diumenge, de maig 06, 2007

Què tenim?


Després d'una nit al Pipiolo amb bona música (i millor companyia :D:D), només puc penjar una cançó del Sabina:
Tenemos memoria, tenemos amigos, tenemos los trenes, la risa, los bares. Tenemos la duda y la fe, sumo y sigo. Tenemos moteles, garitos, alteres. Tenemos urgencias, amores que matan. Tenemos silencio, tabaco, razones, Tenemos Venecia, tenemos Manhattan, tenemos cenizas de revoluciones.Tenemos zapatos, orgullo, presente. Tenemos costumbres, pudores, jadeos. Tenemos la boca, la lengua, los dientes, saliva, cinismo, locura, deseo. Tenemos el sexo y el rock y la droga, los pies en el barrio, y el grito en el cielo, Tenemos Quintero, León y Quiroga, y un bisnes pendiente con Pedro Botero. Más de cien palabras, más de cien motivos para no cortarse de un tajo las venas, más de cien pupilas donde vernos vivos, más de cien mentiras que valen la pena. Tenemos un as escondido en la manga, tenemos nostalgia, piedad, insolencia. Tenemos el morbo, los celos, la sangre. Tenemos la niebla metida en los huesos. Glorietas, revistas, zaguanes, pistolas. "Que importa, lo siento, hasta siempre, te quiero"... Tenemos el mal de la melancolía, la sed y la rabia, el ruido y las nueces. Tenemos naufragios soñados en playas de islotes son nombre ni ley ni rutina. Tenemos heridas, tenemos medallas, laureles de gloria, coronas de espinas. Tenemos proyectos que se marchitaron, crímenes perfectos que no cometimos, retratos de novias que nos olvidaron, y un alma en oferta que nunca vendimos. Abuelos que siempre ganaban batallas, caminos que nunca llevaban a Roma. Más de cien palabras, más de cien motivos para no cortarse de un tajo las venas, más de cien pupilas donde vernos vivos, más de cien mentiras que valen la pena.
Más de cien mentiras - JOAQUIN SABINA
L'he retallat una mica, és moooolt llarga... Si algú se la sap sencera que em digui com ho ha fet!!!
PD: La foto... No té res a veure, però m'ha sortit al posar "mentiras" al google...jeje. ENTRANDO EN TERRENO PELIGROSO?????

dimarts, de maig 01, 2007

Les noves deesses de la pluja (jajajaja)

Em sembla que va ser la Maria que va dir que la última vegada que vem fer un singstar, que va ser abans de setmana santa, va ploure uns quants dies seguits... Dissabte va tornar a tocar sessió de galls, i avui que ha fet??? PLOURE!!! Si es que... Casualitat?? Vés a saber...jejeje.
El que si que va ser és molt divertit, i a més, iniciant a la Karin a "l'art" de sortir per Puxi...jejeje.

Com a lletra, una de varies que vem cantar:
Dices que llevas un tiempo dándole vueltas, que no encuentras motivos para continuar. No sabes si yo soy el mismo o he cambiado, y la cuestión es que te vas.
Te perdí y no supe ver tu necesidad, tus ganas de huir, de echar a volar. La vida es así, y así te perdí.
No te quedan excusas a las que agarrarte, antes era suficiente con mi voz. Podemos ser amigos es tu última oferta, son las migajas de tu amor.
Te perdí - IGUANA TANGO
He de confessar que no la sabia, però la "tonadilla" està xula...
Mmmmm... Me abstengo de penjar fotos censuradas i vídeos TOP SECRET... Espero que totes ho fem...ejem ejem...(D'algunes m'en puc refiar, però...n'hi ha que no tenen vergonya i penjen qualsevol cosa al seu fotolog...jajaja).

divendres, d’abril 27, 2007

Creixent

Ufffsss!! 2 anys yaaaa!!!! No pot seeeeeeeeeeeeer!! Lo ràpid que passa el temps...
Fa dos anyassos, tal dia com avui, una "futura biòloga" de 19 anyets va començar un blog "en solitari" influenciada per una amiga amb la qual en té un de compartit, que per aquells llavors actualitzàvem (véase somosq3), i que tenia el cap ple de pardalets i il·lusions.
Ara, dos anys més tard, ja no és futura biòloga, sino "futura fotògrafa professional/directora de cine/càmera de TV (juasjuasjuasjuas), i el blog ja no és només una cosa per passar l'estona, sino que s'ha convertit en una mena de refugi... I, igual que jo augmento els anys, ell augmenta els lectors (que ho seeee, que el llegiiiiu, no ho intenteu dissimular...:P).
A hundred days have made me older, since the last time that I saw your pretty face. A thousand lies have made me colder, and I don´t think I can look at this the same. But all these miles that seperate, disappear now, when I´m dreaming of your face. I´m here without you baby, but you´re still on my lonely mind. I think about you baby, and I dream about you all the time. I´m here without you baby, but you´re still with me in my dreams. And tonight it´s only you and me. The miles just keep rollin´, as the people leave their way to say "hello". I´ve heard this life was overrated, but I hope that it gets better as we go. I´m here without you baby, but you´re still on my lonely mind. I think about you baby, and I dream about you all the time. I´m here without you baby, but you´re still with me in my dreams, and tonight girl its only you and me. Everything I know, and anywhere I go, it gets hard, but it wont take away my love. And when the last one falls, when it´s all said and done, it gets hard, but it wont take away my love. I´m here without you baby, but you´re still on my lonely mind. I think about you baby, and I dream about you all the time. I´m here without you baby, but you´re still with me in my dreams, and tonight girl its only you and me.
Here without you - 3 DOORS DOWN
Hi ha moltes coses que han canviat des de llavors, però n'hi ha que costa més que marxin... (sino, mireu les meves aspiracions... això no és tenir el cap ple de pardals???)
Foto - Pastís de xocolata, mermelada i LACASITOS (ooooooh!! siiiiiii!) que em van fer les meves nenes pel meu cumpleeee!!!
PD: Vaia rallasso avui eeeeh... M'he quedat descansada... Però vaaa, arribeu fins al final, que sino tot això no té sentit!!

dimarts, d’abril 24, 2007

Sant Jordi

Per petició de la Karinota, que és una impacient, post rapidillo...
M'agradaria trobar-me dins l'aire que respires per un moment. M'agradaria trepitjar a terra, en ferm, i tu al meu costat. El meu reflexe dins els teus ulls, vuits com aparadors, i el silenci ens trenca. M'agradaria poder fer-ho millor, i reboto, i no et trobo a prop. Tu sempre has esperat alguna senyal observant rere la finestra. Yo no et puc ensenyar els colors del mar al teu davant, tens la porta oberta. Voldria dir-te tantes coses, però per a mi mai tens un moment. Persegueixo els nostres somnis, i a tu t'és indiferent. Tantes mentides i tantes històries, i sembla que no saps qui soc. I el silenci ens trenca. M'agradaria ser molt millor, i no et trobo en lloc. Tu sempre has esperat alguna senyal observant rere la finestra. Yo no et puc ensenyar els colors del mar al teu davant, tens la porta oberta. He recordat el vell far de 8 braços, no vam dormir, no vam parlar fins veure el sol. On puc trobar un nou cami, fent els teus passos. Vull una altre nit per poder dir tot el que sento. Tu sempre has esperat alguna senyal observant rere la finestra. Yo no et puc ensenyar els colors del mar al teu davant, tens la porta oberta. Oxigen - GOSSOS
I.... No faré cap altre comentari... A part de felicitar a la familia Rigola, que ja són un més!!!! Petooooons i que la Berta sigui com a minim la meitat de genial que la resta de la family!!!

dijous, d’abril 19, 2007

Little

Diuen que si les teves converses tornen una i altre vegada a records de quan eres petit, històries de fa temps i moments nostàlgics, ho has d'admere... Et fas GRAN. A vegades em sorprenc a mi mateixa amb un somriure atontat als llavis al recordar les tardes jugant a "polis i cacos" pels carrers del poble, els cumpleanys a casa de les amigues jugant a "barbies" i "nenucos", o revivint moments no tan... llunyans.
Serà que ja no tot és un caminet de roses??

Another day goes without any change, the feeling we live with still remains. We´re stuck in a hole and we´re searching for anything to hold onto. There has to be somewhere that we can be safe from the lives we live each day, there has to be somewhere that we can be far away... We have to escape, and I will go anywhere if you just lead the way. Escape to a place where we´ll be together, together everyday. We have to escape.... We could be living how we wanted to, instead of doing things we´re forced to do, with no one to tell us that we should be going through what they went through. There has to be some place that nobody knows, somewhere we can only go, there has to be some place that we can be all alone....
We have to escape...
Escape - HOOBASTANK
La foto... És de fa uns 7 o 8 anys (si no més...) a la Bretanya francesa, de vacances amb els papiiissss... Petitona entre les roques, puceta en un mon de gegants...

