diumenge, de març 19, 2006

Lluna de mel

Que cierren para siempre la calle del olvido, que te metan en ella para nunca verte. Que no te vaya bonito, que te vaya de muerte. Y que, por fin, el tiempo borre las heridas, y tus fantasmas nunca mas vuelvan a verme. Y no tires tu tiempo en esta despedida; ya sé que te sobran los motivos para cambiar de gente. Que te sonría la suerte y te vaya de muerte. QUE TE LLEVEN LOS DEMONIOS FUERA DE MI CABEZA.
Luna de miel - LA FUGA

dijous, de març 16, 2006

Aiooooi!


Com t'expliques que un sopar que havia de ser tranquilet es converteixi en un desfase total cantant en un karaoke que feia olor de lavabo A quién le impora lo que yo haga i fent una nova versió de Se me enamora el alma? No ho sé, però ahir va ser aixi... Siesque... no sen's pot deixar sortir de casa, juas.

PD: Primera experiència karaokil d'una servidora. Hem de repetir, jajajaja.

dilluns, de març 13, 2006

No m'agrada...

No m'agrada sortir de casa quan plou.
No m'agrada el silenci absolut.
No m'agrada la gent que jutja avans d'hora.
No m'agrada que m'enganyin.
No m'agraden les aranyes.
No m'agrada l'enciam amanit (amb oli, sal i vinagre, s'entèn).
No m'agrada tocar cotó.
No m'agrada que vagin a "medias tintas", com diuen a les espanyes.
No m'agrada que el temps passi esgotadorament a poc a poc.
No m'agrada que em diguin el que puc i el que no puc fer.
No m'agrada anar a comprar i no trobar res que m'agradi.
No m'agrada que intentin amagar-me coses.
No m'agrada que em mirin fixament.

La Nunu-holaquetal sóc maniàtica,juasjuas.

dilluns, de març 06, 2006

M'agrada...


M'agrada seure en una terrassa amb les amigues sense haver de mirar el rellotge.
M'agrada passejar per la platja una nit de lluna plena amb l'aigua mullant-me les cames.
M'agrada que m'abracin.
M'agrada menjar-me un enorme gelat de pistatxo i torró, encara que els gustos no lliguin, i encara que engreixi!
M'agrada mirar les estrelles.
M'agrada seure al sofà en bona companyia, amb un bol de crispetes/patates/guarreries varies, una manta i una pel·lícula de por.
M'agrada dormir fins tard.
M'agrada fer el burro amb la neu com una nena petita i acabar amb les mans gelades de fer boles i ninots.
M'agrada el pernil dolç.
M'agraden les nits que inesperadament acabes ballant i rient fins que surt el sol.
M'agrada caminar (per Barcelona, encara que soni estrany en mi)sense rumb fix, pensant: "a la pròxima parada de metro anem cap a casa", i al final acabar molt lluny d'on em començat i molt cansades!
M'agrada mirar fotografies.
M'agraden els sopars tranquils, una botelleta de vi i confidències.
M'agraden els sopars sonats, 5 botelletes de vi i bogeries.
M'agrada "tocar" la guitarra i "cantar".
M'agrada riure sense motiu.

Juan Palomo

Lo noto, se que nos pasa algo, aunque selles tus labios, el mal rollito entre los dos, lo noto. Me esta matando poco a poco, y lo noto, lo noto, me lo dicen tus ojos,
no queda mas que nieve, donde hubo calor y yo lo noto. Noto que mi corazon, no se, no va, que las miradas se caen, y que huele el mal, tu y yo tenemos que hablar,
porque ya se va acabando el aire entre nosotros, y lo noto.
Y yo que estoy perdido, no puedo hablar contigo, y cada dia me siento mas solo, me voy hundiendo poco a poco, todo se va a la mierda entre nosotros, y lo noto. Noto que mi corazon, no se, no va, que las miradas se caen, y que huele el mal, tu y yo tenemos que hablar, porque, ya se va acabando el aire entre nosotros, y lo noto.

