diumenge, de novembre 11, 2007

Doble fila


Ando estos días vagabundeando de tu mano fría hasta el final del mundo, y duermo en dole fila, vivo a todo trapo.
Esta es la vida que yo quería para mí, pero no es la vida que tú querías para mí.
Ando estos días aterrorizado con tus pesadillas, y me estoy robando cada día por ser más gallo.
Y esta es la vida que yo quería para mí, pero no es la vida que tú querías...
Díselo, cuéntaselo de una forma sencilla.
Seguiré aparcado en tu doble fila.
Doble fila - QUIQUE GONZÁLEZ
Els canvis no sempre són bons... ni dolents, simplement, són canvis.
Els somnis ens enseyen el que volem o el que temem? O les dues coses? Pot ser que temem voler alguna cosa?? (Flaix d'última hora).

PD: Nou disc del Quique (gràcies Victor!!:-D)

dissabte, de novembre 03, 2007

Paris


Ja fa dies que hauria d'haver penjat aquestes fotos... Però no trobava mai el moment, potser perquè inconscientment pensava que si les penjava més tard era com si fes menys que hi hagués anat (mmm... menu, jo ja m'entenc...jejeje). Un cap de setmana especial, amb un final una mica desastrós, però que no embruta els records de la resta del temps.
I sobretot, sobretot, amb la meva puti.
Me siento a tu vera, y siento que vuela, lo siento de veras. Ahora, al tenerte de cerca, me he dado cuenta que te he perdido, que ya no cuentas conmigo. Que todo te sabe mal, que no te lo crees, que es más de lo mismo. Hoy daría lo que fuera por tenerte a mi lado, por seguirte siempre si tú quisieras. Tengo razones ya de sobra para andarme con historias, es que te quiero y quiero estar contigo, siento que nada más me importa, que me importas más que nada, el camino que sigo empieza y acaba contigo. Si en tus ojos yo me miro, si las palabras de tu boca adivino, ¿por qué no estar contigo? Siento sentirme tu amigo, quiero dejarlo estar, me duele pensar lo que pudo haber sido . Hoy daría lo que fuera por tenerte a mi lado, por seguirte siempre si tú quisieras. Tengo razones ya de sobra para andarme con historias, es que te quiero y quiero estar contigo, siento que nada más me importa, que me importas más que nada, el camino que sigo empieza y acaba contigo. Cuantas cosas en mi vida cambiaría, cuanto mal que te ahorraría si pudiera amor. Loco de atar por ti, si tú quisieras… si tú quisieras… Tengo razones ya de sobra para andarme con historias, es que te quiero y quiero estar contigo, siento que nada más me importa, que me importas más que nada, el camino que sigo empieza y acaba contigo.
Si tu quisieras - EFECTO MARIPOSA
La cançó, ja feia dies que volia posar-la. I dius, avui ERA EL DIA? Pos nouse...
PD: Te quiero nenaaaa!!!

divendres, d’octubre 19, 2007

Preparados, listos...


En 10 horetes estaré en un vol direcció a Paris.
Sola. :-SSSSS
Fins que em trobi amb l'Alex...
Espero que el meu francès estigui a l'altura...juasjuasjuas.
Fins dilluns!! (si no m'hi quedooo :-D)
Vuelve a sonreir, a recordar París...

dilluns, d’octubre 15, 2007

Tard



Diuen que fer-se gran implica fer-se responsable.
Però, quan comencem a fer-nos grans?

I llavors, quan comença la responsabilitat?
A vegades deixem de ser responsables per passar a ser tontos?
Canviem tant quan ens fem responsables?
O el que canvia són les nostres prioritats?
4 hores de cua dónen per moltes divagacions...

La primera vegada et va xocar, no sabies si anava disfressat: botes camperes, arrecada al nas, i els cabells més llargs que ta germana. Tot i que el bar no era pas petit i estava ple de gent com cada nit, atravessant els gots i els teus amics, aquells ulls et feien mal de panxa.
Però era tard, tenies una cita l'endemà, te'l vas creuar a la porta i us vau mirar, poc a poc, sense dir ni un sol mot, i finalment et va donar un somrís de comiat.
De res no et va servir ficar-te al llit, tancant els ulls el tenies allí. A l'endemà t'havies adormit, vas fer tard a la cita acordada. Divendres a les onze puntual ja eres a la porta d'aquell bar. Tres whiskies llargs i cinc hores més tard vas marxar amb la cua entre les cames.
I ara és tard, no l'has tornat a veure en cap més bar. Ni tan sols queda un nom per recordar, però al cap sempre tindràs un estrany, i tot el que hagués pogut ser i mai no serà.
Mentre els teus amics tan ben vestits fan bromes, aquell bon partit que tu tan llesta vas triar et diu "t'estino" i tu no el pots mirar.
I ara és tard, no l'has tornat a veure en cap més bar. Ni tan sols queda un nom per recordar, però al cap sempre tindràs un estrany, i tot el que hagués pogut ser i mai no serà.
Tard - ELS PETS
PD: Quan les responsabilitats frenen els impulsos i deixen escapar oportunitats...

dijous, d’octubre 11, 2007

Revolvió


No massa a dir... Només tenia ganes d'actualitzar.
Les classes, podrien estar millor, moooooolt millor... Però s'haurà d'aguantar tant com es pugui, no??

La foto, només intentava imitar una de l'Alan Blaustein pel treball del Sr. Arambudo, però m'he passat amb la llum i han quedat massa ombres... Però igualment m'agrada.
Porque fue suficiente hablarle con los ojos desde allí. Si en ese mismo instante su vida era tranquila y feliz, la vino a revolver con bollitos y miel.
Mareas en la tierra, el cielo iba cubriéndose de gris. Porque salió el torrente, el miedo y las ganas de sentir. Y quiso saborear la masa de su pan.
Revolvió su calor con su voz, con leche y azúcar se lo dio a beber. Bordeó el corazón, la razón con unos besos de ron y miel. Horneó con su aliento su pelo, y caramelo parecía al terminar. Y quiso saborear la masa de su pan.
Escríbele canciones, envíale tu voz donde él esté. Vagando por su almohada le vino a visitar en sueños él. La vino a revolver y se dejó hacer.
Estampidas en la tierra, el cielo iba tiñéndose marfil. Porque brotó el torrente, el verbo y las ganas de sentir. Y pudo saborear la masa de su pan
Él revolvió su calor con su voz, con leche y azúcar se lo dio a beber. Bordeó el corazón, la razón con unos besos de ron y miel. Horneó con su aliento su pelo, y caramelo parecía al terminar. Y pudo saborear la masa de su pan.
Revolvió - BEBE
PD: La cançó... Investigant músiques una mica oblidades però que desperten molts records.

dimecres, d’octubre 03, 2007

Cargols...


Treballs, treballs, treballs, guións, guións, guións, idees, idees, idees...
I la meva "inspiració" perduda vés a saber on...






PD: Viatget inminent a París... Des de quan soc tant decidida???

dijous, de setembre 20, 2007

"L"


SSiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!! I tot a la primeraaaaa!!! Amb un any de diferència, però ssshhhhhhhhh, això no ho sap ningú. :P

I avui, a part d'això, VOLVER A EMPEZAAAAAR, OTRA VEEEEEZ.... Ja tornem a ser a la capital (encara que només sigui per dos dies). Tenia ganetes de veure a la gent de la classe, però fa molta mandra començar les classes altra vegada!!!!