El vídeo, un curt que ens va passar el Rubi a classe i que em va agradar molt...
LARUTANATURAL

dilluns, d’abril 16, 2007

Let me be your toy

Vaya dos actorassos que tenim... Sessió de fotos si més no, divertida, i no em puc creure que les haguem fet les 4 en una tarda!!! jejeje.
Cap de setmana... Bufff... Divertit, molt divertit... Soparets totalment surrealistes, amb gent que no m'hagués pensat mai acabar, amb alguns comentaris que... ehem... ¬¬' però divertit. :) Vaig recuperar per avançat el finde que ve, que no surtiré per puxi...

Avui, un altre vídeo... Cutre, però la cançó és mooooolt caxonda, juas.
Rock!!

I com no, un pensament pel Sandrot, que a veure si es millora ràpid, que la trobem a faltaaaar!! Cuidat ratetaaaaaaaaaaaa!!!

dimecres, d’abril 11, 2007

Take it easy


Com pot cansar tant això de rodar??
Tercer dia, el que crec que ha estat més profitós... Però tot i això, alguna cosa havia de fallar... Si no no seriem nosaltres!! El making off d'aquest curt seria de lo mejorcito... Sort que hi ha bon rotllo i que encara ens prenem els nostres moments per fer el capullo, que sino...
Per això, per l'estrès, per la temporada d'apatia total, i per moltes coses al "things to do", una cançó que porta molt bon rollo i, al menys a mi, m'ajuda a desconnectar.

Mika - Relax, take it easy

PD: No es veu molt bé que diguem, i a sobre es talla, però no n'he trobat cap de més decent. Penjo el vídeo en lloc de la lletra, perquè és millor sentida que llegida, jeje.

dilluns, d’abril 09, 2007

What have you done!

Au, ja ha passat la setmana santa... Santa setmana!! Demà altre vegada a la rutina...
Ja fa massa dies que no poso cap cançó, això no és propi de mi...

Would you mind if I hurt you? Understand that I need to wish that I had other choices than to harm the one I love. What have you done now! I know I´d better stop trying, you know that there´s no denying. I won´t show mercy on you now. I know, should stop believing, I know, there´s no retrieving, it´s over now, what have you done? What have you done now! I , I´ve been waiting for someone like you, but now you are slipping away. Why, why does fate make us suffer? There´s a curse between us, between me and you. What have you done! What have you done! What have you done! What have you done! What have you done now! What have you done! What have you done! What have you done! What have you done! What have you done now! Would you mind if I killed you? Would you mind if I tried to? Cause you have turned into my worst enemy, you carry hate that I don´t feel. It´s over now. What you done? What have you done now! I , I´ve been waiting for someone like you, but now you are slipping away. What have you done now! Why, why does fate make us suffer? There´s a curse between us, between me and you. What have you done now, What have you done?... I will not fall, won´t let it go. We will be free when it ends. I, I´ve been waiting for someone like you, but now you are slipping away. What have you done now! Why, why does fate make us suffer? There´s a curse between us, between me and you.
What have you done - WHITHIN TEMPTATION
PD: Melancòlica sense saber ben bé perquè... o si??
La foto... Millor no vulgueu saber-ho... Els divendres a la nit donen per molt...

dimarts, d’abril 03, 2007

Passejades

Caminar per llocs on feia anys que no posaves els peus, amb el fred glaçant-te el nas i els dits, amb una càmera penjada al coll i una altre a la butxaca.
Sentir el soroll de l'aigua, el vent entre les fulles, i les teves passes sobre la terra mullada.

*Fotos: Font del Cucuru i Passeig dels Enamorats*

Com pot ser?
Mentre caminava per aquí, em venien records de quan era petita, de les excursions amb el cole i les passejades en bici amb rodetes (jeje). Quanta gent ve per aquí, per xerrar, per riure, o simplement, per estar sola? Quants avis, pares i mares amb cotxets, gossos i amos, passegen per aquests camins? Qui no s'ha assegut mai en un d'aquests bancs i ha estat amb la vista clavada al cel durant molta estona? Quantes parelletes d'adolescents han gravat els seus noms amb un cor al mig en algun d'aquests arbres?
I ara, tot això passarà a ser cases i un "important hospital". No s'adonen de la memòria popular que hi ha entre aquestes pedres?? La quantitat de generacions que han ensenyat als seus fills a anar en bici per aquests camins?
Jo esperava ser velleta i passejar per aquí, ensenyar als meus fills a anar en bici, i que els meus néts caminessin també per aquí quan fossin vellets i arrugadets, agafant la mà dels seus néts... Però tot això s'haurà de quedar només a la meva imaginació...

diumenge, d’abril 01, 2007

Diumenges a la tarda

Què bé poder fer el gos un diumenge a la tarda sense pensar en trens, cues a la carretera, dilluns classe, ni res, només fer el vago, sofà, peli (Princesas... què bona), talladet i vicio amb l'ordinador...
I això és el que acaba sortint:

Espero que la Karin no em denunci per plagio, que els dibuixos són seus... Investigant altres programes per pintar (no tot serà photoshop), més artesanals...així s'aprecia millor el meu talent (juasjuasjuasjuasjuas).

PD: No faré cap comentari sobre ahir a la nit...:_(

dilluns, de març 26, 2007

Not afraid

A l'espera de les fotos d'aquest últim finde... Oix quin finde... Com se sol dir en aquests casos, ja no bec més (fins dissabte que veee!! juas). Ai Maria, va paaaari, deu men gord, quin perol!!! (era així Karin?? :P:P)

Gràcies a l'Alex, estic fent nous descobriments musicals... Para muestra un boton:
Now I know that I can´t make you stay, but where´s your heart? But where´s your heart? But where´s your... And I know there´s nothing I could say to change that part, to change that part, to change... So many bright lights to cast a shadow. But can I speak? Well is it hard understanding, I´m incomplete. A life that´s so demanding, I get so weak, a love that´s so demanding, I can´t speak. I am not afraid to keep on living, I am not afraid to walk this world alone. Honey, if you stay, I´ll be forgiven, nothing you could say can stop me going home. Can you see, my eyes are shining bright cause I´m out here, on the other side, of a jet black hotel mirror, and I´m so weak. Is it hard understanding, I´m incomplete, a love that´s so demanding. I get weak. I am not afraid to keep on living, I am not afraid to walk this world alone. Honey, if you stay, I´ll be forgiven, nothing you could say can stop me going home. I am not afraid to keep on living, I am not afraid to walk this world alone. Honey, if you stay, I´ll be forgiven, nothing you could say can stop me going home. These bright lights have always blinded me. These bright lights have always blinded me. I say, I see you lying next to me with words I thought I´d never speak, awake and unafraid, asleep or dead.
Famous last words - MY CHEMICAL ROMANCE
PD: Ara que ho veig... Vaya cutri-post... Però, i què??

dijous, de març 22, 2007

Un amigo

Un anyet més... 19!! Només una frase:
Un hermano puede no ser un amigo, pero un amigo siempre será un hermano. :-p
FELICIDADES PUTI!!!
We´ll do it all, everything on our own. We don´t need anything or anyone. If I lay here, if I just lay here, would you lie with me and just forget the world? I don´t quite know how to say, how I feel. Those three words are said too much, they´re not enough. If I lay here, if I just lay here, would you lie with me and just forget the world? Forget what we´re told before we get too old, show me a garden that´s bursting into life. Let´s waste time chasing cars around our heads. I need your grace to remind me to find my own. If I lay here, if I just lay here, would you lie with me and just forget the world? Forget what we´re told before we get too old show me a garden that´s bursting into life. All that I am, all that I ever was, is here in your perfect eyes, they´re all I can see. I don´t know where, confused about how as well, just know that these things will never change for us at all. If I lay here, if I just lay here, would you lie with me and just forget the world?
Snow Patrol - CHASING CARS
Com pot una cançó posar els pèls de punta amb només les primeres notes...?
Buff... Quin videoclip... Chasing cars

divendres, de març 16, 2007

Sing star / Sin vergüenza...

Mmmm... Per què he tardat tant a penjar questes fotos??? La veritat és que no tenen desperdici!!! Quina nit nenes... Gran nit la de dissabte... Ens hem de plantejar fer-ho més sovint!!
Bulerias, enfermos, mamones, universos, pupurris... No hi ha paraules...