Lo noto - HOMBRES G

Jo en contes de fer pasta (d'aquí lu de Juan Palomo - que agudo, juas juas), "apanyu" les lletres de les cançons, i així les faig una mica més meves...

dijous, de febrer 23, 2006

Pensaments

Em venen flaixos, dels moments bons i dels dolents, de l'abans i del després, i només puc sentir enyorança esquitxada d'odi, un odi i una ràbia que van creixent i que tinc por que arribin a ofegar-me. No puc esborrar el passat, i no puc mirar endavant. Visc en un present buit, sense sentit, i el futur en canvi està tan ple de dubtes com el passat d'errors. Què em queda llavors? Esperar? Esperar a què? A qui? A demà, a dissabte, a la setmana que ve... Masses etcèteres, massa confusions, massa records que cremen. Ni tan sols jo entenc el que escric, paraules sense sentit, però es que tampoc soc capaç d'ordenar els meus pensaments.

dilluns, de febrer 20, 2006

Finals...

M'estic acostumant a escriure aquí les últimes frases de gairebé tots els llibres que em llegeixo, però és que són paraules que fan pensar...

Sabiendo que nadie tiene poder sobre el pasado, que éste no se puede cambiar y que el presente es un reflejo de lo que fuimos, sólo eso, y que sólo hay futuro si no se da ni un solo paso hacia atrás.

JULIA NAVARRO (La hermandad de la Sábana Santa)

Ollago del dia...

Feia molt de temps que no hi pensava...
No vinguis a molestar! Marxa lluny, ràpid!!
No destorbis la calma, que tant m'ha costat aconseguir, amb paraules buides i mirades indiferents.
No facis com si no passés res. La teva fredor em congela i em desconcerta.
Ves-te'n, sigues feliç i deixa que jo també ho sigui.
No em miris, no em parlis, marxa, deixa'm oblidar-te.
Potser demà les coses canvien, però avui deixa'm aprendre a viure sense tu, deixa'm aprendre a deixar d'enyorarte...

Mi noche y mi día,
mi norte y mi sur.
Mi nunca y mi siempre,
mi cara y mi cruz.

divendres, de febrer 17, 2006

La rosa de plata

Aunque nos hagamos la ilusión de ordenarla, de encauzarla, de darle una y otra forma, recortando un pedazo aquí, añadiéndolo allá, manejándola, aparentemente, a nuestro antojo, la vida no se puede manejar ni ordenar ni encauzar, porque cuando unas cosas terminan, empiezan otras.

SOLEDAD PUÉRTOLAS (La rosa de plata)

dijous, de febrer 09, 2006

Pepepe...

Com que tinc molt temps lliure i només faig que fer el perru, em dedico a regirar calaixos. Vaig trobar les meves estimades agendes de la E.S.O. i de batxillerat, i rellegint les múltiples dedicatòries/cançons/parides, em vaig recordar d'una lletra de cançó, però no se ni de qui és ni com fa... juas.

Quisiera poder olvidarme de ti, lograr sacarte por siempre de mi, decirte a la cara que no me haces falta para poder vivir. Quisiera borrarte de mi corazón, echar de mi boca tu dulce sabor, no echarte de menos al llegar la noche y sin reproche resignarme a tu adiós.

Humm....No se a que em recorda...¬¬'
Penso i penso i... nuse pas de qui deu ser...

dimecres, de febrer 01, 2006

The end

Per fi, per fi, PER FI!!!! Lliure, lliure durant 2 semtanetes, res a fer, res a estudiar... Només descansar i passar-m'ho bé. Com diu el Miki, fer la "seta" i deixar el cul marcat al sofà (que és lo primer que he fet al arribar a casa i el que seguiré fent durant 1 horeta més,jeje).
La Nunu-iquefareyoambtanttempslliure amb ganes d'anar a caseta...

dilluns, de gener 30, 2006

Tremolant

Temblando, con los ojos cerrados, el cielo está nublado, y a lo lejos tú... hablando de lo que te ha pasado, intentando ordenar palabras para no hacerme tanto daño, tanto daño, y yo... sigo temblando.
De la mano, y con mucho cuidado, os besasteis en silencio, cuando no había luz. Y me hace gracia tu manera de contarlo, como el que cuenta que ha pensado, que ha decidido que seguimos siendo amigos, y yo... estoy temblando.
Y llorando, que había jurado que nunca iba a llorar, escuchando cada palabra que no quiero escuchar. Desgarrándome, suplicándote, intentando hacerte recordar... Pero tú solo dices: voy a colgar.

