Mar i cel

Un fragment d'una gran obra que em va agradar molt i mira... l'escric perquè vull...

- Mira el mar de bellesa infinita, a la fosca tremola i s’agita, però l’aigua es torna blanca quan veu sortir la lluna, l’aigua es torna mansa igual que una llacuna. El mar també està sol, és fred com el cristall, però reflecteix el cel com un mirall.
- Mira el cel de grandesa infinita, en la fosca sent el fred i palpita. Però la lluna blanca li va encenent estrelles, milers de focs que dansen, milers de meravelles. El cel també està sol, però té un amagatall, al fons del mar, calmat com un mirall. No estàs sol.
- No estàs sola.
- No estàs sol.
- No estàs sola.
- No estàs sol/a en el món, el teu mar/cel ja té algú.
- Ja té algú (ja té algú), com tothom (com tothom).
- No estic sol/a i amb tu sóc el món.
- Mira el mar que tremola al seu llit.
- Mira el cel que palpita a la nit. Ets el mar.
- Ets el cel.
- Que es besen quan s’acosten a l’infinit.
- Mira el mar.
- Mira el cel.
- Que es busquen en un punt de l’infinit.

Angel Guimerà

El Sant Jordi, que em posa tova...

La paz de tus ojos

No he podido esta vez, vuelvo a no ser, vuelvo a caer. Qué importa nada si yo no sé reír, no sé sentir... Sé que me he vuelto a perder, que he vuelto a desenterrar todo aquello que pasé. No sé ni cómo explicar que sólo puedo llorar, que necesito la paz que se esconde en tus ojos, que se anuncia en tu boca, que te da la razón. Ven, cuéntame aquella historia de princesas y amores que un día te conté yo. Hoy he dejado de hablar, quiero callar, disimular. Sólo me queda esperar, verte pasar, reinventar. Quiero sentir algo y no sé por donde empezar, quiero que mi mundo deje de girar, quiero que mis manos tengan fuerza para dar, no quiero asustarme si no estás.
LA OREJA DE VAN GOGH - La paz de tus ojos

Ai si... no se pas que en farem de mi... pepepepepepe...

Sol...

Veus que hi ha coses i persones que marxen del teu costat, coses i persones que et pensaves que estarien sempre amb tu, però després t'adones que hi ha altres vides, paral·leles, totalment agenes a tu, i et preguntes si ets tu qui falla, si hi ha alguna cosa que t'impedeix retenir allò que realment estimes. Et sents sol... potser sense motiu. Segur que si agafes el telèfon trobaràs moltes persones que no dubtaràn a contestar-te amb un somriure, però la sensació de pèrdua no desapareix...

Fem alguna cosa que sigui pecat, podem penedir-nos més tard. Vine i anem a fer un volt, vull ensenyar-te una cosa. Puja, hi ha lloc per a tots dos, agafa´t fort.
GOSSOS - Tu i jo

Sant Joaquim gloriós

"Sigo buscando una sonrisa de repente en un bar, una calada de algo que me pueda colocar, una película que consiga hacerme llorar. Cambiar un no me creo nada por "te quiero, chaval", cualquier excusa, una xorrada, es buena para brindar, soltar en una carcajada todo el aire y después respirar... Sentirme como una colilla en unos labios al fumar, colgarme de cualquiera a quien le guste trasnochar. Que inoportuno fue decirte "me tengo que marxar", pero que bien estoy ahora..."
PEREZA - Princesas

Retrobaments. Xerrades. Unió. Rialles. Taps "voladors" (¬¬'). Fotos. Cançons. Carrers. Mirades. La nit. La lluna. Puigcerdà.

Les petites coses

Hi ha coses que, per molt petites i insignificants que siguin, fan que els dies siguin més passables i més suportables. Coses com un sopar improvitzat, una nit "gogueando", un dinar divertit, o una frase com "tinc ganes de veure't", i més si aquestes coses les fas amb les persones més importants de la teva vida, o te les diu algú especial... Oblidar els problemes i les preocupacions durant 2 hores, 10 minuts, o tan sols uns segons...

Preguntes

Segueixo fent neteja de la "bandeja de entrada, i he trobat un mail amb unes preguntes xorra em fan molta gràcia...

