
Ando estos días vagabundeando de tu mano fría hasta el final del mundo, y duermo en dole fila, vivo a todo trapo.Els canvis no sempre són bons... ni dolents, simplement, són canvis.
Esta es la vida que yo quería para mí, pero no es la vida que tú querías para mí.
Ando estos días aterrorizado con tus pesadillas, y me estoy robando cada día por ser más gallo.
Y esta es la vida que yo quería para mí, pero no es la vida que tú querías...
Díselo, cuéntaselo de una forma sencilla.
Seguiré aparcado en tu doble fila.
Doble fila - QUIQUE GONZÁLEZ
Els somnis ens enseyen el que volem o el que temem? O les dues coses? Pot ser que temem voler alguna cosa?? (Flaix d'última hora).
PD: Nou disc del Quique (gràcies Victor!!:-D)
1 comentari:
Esa Nuria!!reivindicando la buena música... asi me gusta. ahh por cierto, soy el victor, jajaja, Me gusta mucho tu blog...hoy he estado viendo en youtube el temazo que cantaron Quique y Fito "cerca de las vias", lástima que se escucha fatal... en fin, mañana nos vemos en clase..un beso betty boop.
Publica un comentari a l'entrada