Maybe it's time to say goodbye.

PD: no se perquè he posat aquesta cançó...
La Nunu-demàlúltimexamen ueueueueue!!

dijous, de gener 26, 2006

Vint-i-tants

El meu Tetio m'acaba d'enviar un mail amb un escrit sobre els que hem posat el 2 davant, i em fa gràcia escriure'l aquí, perquè hi ha moltes coses amb les que m'identifico (amb les que no, perquè jo estic al principi més principi de l'etapa dels 20, les "omitiré", és a dir, no les posaré).

Et comences a sentir insegur i et preguntes on estaràs en un any o dos, però després t'espantes al adonar-te de que amb prou feines saps on ets ara. Et comences a adonar de que hi ha un munt de coses sobre tu mateix que no sabies, i potser no t'agradin. Et comences a adonar que el teu cercle d'amistats es fa més petit que fa uns anys endarrere... T'adones de que cada vegada és més difícil veure als teus amics i coordinar horaris... per diferents qüestions: feina, estudi, parella, etc... i cada vegada disfrutes més d'aquella cerveseta que serveix d'excusa per xerrar una estona. I trobes a faltar la comoditat de l'escola, els grups, socialitzar amb la mateixa gent de manera constant. Les multituds ja no són "tan divertides"... a vegades fins i tot t'incomoden. Proves dia a dia de començar a entendre't a tu mateix, sobre el que vols i el que no. Rius amb més ganes, però plores amb menys llàgrimes, i amb més dolor. A vegades ets sents genial i invencible i altres... sol, amb por i confós. De cop proves d'aferrar-te al passat, però t'adones que el passat cada vegada s'allunya més, i que no hi ha altre opció que seguir avançant. Et trenquen el cor i et preguntes com aquella persona que vas estimar tant et va poder fer tant de mal... I te'n vas a dormir a les nits i et preguntes per què no pots conèixer a algú lo suficientment interessant com per voler conèixer-lo millor. Passes per les mateixes emocions i preguntes una i una altra vegada, i parles amb els teus amics sobre els mateixos temes perquè no acabes de prendre una decisió. Del que potser no t'adones és de que tots els que llegim això ens hi identifiquem. Tots tenim "vint-i-tants" i ens agradaria tornar als 17-18 algunes vegades. Sembla ser un lloc inestable, un camí en trànsit, un desconcert al cap... però tots diuen que és la millor època de les nostres vides i no l'hem de desaprofitar per culpa de les nostres pors... FEM VALDRE EL NOSTRE TEMPS, QUE NO SE'NS PASSI!!


Perdoneu si hi ha "castellanades", però es que la meva capacitat de traducció simultània a aquestes hores de la nit... és escassa.

dimecres, de gener 25, 2006

Amb el mono...

19 dies, 456 hores, 27.360 minuts, 1.641.600 segons... Aquest és el temps que porto sense sortir de festa... A algú li podrà semblar exagerat, però els que em coneixen saben que és un fet MOLT POC HABITUAL en mi... Sortir per mi és una de les millors maneres de desfogar-me, i creieu-me si us dic que ara em cal... Vull ballar, vull cantar, vull fer el boig fins que surti el sol. Vull beure'm un martini amb llimona al trànsit amb tota la colla sense pensar que el dimarts tinc un exàmen. Que sigui dia 4 ja!!(amb una mica de sort el 3 ja farem algo) :(

La Nunu-quellargsemestafent desvariant histèrica dels nervis.

dijous, de gener 19, 2006

Bufff...