Hoy el viento sopla más de lo normal, las olas intentando salirse del mar. El cielo es gris, y tú no lo podrás cambiar, mira hacia lo lejos, busca otro lugar, y cien gaviotas donde irán. Hoy no has visto a nadie con quien derrumbar los muros que gobiernan en esta ciudad. Hoy no has visto a nadie con quien disfrutar placeres que tan sólo tú imaginarás, y tus miradas dónde irán. Hoy podrás beber y lamentar que ya no volverán sus alas a volar, cien gaviotas dónde irán. Hoy el día ya no es como los demás, el ron y la cerveza harán que acabes mal. NENA VEN CONMIGO, DÉJATE LLEVAR, HOY TE ENSEÑARÉ DÓNDE TERMINA EL MAR, y cien gaviotas dónde irán.
Cien gaviotas - DUNCAN DHU
Vale, la cançó no és tot lu optimista que hauria de ser... Però no és alegre quan la cantes??

PD: Algú sap si es poden penjar vídeos a això del blogger?? Si no m'hauré de proposar posar-los al youtube (tot i que m'hi jugaria la meva integritat física...no?? :P:P)

dijous, de març 08, 2007

Extra, extra!!

Imatges exclusives del primer dia de rodatge...
Tot i que no vam fer tot el que haviem de fer, tot i els nervis, les presses i els fallos, tampoc va estar tant malament per ser el primer dia...no?? O si??? Ja veurem els resultats...
La foto de la nostra estimada Bolex no podia faltar...:P

P.D.: Sobretot, gràcies a la meva Marteta, per la seva paciència i per fer-ho tot més fàcil!! Timo vida!!

dimarts, de març 06, 2007

Stresssss


Si és així al principi, no em vull imaginar com serà al final!!!
Per favooooor!!! Que surti be, que surti be, que surti beeeeee!!!

Estaba pensando en escribirte una canción y no me sale, estaba yo solo sentado tratando de entonar. No sé qué contarte que no me hayas dicho tú primero, tiro el cenicero y me sale todo del revés. Ya no sé qué contarte, que no te haya contado ya. Ya no se que besarte, que no te haya besado ya. Si quieres bailamos, me pongo los zapatos y me llevas, y me llevas contigo, por ese mundo oscuro y desconocido del compás. Olvidarnos del tiempo perdido, despertar y ver que aún estás.
¿Sabes? No es lo mío hacer de florero por la vida, pues no es mi parada en la que tengo que bajar. Nos quedan dos miradas, hagamos el amor en un instante. Hacer que nos queremos, enamorarnos dentro del vagón. Ya no sé qué contarte, que no te haya contado ya. Ya no se que besarte, que no te haya besado ya. i quieres bailamos, me pongo los zapatos y me llevas, y me llevas contigo, por ese mundo oscuro y desconocido del compás. Olvidarnos del tiempo perdido, despertar y ver que aún estás.
Si quieres bailamos - PEREZA

diumenge, de març 04, 2007

Cap de setmana



Divendres: mexicà, daikiris de fresa, riures, aigua de valència, fotos, gats negres, bebitos i bancs d'enric granados.
Dissabte: multituds, retrobaments, lambrusquito, més riures i alguna que altre sorpresa...jejeje.

dimarts, de febrer 27, 2007

Mig ple....mig buit


Decisions...
Si, no? - Actuar, esperar? - Triar, que triin? - Cridar, callar? - Passat, futur?? - Un, l'altre?
El vas està mig ple... o mig buit??

Que pena estar siempre pegado al suelo, el cielo queda demasiado lejos. Tendré que soñar que puedo volar. No es nada facil cuando estas perdido buscar la música entre tanto ruido, no puedo escuchar, no puedo escuchar... Un día la suerte entro por mi ventana, vino una noche, se fue una mañana, quizas solamente me vino a enseñar que viene y va, como las olas con el mar se mueven. Que viene y va, como la luna como el rayo verde. Que viene y va, como una idea como el estribillo... Que viene y va, como un recuerdo como un espejismo. Que viene y va, igual que los problemas por la noche. Que viene y va, como un famoso que nadie conoce, que todos pueden tener y nadie puede guardar. Que viene y va... De tanto hacerlo sin parar me acostumbre a respirar y a derrochar el aire fresco. Y pienso si te vas las veces que te tengo, y cada vez que estás que te echaré de menos, y vuelvo a respirar, vuelvo a respirar. Un día la suerte entro por mi ventana, vino una noche, se fue una mañana, quizas solamente me vino a enseñar que viene y va, como las olas con el mar se mueven. Que viene y va, como la luna como el rayo verde. Que viene y va, como una idea como el estribillo... Que viene y va, como un recuerdo como un espejismo. Que viene y va, igual que los problemas por la noche. Que viene y va, como un famoso que nadie conoce, que todos pueden tener y nadie puede guardar. Que viene y va...
Viene y va - FITO Y LOS FITIPALDIS

dimarts, de febrer 20, 2007

Taronja i verd

Diuen els apunts d'il·luminació:

Anaranjado: es el color de la llama del fuego, de la hoguera y de la iluminación que producen las velas. El naranja es el color que muestra el disco solar en el crepúsculo, del agua del mar y de las nubes en el atardecer. Al igual que el rojo, es el color de la vida, de la fiesta del sexo y del placer. Es también el color del hogar y de la familia. En otras ocasiones el naranja es el color del poder, de la provocación y de la alarma. Es el color más próximo al de la piel, por lo que puede asociarse a intimidad, suavidad y fertilidad.

Verde: Es el color de la vida vegetal; la clorofila es la que recorre los vasos de las plantas. El verde es, por ello, el color de la naturaleza viva, de la esperanza en una vida mejor, de la juventud sana, de la ecología, del equilibrio e, incluso, de la armonía y la paz. Es igualmete el color del bosque, del agua de los ríos y lagos que en primavera nos invitan a la contemplación evocadora y placentera. El verde es el color de la vacación, del descanso, de la espera y de la naturalidad. El color del rigor, de la exactitud, de la independencia y de la fecundidad natural. Es también el color de la descomposición biológica, del moho destructor y enfermizo, de los hongos y de las algas. Desde el punto de vista de las conductas negativas, el verde puede aparecer asociado a la envidia, a la podredumbre, a la decadencia, a la lujuria, al descuido y al abandono.

Mmmmm... Pa mi que esto me lo voy a inventar un poco mañana en el examen... Lo que no em podré inventar son els tipus de focos!!!
Als que hagueu arribat fins aquí i us hagueu llegit tota la parrafada, ànims!!! A vegades sóc pesada, però jo se que m'estimeu!!:P:P

dilluns, de febrer 12, 2007

Las diez...

A falta de fotos de la úlima festa, posarem les de dijous passat. Miki, no et queixis, que no surts tant malament...:P
Fue en un pueblo con mar una noche despues de un concierto; tú reinabas detrás de la barra del único bar que vimos abierto. "Cántame una canción al oido y te pongo un cubata". "Con una condición: que me dejes abierto el balcón de tus ojos de gata". Loco por conocer los secretos de su dormitorio, esa noche canté al piano del amanecer todo mi repertorio. Los clientes del bar
uno a uno se fueron marchando, tú saliste a cerrar, yo me dije: "cuidado, chaval, te estas enamorando". Luego todo pasó de repente, su dedo en mi espalda dibujo un corazón y mi mano le correspondió debajo de su falda; caminito al hostal nos besamos en cada farola, era un pueblo con mar, yo quería dormir contigo y tú no querías dormir sola... Y nos dieron las diez y las once, las doce y la una y las dos y las tres y desnudos al amanecer nos encontró la luna. Nos dijimos adios, ojalá que volvamos a vernos. El verano acabó, el otoño duró lo que tarda en llegar el invierno. Y a tu pueblo, el azar otra vez el verano siguiente me llevó, y al final del concierto me puse a buscar tu cara entre la gente, y no halle quien de ti me dijera ni media palabra. Parecia como si me quisiera gastar el destino una broma macabra. No había nadie detrás de la barra del otro verano. Y en lugar de tu bar me encontré una sucursal del banco hispano americano. Tu memoria vengué a pedradas contra los cristales. "Se que no lo soñé", protestaba mientras me esposaban los municipales. En mi declaración alegué que llevaba tres copas, y empecé esta canción en el cuarto donde aquella vez te quitaba la ropa. Y nos dieron las diez y las once, las doce y la una y las dos y las tres y desnudos al amanecer nos encontró la luna.
Y nos dieron las diez - JOAQUÍN SABINA
La cançó... No podia faltar en Sabina en aquest post, tot i que la lletra no te res a veure amb la realitat, només és la primera que em va venir al cap, i m'agrada molt, i punto...jeje.

diumenge, de febrer 11, 2007

Va desports...

Cap de setmana gratificant (sort que ho ha sigut per alguns...) per l'esport català.
El barça guanya la copa del rei de bàsquet contra el Madrit (deixant-los amb un pam de nas), el barça (de fútbol), guanya al racing, i el Club Gel Puigcerdà es proclama campió de la copa de la federació després de patir contra el Jaca.
Les fotos, les petitones del partit de dissabte a Puigcerdà, i les "grans" de fa un parell de diumenges, quan amb les nenes vam anar al Camp Nou.