Per què el sol aclara els cabells i enfosqueix la pell?
Per què les dones no ens podem pintar les pestanyes amb la boca tancada?
Per què mai s'ha vist als titulars d'un diari "Vident guanya la loteria"?
Per què el suc de llimona està fet amb gust artifical i el detergent per rentar els plats està fet amb llimona natural (o almenys això diuen)?
Per què no hi ha menjar per gats amb gust a ratolí?
Quan surt al mercat una nova marca de menjar per a gos i amb millor gust, qui la prova?
Per què s'esterilitzen les agulles per a les injeccións letals?
Per què els avions no estàn fets del mateix material que la caixa negra?
Per què les ovelles no encongeixen quan plou i els jerseis de llana ho fan quan els rentes?
Per què els apartaments es diuen així si estàn tots junts?
Si volar és tant segur... per què se li diu a l'aeroport "terminal"?
Per què apretem més fort els botons del comandament a distàcina quan té poques piles?
La terra és rodona i l'anomenem planeta. Si fos plana, li diriem rodoneta?
Per què quan al cotxe no veiem alguna cosa apaguem la ràdio?
Disfruten tan els infants de la infància com els adults de l'adulteri?
Quin temps verbal és "no hauria d'haver passat? Preservatiu imperfecte? (XDXD, m'encanta)
Què conten les ovelles per poder dormir?
Per què quan plou aixequem els hombros? Ens mullem menys?
Per què les madalenes es posen dures i les galetes toves?
Fins a on es renta la cara un calb?
Per què per apagar el Windows s'ha d'anar al botó Inici?

N'hi ha unes quantes de difícil traducció al català, per tant, les posaré en castellà:
Un parto en la calle, ¿es alumbrado público?
Si un abogado enloquece, ¿pierde el juicio?
Cuando una mujer está encinta... ¿está también en compact?
¿Dónde está la otra mitad de Oriente Medio?

Se que és una tonteria, però que vos, em fa gràcia. I si algú sap la resposta a algun d'aquests interrogants que m'ho faci saber!!

La universitat

Se'm està saturant la conta del hotmail, i què toca fer?? Neteja. Tot rellegint mails n'he trobat un que parla de la universitat i de com et canvia la vida...










1. No importa com de tard sigui la teva primera classe, t'adormiràs igual.
2. Canviaràs completament i no te'n adonaràs.
3. Pots estimar a varies persones de manera diferent.
4. Els universitaris també tiren avions de paper durant la classe.
5. Si vas amb sabates, et preguntaràn perquè vas tant elegant.
6. Cada rellotge de l'edifici marca una hora diferent.
7. Si eres intel·ligent a l'escola, malament.
8. No importa tot el que vas prometre al sortir de l'escola, aniràs a les festes de la universitat, encara que siguin la nit avans de l'exàmen final.
9. Et pots saber tota la matèria i t'anirà malament l'exàmen.
10. Pots no saber res de la matèria i treure un 7 a l'exàmen.
11. Casa teva és un lloc perfecte per anar-hi de visita.
12. La major part de l'educació és adquirida fora de les aules.
13. Si no havies fumat, fumaràs.
14. Si mai havies (ejem ejem), ho faràs.
15. Si no fas re d'això durant la universitat, no ho faràs mai més.
16. Et transformaràs en una d'aquelles persones que els teus pares t'aconsellen que te'n allunyis.
17. Psicologia és en realitat biologia.
18. Biologia és en realitat química.
19. Química és en realitat física.
20. Física és en realitat matemàtiques. És a dir, encara que estudiis anys, acabaràs sense saber res de res.
21. Siempre prometràs que el pròxim semestre estudiaràs més i surtiràs menys, però sempre passarà el contrari.
22. Les uniques coses que valen la pena a la universitat són els amic que hi coneixeràs.
23. Quan acabi t'adonaràs que va ser la millor època de la teva vida.

Algunes d'aquestes afirmacións són exagerades, però molt sovint són certes...
Jo ja n'he comprovat unes quantes, però en queden moltes a "things to do", jeje.
El mail és més llarg, i explica coses que et passen una vegada has acabat la carrera, però això ja ho penjaré un altre dia...

Feliç

Per aquells que recorden...
Per aquells que no obliden...