Every breath you take, every move you make, every bond you break, every step you take, I'll be watching you.
Every single day, every word you say, every game you play, every night you stay, I'll be watching you.
O can't you see, you belong to me. How my poor heart aches with every step you take.
Every move you make, every vow you break, every smile you fake, every claim you stake, I'll be watching you.
Since you've gone I been lost without a trace. I dream at night I can only see your face. I look around but it's you I can't replace. I feel so cold and I long for your embrace. I keep crying baby,baby please!!!
Every move you make, every vow you break, every smile you fake, every claim you stake, I'll be watching you.
Every breath you take - THE POLICE

PD: La cançó, avui per l'Alex: Nena, ànims, t'estimo i t'enyoro, però se que ets prou forta i que pots fer-hoooo!!!! Missing you!!!!

diumenge, de setembre 16, 2007

Segones vacances


A Andorra no només hi vem anar a comprar com posesas, sino que també ens va donar temps de programar el cap de setmana següent, i això és el que en va sortir:
Soparet i festa de santa Nunu amb la Banda del Drac, escapadeta a Núria, Singstar Rock i més rock al concert de Bellver i plantada de senyera amb arrossada incluida l'11 de setembre a Alp.
Completito completito. :P

And I related to my best friend, she would advice me, she broke our code and she put on her jacket. Now it scares me because she's really gone. And I related to my best friend, do you remember? She was so young and now that we're burning. They're scared because she's really gone. And if it's going to be my destiny I don't want to wait till it comes to me. I will work so hard, my hands will hurt, I will pay for my sins, if so in hell. Serenade, serenade me. They say I'm dry, but I'm just sick. Serenade me. They say I'm cold, but I'm just sick. Serenade me! And I related to my best friend, she would advice me, she broke our code and she put on her jacket. Now it scares me because she's really gone. And if it's going to be my destiny I don't want to wait till it comes to me. I will work so hard, my hands will hurt, I will pay for my sins, if so in hell. Serenade, serenade me. They say I'm dry, but I'm just sick. Serenade me. They say I'm cold, but I'm just sick. Serenade me!
Serenade - DOVER
PD: VISCA CATALUNYA!!! (Que cabroooooooon...)

dijous, de setembre 06, 2007

Pretty woman


Gasolina per anar a Andorra: (Nouse, això la Maria...juas)
Pàrquing al Pirinees: 2 € per cap
Compres varies: 100 €
Dinar a l'Allioli: 12 €
Singstar per diumenge: 28?? €
Llet al Punt de trobada: "Que ens estalviem 10 € eh!!!"
Ampolla de Vodka de 2 L: 10 € (l'hauriem d'haver comprat...)
Anar fent el l'escena de Pretty woman carregades de bosses per mig d'Andorra: NO TÉ PREU
Si es que nenes... on anem, la liem!!
I asked her to stay, but she wouldn't listen. She left before I had the chance to say the words that would mend the things that were broken. But now it's far too late, she's gone away. Every night you cry yourself to sleep, thinking: "Why does this happen to me? Why does every moment have to be so hard?" Hard to believe that It's not over tonight, just give me one more chance to make it right. I may not make it through the night, I won't go home without you. The taste of your breath, I'll never get over. The noises that you made kept me awake. The weight of things that remaind unspoken. Built up so much it crushed us everyday. Every night you cry yourself to sleep, thinking: "Why does this happen to me? Why does every moment have to be so hard?" Hard to believe that It's not over tonight, just give me one more chance to make it right. I may not make it through the night, I won't go home without you... Of all the things I felt but never really shown, perhaps the worst is that I ever let you go, I should not ever let you go, oh oh oh It's not over tonight, just give me one more chance to make it right. I may not make it through the night, I won't go home without you...
Won't go home without you - MAROON 5
PD: Algo para declarar??

dijous, d’agost 23, 2007

Un dissabte més...???


Els més observadors veuràn que no hi ha ni una sola foto decent... per què serà? Alguna en vem tirar que sí que va quedar bé, però no val la pena posar-les... i a més, no trobo una manera millor de representar la nit... juas.

Nit de singstar i OBVIO, l'endemà va ploure... Tot i que cada vegada ho fem millor, eh Laia? :P
Yo no quiero que me des tu amor, ni una seria relación, yo no quiero robarte el corazón.
Yo no quiero que llores por mí cuando no esté junto a tí. Y ahora préstame atención: tan sólo quiero tu calor.
Nena dejaté arrastrar, esta noche nunca acabará, no tengas miedo a despertar.
No me busques en el viejo bar, ni me sigas al andar, mis huellas el viento las borró. Tan solo quiero tu calor.
Cuando brille el sol te recordaré si no estás aquí, cuando brille el sol olvídate de mí.
Cuando brille el sol te recordaré si no estás aquí, cuando brille el sol olvídate de mí.
Yo no quiero que me des tu amor, ni una seria relación, yo no quiero robarte el corazón.
Yo no quiero que llores por mí cuando no esté junto a tí. Y ahora préstame atención: tan sólo quiero tu calor.
Cuando brille el sol te recordaré si no estás aquí, cuando brille el sol olvídate de mí.
Cuando brille el sol te recordaré si no estás aquí, cuando brille el sol olvídate de mí.
Cuando brille el sol - LA GUARDIA

dimarts, d’agost 21, 2007

Un any més!!

Com de costum, tard.
FELICITATS GLÒRIAAAA!!!!
Ya em pots pillar la portada del CD :D:D

Recordo de vegades com érem tu i jo, gairebé no em puc creure com ha canviat tot, penso que potser sóc jo. Potser ara estàs cansada, potser no saps què fer, ara la sort s'amaga, jo te la trobaré, deixa que ho faci per tu. No tinguis por, pots canviar-ho tot, però de moment acostat i fes-me un petó. Si la gent t'atabala, si busques un amic, no veus les coses clares, enrecorda't de mi. Jo penso en tu, pensa en mi. Jo penso en tu, tu pensa en mi. Ja sé que tu ets molt dolça, els mosquits m'ho van dir, ja sé que tu ets molt dolça, jo sé com ets per dins. No tinguis por, pots canviar-ho tot, no tinguis por, pots canviar-ho tot. Camina sempre, i no tinguis por... CAMINA!!
No tinguis por - GOSSOS

dijous, d’agost 16, 2007

Aproximant-nos...


Per fi, per fi he vist EL LABERINTO DEL FAUNO, de Guillermo del Toro. Feia moooooooooolt de temps que estava a las "tareas pendientes", i això de les taquilles del canal plus m'ho ha solucionat :D.
Poques actualitzacions aquest estiu, tinc el blog una mica oblidat, i no serà per falta de temps... Però si per falta de ganetes i de coses a explicar... Només que algun dia m'emportaré algun dels nenes a casa dins del bolso, potser la mare no se'n adona...

Nova cançó de Pereza... Què bons que són... Anar a un concert en bones condicions també està al "things to do", però todo se andará...
Somos dos, para que queremos mas, pensamos antes de matarnos. Íbamos hacia el cielo y al compás, sabrá diós que pudo soltarnos, o soltarnos. Ardió el colchón dónde tu y yo mojamos nuestros flacos huesos secos, tiritando, y un amor tan prieto y dulce como no pensé que habría algo tan dulce en tu voz. Y esto es solo una aproximación, solo una aproximación, solo una aproximación. Y esto es solo una aproximación, solo una aproximación, solo una aproximación. Quiérenos al destino, quiérenos, déjanos antes de acostarnos. Júntanos al camino, júntanos, otra vez antes de matarnos. Ardió el colchón donde tú y yo empapamos nuestros flacos huesos secos, tiritando, y un amor tan prieto y dulce como no pensé que habría algo tan dulce en tu voz. Y esto es solo una aproximación, solo una aproximación, solo una aproximación. Y esto es solo una aproximación, solo una aproximación, solo una aproximación.
Aproximación - PEREZA