Ai, Glorieta, no te'm posis nerviosaaaaa!! Lo prometido és deuda...:P

PD: No sé per què no es veu, però lu del barça també haura d'anar canviant...:_( Per veure-ho (qui vulgui), que cliqui i li sortirà...

divendres, de febrer 02, 2007

Loco

Y vuelvo a estar mas loco que de atar, dibujo corazones despues de echar mi aliento en los cristales de tu voz. Y vuelvo a respirar, tu aire y mis pulmones, se llenan de la vida que me quitas al andar en otras direcciones de las que sigo yo, que pronto me olvidaste. No entiendo lo que has visto en aquel tipo del chaque, si cuando se lo quita sus principios no hacen pie, no hacen pie, no hacen pie, y yo estoy completamente loco. Loco, borracho perdido, tan enamorado de ti y de mis vicios, tirado en alguna cuneta en la meta de la soledad. Y ya no se, camino del reves, de cara a la pared estan mis sentimientos castigados sin saber, que por mirar pa atras tu no vas a volver, y sigo torturando a mi cabeza por tu piel. Si estoy en carne viva, no me tires alcohol, curame con saliva. No entiendo lo que has visto en aquel tipo del chaque, si cuando se lo quita sus principios no hacen pie, no hacen pie, no hacen pie, y yo estoy completamente loco. Loco, borracho perdido, tan enamorado de ti y de mis vicios, tirado en alguna cuneta en la meta de la soledad. Tan lejos del mar, que sin tu cariño se ha roto la cuerda que me ataba a la razon. Tan lejos del sol, tan lejos del niño del que solo quedo...
Loco - MELENDI

dimecres, de gener 31, 2007

Ves la luz al final del tunel???

No escric res perquè després la "Karin" es queixa de com redacto... (Eh Sandrota...¬¬')
Com perdem el temps a retrat eee...

dimecres, de gener 24, 2007

Peripècies...

Diu la Sandra (Rateta pels amics, jaja): despenjem el mirall, que sino sortiran els reflexes del flaix, i vull fer les fotos amb la Pensi (ossigui, jo) rentant-se les mans...
I aquest és el resultat de les peripècies que fem voltant pel cole buscant algun lloc on poder fer els treballs de C2...Una vegada més, el photoshop fa possible que, en una foto on no es veia res de res, apareguin tres locas fent fotos en un lavabo...jejeje. (Control + Alt + L = Niveles automáticos...)

dimecres, de gener 17, 2007

And the winner is...

UoOoOoO!!! Per la meva sorpresa, un dels guions escollits per fer el curt en 16mm d'aquest any ha estat el meu!! D'aquí als oscars!!:P:P Fora conyes, em fa molta il·lusió, però també em fa una mica de... no se... cosa... I si no surt com ha de sortir? I si a la gent no li acaba d'agradar fer-lo? Bé, tot això ja es veurà...
La foto és de l'excursioneta d'aquest matí amb la Karin al parc de la ciutadella. Un matí una mica gris, però n'hi ha a les que ja els hi agrada així, eh Karinota?? :)
M'han quedat bastant xules algunes fotos, ja en penjaré alguna altre...

Si no hubieramos sido tan reacios a dar por la vida dos vueltas, hoy tendriamos alas para volar por los sueños que otros cuentan. Si no hubieramos sido tan necios y no darnos cuenta de nada, no sabriamos todo lo que aprendimos a base de ostias y andadas. Andadas que no valen nada, andadas que das por sentadas, andadas que guardan momentos en que me besabas, andadas con buenos recuerdos, aun dabas falsas esperanzas, andadas que no cambiaria para nada. Y me da igual que digan, que hice bien o mal. Y el dia que vuelva a nacer, a las andadas volvere, a las andadas volvereeee. Si no hubieramos visto mil veces las putas orejas al lobo, cada vez que la vida nos da la ostia se nos queda esa cara de bobos. Si no hubiera caido en mi camino dos veces con la misma piedra, no podria cantarte lo que te digo, porque falso seria lo vivido. Te garantizo que si volviera a nacer, seguramente volvere a recaer en tos los vicios que algun dia conoci, en toas las noches que pase pensando en ti.
Andadas - MELENDI

diumenge, de gener 14, 2007

.......

Mira, tenia ganes de penjar algo, més que res perquè el primer que es vegi quan obres el blog no sigui el cutri-post de l'altre dia...:P
La foto... Narcisista??? nooooooooooo, para nadaaaaaaaaaaa, però es que m'agrada com queden les fotos amb aquests colors així rarets...
I como no, una cançó... Dels reciclats Melon Diesel, ara dits Taxi. És d'un CD que vaig mangar del Legend i m'agrada, i la poso, i ja està. A més, debido a ciertos sucesos recientes, això de "aquí estoy" em pega bastant...

La claridad no viene a por mi, hoy he vuelto a descubrir que la oscuridad vuelve a caer sobre mi.
Yo te veo partir. Y no consigo ver mis fallos antes de decidir, me he soltado de tu mano y me voy a arrepentir. Aquí estoy y tu no estás, lo debí imaginar, demasiado tiempo te he dejado aquí. Si es que voy sin control, y te he vuelto a descuidar, de verdad no sé que es lo que viste en mi, di que es lo que viste en mi. No te conté que me iba a cenar, no quise darte que pensar. No iba a ir, pero allí te arruiné, se que te lo he vuelto a hacer. No consigo ver mis fallos antes de decidir, me he soltado de tu mano y me voy a arrepentir. Aquí estoy y tu no estás, lo debí imaginar, demasiado tiempo te he dejado aquí. Si es que voy sin control, y te he vuelto a descuidar, de verdad no sé que es lo que viste en mi. Aquí estoy y tu no estás, lo debí imaginar, demasiado tiempo te he dejado aquí. Si es que voy sin control, y te he vuelto a descuidar, de verdad no sé que es lo que viste en mi, di qué es lo que viste en mi.
Aquí estoy - TAXI
PD: Els punts suspensius del principi son perquè no sabia quin títol posar... Em passa sobint ultimament...

dimecres, de gener 10, 2007

En un núvol...

Viure penjada d'un núvol, desitjar quE els somnis es facin realitat... Què passaria si fos així?

Les fotos... Alguna cosa del cap d'any havia de posar, no?? Un cap d'any per una banda molt divertit, diferent, i per l'altre... BASTANT decepcionant... On està el problema?? El tinc jo o l'altre gent??
També n'hi ha una de la nit de dissabte passat... Té història la foto eeeehh... I les altres son d'un dels meus regals de reis... (He set bona nena tot l'any, així que s'han portat prou bé... És un marc digital, per si no s'aprecia bé... Iuhuuuu!!).
Sweet dreams are made of these. Who am I to disagree. Travel the world and the seven seas, everybody's looking for something. Some of them want to use you, some of them want to get used by you. Some of them want to abuse you, some of them want to be abused. Sweet dreams are made of these. Who am I to disagree. Travel the world and the seven seas, everybody's looking for something. I wanna use you and abuse you. I wanna know what's inside you. Whispering and Moaning: hold your head up, movin' on. Keep your head up, movin' on. Sweet dreams are made of these. Who am I to disagree. Travel the world and the seven seas, everybody's looking for something. I'm gonna use you and abuse you. I'm gonna know what's inside. Gonna use you and abuse you. I'm gonna know what's inside you. Eurythmics - SWEET DREAMS
PD: Lo es o no?? Digue'm paranoica, però algo raro hi ha...
Alone...

dilluns, de desembre 25, 2006

Nadal...


Cubatilla nuestro que estás en el vaso, a través de la boca ábrete paso. Santificados seans tus grados, vengan a nosotros tus efectos, hágase tu voluntad así en el bar cómo en el pub. El pedo nuestro de cada noche dánoslo hoy. Perdona nuestras mezclas así como nosotros perdonamos el garrafón. No nos dejes beber buckler sin alcohol y líbranos del bitter kas. Amén.
BON NADAL!

dimecres, de desembre 20, 2006

No se restar...