Qui va inventar quan s'havien de fer els exàmens? Per què no els van posar abans de Nadal, o a finals de febrer? Es que no hi ha dret... Encara amb la panxa plena de torró (polvorons en el meu cas... :P), et donen un feix d'apunts/llibres/presentacions en power point d'aquellesquepengenaclasse i et diuen: au, estudia-ho tot per d'aquí tres dies... O_o I tu et quedes assegut a la teva cadira, "hincando los codos", encara amb cava en vena de les festes, i amb el cap qui sap on... Es que series capaç de fer qualsevol cosa abans que estudiar, qualsevol cosa et distreu, obres un calaix i trobes un munt de coses que feia dies que no veies i que ni recordaves que tenies, mires, regires, t'empanes i... Au!! Una hora del teu temps preciós per estudiar gastada en un calaix! Ben pensat, això segurament ens passaria igual abans de Nadal, a finals de febrer, a principis de Novembre o a ple estiu... Ossigui que, quin remei, a seguir estudiant!!

dijous, de gener 12, 2006

Nos sobran los motivos

Este “adiós” no maquilla un “hasta luego”. Este “nunca” no esconde un “ojala”.
Esta ceniza no juega con fuego. Este ciego no mira para atrás.
Este notario firma lo que yo escribo. Esta letra no va a protestar.
Ahórrate el acuse de recibo. Estas vísperas son las de después.
A este ruido tan huérfano de padre, no voy a permitirle que taladre un corazón podrido de latir.
Este pez ya no muere por tu boca. Este loco, se va con otra loca. Estos ojos no lloran más por ti.
No abuses de mi inspiración, no acuses a mi corazón tan maltrecho y ajado que está cerrado por derribo.
Por las arrugas de mi voz se filtra la desolación de saber que estos son los últimos versos que te escribo,
para decir “condios” a los dos nos sobran los motivos.
Esta necesidad de necesitarte, este llamarte sin quererte llamar, este olvidarme del deber de olvidarte, este lunes, este martes, y el miércoles que vendrá.

(Joaquín Sabina)


Mai m'havia parat a escoltar el que deia aquesta cançó, i és molt bona...

PD: Estic farta d'estudiar química i m'invento coses per fer i perdre el temps...nyenyenye...

dimarts, de gener 10, 2006

Relax


No us ha passat mai que us heu empanat completament amb una simple cançó?
A mi m'acaba de passar ara mateix.
"Què faries mentre escoltes aquesta cançó? VOLAR... La gravetat deixa de fer efecte, et comences a elevar... Obres la finestra i notes que l'aire fresc t'envolta. I marxes, direcció a enlloc. VOLAR. Lluny, ràpid. Planeges sobre les onades del mar, sents la olor de la sal. Davant teu només hi ha aigua, un horitzó vermell per la posta de sol. I el vent enreda els teus cabells. Ja veus terra ferma. Una immensa selva, arbres mil·lenaris, rius que serpentegen inacabables... Caus en picat seguint les cascades i et tornes a elevar en mig de diminutes gotes d'aigua que t'empapen. Però t'és igual, ets LLIURE. VOLAR. Ara davant teu només hi ha desert. Quilòmetres i quilòmetres de dunes i sorra. El sol et crema, però t'és igual, ets LLIURE. I de sobte, com un miratge, un oasis d'aigües cristal·lines envoltat d'altes palmeres. Segueixes volant. LLIURE. I el vent segueix jugant amb els teus cabells. Sents fred, sota teu només hi ha gel, immensos blocs d'aigua gelada. Se't eriça la pell, però t'és igual, estàs VOLANT. Tanques els ulls i deixes que el vent et porti, t'és igual a on ni durant quan de temps. Ets LLIURE. La cançó s'acaba, i et despertes en la mateixa habitació, les mateixes parets, les mateixes fotografies que et miren des del seu marc de fusta... I tornes a la rutina..."