divendres, de juliol 27, 2007

Roses 07

Aerobic a la platja, cançons del mobil (ejem ejem, campaneraaaaaaaa), coctels raros amb la corresponent passejada per la platja (oi Maria?), collarets hawaianos, kebabs amb all i oli (hola guaphhooooo), nens de 13 anys (juas), pirules amb el cotxe, perolades de menjar, "fills de puta" cada vegada més complicats, i karaokes particulars tot rentant els plats... Es pot resumir millor? Segur que si, però jo no en sé més...jejeje.
Let us be wrong and let's begin, a mistake that turns into perfection. I want to see you sliding in,
my underworld. This time I plan to let you win, I'll be victim of my own invention. Let us be wrong and let's
begin once and for all. Heaven waves and braids, no man shall undo. And I've costume made for no one
but you, you know it's now or never. I have a feeling inside (Despacio, despacio, comienzas a caer ) and
intuition's always been a woman's guide. (Te siento, te siento, desde antes de nacer ) We've been wanting
each other since before we were born, (Adentro, adentro, te vas quedando) and I will want you even after
I am gone. (Así, estoy dispuesta a todo amor ). This time I plan to let you win, I'll be here in false
subordination. I'll be devoted to your will once and for all. Love is only pain, disguised as a kiss. So make me
feel it now, let's get on with this and the sooner the better.
I have a feeling inside (Despacio, despacio,
comienzas a caer ) and intuition's always been a woman's guide. (Te siento, te siento, desde antes de nacer )
We've been wanting each other since before we were born, (Adentro, adentro, te vas quedando) and I will
want you even after I am gone. (Así, estoy dispuesta a todo amor ).
I have a feeling inside (Despacio,
despacio, comienzas a caer ) and intuition's always been a woman's guide. (Te siento, te siento, desde
antes de nacer ) We've been wanting each other since before we were born, (Adentro, adentro, te vas
quedando) and I will want you even after I am gone.
After I am gone...
Pure intuition - SHAKIRA
No podia ser una altre la cançó tenint en compte que anávem amb l'ibizita vermell
de l'Anna... (Sin menospreciar el golfito del marc!!:P)
Esperant completar la col·lecció de fotos, i vull els vídeeeeooooooossss!!! :D

dijous, de juliol 26, 2007

Maria's day

Com s'acostuma a dir... Val més tard que mai...
FELICITATS MARIAAA!!!
Ho sé, ho sé, he tardat molt... Però la mandra de l'estiu n'és la culpable...:P
No té masses coses clares,si veu problemes passa de llarg. Porta buides les butxaques, i el cor obert quan el sol se’n va. Pren el camí de la lluna blanca, dins els seus ulls la podràs veure brillar. La seva sempre és la nit més llarga, no busca res que amb la mà pugui tocar. Sota una estrella
hi haurà algú sempre que estigui com tu, que estigui perdut. De dia quan torna a casa compta en veu alta els minuts i els anys, i mira els records com passen mentre espera tornar a marxar. Vol anar més lluny, on els somnis neixen, tren de l’amor que no sap si pararà. No entén perquè tot va tant de pressa, per cada tren que perd un somni morirà. Sota una estrella hi haurà algú sempre que sigui com tu, que estigui perdut.
Sota una estrella - SOPA DE CABRA

dimecres, de juliol 18, 2007

A-le-griaaaaaa

Visca la festassa major de Puxi...
Divendres nit de rock català amb Els Pets i Pastorets rock (gran descobriment!!!).
Dissabte genial amb l'orquestra Mitjanit (i alguna que altre sorpresa...bona o dolenta, encara no ho se, jeje).
I diumenge, gran nit amb Hotel Cochambre i esmorzar al "farolillo", que no podia faltar!!
Trobava a faltar anar a dormir quan el sol és ben alt!!
Hores que passen com sempre esperant-te una vegada més. De la nit d'ahir em turmenta el teu cos blanc, jove i calent. Sempre suplicant, sempre demanant, sempre maltractant-me, és inútil continuar. Dies que passen com sempre allunyant-te de mi un cop més. On estaves ahir al vespre, quan tenir-te era tan urgent. Sempre suplicant, sempre demanant, sempre maltractant-me. Cansat d'esperar-te, tu vols destrossar-me. És inútil continuar, no sóc més que un joc per a tu. Et segueixo allà on vas, sóc com un gos perdut. A les nits que estic calent et necessito i no hi ets. Un dia d'aquests et deixaré. Mesos que passen com sempre, dies de vital necessitat. Si et pogués tenir calenta, ofegant-te entre les meves mans.Sempre suplicant, sempre demanant, sempre maltractant-me. Cansat d'esperar-te, tu vols destrossar-me. És inútil continuar, no sóc més que un joc per a tu. Et segueixo allà on vas, sóc com un gos perdut. A les nits que estic calent et necessito i no hi ets. Un dia d'aquests et deixaré.
És inútil continuar - SAU
Ahir, primer dia d'esplai!! Quina mandra que fa començar, però què bé t'ho passes quan hi ets!! :D:D
La cançó, una de les moltes que van tocar Hotel Cochambre (amb l'ORGASMATRON del baix, juas), i que feia molt que no sentia.
I tot això, després d'una setmaneta a la platja amb les 4 fantásticas. (Próximamente, fotos...)
Tenim nova mascota!! Visca el Càlico (alias cólico) per un euro!!:P MOOOOOOLT BÉEEEEE!!!

dilluns, de juliol 09, 2007

Passarà

FELICITATS NINA!!!


Obrint un llibre surt gastada la foto antiga d´un amic,estem jugant davant de casa,espero que sigui feliç.
Comprant el pa, passant la plaça, on et vaig dir de sortir amb mi, va ser enfilats a dalt d´un arbre,ara hi ha un banc de marbre.
L´altre dia pensava en una noia que estimava,em venia la cara, però ja no recordava el seu nom.
Mal educat, el pas dels anys remou la pols de la rutina. Olors, carrers, cares de gent
canvien i es fan diferents. El que era nou, a poc a poc es va esgotant o s´elimina, però et miro a tu i sé segur que passarà el temps i estarem junts.
Noies trucant que s´equivoquen, cabells tenyits que ja no hi són;ulls graduats, sabates noves,mentides piadoses. L´altre dia em trobava amb el mestre que tant m´odiava, va mirar-me a la cara però ja no recordava el meu nom.
Mal educat el pas dels anys remou la pols de la rutina; olors, carrers, cares de gent canvien i es fan diferents. El que era nou, a poc a poc es va esgotant o s´elimina, però et miro a tu i sé segur que passarà el temps i estarem junts.
Passarà el temps - ELS PETS
PD: L'entrada ve amb retard, ho se...:D

diumenge, de juny 24, 2007

Platja


Casi que m'ho mereixo...no??

dilluns, de juny 18, 2007

Supermonitor@!!!

Aquest cap de setmana passat, sortida a la natura amb el curset de monitors.
Orgullosa de mi mateixa per fer coses que no em creia capaç de fer... I també plantejant-me'n d'altres que duia a dins sense saber-ho...
La foto, els voltants de la casa de colònies on estàvem, la vista que tenia des del lloc on feiem el "kumba" a la nit(si ho hagués vist mun pare, s'hagués passat mitja hora cridant: "hipiiiisssssss!!!juas). Si, si, a la nit, d'aquí que es vegi com el cul, jajaja.
I la cançó, una de tantes de les que vem cantar, que ja no recordava la capacitat que té d'emocionar-me... (Records del concert de Rosana...)
No quiero estar sin ti, si tú no estás aquí me sobra el aire. No quiero estar así, si tú no estás la gente se hace nadie. Si tú no estás aquí, no sé que diablos hago amándote. Si tú no estás aquí, sabrás que Dios no va a entender por qué te vas. No quiero estar sin ti, si tú no estás aquí me falta el sueño. No quiero andar así, latiendo un corazón de amor sin dueño. Si tú no estás aquí, no sé que diablos hago amándote. Si tú no estás aquí, sabrás que Dios no va a entender por qué te vas. Derramaré mis sueños si algún día no te tengo, lo más grande se hará lo más pequeño. Pasearé en un cielo sin estrellas esta vez, tratando de entender quién hizo un infierno del paraíso, no te vayas nunca porque no puedo estar sin ti. Si tú no estás aquí, me quema el aire.
Si tú no estás aquí, no sé que diablos hago amándote. Si tú no estás aquí, sabrás que Dios no va a entender por qué te vas. Si tú no estás aquí.
Si tu no estás - ROSANA

diumenge, de juny 10, 2007

Hola i adéu

Un dissabte sense sortir per puxi... I això que ja he acabat el curs, cosa que havia de celebrar!! Però ja ho farem totes juntes per Sant Joan, i a lo grande...
He aprofitat la nit "casolana" per veure una peli que he pillat per casualitat (després que al barça se li escapés la lliga...FORÇA MALLORCA!!!): "Alfie".
A part de que m'estic tornant una friki, o, com diu ma mare: deformacion profesional, i em fixo en les coses tècniques (per què tota la peli té tons blaus i grocs?? Pregunta de composició, juas), està bastant bé. Tot i que pot semblar superficial, té un rerefons... interessant.
Moraleja: Per què ens atrauen els cabroncetes?