Que des que comença el dia fins a l'hora de dormir, una veu tendre i sencilla endolceixi el teu camí.
Que malgrat les ganes bojes de trucar-te que ara tinc, cap paraula, cap penyora, entorpeixi el teu destí.
Que la sort que ara et gira l'esquena et retorni l'amor que fins ara has donat.
Que les hores compartides et provoquin un somrís, ara que ja no m'estimes, tant de bo siguis feliç. Ara que ja no m'estimes, per favor sigues feliç.
Feliç - ELS PETS

De niña a mujer :P

Miau miau miau, l'Alexòtica es fa gran!!! Després de tantes setmanes recortant-ho a tothom, malament estaría si jo avui me'n oblidés!!
Així que, peke, MOLTES FELICITATS!!!! Que passis un dia genial i que els 18 t'aportin tot el que et mereixes.
Ara només ens falta celebrar-ho dissabte a la nit (peligru fent de mamis ¬¬'), i algun diumenge menjant "zarzuela". Ah! I que et portin en bici a algun lloc!! (Siiii, nos no estamos planteaandooo...)
18 mil petonassus vida!!!

Lluna de mel

Que cierren para siempre la calle del olvido, que te metan en ella para nunca verte. Que no te vaya bonito, que te vaya de muerte. Y que, por fin, el tiempo borre las heridas, y tus fantasmas nunca mas vuelvan a verme. Y no tires tu tiempo en esta despedida; ya sé que te sobran los motivos para cambiar de gente. Que te sonría la suerte y te vaya de muerte. QUE TE LLEVEN LOS DEMONIOS FUERA DE MI CABEZA.
Luna de miel - LA FUGA

Aiooooi!

Com t'expliques que un sopar que havia de ser tranquilet es converteixi en un desfase total cantant en un karaoke que feia olor de lavabo A quién le impora lo que yo haga i fent una nova versió de Se me enamora el alma? No ho sé, però ahir va ser aixi... Siesque... no sen's pot deixar sortir de casa, juas.

PD: Primera experiència karaokil d'una servidora. Hem de repetir, jajajaja.

No m'agrada...

No m'agrada sortir de casa quan plou.
No m'agrada el silenci absolut.
No m'agrada la gent que jutja avans d'hora.
No m'agrada que m'enganyin.
No m'agraden les aranyes.
No m'agrada l'enciam amanit (amb oli, sal i vinagre, s'entèn).
No m'agrada tocar cotó.
No m'agrada que vagin a "medias tintas", com diuen a les espanyes.
No m'agrada que el temps passi esgotadorament a poc a poc.
No m'agrada que em diguin el que puc i el que no puc fer.
No m'agrada anar a comprar i no trobar res que m'agradi.
No m'agrada que intentin amagar-me coses.
No m'agrada que em mirin fixament.

La Nunu-holaquetal sóc maniàtica,juasjuas.

M'agrada...

M'agrada seure en una terrassa amb les amigues sense haver de mirar el rellotge.
M'agrada passejar per la platja una nit de lluna plena amb l'aigua mullant-me les cames.
M'agrada que m'abracin.
M'agrada menjar-me un enorme gelat de pistatxo i torró, encara que els gustos no lliguin, i encara que engreixi!
M'agrada mirar les estrelles.
M'agrada seure al sofà en bona companyia, amb un bol de crispetes/patates/guarreries varies, una manta i una pel·lícula de por.
M'agrada dormir fins tard.
M'agrada fer el burro amb la neu com una nena petita i acabar amb les mans gelades de fer boles i ninots.
M'agrada el pernil dolç.
M'agraden les nits que inesperadament acabes ballant i rient fins que surt el sol.
M'agrada caminar (per Barcelona, encara que soni estrany en mi)sense rumb fix, pensant: "a la pròxima parada de metro anem cap a casa", i al final acabar molt lluny d'on em començat i molt cansades!
M'agrada mirar fotografies.
M'agraden els sopars tranquils, una botelleta de vi i confidències.
M'agraden els sopars sonats, 5 botelletes de vi i bogeries.
M'agrada "tocar" la guitarra i "cantar".
M'agrada riure sense motiu.