La Nunu-quesemevalaollaya millor canvio de CD...

dimarts, de gener 03, 2006

Coses maques

Enamorar-se.
Riure tan fort que et facin mal les mandíbules.
Una dutxa calenta.
Ningú davant teu a la cua del supermercat.
Una mirada especial.
Rebre un correu.
Donar una volta en cotxe per un carrer maco.
Encendre la radio just en el moment que estan posant la teva cançó preferida.
Quedar-se estirat al llit escoltant la pluja.
El perfum de les tovalloles calentes esteses al sol.
Trobar la roba que buscaves a meitat de preu.
Un pot de nocilla.
Una trucada a algú llunyà.
Un llarg bany d'escuma.
Una xerrada bonica.
La platja.
Trobar-se un bitllet de 50€ a la jaqueta de l'hivern passat.
Riure's d'un mateix.
Les trucades a mitjanit que duren hores.
Córrer sota les turmentes d'estiu.
Riure sense motiu.
Tenir a algú que et digui que ets guapo/a.
Els amics.
Escoltar casualment a algú dir alguna cosa agradable sobre tu.
Despertar-te enmig de la nit i adonar-te de que encara et queden hores per dormir.
Conèixer nous amics o passar estones amb els vells.
Tenir a algú que juga amb els teus cabells.
Tenir un somni maco.
Una tassa de xocolata calenta.
Els viatges en cotxe amb els amics.
Pujar-te a un gronxador.
Embolicar els regals sota l'arbre de Nadal menjant galetes i bevent un vas de llet.
Creuar la mirada amb un guapo/a desconegut/da
Guanyar una aposta.
Fer un pastís de xocolata.
Passar el temps lliure amb els teus millors amics.
Veure els somriures i escoltar les rialles dels teus amics.
Agafar-te de la ma amb algú a qui estimis.
Trobar-te pel carrer un vell amic i descobrir que algunes coses (bones o dolentes) no canvien mai.
Fer un regal a un amic i observar la expressió de la seva cara mentre obra el paquet i descobreix que conté el regal que tant desitjava.
Mirar la sortida del sol.

dimecres, de desembre 21, 2005

Goodbye

Algunes frases de la cançó més maca que he sentit últimament (de clinex):

It may be over but it won´t stop there, I am here for you if you´d only care.
You touched my heart you touched my soul. You changed my life and all my goals.
And love is blind and that I knew when my heart was blinded by you.
I´ve kissed your lips and held your head, shared your dreams and shared your bed.
I know you well, I know your smell. I´ve been addicted to you.
Goodbye my lover. Goodbye my friend. You have been the one, you have been the one for me.
And as you move on, remember me, remember us and all we used to be.
I´ve seen you cry, I´ve seen you smile. I´ve watched you sleeping for a while.
I´d be the father of your child, I´d spend a lifetime with you.
I know your fears and you know mine, we´ve had our doubts but now we´re fine,
and I love you, I swear that´s true. I cannot live without you.
AND I STILL HOLD YOUR HAND IN MINE, IN MINE WHEN I'M ASLEEP.
And I will bear my soul in time, when I´m kneeling at your feet.
(JAMES BLUNT)

dimarts, de desembre 20, 2005

Ja som a Nadal...

Que ràpid passen els dies... Sembla que fos ahir quan es va acabar l'estiu, vam tornar a començar les classes i va tornar el fred. I ara, en un obrir i tancar d'ulls, Nadal altre vegada. La part positiva són els dies a caseta a Puigcerdà, els caleróns de currar, els menjars de la mami i les festes nocturnes de "estas señaladas fiestas". El que ja no m'agrada tan és estudiar pels examens, lo que és el curru en si (ossigui, el fet d'anar a treballar), les gentades que hi ha, i què carai, que són massa curtes.
Tot i que no són les meves dates preferides, des d'aquí desitjar a tothom que s'ho passi molt bé, que es rodegi de qui més estima (siguin qui siguin, i siguin com siguin), que vigili amb l'alcohol (que engreixa), i que entri a l'any nou amb bon peu.
BONES FESTES!