Sant Jordi

Per petició de la Karinota, que és una impacient, post rapidillo...

M'agradaria trobar-me dins l'aire que respires per un moment. M'agradaria trepitjar a terra, en ferm, i tu al meu costat. El meu reflexe dins els teus ulls, vuits com aparadors, i el silenci ens trenca. M'agradaria poder fer-ho millor, i reboto, i no et trobo a prop. Tu sempre has esperat alguna senyal observant rere la finestra. Yo no et puc ensenyar els colors del mar al teu davant, tens la porta oberta. Voldria dir-te tantes coses, però per a mi mai tens un moment. Persegueixo els nostres somnis, i a tu t'és indiferent. Tantes mentides i tantes històries, i sembla que no saps qui soc. I el silenci ens trenca. M'agradaria ser molt millor, i no et trobo en lloc. Tu sempre has esperat alguna senyal observant rere la finestra. Yo no et puc ensenyar els colors del mar al teu davant, tens la porta oberta. He recordat el vell far de 8 braços, no vam dormir, no vam parlar fins veure el sol. On puc trobar un nou cami, fent els teus passos. Vull una altre nit per poder dir tot el que sento. Tu sempre has esperat alguna senyal observant rere la finestra. Yo no et puc ensenyar els colors del mar al teu davant, tens la porta oberta. Oxigen - GOSSOS

I.... No faré cap altre comentari... A part de felicitar a la familia Rigola, que ja són un més!!!! Petooooons i que la Berta sigui com a minim la meitat de genial que la resta de la family!!!