Mmmm... Última setmana de classe... Bastant light, tot i que amb algun treball per entregar, però res més...
Avui, amic invisible!! Però sempre s'acaba sabent qui fa el regal... El Lluís s'ha delatat a ell mateix, jejeje. A que és mono el nino?? A més, l'ha fet ell con sus manitas!! Jo crec que si els ven es pot treure pasta... Ja té un lloc d'honor al suro, ben al mig. :)

Se torció el camino, tú ya sabes que no puedo volver. Son cosas del destino, siempre me quiere morder. El horizonte se confunde con un negro telón, y puede ser... como decir que se acabó la función. Ha sido divertido, me equivocaría otra vez. Quisiera haber querido lo que no he sabido querer. Quieres bailar conmigo, puede que te pise los pies. Soñaré solo porque me he quedado dormido. No voy a despertarme porque salga el sol; ya sé llorar una vez por cada vez que río, no sé restar... no se restar tu mitad a mi corazón. Puede ser que la respuesta sea no preguntarse por qué, perderse por los bares donde se bebe sin sed. Virgen de la locura, nunca más te voy a rezar, que me he enterado de los pecados que me quieres quitar. Será mas divertido cuando no me toque perder, sigo apostando al 5 y cada 2 por 3 sale 6. Yo bailaría contigo pero es que estoy sordo de un pie. Soñaré solo porque me he quedado dormido. No voy a despertarme porque salga el sol, ya sé llorar una vez por cada vez que río, no sé restar... no se restar tu mitad a mi corazón. Ha sido divertido, me equivocaría otra vez. Quisiera haber querido lo que no he sabido querer. Quieres bailar conmigo puede que te pise los pies. Soñaré solo porque me he quedado dormido. No voy a despertarme porque salga el sol, ya sé llorar una vez por cada vez que río, no sé restar... no sé restar tu mitad a mi corazón...
Me equivocaria otra vez - FITO Y LOS FITIPALDIS
PD: És genial aquesta cançó... i punto.

dilluns, de desembre 18, 2006

Cartas

La luna se fue, tras pasar la noche en vela preguntándome cómo llegué a ser tan solo una voz que se pierde al otro lado de un teléfono que no funciona bien. Tal vez sea tarde para comprender que a donde yo voy no me lleva tu tren. Tal vez sea yo quien se calle esta vez, tengo que colgarte, te llamo después. Vuelvo a escribir con la luz apagada, estoy sin estar y pierdo la calma, huyendo del daño que hacen las palabras. No miro tus fotos ni leo tus cartas... Otro día más que se va del calendario, mientras grita que no va a volver jamás. Me vuelve a dejar con la duda en los bolsillos y el silencio propio de la soledad. Tal vez sea tarde para comprender que soy como soy y el mundo es como es. Tal vez seas tu quien se vaya esta vez, tengo que colgarte, te llamo después. Vuelvo a escribir con la luz apagada, estoy sin estar y pierdo la calma, huyendo del daño que hacen las palabras. No miro tus fotos ni leo tus cartas...
Cartas - LA QUINTA ESTACIÓN
La cançó, no se, fa pocs dies que tinc el cd i em vai acostumant a les lletres, i aquesta és maca.
La foto... No se, m'agrada, i aixi de colors és com molt alegre, no?? A mes, estem vapes vapes eeee!!!:P:P

divendres, de desembre 15, 2006

Se venden gifts!!

Uoooo, el meu primer gift animadoooo!!! No és moníssim??? N'estic molt orgullosa, tot i que podria ser millor... Visca el Garfield!!! :P
PD: A ell tabé li va la farra warra Karin, però no sap fer reserves, per tant no balla.... jajajajajaj O_o^
PPD: Està diferent de quan el vaig penjar... em sembla que ara queda millor... ;)

dimarts, de desembre 12, 2006

Sexo en la Cerdanya (ja-ja-ja)

Nenes, no volieu caldo?? Pos dues tasses!!!!
Mmmmm... No està molt bé que diguem, haurem d'esperar a que domini una mica més...jejeje

PD: Qualquier parecido con la realidad es pura coincidencia..o no?? :P:P

diumenge, de desembre 10, 2006

El puente i su puríssima madre...

No em puc creure que jo desitgés que arribés diumenge... Però es que la feina d'aquests últims dies ha estat bastant agoviant... Entre roba, pijos i story boards (estaré malaïnt a l'Escribà durant 3 mesos seguits...) he acabat fins als nassos del pont... I d'aquí res Nadal!!!

A part d'això, avui la meva mare ha comprat el CD de la marató, i m'ha passat una cosa que no m'havia passat mai... Només amb les 4 primeres notes d'una cançó, al reconèixer quina era, se m'han posat tots els pèls de punta i se m'han emplenat els ulls de llàgrimes... I aquí ve la pregunta: la ressaca et fa està més sensible? O és la època de l'any? Hi reflexionaré...^^

Would you know my name if I saw you in heaven? Would it be the same if I saw you in heaven? I must be strong, and carry on, because I know, I don't belong here in heaven. Woul you hold my hand if I saw you in heaven? Would you help me stand if I saw you in heaven? I'll find my way, through night and day, because I know I just can't stay here in heaven. Time can bring you down, time can bend your knees. Time can break your heart, have you begging please, begging please. Beyond the door there's peace, I'm sure, and I know there'll be no more tears in heaven.
Tears in heaven - ERIC CLAPTON

PD: Jo segueixo fent els meus "pinitos" amb el Photoshop... El antes i el después...
PPD: Si us hi fixeu, he canviat el color de l'ull de marró a verd... Vaig a fer-me rossa amb els ulls blaus... jajajaja.

dimarts, de desembre 05, 2006

21 anyeeets!!


Bufff...21... He de confessar que em feia ràbia fer els 21... Com més anys cumpleixes, més ràpid et passen els dies, i fa mandra fer-se gran... Però la veritat és que si els passes acompanyat de gent com vosatres (tots i cada un, i els que no hi eren i no surten a les fotos...) és que no és tant greu, no?? Siii... ho se... post pastelón, però és el que hi ha, jeje.
Dissabte una nit genial, i amb un final, si més no, sorprenent...jeje.

dilluns, de desembre 04, 2006

One wild night

Amb els de classe a la festa de la Imatge que muntaven els de segon... Va ser xula la nit... I amb el "cumpleaños feliz" al mig del carrer incluit...jejeje.
It's a hot night, the natives are restless. We're sweating by the light of the moon. There's a voodoo mojo brewing at the go-go, that could knock a witch off her broom. We slither on in and shed our skin, make our way into the bump and the grind. So I'm passing by, she gives me the eye, so I stop to give her a light. One wild night, blinded by the moonlight. One wild night, 24 hours of midnight. One wild night, I stepped into the twilight zone and she left my heart with vertigo. One wild, one wild, one wild, one wild night. Havin' as much fun as you can in your clothes, Margarita had me feelin' alright. It just might be that I found religion, I've been on my knees for half of the night. Then I'm rolling the bones with Jimmy 'no dice', gonna take him for a couple weeks' pay. Man, if you lose this roll I take your girlfriend home, so I stopped, but you're not gonna believe who comes walking out. One wild night, blinded by the moonlight. One wild night, 24 hours of midnight. One wild night, I stepped into the twilight zone and she left my heart with vertigo. One wild night. Hey, c'est la vie... One wild night, welcome to the party. One wild night, life is for the living so you gotta live it up, come on let's go. One wild, one wild, one wild, one wild night. All we've got is one wild night One wild night - BON JOVI
A la foto, amb el Rubiiii!!! ;-)

dimecres, de novembre 29, 2006

100!

Mira tu que sense saber-ho jo aquest humilde blog ja té 100 entrades!!
Concretament 102, però es que sóc una parres i no me'n he enterat fins avui...jeje
Ja faig com el Buenafuente, que celebra els 100 programes, doncs jo celebro els 100 posts!!!jurjur. Després m'aniré a comprar un pastelito O_o :P

La cançó d'avui, un nou descobriment (gràcies Lluiiii!!!). La música és molt alegre i marxosa, però les lletres a vegades costen de pillar, perquè aquest home parla molt ràpid... Sort que tenim internet i el Google...
Un día, soñando en un sueño, soñé que estaba soñando contigo, soñar con hacerte el amor y soñé que no estaba dormío, sueño que sueño, piel con piel, calor con calor... cuerpo con cuerpo. Y aquel color de tu pelo y tu piel a la vez, aún despierto y recuerdo. Ojalá no te hubiera conocido nunca, ojalá no te hubiera conocido nunca... Para no amarte siempre, para no verte sin verte, para borrar tu recuerdo del que siempre me acuerdo y nunca me deja en paz. Oh ouo ouo oh ouo Aquel día, en aquel sueño soñando, soñé que estaba soñando contigo, bajo un cielo de estrellas mil, hay que ver, precioso, precioso. Y en aquel mar que no nos pudimos bañar, por ser tan caprichosos. Ojalá no te hubiera conocido nunca, ojalá no te hubiera conocido nunca... Pa no amarte. Oh ouo ouo oh ouo Si algún día yo vuelvo a soñar intentaré seguir con lo mismo, y diez minutos antes de dormir yo estaré... siempre que quiera contigo, siempre que tú quieras. Ojalá no te hubiera conocido nunca, ojalá no te hubiera conocido nunca... Para no amarte siempre, para no verte sin verte, para borrar tu recuerdo del que siempre me acuerdo y nunca me deja en paz. Oh ouo ouo oh ouo (x2) ...ya no quiero mal de amores.
Siempre que quiera - MUCHACHITO BOMBO INFIERNO

On anem... LA LIEM!!