La cançó, una del nou disc dels Pets (ja tardava a posar-ne algunaaaaa, que sigui 13 de juliol!!), que s'adiu bastant amb la dinàmica de la peli.
Ens vam conèixer un divendres, en un regional Express, just a l'alçada de Vilanova, vam quedar de veure'ns després. Se'ns va fer de matinada en un bar atapeït, fotent-nos mà sense cap vergonya, conscients de no tenir llit. Dissabte el destí ens va donar el pis de la meva cosina, i tota la nit sencera ens vam fer un fart de llepar. Pim pam, sense parar, morts de son i esgotats, quin gran cap de setmana. Pim pam, ja està acabat, quin mal hi ha si ens agrada. Casualitats d'un diumenge, érem al mateix vagó, per quedar bé i una mica d'esma vam citar-nos un altre cop. Sabent que no faries cap em vaig treballar la cambrera, conscient de que tu a les fosques tastaves un altre plat. Pim pam, i adéu siau, sense segones parts que tot ho empudeguen. Pim pam, ja està acabat, mai sabrem com ens dèiem, ni falta que ens fa. Per què plorar pendents de trucades que no es fan si a cada cantonada hi ha ulls que et fan somiar? Pim pam, i adéu siau, que patir és de covards, preferim les sorpreses. Pim pam, ja està acabat, sense res planejat, vivint la vida depressa. Pim pam, ja està acabat, tant de gust i encantat, no ens tornarem a veure. Pim pam, i adéu siau, mai sabrem com ens dèiem, i ens és ben igual.
Hola i adéu - ELS PETS
I la foto... El protagonista, Alfie en persona (Jude Law)...
CRAZY!!!!!!!!

dimarts, de juny 05, 2007

I am

Sembla mentida lo ràpid que passa el temps... (frase típica, però certa). Avui, veient els nous aspirants per estudiar a l'EMAV, a tots ens venia al cap el dia que erem nosaltres els que feiem cua. I ja ha passat un any!! Amb ganes d'ACABAR (ja queda mooooolt poquet), però també una mica tristota per deixar de veure a la gent durant bastant de temps...

Les fotos, el retrat psicològic que em va fer la Karin:
1. (Groc) - Segons ella "puc amb tot" (juas).
2. (Blau) - El meu cantó més innocent (si es que soc un bebito, jejeje).
3. (Verd) - El costat més nostalgic (...)
4. (Vermell) - La Núria amant de la música (i como lo sabes!!!)

I la cançó... per mi diu moltes coses que puc identificar amb aquest ultim any...
Here I am, this is me, there's no where else on earth I'd rather be. Here I am, it's just me and you, and tonight we make our dreams come true. It's a new world, it's a new start, it's alive with the beating of young hearts. It's a new day, it 's a new plan, I've been waiting for you. Here I am.
Here I am - BRYAN ADAMS
PD: Acies Karin per les fotos i per passar-me les memòries del treball per poder fer aquest cutripost :P (Per si no ho has notat, he canviat la útlima foto, ja saps que en penso de la que vas triar tu...¬¬')

divendres, de maig 25, 2007

Un mirall



Foto (muntatge, està clar) de la psico-session d'aquest matí... M'agrada com ha quedat, després de tres hores batallant amb el photoshop, i potser diu més coses de les que sembla... oi Karin??:D:D

I’ve got another confession to make: I’m your fool. Everyone’s got their chains to break, holdin’ you. Were you born to resist or to be abused? Is someone getting the best, the best, the best, the best of you? Is someone getting the best, the best, the best, the best of you? Are you gone and onto someone new? I needed somewhere to hang my head without your noose. You gave me something that I didn’t have but had no use. I was too weak to give in, too strong to lose. My heart is under arrest again, but I break news. My head is giving me life or death, but I can’t choose. I swear I’ll never give in, I refuse. Is someone getting the best, the best, the best, the best of you? Has someone taken your faith? It's real, the pain you feel? You trust, you must, confess. Is someone getting the best, the best, the best, the best of you?Has someone taken your faith? It's real, the pain you feel? The life, the love, you die to heal. The hope that starts, the broken hearts... You trust, you must, confess. Is someone getting the best, the best, the best, the best of you? I’ve got another confession, my friend: I’m no fool. I'm getting tired of start it again somewhere new. Were you born to resist or be abused? I swear I’ll never give in, I refuse.
The best of you - FOO FIGHTERS

Post rapidillu, que hi ha sooon i demà examen del senor "zurua".

PD: Proximament: Com em veu la Karin??

dimarts, de maig 22, 2007

Aaaaaaahhhhhhhhhh!!

No podia deixar de posar aquesta foto...
CRIDAR... Pel vèrtig dels últims dies/setmanes, pel ritme que agafen certes coses, pels nervis de demà (exposició del treeeeeen!!!), per les ganes de ser lliure, per tot una mica...

Aquí la Eva, la Karin i yoooo emocionades davant d'un ventilador...
Avui no hi ha cançó... però si videoclip... Un dels que hem de analitzar per composició... (acumulament de feinaaaa!!) que, tot i que la cançó sembla trista al principi, dona molt bon rotllo...
Lambchop - Is a woman

dimarts, de maig 15, 2007

Miss you


Demá entrega de dos dels treballs més importants del curs i presentació oral d'un d'ells... Quin dia més macoooooo!!!
Però tot es torna una mica més "fàcil" algú et diu "tímidament" que et troba a faltar, perquè no sempre això és dolent.
Perquè hi ha coses que arreglen un dia fosc.
Prefiero salir a ganar, a quitarme de en medio. Hoy prefiero empezar a pensar que me quedo de paso. Asustado de ser lo contrario de lo que soñé, con las manos manchadas de barrio, con el gesto cansado, de tanto que lo intenté. Y yo sin decir nada, con hambre de pecado, cantando de garganta y con la posibilidad de conseguir hacerte daño. Y tu sin decir nada, sin ganas de verano, con ansia de revancha y con la posibilidad de que me estés envenenando. Hoy prefieres hablar por hablar, yo prefiero el silencio. Menos mal que a la larga callar me mantuvo despierto. Encantado de ser lo contrario de lo que soñé, la guitarra debajo del brazo y sangrando los dedos, de tanto que lo intenté. Y yo sin decir nada, con hambre de pecado, cantando de garganta y con la posibilidad de conseguir hacerte daño. Y tu sin decir nada, sin ganas de verano, con ansia de revancha y con la posibilidad de que me estés envenenando. Hago un estudio de la situación sin reparar en gastos. Hago un esfuerzo para estar mejor y no me pidas tanto, no. Y yo sin decir nada, con hambre de pecado, cantando de garganta y con la posibilidad de conseguir hacerte daño. Y tu sin decir nada, sin ganas de verano, con ansia de revancha y con la posibilidad de que me estés envenenando.
De tanto que lo intenté - QUIQUE GONZÁLEZ
La foto... No té res a veure amb el post, però buscant fotos per la portada del treball de demà...m'ha agradat.
Y la cançó... És en Quique, no cal afegir res més (la tonada és simplement genial).

