Start

Queda inaugurada la temporada de festes majors, primer ha estat Prullans, que tot i alguns malentesos, un dissabte genial. Pròxima parada: Bellver (a veure si hi podem ser totes...), després Alp (sempre amb un pensament i uns quants brindis per la Maria, l'amfitriona que se la perdrà...snifsnif) i després les que vinguin, tantes com n'hi hagi, Das, Puigcerdà, i tota la pesca. A fer tours per Cerdanya City amb les meves nenes!!!

Records

Ahir vaig escoltar una cançó que feia molt de temps que no sentia, i em vaig adonar de la quantitat de records que em van venir a la ment... Moments bons, altres no tan bons... Se que és inútil anclar-se en els records per "alleugerir" una mica el present, però, al cap i a la fi, en què ens convertiríem sense ells? En persones buides, sense passat.

Han passat ja molts anys des del primer cop que jo a tu et vaig veure. Recordar no és difícil, difícil va ser tenir-te al meu costat. Ella no és impossible, com deia aquella cançó. Qui espera desespera, però si aguanta ho pot tenir tot. I es que al despertar, han passat uns anys, tu eres tot, no sabia com tocar-te, com tenir-te i respirar-te. Jo no puc seguir així, el que no pot ser no serà, passen els mesos, no et veig mai, has fugit o t'he imaginat. Diuen que l'amor no és difícil, això potser ho vas dir tu. Tan fàcil com dues mirades que es troben quan el destí ho va manar. No saps que costa molt esperar, imagina't tu al meu costat. Vaig tocar el cel quan em vas dir que no podies respirar sense mi. Ara he de dir-te que dins el meu cor tot i molt de desitjar-ho, no hi cabien les paraules que ara surten confessant el meu amor. Quan soc dintre de tu i tu ets a sobre de mi sento que tot el que vaig somiar vola cap a un cel ben blau. Però potser l'amor i la llibertat són notes d'una harmonia ni sonant ni
malsonant, que oblidat el pas dels anys caminaré cap a un altre costat. El que no pot ser, no serà. Viure i patir no és el mateix per mi, doncs l'amor no és la guerra, jo no ho vull així. Pot ser que jo si vulgui, no vulguis tu, que no vegi que ja t'he perdut, t'he estimat sempre, i sempre voldré saber de tu, saber que et va be. El que vas somiar saps que no ho seré mai, la meva sang no és blava, no, no, no, perquè sóc humà.
Blau - LAX'N'BUSTO

Blaugrana!!

No hi ha una cançó millor per descriure els dos últims dies...

Tot el camp és un clam, som la gent blaugrana, tant se val d'on venim, si del sud o del nord, are estem d'acord, estem d'acord, una bandera ens agermana. Blaugrana al vent, un crit valent, tenim un nom, el sap tothom, BARÇA, BARÇA, BARÇA!!!

I unes quantes frases que no m'he cansat de repetir:

Samuel Eto'o lorololololololoooooooooo!!
Se nota, se siente, Belletti presidente!!
Uh, uh, Oleger!!
Campioooons, campiooooons, oeoeoe!!
Si, si, si, la copa ja és aquí.
Leleleleleeee, leleleleleeeee, leleleleleeeeeee, FUTBOL CLUB BARCELOOOONA!!

I prou, que m'emociono, jejejeje.

Horòscops

Com desviar un tema de conversa?? "Sacando a relucir" els horòscops. Cutre?? Si, molt, però a vegades una parla abans de pensar, jeje. Amb el Miki discutíem si són veritat, si són mentida, si l'encerten o si són només casualitats. I amb la tonteria m'he posat a buscar pàgines d'internet d'aquestes xungues i he descobert que sóc sagitari "con ascendente" leo, que el meu número és el 9, que el meu color és el marró, que el meu planeta és Júpiter, i que sóc un signe de foc. Tot això no sé que vol dir, però queda molt friki, juas. I també he trobat una descripció de la personalitat dels sagitari. La veritat és que no se distingir si el que diu es compleix en mi, però es que m'ha fet gràcia, i mira, el posaré aquí, tal qual, aviam que en penseu...

