parles amb els teus amics sobre els mateixos temes perquè no acabes de prendre una decisió. Del que potser no t'adones és de que tots els que llegim això ens hi identifiquem. Tots tenim "vint-i-tants" i ens agradaria tornar als 17-18 algunes vegades. Sembla ser un lloc inestable, un camí en trànsit, un desconcert al cap... però tots diuen que és la millor època de les nostres vides i no l'hem de desaprofitar per culpa de les nostres pors... FEM VALDRE EL NOSTRE TEMPS, QUE NO SE'NS PASSI!!

Perdoneu si hi ha "castellanades", però es que la meva capacitat de traducció simultània a aquestes hores de la nit... és escassa.

Amb el mono...

19 dies, 456 hores, 27.360 minuts, 1.641.600 segons... Aquest és el temps que porto sense sortir de festa... A algú li podrà semblar exagerat, però els que em coneixen saben que és un fet MOLT POC HABITUAL en mi... Sortir per mi és una de les millors maneres de desfogar-me, i creieu-me si us dic que ara em cal... Vull ballar, vull cantar, vull fer el boig fins que surti el sol. Vull beure'm un martini amb llimona al trànsit amb tota la colla sense pensar que el dimarts tinc un exàmen. Que sigui dia 4 ja!!(amb una mica de sort el 3 ja farem algo) :(

La Nunu-quellargsemestafent desvariant histèrica dels nervis.

Bufff...

Qui va inventar quan s'havien de fer els exàmens? Per què no els van posar abans de Nadal, o a finals de febrer? Es que no hi ha dret... Encara amb la panxa plena de torró (polvorons en el meu cas... :P), et donen un feix d'apunts/llibres/presentacions en power point d'aquellesquepengenaclasse i et diuen: au, estudia-ho tot per d'aquí tres dies... O_o I tu et quedes assegut a la teva cadira, "hincando los codos", encara amb cava en vena de les festes, i amb el cap qui sap on... Es que series capaç de fer qualsevol cosa abans que estudiar, qualsevol cosa et distreu, obres un calaix i trobes un munt de coses que feia dies que no veies i que ni recordaves que tenies, mires, regires, t'empanes i... Au!! Una hora del teu temps preciós per estudiar gastada en un calaix! Ben pensat, això segurament ens passaria igual abans de Nadal, a finals de febrer, a principis de Novembre o a ple estiu... Ossigui que, quin remei, a seguir estudiant!!

Nos sobran los motivos

Este “adiós” no maquilla un “hasta luego”. Este “nunca” no esconde un “ojala”.
Esta ceniza no juega con fuego. Este ciego no mira para atrás.
Este notario firma lo que yo escribo. Esta letra no va a protestar.
Ahórrate el acuse de recibo. Estas vísperas son las de después.
A este ruido tan huérfano de padre, no voy a permitirle que taladre un corazón podrido de latir.
Este pez ya no muere por tu boca. Este loco, se va con otra loca. Estos ojos no lloran más por ti.
No abuses de mi inspiración, no acuses a mi corazón tan maltrecho y ajado que está cerrado por derribo.
Por las arrugas de mi voz se filtra la desolación de saber que estos son los últimos versos que te escribo,
para decir “condios” a los dos nos sobran los motivos.
Esta necesidad de necesitarte, este llamarte sin quererte llamar, este olvidarme del deber de olvidarte, este lunes, este martes, y el miércoles que vendrá.

(Joaquín Sabina)

Mai m'havia parat a escoltar el que deia aquesta cançó, i és molt bona...

PD: Estic farta d'estudiar química i m'invento coses per fer i perdre el temps...nyenyenye...

Relax

No us ha passat mai que us heu empanat completament amb una simple cançó?
A mi m'acaba de passar ara mateix.
"Què faries mentre escoltes aquesta cançó? VOLAR... La gravetat deixa de fer efecte, et comences a elevar... Obres la finestra i notes que l'aire fresc t'envolta. I marxes, direcció a enlloc. VOLAR. Lluny, ràpid. Planeges sobre les onades del mar, sents la olor de la sal. Davant teu només hi ha aigua, un horitzó vermell per la posta de sol. I el vent enreda els teus cabells. Ja veus terra ferma. Una immensa selva, arbres mil·lenaris, rius que serpentegen inacabables... Caus en picat seguint les cascades i et tornes a elevar en mig de diminutes gotes d'aigua que t'empapen. Però t'és igual, ets LLIURE. VOLAR. Ara davant teu només hi ha desert. Quilòmetres i quilòmetres de dunes i sorra. El sol et crema, però t'és igual, ets LLIURE. I de sobte, com un miratge, un oasis d'aigües cristal·lines envoltat d'altes palmeres. Segueixes volant. LLIURE. I el vent segueix jugant amb els teus cabells. Sents fred, sota teu només hi ha gel, immensos blocs d'aigua gelada. Se't eriça la pell, però t'és igual, estàs VOLANT. Tanques els ulls i deixes que el vent et porti, t'és igual a on ni durant quan de temps. Ets LLIURE. La cançó s'acaba, i et despertes en la mateixa habitació, les mateixes parets, les mateixes fotografies que et miren des del seu marc de fusta... I tornes a la rutina..."

La Nunu-quesemevalaollaya millor canvio de CD...

Coses maques

Enamorar-se.
Riure tan fort que et facin mal les mandíbules.
Una dutxa calenta.
Ningú davant teu a la cua del supermercat.
Una mirada especial.
Rebre un correu.
Donar una volta en cotxe per un carrer maco.
Encendre la radio just en el moment que estan posant la teva cançó preferida.
Quedar-se estirat al llit escoltant la pluja.
El perfum de les tovalloles calentes esteses al sol.
Trobar la roba que buscaves a meitat de preu.
Un pot de nocilla.
Una trucada a algú llunyà.
Un llarg bany d'escuma.
Una xerrada bonica.
La platja.
Trobar-se un bitllet de 50€ a la jaqueta de l'hivern passat.
Riure's d'un mateix.
Les trucades a mitjanit que duren hores.
Córrer sota les turmentes d'estiu.
Riure sense motiu.
Tenir a algú que et digui que ets guapo/a.
Els amics.
Escoltar casualment a algú dir alguna cosa agradable sobre tu.
Despertar-te enmig de la nit i adonar-te de que encara et queden hores per dormir.
Conèixer nous amics o passar estones amb els vells.
Tenir a algú que juga amb els teus cabells.
Tenir un somni maco.
Una tassa de xocolata calenta.
Els viatges en cotxe amb els amics.
Pujar-te a un gronxador.
Embolicar els regals sota l'arbre de Nadal menjant galetes i bevent un vas de llet.
Creuar la mirada amb un guapo/a desconegut/da
Guanyar una aposta.
Fer un pastís de xocolata.
Passar el temps lliure amb els teus millors amics.
Veure els somriures i escoltar les rialles dels teus amics.
Agafar-te de la ma amb algú a qui estimis.
Trobar-te pel carrer un vell amic i descobrir que algunes coses (bones o dolentes) no canvien mai.
Fer un regal a un amic i observar la expressió de la seva cara mentre obra el paquet i descobreix que conté el regal que tant desitjava.
Mirar la sortida del sol.