divendres, de maig 11, 2007

Don't worry


No m'ho puc creure... Hem acabat el rodatge... De debò?? O son només imaginacions?? No, no, que va de debò, QUE HEM ACABAT!!! Ara queda el muntatge, que no se que serà pitjor...
Colaix cutrillo, però no hi ha ganes de matar-s'hi més... (Véase que semblen les fotos del treball final del Xavi, filtre nº5 :D:D:D)
I la canço... Optimisme, el que crec que ens fa falta a tots els de 1er d'Imatge de l'EMAV... Tots hauriem d'escoltar alguna cançó com aquesta quan ens llevéssim... Incluida una servidora!!!
Don´t worry about a thing, ´cause every little thing gonna be all right. Singin´: Don´t worry about a thing, ´cause every little thing gonna be all right! Rise up this mornin´, smiled with the risin´ sun, three little birds pitch by my doorstep, singin´ sweet songs of melodies pure and true,
sayin´, "This is my message to you-ou-ou: Singin´: Don´t worry ´bout a thing, ´cause every little thing gonna be all right. Singin´: Don´t worry (don´t worry) ´bout a thing, ´cause every little thing gonna be all right!
Three little birds - BOB MARLEY
ÀNIMSSSSS EMAVITOS!!!!
PD: Grup de rodatge, us dec un CD amb toooooooootes les fotos!!! :P

dimarts, de maig 08, 2007

Mátame...



Tarda poc productiva la d'ahir... Les úniques fotos que valen la pena són aquestes... I no ens serveixen pel treball!!! O si?? Tot és preguntar-li al Sr. Arambud. :D

Una paraula que resumeixi aquests dies?? Estrès, potser?? S'acosta final de cuuuuursssss!!!

RES MÉS A DIR. (Que trist...)

Y morirme contigo si te matas, y matarme contigo si te mueres. Porque el amor cuando no muere, mata. Porque amores que matan, nunca mueren.
Sabina - Contigo

diumenge, de maig 06, 2007

Què tenim?


Després d'una nit al Pipiolo amb bona música (i millor companyia :D:D), només puc penjar una cançó del Sabina:
Tenemos memoria, tenemos amigos, tenemos los trenes, la risa, los bares. Tenemos la duda y la fe, sumo y sigo. Tenemos moteles, garitos, alteres. Tenemos urgencias, amores que matan. Tenemos silencio, tabaco, razones, Tenemos Venecia, tenemos Manhattan, tenemos cenizas de revoluciones.Tenemos zapatos, orgullo, presente. Tenemos costumbres, pudores, jadeos. Tenemos la boca, la lengua, los dientes, saliva, cinismo, locura, deseo. Tenemos el sexo y el rock y la droga, los pies en el barrio, y el grito en el cielo, Tenemos Quintero, León y Quiroga, y un bisnes pendiente con Pedro Botero. Más de cien palabras, más de cien motivos para no cortarse de un tajo las venas, más de cien pupilas donde vernos vivos, más de cien mentiras que valen la pena. Tenemos un as escondido en la manga, tenemos nostalgia, piedad, insolencia. Tenemos el morbo, los celos, la sangre. Tenemos la niebla metida en los huesos. Glorietas, revistas, zaguanes, pistolas. "Que importa, lo siento, hasta siempre, te quiero"... Tenemos el mal de la melancolía, la sed y la rabia, el ruido y las nueces. Tenemos naufragios soñados en playas de islotes son nombre ni ley ni rutina. Tenemos heridas, tenemos medallas, laureles de gloria, coronas de espinas. Tenemos proyectos que se marchitaron, crímenes perfectos que no cometimos, retratos de novias que nos olvidaron, y un alma en oferta que nunca vendimos. Abuelos que siempre ganaban batallas, caminos que nunca llevaban a Roma. Más de cien palabras, más de cien motivos para no cortarse de un tajo las venas, más de cien pupilas donde vernos vivos, más de cien mentiras que valen la pena.
Más de cien mentiras - JOAQUIN SABINA
L'he retallat una mica, és moooolt llarga... Si algú se la sap sencera que em digui com ho ha fet!!!
PD: La foto... No té res a veure, però m'ha sortit al posar "mentiras" al google...jeje. ENTRANDO EN TERRENO PELIGROSO?????

dimarts, de maig 01, 2007

Les noves deesses de la pluja (jajajaja)

Em sembla que va ser la Maria que va dir que la última vegada que vem fer un singstar, que va ser abans de setmana santa, va ploure uns quants dies seguits... Dissabte va tornar a tocar sessió de galls, i avui que ha fet??? PLOURE!!! Si es que... Casualitat?? Vés a saber...jejeje.
El que si que va ser és molt divertit, i a més, iniciant a la Karin a "l'art" de sortir per Puxi...jejeje.

Com a lletra, una de varies que vem cantar:
Dices que llevas un tiempo dándole vueltas, que no encuentras motivos para continuar. No sabes si yo soy el mismo o he cambiado, y la cuestión es que te vas.
Te perdí y no supe ver tu necesidad, tus ganas de huir, de echar a volar. La vida es así, y así te perdí.
No te quedan excusas a las que agarrarte, antes era suficiente con mi voz. Podemos ser amigos es tu última oferta, son las migajas de tu amor.
Te perdí - IGUANA TANGO
He de confessar que no la sabia, però la "tonadilla" està xula...
Mmmmm... Me abstengo de penjar fotos censuradas i vídeos TOP SECRET... Espero que totes ho fem...ejem ejem...(D'algunes m'en puc refiar, però...n'hi ha que no tenen vergonya i penjen qualsevol cosa al seu fotolog...jajaja).

divendres, d’abril 27, 2007

Creixent

Ufffsss!! 2 anys yaaaa!!!! No pot seeeeeeeeeeeeer!! Lo ràpid que passa el temps...
Fa dos anyassos, tal dia com avui, una "futura biòloga" de 19 anyets va començar un blog "en solitari" influenciada per una amiga amb la qual en té un de compartit, que per aquells llavors actualitzàvem (véase somosq3), i que tenia el cap ple de pardalets i il·lusions.
Ara, dos anys més tard, ja no és futura biòloga, sino "futura fotògrafa professional/directora de cine/càmera de TV (juasjuasjuasjuas), i el blog ja no és només una cosa per passar l'estona, sino que s'ha convertit en una mena de refugi... I, igual que jo augmento els anys, ell augmenta els lectors (que ho seeee, que el llegiiiiu, no ho intenteu dissimular...:P).
A hundred days have made me older, since the last time that I saw your pretty face. A thousand lies have made me colder, and I don´t think I can look at this the same. But all these miles that seperate, disappear now, when I´m dreaming of your face. I´m here without you baby, but you´re still on my lonely mind. I think about you baby, and I dream about you all the time. I´m here without you baby, but you´re still with me in my dreams. And tonight it´s only you and me. The miles just keep rollin´, as the people leave their way to say "hello". I´ve heard this life was overrated, but I hope that it gets better as we go. I´m here without you baby, but you´re still on my lonely mind. I think about you baby, and I dream about you all the time. I´m here without you baby, but you´re still with me in my dreams, and tonight girl its only you and me. Everything I know, and anywhere I go, it gets hard, but it wont take away my love. And when the last one falls, when it´s all said and done, it gets hard, but it wont take away my love. I´m here without you baby, but you´re still on my lonely mind. I think about you baby, and I dream about you all the time. I´m here without you baby, but you´re still with me in my dreams, and tonight girl its only you and me.
Here without you - 3 DOORS DOWN
Hi ha moltes coses que han canviat des de llavors, però n'hi ha que costa més que marxin... (sino, mireu les meves aspiracions... això no és tenir el cap ple de pardals???)
Foto - Pastís de xocolata, mermelada i LACASITOS (ooooooh!! siiiiiii!) que em van fer les meves nenes pel meu cumpleeee!!!
PD: Vaia rallasso avui eeeeh... M'he quedat descansada... Però vaaa, arribeu fins al final, que sino tot això no té sentit!!