Juan Palomo

Lo noto, se que nos pasa algo, aunque selles tus labios, el mal rollito entre los dos, lo noto. Me esta matando poco a poco, y lo noto, lo noto, me lo dicen tus ojos,
no queda mas que nieve, donde hubo calor y yo lo noto. Noto que mi corazon, no se, no va, que las miradas se caen, y que huele el mal, tu y yo tenemos que hablar,
porque ya se va acabando el aire entre nosotros, y lo noto.
Y yo que estoy perdido, no puedo hablar contigo, y cada dia me siento mas solo, me voy hundiendo poco a poco, todo se va a la mierda entre nosotros, y lo noto. Noto que mi corazon, no se, no va, que las miradas se caen, y que huele el mal, tu y yo tenemos que hablar, porque, ya se va acabando el aire entre nosotros, y lo noto.
Lo noto - HOMBRES G

Jo en contes de fer pasta (d'aquí lu de Juan Palomo - que agudo, juas juas), "apanyu" les lletres de les cançons, i així les faig una mica més meves...

Pensaments

Em venen flaixos, dels moments bons i dels dolents, de l'abans i del després, i només puc sentir enyorança esquitxada d'odi, un odi i una ràbia que van creixent i que tinc por que arribin a ofegar-me. No puc esborrar el passat, i no puc mirar endavant. Visc en un present buit, sense sentit, i el futur en canvi està tan ple de dubtes com el passat d'errors. Què em queda llavors? Esperar? Esperar a què? A qui? A demà, a dissabte, a la setmana que ve... Masses etcèteres, massa confusions, massa records que cremen. Ni tan sols jo entenc el que escric, paraules sense sentit, però es que tampoc soc capaç d'ordenar els meus pensaments.

Finals...

M'estic acostumant a escriure aquí les últimes frases de gairebé tots els llibres que em llegeixo, però és que són paraules que fan pensar...

Sabiendo que nadie tiene poder sobre el pasado, que éste no se puede cambiar y que el presente es un reflejo de lo que fuimos, sólo eso, y que sólo hay futuro si no se da ni un solo paso hacia atrás.

JULIA NAVARRO (La hermandad de la Sábana Santa)

Ollago del dia...

Feia molt de temps que no hi pensava...
No vinguis a molestar! Marxa lluny, ràpid!!
No destorbis la calma, que tant m'ha costat aconseguir, amb paraules buides i mirades indiferents.
No facis com si no passés res. La teva fredor em congela i em desconcerta.
Ves-te'n, sigues feliç i deixa que jo també ho sigui.
No em miris, no em parlis, marxa, deixa'm oblidar-te.
Potser demà les coses canvien, però avui deixa'm aprendre a viure sense tu, deixa'm aprendre a deixar d'enyorarte...

Mi noche y mi día,
mi norte y mi sur.
Mi nunca y mi siempre,
mi cara y mi cruz.

La rosa de plata

Aunque nos hagamos la ilusión de ordenarla, de encauzarla, de darle una y otra forma, recortando un pedazo aquí, añadiéndolo allá, manejándola, aparentemente, a nuestro antojo, la vida no se puede manejar ni ordenar ni encauzar, porque cuando unas cosas terminan, empiezan otras.

SOLEDAD PUÉRTOLAS (La rosa de plata)

Pepepe...

Com que tinc molt temps lliure i només faig que fer el perru, em dedico a regirar calaixos. Vaig trobar les meves estimades agendes de la E.S.O. i de batxillerat, i rellegint les múltiples dedicatòries/cançons/parides, em vaig recordar d'una lletra de cançó, però no se ni de qui és ni com fa... juas.

Quisiera poder olvidarme de ti, lograr sacarte por siempre de mi, decirte a la cara que no me haces falta para poder vivir. Quisiera borrarte de mi corazón, echar de mi boca tu dulce sabor, no echarte de menos al llegar la noche y sin reproche resignarme a tu adiós.

Humm....No se a que em recorda...¬¬'
Penso i penso i... nuse pas de qui deu ser...

The end

Per fi, per fi, PER FI!!!! Lliure, lliure durant 2 semtanetes, res a fer, res a estudiar... Només descansar i passar-m'ho bé. Com diu el Miki, fer la "seta" i deixar el cul marcat al sofà (que és lo primer que he fet al arribar a casa i el que seguiré fent durant 1 horeta més,jeje).
La Nunu-iquefareyoambtanttempslliure amb ganes d'anar a caseta...