Eres la típica persona que se tropieza al bajar una escalera, pierde los guantes quince veces y mete la pata otras quince al contar el secreto de estado que prometió guardar. Querido Sagitario, no sé si te mereces un sartenazo, pero la verdad es que te haces querer, actúas sin malicia. Tu peculiar combinación de fuego e ingenio jupiterino te impide pasar desapercibido. Irradias confianza en ti mismo y, generalmente, desapruebas a la gente demasiado convencional. Presentas una mezcla extraña; por un lado, no le temes a nada y caminas como si realmente fueras a algún sitio -aunque luego te caigas por el camino-, y por otro, dispones de un memorión excepcional para algunas cosas. No es oro todo lo que reluce, a veces eres capaz de perder hasta la cabeza. Todos te adoran hasta que abres la boca. Resulta complicado permanecer enfadado contigo, Sagitario. Y es que eres extrovertido y generoso, optimista y a veces ingenuo, te abrumas ante tu propia falta de discreción y siempre estás intentando levantar los ánimos de todos. Eso siempre que no termines diciéndole a alguien: "no te preocupes, eres gorda y fea pero muy simpática". No hay duda, querido Arquero, de que llevas la verdad por delante, y tu mente siempre está ocupada en el arduo trabajo de discernirla. De hecho, muchas veces nos sorprendes con grandes ideas que has estado rumiando, porque nunca descansas. Por cierto Arquero, puestos a ser sinceros, tengo que decirte que lo tuyo no son los chistes, seguro que te cargas la mitad de ellos antes de empezarlos siquiera. No te preocupes, esto también les hará reír. Por otro lado, frente a tu cálido carácter, hay que recordar que por algo te llaman el Arquero. Quiero decir que alguna de tus flechas saldrá seguro de la carcasa. Por ejemplo, si alguien intenta abusar de ti o se toma demasiada confianza contigo, se revelará tu vena temperamental, y puedes tener muy mal genio. Aplácate Sagitario, esto puede darte problemas con tu pareja. Aunque en este sentido, los jupiterinos como tú no os dejáis atrapar fácilmente, mostráis cierta tendencia a saliros por la tangente. Quizá sea ese idealismo inherente el que os impida plantar los pies en la tierra.

Mmmmm... Només he perdut 2 guants en la meva vida, i explico els xistes molt be yo... :D :D :D
Bé, no se, els que hem coneixen una mica potser poden afirmar i/o desmentir tot això, yo "me abstengo".

Se nos iba...

Només perquè m'agrada, només perquè en tinc ganes, una altre cançó del Quique.

Se nos iba la vida al quitarnos la ropa en aquella pensión tan pegada a la playa, nos contamos mentiras, nos compramos promesas nos hacían cosquillas las luces del alba. Se vestía deprisa, encendía un cigarro, me miraba a través del espejo del baño y se echaba a reír. Me ponía a tocar Si estuvieras aquí, No no woman no cry, Déjame, Stand by me. Y de pronto se fue de las manos, no la he vuelto a ver, y los niños me lanzan un corte de mangas al pasar el tren. Y que no rocen la herida, no me ofrezcan otro trato, no me vayan a engañar, es la forma más sencilla cuando eludes tu pasado de no, de no volverlo a pisar. Estará como siempre en alguna frontera persiguiendo algún tipo en mitad de la noche, estará consiguiendo vivir de quimeras, recordando los cuerpos, olvidando los nombres. Estarán intentando sacarme de quicio las miradas al sur, los recuerdos de entonces, estaré consiguiendo sentirme yo mismo en las pieles de otros, en la boca de todos. Y el amor es la moneda que dejamos siendo niños en la vía del tren. Y tu cama la autopista que incendiamos no tan jóvenes.

Se nos iba la vida - QUIQUE GONZÁLEZ

Vides

Envejar la vida de l'altre gent és una pèrdua de temps, perquè si t'ho pares a pensar, les altres vides tampoc són tant envejables com semblen. Quin sentit té voler viure en un altre lloc, en un altre moment? Si no aprofites el que tens, el que t'envolta... Què en treus de voler ser un altre? Superar els moments difícils és algo que ens correspon a cadascú, per molt dur que sigui, per molt que ens costi...

¿Cuántos gramos pesa mi alegría? ¿Cuánto pesa el miedo a ser feliz? Nunca me he sentido tan perdida, ni a ti tan lejos de mí. Levanté la tapa de mi misma, encontré a una niña en un jardín, flores de papel y una muñeca, nadie con un cuento para mí. Pude ver los restos de una fiesta, restos de mi vida junto a ti. Pude ver la soledad tan cerca, y a ti tan lejos de mí. Me dejé llevar por una tontería, pensé que te quería un poco más que a mi. Si pudiera dar la vida, la daría, volver a ser tu niña me haría tan feliz. Sin ti no se vivir.
Perdida - LA OREJA DE VAN GOGH

Somnis

Hi ha somnis que semblen tan reals que només allargar la mà els podries tocar amb la punta dels dits. Somnis tan reals que voldries que no acabessin mai, quedar-te allí per sempre, en una visió inventada. Però l'endemà et despertes i t'adones que només ha estat això, un somni, i voldries no recordar-lo, perquè la realitat és molt més cruel, molt més malson...