dimarts, d’abril 24, 2007

Sant Jordi

Per petició de la Karinota, que és una impacient, post rapidillo...
M'agradaria trobar-me dins l'aire que respires per un moment. M'agradaria trepitjar a terra, en ferm, i tu al meu costat. El meu reflexe dins els teus ulls, vuits com aparadors, i el silenci ens trenca. M'agradaria poder fer-ho millor, i reboto, i no et trobo a prop. Tu sempre has esperat alguna senyal observant rere la finestra. Yo no et puc ensenyar els colors del mar al teu davant, tens la porta oberta. Voldria dir-te tantes coses, però per a mi mai tens un moment. Persegueixo els nostres somnis, i a tu t'és indiferent. Tantes mentides i tantes històries, i sembla que no saps qui soc. I el silenci ens trenca. M'agradaria ser molt millor, i no et trobo en lloc. Tu sempre has esperat alguna senyal observant rere la finestra. Yo no et puc ensenyar els colors del mar al teu davant, tens la porta oberta. He recordat el vell far de 8 braços, no vam dormir, no vam parlar fins veure el sol. On puc trobar un nou cami, fent els teus passos. Vull una altre nit per poder dir tot el que sento. Tu sempre has esperat alguna senyal observant rere la finestra. Yo no et puc ensenyar els colors del mar al teu davant, tens la porta oberta. Oxigen - GOSSOS
I.... No faré cap altre comentari... A part de felicitar a la familia Rigola, que ja són un més!!!! Petooooons i que la Berta sigui com a minim la meitat de genial que la resta de la family!!!

dijous, d’abril 19, 2007

Little

Diuen que si les teves converses tornen una i altre vegada a records de quan eres petit, històries de fa temps i moments nostàlgics, ho has d'admere... Et fas GRAN. A vegades em sorprenc a mi mateixa amb un somriure atontat als llavis al recordar les tardes jugant a "polis i cacos" pels carrers del poble, els cumpleanys a casa de les amigues jugant a "barbies" i "nenucos", o revivint moments no tan... llunyans.
Serà que ja no tot és un caminet de roses??

Another day goes without any change, the feeling we live with still remains. We´re stuck in a hole and we´re searching for anything to hold onto. There has to be somewhere that we can be safe from the lives we live each day, there has to be somewhere that we can be far away... We have to escape, and I will go anywhere if you just lead the way. Escape to a place where we´ll be together, together everyday. We have to escape.... We could be living how we wanted to, instead of doing things we´re forced to do, with no one to tell us that we should be going through what they went through. There has to be some place that nobody knows, somewhere we can only go, there has to be some place that we can be all alone....
We have to escape...
Escape - HOOBASTANK
La foto... És de fa uns 7 o 8 anys (si no més...) a la Bretanya francesa, de vacances amb els papiiissss... Petitona entre les roques, puceta en un mon de gegants...

El vídeo, un curt que ens va passar el Rubi a classe i que em va agradar molt...
LARUTANATURAL

dilluns, d’abril 16, 2007

Let me be your toy

Vaya dos actorassos que tenim... Sessió de fotos si més no, divertida, i no em puc creure que les haguem fet les 4 en una tarda!!! jejeje.
Cap de setmana... Bufff... Divertit, molt divertit... Soparets totalment surrealistes, amb gent que no m'hagués pensat mai acabar, amb alguns comentaris que... ehem... ¬¬' però divertit. :) Vaig recuperar per avançat el finde que ve, que no surtiré per puxi...

Avui, un altre vídeo... Cutre, però la cançó és mooooolt caxonda, juas.
Rock!!

I com no, un pensament pel Sandrot, que a veure si es millora ràpid, que la trobem a faltaaaar!! Cuidat ratetaaaaaaaaaaaa!!!

dimecres, d’abril 11, 2007

Take it easy


Com pot cansar tant això de rodar??
Tercer dia, el que crec que ha estat més profitós... Però tot i això, alguna cosa havia de fallar... Si no no seriem nosaltres!! El making off d'aquest curt seria de lo mejorcito... Sort que hi ha bon rotllo i que encara ens prenem els nostres moments per fer el capullo, que sino...
Per això, per l'estrès, per la temporada d'apatia total, i per moltes coses al "things to do", una cançó que porta molt bon rollo i, al menys a mi, m'ajuda a desconnectar.

Mika - Relax, take it easy

PD: No es veu molt bé que diguem, i a sobre es talla, però no n'he trobat cap de més decent. Penjo el vídeo en lloc de la lletra, perquè és millor sentida que llegida, jeje.

dilluns, d’abril 09, 2007

What have you done!

Au, ja ha passat la setmana santa... Santa setmana!! Demà altre vegada a la rutina...
Ja fa massa dies que no poso cap cançó, això no és propi de mi...

Would you mind if I hurt you? Understand that I need to wish that I had other choices than to harm the one I love. What have you done now! I know I´d better stop trying, you know that there´s no denying. I won´t show mercy on you now. I know, should stop believing, I know, there´s no retrieving, it´s over now, what have you done? What have you done now! I , I´ve been waiting for someone like you, but now you are slipping away. Why, why does fate make us suffer? There´s a curse between us, between me and you. What have you done! What have you done! What have you done! What have you done! What have you done now! What have you done! What have you done! What have you done! What have you done! What have you done now! Would you mind if I killed you? Would you mind if I tried to? Cause you have turned into my worst enemy, you carry hate that I don´t feel. It´s over now. What you done? What have you done now! I , I´ve been waiting for someone like you, but now you are slipping away. What have you done now! Why, why does fate make us suffer? There´s a curse between us, between me and you. What have you done now, What have you done?... I will not fall, won´t let it go. We will be free when it ends. I, I´ve been waiting for someone like you, but now you are slipping away. What have you done now! Why, why does fate make us suffer? There´s a curse between us, between me and you.
What have you done - WHITHIN TEMPTATION
PD: Melancòlica sense saber ben bé perquè... o si??
La foto... Millor no vulgueu saber-ho... Els divendres a la nit donen per molt...

dimarts, d’abril 03, 2007

Passejades

Caminar per llocs on feia anys que no posaves els peus, amb el fred glaçant-te el nas i els dits, amb una càmera penjada al coll i una altre a la butxaca.
Sentir el soroll de l'aigua, el vent entre les fulles, i les teves passes sobre la terra mullada.

*Fotos: Font del Cucuru i Passeig dels Enamorats*

Com pot ser?
Mentre caminava per aquí, em venien records de quan era petita, de les excursions amb el cole i les passejades en bici amb rodetes (jeje). Quanta gent ve per aquí, per xerrar, per riure, o simplement, per estar sola? Quants avis, pares i mares amb cotxets, gossos i amos, passegen per aquests camins? Qui no s'ha assegut mai en un d'aquests bancs i ha estat amb la vista clavada al cel durant molta estona? Quantes parelletes d'adolescents han gravat els seus noms amb un cor al mig en algun d'aquests arbres?
I ara, tot això passarà a ser cases i un "important hospital". No s'adonen de la memòria popular que hi ha entre aquestes pedres?? La quantitat de generacions que han ensenyat als seus fills a anar en bici per aquests camins?
Jo esperava ser velleta i passejar per aquí, ensenyar als meus fills a anar en bici, i que els meus néts caminessin també per aquí quan fossin vellets i arrugadets, agafant la mà dels seus néts... Però tot això s'haurà de quedar només a la meva imaginació...

diumenge, d’abril 01, 2007

Diumenges a la tarda

Què bé poder fer el gos un diumenge a la tarda sense pensar en trens, cues a la carretera, dilluns classe, ni res, només fer el vago, sofà, peli (Princesas... què bona), talladet i vicio amb l'ordinador...
I això és el que acaba sortint:

Espero que la Karin no em denunci per plagio, que els dibuixos són seus... Investigant altres programes per pintar (no tot serà photoshop), més artesanals...així s'aprecia millor el meu talent (juasjuasjuasjuasjuas).

