La crisis continua...

Estic fins als nassos de fer examens!!! Com ja vaig dir un dia, vull tornar a ser petita!!! Llavors no n'hi havia d'examens, o com a molt t'havies d'apendre la taula del 7... No vull haver de passar-me un mes tancada a casa estudiant tot el dia i apendre'm toxos de 200 planes... I quina és una de les millors maneres de tornar a ser petit, ni que sigui per una estoneta? Recordar, i a mi m'ha donat per recordar cançons, com aquesta:

Per allà a la prehistòria vam tenir uns avantpassats, que es van cobrir de glòria tot pintant retrats ficats dins d'una cova, vinga guixar la paret. No tenen foc ni roba, i es pelen de fred.
Tot això passava avans que fóssim catalans, i pels boscos i pels prats, trobàves quatre gats. La mar era més blava, la ginesta feia olor, i encara no es parlava de televisió.
Amb quatre barques velles venen de la mar enllà uns grecs vius i trapelles, cap a l'Empordà. Si són com unes fures tot regatejant els preus, també fan escultures pels nostres museus.
Tot això passava avans....
Al cap de poca estona els romans ja han arribat, i al camp de Tarragona fan una ciutat. Per tot inventen regles, i xarrem tots en llatí, que es tornarà amb els segles el parlar d'aquí.
Tot això passava avans....
D'aquesta gent antiga, jo us diré que n'ha quedat: l'instint de la botiga i el pagar al comptat. I un xic de fantasía, i el daler i la voluntat de fer la nostra vida amb el cap alçat.
Tot això passava avans....

Recordo que era una de les meves cançóns preferides, i em sembla que no és molt coneguda, però si voleu que us la canti m'ho dieu...:P:P

Comença la crisis

Sé que és una tonteria, però ara que molts dels meus amics ja han posat el 2 davant (és a dir, han fet els 20 anys), els que no ho han fet ho faran aviat, i a mi em queda relativament poc, entra l'anyorança de ser un nen, tornar a ser petit, quan el que més et preocupava era si tenies diners per comprar "xuxes" quan sorties d'escola o quins eren els equips per jugar a "pixi" a l'hora del pati.
Per això em fa gràcia penjar unes quantes cançóns que cantava jo (i com jo segur que molts altres) quan era petita. La primera entrega d'aquest "coleccionable de verano" és la de El pare s'en va al mercat, o altrament coneguda com La cançó de les mentides:

El pare se´n va´na al mercat, el pare se´n va´na al mercat, a comprar una burra cega trau trau, a comprar una burra cega trau trau.
Li talla els quatre peus, li talla els quatre peus, la burra arrenca a córrer trau trau, la burra arrenca córrer trau trau.
Se´n troba un cirerer, se´n troba un cirerer, carregat de figues seques trau trau, carregat de figues seques trau trau.
Li cau l´ametlla al peu, li cau l´ametlla al peu, li surt sang de la orella trau trau, li surt sang de la orella trau trau.
De la sang que li va sortir, de la sang que li va sortir, en córren tres rieres trau trau, en córren tres rieres trau trau.
Aquesta és la cançó, aquesta és la cançó, la cançó de les mentides trau trau, la cançó de les mentides trau trau.
Qui la vulgui saber, qui la vulgui saber, que se´n vagi a Filipines trau trau, que se´n vagi a Filipines trau trau.

Bé, com que encara em queden 6 mesets ben bons per fer els 20, tinc temps per posar-ne algunes més, i si al llegir això a algú li venen records a la ment i somriu, millor que millor.

Cerdanya, mon bressol.

Com que fa uns quants dies que soc a caseta, és a dir, a Puigcerdà, m'adono de com ho trobo a faltar quan estic a Barcelona. Un dia vaig trobar la lletra d'una cançó que cantava a l'escola quan era petita, i em fa gràcia penjar-la.