Anys i anys

Anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys.
Anys i anys, per molts anys, a les dues per molts anys.
Anys i anys, per molts anys, a les tres per molts anys.
A la una, a les dues, a les tres, per molts anys "Me and myself"!!

Avui el meu blog fa un anyet!! Va começar tímid i sense saber on anava... I segueix així, tímid i sense saber on va, encara és un bebé, o un yogurin (jeje). El que si que sap és que sempre hi ha algú que el llegeix (encara que no deixin comentaris macus ni re...snif...), i si no n'hi hagués, estaria content igual. Per desfogar-se, per passar l'estona, per escriure allò que no pots o no vols dir... És un bon amic. Bé, aquest en concret és gairebé la B.S.O d'una vida que ara mateix està com el blog, tímida i sense saber on va...

PD: Com no li puc comprar un pastís al blog i fer-li una foto(només faltaria, no exagerem ¬¬'), en poso una de mi i el meu pastís de fa uns mesos, jeje.

Mar i cel

Un fragment d'una gran obra que em va agradar molt i mira... l'escric perquè vull...

- Mira el mar de bellesa infinita, a la fosca tremola i s’agita, però l’aigua es torna blanca quan veu sortir la lluna, l’aigua es torna mansa igual que una llacuna. El mar també està sol, és fred com el cristall, però reflecteix el cel com un mirall.
- Mira el cel de grandesa infinita, en la fosca sent el fred i palpita. Però la lluna blanca li va encenent estrelles, milers de focs que dansen, milers de meravelles. El cel també està sol, però té un amagatall, al fons del mar, calmat com un mirall. No estàs sol.
- No estàs sola.
- No estàs sol.
- No estàs sola.
- No estàs sol/a en el món, el teu mar/cel ja té algú.
- Ja té algú (ja té algú), com tothom (com tothom).
- No estic sol/a i amb tu sóc el món.
- Mira el mar que tremola al seu llit.
- Mira el cel que palpita a la nit. Ets el mar.
- Ets el cel.
- Que es besen quan s’acosten a l’infinit.
- Mira el mar.
- Mira el cel.
- Que es busquen en un punt de l’infinit.

Angel Guimerà

El Sant Jordi, que em posa tova...

La paz de tus ojos

No he podido esta vez, vuelvo a no ser, vuelvo a caer. Qué importa nada si yo no sé reír, no sé sentir... Sé que me he vuelto a perder, que he vuelto a desenterrar todo aquello que pasé. No sé ni cómo explicar que sólo puedo llorar, que necesito la paz que se esconde en tus ojos, que se anuncia en tu boca, que te da la razón. Ven, cuéntame aquella historia de princesas y amores que un día te conté yo. Hoy he dejado de hablar, quiero callar, disimular. Sólo me queda esperar, verte pasar, reinventar. Quiero sentir algo y no sé por donde empezar, quiero que mi mundo deje de girar, quiero que mis manos tengan fuerza para dar, no quiero asustarme si no estás.
LA OREJA DE VAN GOGH - La paz de tus ojos

Ai si... no se pas que en farem de mi... pepepepepepe...

Sol...

Veus que hi ha coses i persones que marxen del teu costat, coses i persones que et pensaves que estarien sempre amb tu, però després t'adones que hi ha altres vides, paral·leles, totalment agenes a tu, i et preguntes si ets tu qui falla, si hi ha alguna cosa que t'impedeix retenir allò que realment estimes. Et sents sol... potser sense motiu. Segur que si agafes el telèfon trobaràs moltes persones que no dubtaràn a contestar-te amb un somriure, però la sensació de pèrdua no desapareix...

Fem alguna cosa que sigui pecat, podem penedir-nos més tard. Vine i anem a fer un volt, vull ensenyar-te una cosa. Puja, hi ha lloc per a tots dos, agafa´t fort.
GOSSOS - Tu i jo

Sant Joaquim gloriós

"Sigo buscando una sonrisa de repente en un bar, una calada de algo que me pueda colocar, una película que consiga hacerme llorar. Cambiar un no me creo nada por "te quiero, chaval", cualquier excusa, una xorrada, es buena para brindar, soltar en una carcajada todo el aire y después respirar... Sentirme como una colilla en unos labios al fumar, colgarme de cualquiera a quien le guste trasnochar. Que inoportuno fue decirte "me tengo que marxar", pero que bien estoy ahora..."
PEREZA - Princesas

Retrobaments. Xerrades. Unió. Rialles. Taps "voladors" (¬¬'). Fotos. Cançons. Carrers. Mirades. La nit. La lluna. Puigcerdà.