PD: No faré cap comentari sobre ahir a la nit...:_(

dilluns, de març 26, 2007

Not afraid

A l'espera de les fotos d'aquest últim finde... Oix quin finde... Com se sol dir en aquests casos, ja no bec més (fins dissabte que veee!! juas). Ai Maria, va paaaari, deu men gord, quin perol!!! (era així Karin?? :P:P)

Gràcies a l'Alex, estic fent nous descobriments musicals... Para muestra un boton:
Now I know that I can´t make you stay, but where´s your heart? But where´s your heart? But where´s your... And I know there´s nothing I could say to change that part, to change that part, to change... So many bright lights to cast a shadow. But can I speak? Well is it hard understanding, I´m incomplete. A life that´s so demanding, I get so weak, a love that´s so demanding, I can´t speak. I am not afraid to keep on living, I am not afraid to walk this world alone. Honey, if you stay, I´ll be forgiven, nothing you could say can stop me going home. Can you see, my eyes are shining bright cause I´m out here, on the other side, of a jet black hotel mirror, and I´m so weak. Is it hard understanding, I´m incomplete, a love that´s so demanding. I get weak. I am not afraid to keep on living, I am not afraid to walk this world alone. Honey, if you stay, I´ll be forgiven, nothing you could say can stop me going home. I am not afraid to keep on living, I am not afraid to walk this world alone. Honey, if you stay, I´ll be forgiven, nothing you could say can stop me going home. These bright lights have always blinded me. These bright lights have always blinded me. I say, I see you lying next to me with words I thought I´d never speak, awake and unafraid, asleep or dead.
Famous last words - MY CHEMICAL ROMANCE
PD: Ara que ho veig... Vaya cutri-post... Però, i què??

dijous, de març 22, 2007

Un amigo

Un anyet més... 19!! Només una frase:
Un hermano puede no ser un amigo, pero un amigo siempre será un hermano. :-p
FELICIDADES PUTI!!!
We´ll do it all, everything on our own. We don´t need anything or anyone. If I lay here, if I just lay here, would you lie with me and just forget the world? I don´t quite know how to say, how I feel. Those three words are said too much, they´re not enough. If I lay here, if I just lay here, would you lie with me and just forget the world? Forget what we´re told before we get too old, show me a garden that´s bursting into life. Let´s waste time chasing cars around our heads. I need your grace to remind me to find my own. If I lay here, if I just lay here, would you lie with me and just forget the world? Forget what we´re told before we get too old show me a garden that´s bursting into life. All that I am, all that I ever was, is here in your perfect eyes, they´re all I can see. I don´t know where, confused about how as well, just know that these things will never change for us at all. If I lay here, if I just lay here, would you lie with me and just forget the world?
Snow Patrol - CHASING CARS
Com pot una cançó posar els pèls de punta amb només les primeres notes...?
Buff... Quin videoclip... Chasing cars

divendres, de març 16, 2007

Sing star / Sin vergüenza...

Mmmm... Per què he tardat tant a penjar questes fotos??? La veritat és que no tenen desperdici!!! Quina nit nenes... Gran nit la de dissabte... Ens hem de plantejar fer-ho més sovint!!
Bulerias, enfermos, mamones, universos, pupurris... No hi ha paraules...

Hoy el viento sopla más de lo normal, las olas intentando salirse del mar. El cielo es gris, y tú no lo podrás cambiar, mira hacia lo lejos, busca otro lugar, y cien gaviotas donde irán. Hoy no has visto a nadie con quien derrumbar los muros que gobiernan en esta ciudad. Hoy no has visto a nadie con quien disfrutar placeres que tan sólo tú imaginarás, y tus miradas dónde irán. Hoy podrás beber y lamentar que ya no volverán sus alas a volar, cien gaviotas dónde irán. Hoy el día ya no es como los demás, el ron y la cerveza harán que acabes mal. NENA VEN CONMIGO, DÉJATE LLEVAR, HOY TE ENSEÑARÉ DÓNDE TERMINA EL MAR, y cien gaviotas dónde irán.
Cien gaviotas - DUNCAN DHU
Vale, la cançó no és tot lu optimista que hauria de ser... Però no és alegre quan la cantes??

PD: Algú sap si es poden penjar vídeos a això del blogger?? Si no m'hauré de proposar posar-los al youtube (tot i que m'hi jugaria la meva integritat física...no?? :P:P)

dijous, de març 08, 2007

Extra, extra!!

Imatges exclusives del primer dia de rodatge...
Tot i que no vam fer tot el que haviem de fer, tot i els nervis, les presses i els fallos, tampoc va estar tant malament per ser el primer dia...no?? O si??? Ja veurem els resultats...
La foto de la nostra estimada Bolex no podia faltar...:P

P.D.: Sobretot, gràcies a la meva Marteta, per la seva paciència i per fer-ho tot més fàcil!! Timo vida!!

dimarts, de març 06, 2007

Stresssss


Si és així al principi, no em vull imaginar com serà al final!!!
Per favooooor!!! Que surti be, que surti be, que surti beeeeee!!!

Estaba pensando en escribirte una canción y no me sale, estaba yo solo sentado tratando de entonar. No sé qué contarte que no me hayas dicho tú primero, tiro el cenicero y me sale todo del revés. Ya no sé qué contarte, que no te haya contado ya. Ya no se que besarte, que no te haya besado ya. Si quieres bailamos, me pongo los zapatos y me llevas, y me llevas contigo, por ese mundo oscuro y desconocido del compás. Olvidarnos del tiempo perdido, despertar y ver que aún estás.
¿Sabes? No es lo mío hacer de florero por la vida, pues no es mi parada en la que tengo que bajar. Nos quedan dos miradas, hagamos el amor en un instante. Hacer que nos queremos, enamorarnos dentro del vagón. Ya no sé qué contarte, que no te haya contado ya. Ya no se que besarte, que no te haya besado ya. i quieres bailamos, me pongo los zapatos y me llevas, y me llevas contigo, por ese mundo oscuro y desconocido del compás. Olvidarnos del tiempo perdido, despertar y ver que aún estás.
Si quieres bailamos - PEREZA

diumenge, de març 04, 2007

Cap de setmana



Divendres: mexicà, daikiris de fresa, riures, aigua de valència, fotos, gats negres, bebitos i bancs d'enric granados.
Dissabte: multituds, retrobaments, lambrusquito, més riures i alguna que altre sorpresa...jejeje.

dimarts, de febrer 27, 2007

Mig ple....mig buit


Decisions...
Si, no? - Actuar, esperar? - Triar, que triin? - Cridar, callar? - Passat, futur?? - Un, l'altre?
El vas està mig ple... o mig buit??