Diuen que una imatge val més que mil paraules... Quan valen 9 imatges, doncs??


Crits, lambrusco, rialles, "wilson, tenemos un problema" (XDXD), futbolins, cançons, rositas, palli-pulseres...
I perquè no puc penjar els vídeos, que si no...jejejeje.

divendres, de novembre 24, 2006

UoOoOo...

Investigant el photoshop... El que es fa per la mandra d'estudiar eh...

La nova "Marilyn" (juasjuasjuasjuas).

dimecres, de novembre 22, 2006

Paranoia de les 12:30






Ueeeee!! Només calia canviar una bombeta!!! Només una bombeta canviada de lloc i ja torna a funcionar la meva tira-de-llums-xina-o-lu-que-sigui. Portava un any sense "luz de ambiente" a l'habitació...jeje.
No se, m'agrada estar amb la resta de llums apagades i que els ulls se m'acostumin a aquest resplandor lila...

(Filtro Resplandor de neón... Maravillas del potoxoffff)

dilluns, de novembre 20, 2006

Ouyeaaa!

Tot i que bastant agoviant, ja anyorava anar de festa amb les meves nenes, sense que en faltés cap (no se pas qui s'ha de donar per aludida...eh Laia?¬¬'). Buenu, alguna ja la deixem per impossible... L'Anna no sap el que es perd...jejej.
I com no, què millor per representar-ho que una cançó. Una càmera a dins del cotxe ens haurien de posar!!! (No tenim co... de fer-ho a l'estiu amb les finestres baixades i passar per davant del Closhard 3 cops! jur jur jur).

Jo cant sa lluna i s'estrella, sa jungla i es bosc animat, es tren, es vaixell, s'avioneta i es teu submarí aquí aparcat. Jo cant es cafè i sa galeta quan dius "tu podries ser meu". Què sexy, què dolça i què freda, wa yeah! Sa zebra que passa un semàfor i com se desmunta un bidet, cosmètics i Margaret Astor, ja se com s'escriu Juliette!! Jo cant sa rosa i es cactus, i moltes més coses també, un llapis d'Ikea, un pistatxo, wa yeah! Què divertit lo que escric quan estic avorrit, per exemple es teu cos, es jersei destenyit. Es carrer blanc de sol, es meu cos a damunt, per exemple es teu llit, de penombra i llençols, amb es termo espenyat, per exemple adormits. Jo cant sa lluna i s'estrella, sa jungla i es bosc animat, es tren, es vaixell, s'avioneta i es teu submarí aquí aparcat. Jo cant sa fruita vermella i quan acabi riuré, calàpets, nenúfars, princeses, OUYEA!!
Wa yeah - ANTÒNIA FONT

PD: Per què segeixo fent aquestes coses??

dimecres, de novembre 15, 2006

Confesiones al amanecer

No estoy enamorada de tí, pero te regalaría mi primera sonrisa del día, sólo por saber a qué sabrá tu piel, a qué sabrá tu piel. Tu arte al arrastrar palabras donde te escondes, sólo por los silencios que dejas caer entre tus secretos, me dejaría engañar cada noche de mi vida, me dejaría besar, me perdería en tu boca. Sólo quiero saber qué es estar muy cerca de tí, que tus dedos manejen mi espalda. Haz que crees, yo fingiré también, que aunque mañana nos diga que ya todo acabó, repetiremos cada vez que nos cruzemos de nuevo. Engáñame a mí también, pero tropiézate conmigo, engáñame a mí también, pero rómpete conmigo, engáñame a mí también, tengo envidia de sus celos. Tus ojos contienen tu alma, que no se escape más; ciérralos ya o engáñame a mí tambíen. Miénteme cuando no esté contigo. Engáñame a mí también, hazme un sitio en tu recuerdo. Engáñame a mí también, tengo envidia de sus celos.
Engáñame a mí también - NENA DACONTE
"El mundo no se desvanece cuando cierras los ojos..."
PD: La foto de la Sandra, on es veu "lo mejor de mi", és a dir, res...:P:P

dimarts, de novembre 07, 2006

Alcohoool, alcohooool...

M'han enviat un mail que m'ha fet molta gràcia i que m'ha fet pensar en dissabte...:P

PROPIEDADES DEL TRAGO:
Quita la angustia. Extingue la culpa. Hace olvidar. Suelta la lengua. Afloja ropa. Lima asperezas. Arregla corazones rotos. Acerca amigos. Sierve de aperitivo. Se te olvida el hambre. Apresura desenlaces. Causa rubores. Elimina la timidez. Afina tu voz. Levanta tu ánimo. Fomenta relaciones románticas. Te da calor. Hace compadres. Cierra tratos. Abre las piernas. Aligera los caminos. Acorta las esperas. Festeja la compañía. Cura la tristeza. Aumenta la alegría. Mejora la digestión. Mata las lombrices. Saca la belleza escondida. Mueve calles, postes, puertas y escaleras. Abre cinturones, baja cierres y arranca botones. Disminuye el atino. Provoca ronquidos y sobresaltos. Te hace hablar otros idiomas.
Por eso y más... ¡SALUD!
EL CONSUMO DE ALCOHOL
Causas, efectos secundarios y posibles soluciones:
1.- Síntoma: Pies fríos y húmedos.
Causa: El vaso está siendo agarrado en ángulo incorrecto.
Solución: Gira el vaso hasta que la parte abierta quede hacia arriba.
2.- Síntoma: Pies calientes y mojados.
Causa: Ya te measte.
Solución: Ve a secarte al baño más próximo.
3.- Síntoma: La pared de enfrente está llena de luces.
Causa: Te has caído de espaldas.
Solución: Posiciona tu cuerpo a 90º con respecto al suelo.
4.- Síntoma: Tu boca está llena de colillas de cigarros.
Causa: Te has caído de bruces sobre el cenicero.
Solución: Escupe todo y enjuágate la boca con un buen "gintonic".
5.- Síntoma: El suelo está borroso.
Causa: Estás mirando a través de un vaso vacío.
Solución:
Más de tu bebida favorita.
6.- Síntoma: El suelo se está moviendo.
Causa: Estás siendo arrastrado.
Solución: Pregunta a dónde te llevan por lo menos.
7.- Síntoma: Oyes que la gente habla produciendo un misterioso eco.
Causa: Tienes el vaso en la oreja.
Solución: Deja de hacer el payaso.
8.- Síntoma: Tu padre está muy raro y todos tus hermanos te miran con curiosidad.
Causa: Te has equivocado de casa.
Solución: Pregunta si te pueden indicar por dónde queda la tuya.
9.- Síntoma: Un enorme foco de luz de la discoteca te ciega la vista.
Causa: Estás en la calle tirado y ya es de día.
Solución: Café y una buena siesta.

(Les millors per mi, la 7 i la 8 XDXD)

diumenge, d’octubre 29, 2006

Resumint...

Que hi ha dies que és millor no llevar-se...

He creado un ángel verde y gris, que se pasea de noche, no lo puedo ver. Está donde la luz que dicen que hay, donde terminan los sueños de la realidad, donde se escapan los niños si no quieres más; donde se ahogan los gritos de mi mitad. He creado un ángel verde y gris, a veces le hablo bajito, por si está. Le busco por la calle del caminar. A veces le echo de menos si tú no estás, a veces tengo que hacer de tripas corazón. A veces tengo que huir, porque no puedo más. En qué estrella estará, para cuidar de él. Me pasaré la vida sin dormir. En qué estrella estará mi dulce corazón, por qué me roba la vida y la razón. Dime quién vendrá a ocupar su lugar, por qué mis sueños se rompen de golpe. Donde terminan los sueños de la realidad, donde se ahogan los gritos de mi mitad. En qué estrella estará, para cuidar de él. Me pasaré la vida sin dormir. En qué estrella estará mi dulce corazón, por qué me roba la vida y la razón. Dime quién vendrá a ocupar su lugar, por qué mis sueños se rompen de golpe. Quiero irme con él.
En que estrella estará - NENA DACONTE

dijous, d’octubre 26, 2006

Luces

Desvariant amb una sola frase...

