Diuen que si les teves converses tornen una i altre vegada a records de quan eres petit, històries de fa temps i moments nostàlgics, ho has d'admere... Et fas GRAN. A vegades em sorprenc a mi mateixa amb un somriure atontat als llavis al recordar les tardes jugant a "polis i cacos" pels carrers del poble, els cumpleanys a casa de les amigues jugant a "barbies" i "nenucos", o revivint moments no tan... llunyans.
Serà que ja no tot és un caminet de roses??
Another day goes without any change, the feeling we live with still remains. We´re stuck in a hole and we´re searching for anything to hold onto. There has to be somewhere 
that we can be safe from the lives we live each day, there has to be somewhere that we can be far away... We have to escape, and I will go anywhere if you just lead the way. Escape to a place where we´ll be together, together everyday. We have to escape.... We could be living how we wanted to, instead of doing things we´re forced to do, with no one to tell us that we should be going through what they went through. There has to be some place that nobody knows, somewhere we can only go, there has to be some place that we can be all alone....
We have to escape...
Escape - HOOBASTANK
La foto... És de fa uns 7 o 8 anys (si no més...) a la Bretanya francesa, de vacances amb els papiiissss... Petitona entre les roques, puceta en un mon de gegants...
El vídeo, un curt que ens va passar el Rubi a classe i que em va agradar molt...
LARUTANATURAL
2 comentaris:
Nunuuuu!!! ;) este corto no es bueno... es inmenso! es grandisimo! dios, he estado casi 10 minutos con la carne de gallina (y eso que hace una calor en Barcelona...! ;P) me ha impactado bastante, merçi por colgarlo y darme la oportunidad de verlo :). un besazo enorme y... si, ens anem fent grans pero... quizá un mundo al revés ya no seria lo mismo ;) :*
eiiis aviam is actualitzem ehh!!!!
MUAAAKS!!! :P
Publica un comentari a l'entrada