Que pena estar siempre pegado al suelo, el cielo queda demasiado lejos. Tendré que soñar que puedo volar. No es nada facil cuando estas perdido buscar la música entre tanto ruido, no puedo escuchar, no puedo escuchar... Un día la suerte entro por mi ventana, vino una noche, se fue una mañana, quizas solamente me vino a enseñar que viene y va, como las olas con el mar se mueven. Que viene y va, como la luna como el rayo verde. Que viene y va, como una idea como el estribillo... Que viene y va, como un recuerdo como un espejismo. Que viene y va, igual que los problemas por la noche. Que viene y va, como un famoso que nadie conoce, que todos pueden tener y nadie puede guardar. Que viene y va... De tanto hacerlo sin parar me acostumbre a respirar y a derrochar el aire fresco. Y pienso si te vas las veces que te tengo, y cada vez que estás que te echaré de menos, y vuelvo a respirar, vuelvo a respirar. Un día la suerte entro por mi ventana, vino una noche, se fue una mañana, quizas solamente me vino a enseñar que viene y va, como las olas con el mar se mueven. Que viene y va, como la luna como el rayo verde. Que viene y va, como una idea como el estribillo... Que viene y va, como un recuerdo como un espejismo. Que viene y va, igual que los problemas por la noche. Que viene y va, como un famoso que nadie conoce, que todos pueden tener y nadie puede guardar. Que viene y va...
Viene y va - FITO Y LOS FITIPALDIS

dimarts, de febrer 20, 2007

Taronja i verd

Diuen els apunts d'il·luminació:

Anaranjado: es el color de la llama del fuego, de la hoguera y de la iluminación que producen las velas. El naranja es el color que muestra el disco solar en el crepúsculo, del agua del mar y de las nubes en el atardecer. Al igual que el rojo, es el color de la vida, de la fiesta del sexo y del placer. Es también el color del hogar y de la familia. En otras ocasiones el naranja es el color del poder, de la provocación y de la alarma. Es el color más próximo al de la piel, por lo que puede asociarse a intimidad, suavidad y fertilidad.

Verde: Es el color de la vida vegetal; la clorofila es la que recorre los vasos de las plantas. El verde es, por ello, el color de la naturaleza viva, de la esperanza en una vida mejor, de la juventud sana, de la ecología, del equilibrio e, incluso, de la armonía y la paz. Es igualmete el color del bosque, del agua de los ríos y lagos que en primavera nos invitan a la contemplación evocadora y placentera. El verde es el color de la vacación, del descanso, de la espera y de la naturalidad. El color del rigor, de la exactitud, de la independencia y de la fecundidad natural. Es también el color de la descomposición biológica, del moho destructor y enfermizo, de los hongos y de las algas. Desde el punto de vista de las conductas negativas, el verde puede aparecer asociado a la envidia, a la podredumbre, a la decadencia, a la lujuria, al descuido y al abandono.

Mmmmm... Pa mi que esto me lo voy a inventar un poco mañana en el examen... Lo que no em podré inventar son els tipus de focos!!!
Als que hagueu arribat fins aquí i us hagueu llegit tota la parrafada, ànims!!! A vegades sóc pesada, però jo se que m'estimeu!!:P:P

dilluns, de febrer 12, 2007

Las diez...

A falta de fotos de la úlima festa, posarem les de dijous passat. Miki, no et queixis, que no surts tant malament...:P
Fue en un pueblo con mar una noche despues de un concierto; tú reinabas detrás de la barra del único bar que vimos abierto. "Cántame una canción al oido y te pongo un cubata". "Con una condición: que me dejes abierto el balcón de tus ojos de gata". Loco por conocer los secretos de su dormitorio, esa noche canté al piano del amanecer todo mi repertorio. Los clientes del bar
uno a uno se fueron marchando, tú saliste a cerrar, yo me dije: "cuidado, chaval, te estas enamorando". Luego todo pasó de repente, su dedo en mi espalda dibujo un corazón y mi mano le correspondió debajo de su falda; caminito al hostal nos besamos en cada farola, era un pueblo con mar, yo quería dormir contigo y tú no querías dormir sola... Y nos dieron las diez y las once, las doce y la una y las dos y las tres y desnudos al amanecer nos encontró la luna. Nos dijimos adios, ojalá que volvamos a vernos. El verano acabó, el otoño duró lo que tarda en llegar el invierno. Y a tu pueblo, el azar otra vez el verano siguiente me llevó, y al final del concierto me puse a buscar tu cara entre la gente, y no halle quien de ti me dijera ni media palabra. Parecia como si me quisiera gastar el destino una broma macabra. No había nadie detrás de la barra del otro verano. Y en lugar de tu bar me encontré una sucursal del banco hispano americano. Tu memoria vengué a pedradas contra los cristales. "Se que no lo soñé", protestaba mientras me esposaban los municipales. En mi declaración alegué que llevaba tres copas, y empecé esta canción en el cuarto donde aquella vez te quitaba la ropa. Y nos dieron las diez y las once, las doce y la una y las dos y las tres y desnudos al amanecer nos encontró la luna.
Y nos dieron las diez - JOAQUÍN SABINA
La cançó... No podia faltar en Sabina en aquest post, tot i que la lletra no te res a veure amb la realitat, només és la primera que em va venir al cap, i m'agrada molt, i punto...jeje.

diumenge, de febrer 11, 2007

Va desports...

Cap de setmana gratificant (sort que ho ha sigut per alguns...) per l'esport català.
El barça guanya la copa del rei de bàsquet contra el Madrit (deixant-los amb un pam de nas), el barça (de fútbol), guanya al racing, i el Club Gel Puigcerdà es proclama campió de la copa de la federació després de patir contra el Jaca.
Les fotos, les petitones del partit de dissabte a Puigcerdà, i les "grans" de fa un parell de diumenges, quan amb les nenes vam anar al Camp Nou.

Ai, Glorieta, no te'm posis nerviosaaaaa!! Lo prometido és deuda...:P

PD: No sé per què no es veu, però lu del barça també haura d'anar canviant...:_( Per veure-ho (qui vulgui), que cliqui i li sortirà...

divendres, de febrer 02, 2007

Loco

Y vuelvo a estar mas loco que de atar, dibujo corazones despues de echar mi aliento en los cristales de tu voz. Y vuelvo a respirar, tu aire y mis pulmones, se llenan de la vida que me quitas al andar en otras direcciones de las que sigo yo, que pronto me olvidaste. No entiendo lo que has visto en aquel tipo del chaque, si cuando se lo quita sus principios no hacen pie, no hacen pie, no hacen pie, y yo estoy completamente loco. Loco, borracho perdido, tan enamorado de ti y de mis vicios, tirado en alguna cuneta en la meta de la soledad. Y ya no se, camino del reves, de cara a la pared estan mis sentimientos castigados sin saber, que por mirar pa atras tu no vas a volver, y sigo torturando a mi cabeza por tu piel. Si estoy en carne viva, no me tires alcohol, curame con saliva. No entiendo lo que has visto en aquel tipo del chaque, si cuando se lo quita sus principios no hacen pie, no hacen pie, no hacen pie, y yo estoy completamente loco. Loco, borracho perdido, tan enamorado de ti y de mis vicios, tirado en alguna cuneta en la meta de la soledad. Tan lejos del mar, que sin tu cariño se ha roto la cuerda que me ataba a la razon. Tan lejos del sol, tan lejos del niño del que solo quedo...
Loco - MELENDI

dimecres, de gener 31, 2007

Ves la luz al final del tunel???

No escric res perquè després la "Karin" es queixa de com redacto... (Eh Sandrota...¬¬')
Com perdem el temps a retrat eee...

dimecres, de gener 24, 2007

Peripècies...

Diu la Sandra (Rateta pels amics, jaja): despenjem el mirall, que sino sortiran els reflexes del flaix, i vull fer les fotos amb la Pensi (ossigui, jo) rentant-se les mans...
I aquest és el resultat de les peripècies que fem voltant pel cole buscant algun lloc on poder fer els treballs de C2...Una vegada més, el photoshop fa possible que, en una foto on no es veia res de res, apareguin tres locas fent fotos en un lavabo...jejeje. (Control + Alt + L = Niveles automáticos...)