Las luces blancas se encienden sin previo aviso. La música suena más alto ahora, en un sin sentido de palabras que mi cabeza no consigue descifrar. El camino de vuelta a casa se tambalea bajo mis pies mientras el alba empieza a despuntar. Cuando cierran los bares, mientras el mundo duerme. Cuando cierran los bares, los sueños se escurren. Cuando cierran los bares, cierran los corazones. La última canción sonando todavía en mis oídos. Mientras, en la calle, gente amontonada con ganas de más, y gente rezagada con ganas de sueño. Risas falsas, miradas escondidas, cantos que se lleva el viento. Esperando para tener otra noche sin dueño.

dimarts, d’octubre 24, 2006

Quan tanquen

Els últims dos dissabtes que m'he quedat de festa fins tard, és a dir, fins que tanquen el Trànsit, han posat la mateixa cançó. La veritat és que en l'ambient que acompanya a altes hores de la matinada no es pot pillar gaire el sentit, però si em paro a escoltar-la, és bastant nyonya i trista...

No digas que lo nuestro no es verdad, o al menos nuestro, dime si después de ver que no me queda más por darte, después de no quedar en mi alma ya mas sal, dime como te sale.
No digas que lo nuestro no es verdad, que duele, que sabes que pa mi no hay más que verdades que quererte, que sabes que no hay na, pa mi no hay nada mas que nuestro despertar, déjame verte.
Si te vas, al menos déjame verte, al menos quítame esta venda ya, sin trampas, déjame verte, ayúdame a olvidarte, si te vas. Quítamela, deja que pueda verte, dime sin peros que no sientes na, y al menos déjame verte.
Que no merezco estar juzgando otro querer por tu desprecio, verte en otras caras, en otras palabras, no. Que no son nada mas que aire que se va, tus argumentos, tu sabes que pa mi no hay mas verdades que quererte. Sabes que no hay mas, pa mi no hay nada más que nuestro despertar. Déjame verte.
Si te vas, al menos déjame verte, al menos quítame esta venda ya, sin trampas, déjame verte, ayúdame a olvidarte, si te vas. Quítamela, deja que pueda verte, dime sin peros que no sientes nada, y al menos déjame verte.
Déjame verte - DIEGO MARTIN
Quando cierran los bares...

Demasiado lejos...


¡No ve mi señal! Así que grito su nombre, una y otra vez, esperando que un eco lo llevará donde él está. Y luego, el grito se convierte en un chillido. Pero él está demasiado lejos...demasiado lejos.
El círculo mágico - Katherine Neville

dissabte, d’octubre 21, 2006

Vincent

En una de les classes hem de parlar de qualsevol tema que ens agradi, relacionat amb els audiovisuals. La primera en pringar ha estat la Laura, i ens ha parlat de Tim Burton.
Aquesta nit, al veure que tot el que feien per la tele era "prensa rosa", pel·lícules del Van Dam (o com s'escrigui) i polítics tirant-se els plats pel cap, he baixat al videoclub i he agafat La novia cadáver (siii, per fiiii!! Feia molt de temps que la volia veure!!!). I just quan s'ha acabat, m'he enganxat al youtube a veure si trobava el primer curt que va fer Tim Burton, Vincent. Com que l'altre dia no el vem poder acabar de veure, tenia curiositat.
Per qui li agradi aquest director i no l'hagi vist mai, aquí deixo el link, val la pena...
VINCENT

dilluns, d’octubre 16, 2006

Si pongo corazón

Una cançó optimista per un dilluns després d'un pont bo per algunes coses i no tant bo per altres...

Si pongo ganas, si pongo corazón, si la ilusión me alcanza. Si le echo ganas, puede el viento y puedo yo llenar de aire las alas, si pongo corazón. Déjame volar aunque tropiece con el cielo, hay noches estrelladas y días que se estrellan contra el suelo. Déjame intentarlo aunque tropiece son mis sueños, si aguantan las estrellas en una de estas noches contra el viento, yo, despego. Si pongo el alma, si me bendices tú, si Dios no da la espalda. Si vuelco en ganas puede el viento y puedo yo, llenar de aire las alas, si pongo corazón. Déjame volar aunque tropiece con el cielo, hay noches estrelladas y días que se estrellan contra el suelo. Déjame intentarlo aunque tropiece son mis sueños, si aguantan las estrellas en una de estas noches contra el viento vuelo...
Si pongo corazón - ROSANA


Com diu la Marta, no té perquè ser igual, no sempre anirà malament...

dijous, d’octubre 12, 2006

Mecano

Ahir el Buenafuente en un dels seus monòlegs parlava de Mecano i d'una de les seves cançons, i em vaig sorprendre a mi mateixa recordant tota la lletra, tot i que fa com...anys que no l'escoltava.
Anava a posar-la ahir, però un problemilla amb l'internet no em va deixar fer-ho, ossigui que, ahí va eso.

Entre el cielo y el suelo hay algo con tendencia a quedarse calvo de tanto recordar. Y ese algo que soy yo mismo es un cuadro de bifrontismo que solo da una faz. La cara vista es un anuncio de signal, la cara oculta es la resulta de mi idea genial de echarte, me cuesta tanto olvidarte, me cuesta tanto... Olvidarte me cuesta tanto, olvidar tus cien mil encantos es mucha sensatez. Y no se si seré sensato, lo que se es que me cuesta un rato hacer las cosas sin querer. Y aunque fui yo quién decidió que ya no más, y no me cansé de jurarte que no habrá segunda parte, me cuesta tanto olvidarte, me cuesta tanto olvidarte, me cuesta tanto...
Entre el cielo y el suelo - MECANO

dimecres, d’octubre 11, 2006

Tardor


Arriba la tardor... I amb ella una nova època. Pensaments que cauen com les fulles, fràgils, descolorits. Records que tornen a la ment en un cicle inaturable, com el temps que passa. Llàgrimes que rodolen galtes avall com feia molts mesos que no passava. Els núvols anuncien un dia gris, potser demà serà més clar...

Ollago del dia... ¬¬'

dimarts, de setembre 26, 2006

Roses 06


Siiii, ho seeee... Ja tardava a penjar alguna cosa de les vacances... Es que l'Alexandra no em passa el "súper poema" que va escriure mentres totes dormíem... Així que, aprofitaré un dels meus escassos moments de diguem-ne, inspiració, i en faré un de propi.

Per les que dormen. Per les que prenen el sol.
Per les que cuinen. Per les que s'ho mengen.
Per les que parlen. Per les que callen.
Per les que surten. Per les que se'n volen anar a dormir.
Per les que arriben després. Per les que fa dies que hi son. Per les que no poden ser-hi.
Per les que lliguen. Per les que no.
Per les que canten. Per les que ballen.
Pels paletes que xiulen. Per les que surten al balcó.
Per les paelles pendents. Per les creps a mitja tarda.
Pels jo mai, jo mai. Per les confidències.
Per les postes de sol. Per les passejades per la platja sota la lluna.
Per unes vacances que, tot i el mal temps, s'han de repetir. Cada any a millor nenes!!!

PD: Alex, no me denuncies por plagio... juas.

dimecres, d’agost 30, 2006

Ya voy.

Aix... Això dels mòbils, ya no saben què fer. L'Alexandra s'ha posat un "ya voy" per torturar-me cada vegada que la truco, i per torturar-se a ella mateixa agafan el meu mòbil i "auto-trucant-se"... Total. que gràcies a ella m'agrada aquesta cançó.
Amor mio, si estoy debajo del vaivén de tus piernas, si estoy hundido en un vaiven de caderas, esto es el cielo, es mi cielo. Amor fugado, me tomas, me dejas, me exprimes y me tiras a un lado, te vas a otros cielos y regresas como los colibries, me tienes como un perro a tus pies. Otra vez mi boca insensata vuelve a caer en tu piel, vuelve a mi tu boca y provoca, vuelvo a caer de tus pechos a tu par de pies. Labios compartidos, labios divididos, mi amor, yo no puedo compartir tus labios. Que comparto el engaño, y comparto mis dias y el dolor. Ya no puedo compartir tus labios. Oh amor, oh amor, compartidos. Amor mutante, amigos con derecho y sin derecho de tenerte siempre, y siempre tengo que esperar paciente el pedazo que me toca de ti. Relampagos de alcohol, las voces solas lloré en el sol, mi voca en llamas torturada, te desnudas angelada, luego te vas. Otra vez mi boca insensata vuelve a caer en tu piel de miel. Vuelve a mi tu boca, duele, vuelvo a caer de tus pechos a tu par de pies...
Labios compartidos - MANÁ
Peke, ànims, m'encanten les arracades, t'estimo!!




dilluns, d’agost 21, 2006

Bombolletes ceretanes.


Mmmmm... Per ser el primer any que en feiem, tampoc va quedar tant malament. I tot i els malentesos i "mal rollos" normals de fer coses així en grup, una experiència genial. S'ha de repetir!!

Esas burbus, esas burbus!!
Queremos ser, queremos ser burbujitas del anuncio de freixenet!!
Queremos ser, queremos ser burbujitas del anuncio de freixenet!!

diumenge, d’agost 13, 2006

Enlloc.