"Avui verda, demà blanca, la Cerdanya és mon bressol. Coixins d'herba fan les prades, bolquers verds donen les flors. Capçaleres de ma infància són Puigmal i Puigpedrós, del Carlit a les Bulloses, i els dos dits del Moixeró. Mon bressol és la Cerdanya, la Cerdanya del meu cor, qui l'estima mai no es cansa de cantar tots els seus noms.
I per Pasqua s'engalana des de Llívia fins a Bor, d'Escadarcs fins a Masella, de Tartera, Bellver, Bolvir i el Golf. Meranges amunt s'amaga guardant l'aigua dels Engorgs. Puntejant All, Ger i Olopte van al Segre plens de flors. I el Cadí estèn sos braços, invita el Puigfarinós, a la dansa catalana amb tots els cims i turons. Els cims fan la gran rotllana, Puigllençada, prats d'Aguiló, el Pendís, canal Baridana, roques Feres, roc Colom. De la Collada al pic Perafita, des de Talltendre al serrat dels Cugots, la Cerdanya canta i balla, i obre els braços a tothom."

Si, ho sé... És una mica cutrilla, però a mi em porta molts records...

Cien sonetos de amor...(Pablo Neruda)

No el poso per res en especial, només perquè m'ecanta com juga amb les paraules un dels mestres de la poesia...

CIEN SONETOS DE AMOR LXXXIX
" Cuando yo muera quiero tus manos en mis ojos: quiero la luz y el trigo de tus manos amadas pasar una vez más sobre mi su frescura, sentir la suavidad que cambió mi destino. Quiero que vivas mientras yo, dormido, te espero, quiero que tus oídos sigan oyendo el viento, que huelas el aroma del mar que amamos juntos y que sigas pisando la arena que pisamos. Quiero que lo que amo siga vivo, y a ti te amé y canté sobre todas las cosas, por eso sigue tu floreciendo, florida, para que alcances todo lo que mi amor te ordena, para que se pasee mi sombra por tu pelo, para que así conozcan la razón de mi canto"
PABLO NERUDA

Una sola paraula: genial.

Coses...

És curiós la gran quantitat de coses que et passen pel cap quan estudies, o almenys, ho intentes...Se t'acudeix de tot, menys concentrar-te en estudiar...
En estas señaladas fechas suposo que molta gent estarà com jo, en època d'exàmens, amb el cap ple de dades i conceptes que el dia de demà, potser no ens serviràn de res, o si, qui sap.
El que passa és que el sistema d'estudis està malt montat...A qui se li va acudir fer exàmens al juny?? Ara tothom té el cap a l'estiu, les vacances, el dolche fer niente, i uns il·luminats van decidir que no, que ara el que toca és estudiar...
He de dir que m'ha vingut la "inspiració" per escriure aquest post perquè tinc un veí que cada día a aquesta hora aproximadament (18:00) surt al balcó i ens regala als afortunats veïns un concert de jambé. Ho dic amb aquest to d'ironia perquè quan un intenta concentrar-se, el que menys li convé és que algú es posi a fer sarau.
El cert és que ho fa molt bé, i que a mi m'encanta el so del jambé, tot s'ha de dir, però haver de tancar la finestra al mes de juny a Barcelona per poder estudiar...Toca una mica la moral...
Bé, era només una petita reflexió per fer un "kit kat".
A tots els que estigueu d'exàmens, molta sort!!

Otra de anuncios...

Hi ha una serie d'anuncis que em tenen fascinada...Els anuncis de compreses...
Jo no se que intenten vendre, si compreses o tripis. Esque ja et posen a una tia volant sobre un avió de paper, flors per tot arreu, pitufos de colores... I quan no és això, es una dona amb cara d'amargada vestida de vermell i amb una bombolla de sabó a la mà... Poca broma, que a mi em ve algú així i em diu: "hola, soy tu menstruación", i una de dos, o em faig un fart de riure a la seva cara o marxu corrents acollonida... Es que n'hi ha per analitzar-ho. Jo em pregunto com deuen ser les reunions dels creatius d'aquestes marques... Suposo que tothom ha vist la pel·lícula aquella de "En que piensan las mujeres". Doncs jo crec que un distret va obrir la caixeta rosa, va treure la compresa, i no se li va acudir una altre cosa que liar-la i fumar-se-la, perquè sino no m'ho explico... o com diu la meva mare, es van fumar els tàmpax directament, que ja venen liats...
En fi, que alguns anuncis són dignes d'un estudi psicològic elavorat...