Ahora estoy algo cansado, y es que no me pasa nada, ningún vaso roto, ninguna mano por mi espalda.
Esta noche es de esas noches, en que andas por andar, en que bailas sólo, en que ríes por no llorar.
Y me cojo un taxi, sólo son las dos y diez, en la radio suena, solamente un musical inglés.
No resulta fácil decir, no quiero volver, arranque y no pregunte, usted sólo lléveme a ninguna parte.
Ahora estoy perdiendo el juicio, ahora sangro por los ojos, apesto a cerveza, y me estoy volviendo loco.
Sólo quiero marcharme, tengo que decidirme, y aún no se si ninguna parte, existe.
Y me cojo un taxi, sólo son las dos y diez, en la radio suena, solamente un musical inglés.
No resulta fácil decir, no quiero volver, arranque y no pregunte, usted sólo lléveme a ninguna parte.
Tengo poco dinero y no llevo equipaje, la luz de una farola ya empieza a marearme, la carretera quema y no quiero enfriarme, que me hierven las venas, que el corazón me arde.
Esta vez es la buena, no voy a rajarme, como un barco fantasma, con el rumbo a ninguna parte, a ninguna parte.
Ninguna parte - ESTOPA

diumenge, d’agost 06, 2006

Amb o sense...

Passar de no tenir gaire res a fer a anar una mica "de cul" no és gaire bo... Però el que si es bo és fer coses amb la gent que t'estimes, probar noves experiències i riure, riure molt. I tornar a trobar amigues que estaven a l'altre punta del món i comprovar que segueixen sent les mateixes, o fins i tot, millors.

La cançó d'avui, aquesta, perquè m'agrada, perquè em fa pensar, perquè em porta records...

See the stone set in your eyes, see the thorn twist in your side. I wait for you. Sleight of hand and twist of fate, on a bed of nails she makes me wait, and I wait without you. With or without you, with or without you. Through the storm we reach the shore, you give it all but I want more, and I'm waiting for you. With or without you, with or without you. I can't live witho or without you. And you give yourself away, and you give yourself away, and you give, and you give, and you give yourself away. My hands are tied, my body bruised, she's got me with nothing to win and nothing left to lose. And you give yourself away, and you give yourself away, and you give, and you give, and you give yourself away. With or without you, with or without you, I can't live with or without you. With or without you, with or without you, I can't live with or without you, with or without you.

diumenge, de juliol 23, 2006

Fugaç


Pels findes "esbojarrats".
Pels sopars divertits.
Pels brindis.
Pels púdings de coco.
Pels xupitos de piruleta.
Per les creps de xocolata.
Pels projectes.
Pels AMICS.
Per vosaltres!!

A part d'això... Per què els bons moments són fugaços i, en canvi, els dolents poden arribar a fer-se eterns??
Aquella veu, aquell desig, aquella bogeria. Tu, que et perds, que ja no sé per on trobar-te, fes, desfés, i torna per tornar a allunyar-te. Omples buits que han posat en banda. I jo, que veig que lluito però se m'escapa, sé que el temps m'ensenyarà com oblidar-te, però l'espera resulta llarga. I tu, que et perds, que ja no se com allunyar-me, fes, desfés, potser el culpable vaig ser jo, que vaig fer malament, de forma inconscient, premi sense interès. Misteri que ja no resoldré, em manca fe.
Bogeria - LAX'N'BUSTO


dissabte, de juliol 22, 2006

No comments

Los años que pasan me pesan, me pesa en el alma y la ponen a tus pies. Si al besarme me diste la vida al marcharte llevaste mi ser. Yo pase tanto tiempo intentando fingir ser mas tonta olvidando el ayer, que el amor de mi vida es un pacto, el me quiere y yo le trato bien. Pero a veces me descubre ordenando veinte veces los libros, las copas, las cartas, la alcoba, y sospecha con miedo qué está en esta estrofa, y no sabe cuantos cuentos cuento por disimular. Y es que si yo te recuerdo me paso las horas cantando, mi vida sucede y los días le ceden el paso a la voz castigada sin voto desde hace ya años de mi corazón cansado de gritar. Si bendije el día en que tú llegaste, hoy me gasto la boca en pedirme perdón por las veces que intento besarte mientras beso a quien es hoy mi amor. Y es que malditos seáis los fantasmas, jugáis con ventaja, doléis de verdad, aunque luego os vistáis de mentira y por eso no os pueda atrapar. Pero a veces si no mira nadie, cerrando los ojos, lanzo un beso al aire, y luego suspiro y despacio imagino que allí donde quiera que estés, amor mío, aterriza en tus labios y piensas un poco en mi. Y es que si yo te recuerdo me paso las horas cantando, mi vida sucede y los días le ceden el paso a la voz castigada sin voto desde hace ya años de mi corazón cansado de gritar. Y es que a veces no puedo evitar que se escapen volando mis mil mariposas que sueñan contigo a diario, mi indulgencia les abre la celda y te ves llorando, si prometen que en segundos volverán a la realidad.
Cuantos cuentos cuento - LA OREJA DE VAN GOGH
A la Laia no li agrada aquesta cançó... A mi m'encanta. No cal que digui res més, oi?

dijous, de juliol 13, 2006

Humf...

L'Anna se'n va gairebé tot l'estiu a les Sud-Amèriques, i la trobaré a faltar... Tot i això hem fet una despedida com cal, tranquil·letes, al nostre rollo...
Com no pot ser d'altre manera, una cançó, bé, més aviat un mix, que està en el cd que m'ha donat l'Anna, i la poso perquè si no fos per ella em sembla que no l'hauria escoltat mai.

Cómo pudiste hacerme esto a mi, yo que te hubiese querido hasta el fin, se que te arrepentirás.
A quién le importa lo que yo haga, a quién le importa lo que yo diga, yo soy así, y así seguiré, nunca cambiaré.
Qué dolor, sucio traidor, me envenena el corazón, se que ya jamás enloqueció, jamás perdió el control.
Déjame, no juegues más conmigo, es mejor que sigas tu camino, que yo el mío seguiré, por eso ahora déjame.
Nunca me juró su amor, lo creía eterno yo. Y ella me sonreía a y miraba hacia el mar.
Ay que pesado, que pesado, siempre pensando en el pasado, NO TE LO PIENSES DEMASIADO QUE LA VIDA ESTÁ ESPERANDO.
Vete de aquí, no me supiste entender, yo solo pienso en tu piel, no es necesario mentir. Qué fácil es atormentarse después, pero sobreviviré, se que podré, sobreviviré. Donde está nuestro error sin solución, fuiste tu el culpable o lo fui yo, ni tu ni nadie, nadie, puede cambiarme. Mil campanas suenan en mi corazón, qué difícil es pedir perdón, ni tu ni nadie, nadie, puede cambiarme. Donde está nuestro error sin solución, fuiste tu el culpable o lo fui yo, ni tu ni nadie, nadie, puede cambiarme. Mil campanas suenan en mi corazón, qué difícil es pedir perdón, ni tu ni nadie, nadie, puede cambiarme.
B.S.O. Los dos lados de la cama
Anna, tu i jo al Cantamanía hauríem arrasat...:P
Passa-t'ho de conya amor!!

divendres, de juliol 07, 2006

Rauxa!

Avui, sense cap motiu en concret i per molts en general, estic feliç. M'he passat el dia cantant i amb un somriure als llavis.
Potser es que les coses poc a poc es van posant a lloc, o potser es simplement que tinc el dia tonto, però tant de bo n'hi haguessin més com aquest.
De tota manera, molts plans i projectes per endavant, i moltes ganes de fer-los.
Tantes coses foren prou bones, vells temps de glòria, però el passat s'ha esfumat, miro endavant. I ara guaita com passa el temps, suaument, lentament, i ens ho mirem ben diferent. Bo i disfrutant, que la vida és meravellosa, trepidant, excitant, ben canviant, anar tirant, poc a poc i cap endavant. Tant de temps practicant els canvis amb la guitarra, trastejant, "rasquejant" i anar avançant. Lentament, i ara em sona ben diferent, suaument, dolçament i ara em surt més tranquil·lament. Bo i disfrutant que la vida és meravellosa, trepidant, excitant, ben canviant, anar tirant, poc a poc i cap endavant. I seguim rodant, fent camí i el destí anar cercant, viatjant, pidolant, anar tastant i endavant, que la vida passa, i no para, l'amor s'escampa, ve i marxa. I ara guaita com passa el temps, suaument, dolçament, i ens ho mirem ben diferent. Bo i disfrutant, que la vida és meravellosa, trepidant, excitant, ben canviant, anar tirant, poc a poc i cap endavant.
Tant de temps - RAUXA
P.D: Esborrant el passat??