Les petites coses

Hi ha coses que, per molt petites i insignificants que siguin, fan que els dies siguin més passables i més suportables. Coses com un sopar improvitzat, una nit "gogueando", un dinar divertit, o una frase com "tinc ganes de veure't", i més si aquestes coses les fas amb les persones més importants de la teva vida, o te les diu algú especial... Oblidar els problemes i les preocupacions durant 2 hores, 10 minuts, o tan sols uns segons...

Preguntes

Segueixo fent neteja de la "bandeja de entrada, i he trobat un mail amb unes preguntes xorra em fan molta gràcia...

Per què el sol aclara els cabells i enfosqueix la pell?
Per què les dones no ens podem pintar les pestanyes amb la boca tancada?
Per què mai s'ha vist als titulars d'un diari "Vident guanya la loteria"?
Per què el suc de llimona està fet amb gust artifical i el detergent per rentar els plats està fet amb llimona natural (o almenys això diuen)?
Per què no hi ha menjar per gats amb gust a ratolí?
Quan surt al mercat una nova marca de menjar per a gos i amb millor gust, qui la prova?
Per què s'esterilitzen les agulles per a les injeccións letals?
Per què els avions no estàn fets del mateix material que la caixa negra?
Per què les ovelles no encongeixen quan plou i els jerseis de llana ho fan quan els rentes?
Per què els apartaments es diuen així si estàn tots junts?
Si volar és tant segur... per què se li diu a l'aeroport "terminal"?
Per què apretem més fort els botons del comandament a distàcina quan té poques piles?
La terra és rodona i l'anomenem planeta. Si fos plana, li diriem rodoneta?
Per què quan al cotxe no veiem alguna cosa apaguem la ràdio?
Disfruten tan els infants de la infància com els adults de l'adulteri?
Quin temps verbal és "no hauria d'haver passat? Preservatiu imperfecte? (XDXD, m'encanta)
Què conten les ovelles per poder dormir?
Per què quan plou aixequem els hombros? Ens mullem menys?
Per què les madalenes es posen dures i les galetes toves?
Fins a on es renta la cara un calb?
Per què per apagar el Windows s'ha d'anar al botó Inici?

N'hi ha unes quantes de difícil traducció al català, per tant, les posaré en castellà:
Un parto en la calle, ¿es alumbrado público?
Si un abogado enloquece, ¿pierde el juicio?
Cuando una mujer está encinta... ¿está también en compact?
¿Dónde está la otra mitad de Oriente Medio?

Se que és una tonteria, però que vos, em fa gràcia. I si algú sap la resposta a algun d'aquests interrogants que m'ho faci saber!!

La universitat

Se'm està saturant la conta del hotmail, i què toca fer?? Neteja. Tot rellegint mails n'he trobat un que parla de la universitat i de com et canvia la vida...










1. No importa com de tard sigui la teva primera classe, t'adormiràs igual.
2. Canviaràs completament i no te'n adonaràs.
3. Pots estimar a varies persones de manera diferent.
4. Els universitaris també tiren avions de paper durant la classe.
5. Si vas amb sabates, et preguntaràn perquè vas tant elegant.
6. Cada rellotge de l'edifici marca una hora diferent.
7. Si eres intel·ligent a l'escola, malament.
8. No importa tot el que vas prometre al sortir de l'escola, aniràs a les festes de la universitat, encara que siguin la nit avans de l'exàmen final.
9. Et pots saber tota la matèria i t'anirà malament l'exàmen.
10. Pots no saber res de la matèria i treure un 7 a l'exàmen.
11. Casa teva és un lloc perfecte per anar-hi de visita.
12. La major part de l'educació és adquirida fora de les aules.
13. Si no havies fumat, fumaràs.
14. Si mai havies (ejem ejem), ho faràs.
15. Si no fas re d'això durant la universitat, no ho faràs mai més.
16. Et transformaràs en una d'aquelles persones que els teus pares t'aconsellen que te'n allunyis.
17. Psicologia és en realitat biologia.
18. Biologia és en realitat química.
19. Química és en realitat física.
20. Física és en realitat matemàtiques. És a dir, encara que estudiis anys, acabaràs sense saber res de res.
21. Siempre prometràs que el pròxim semestre estudiaràs més i surtiràs menys, però sempre passarà el contrari.
22. Les uniques coses que valen la pena a la universitat són els amic que hi coneixeràs.
23. Quan acabi t'adonaràs que va ser la millor època de la teva vida.

Algunes d'aquestes afirmacións són exagerades, però molt sovint són certes...
Jo ja n'he comprovat unes quantes, però en queden moltes a "things to do", jeje.
El mail és més llarg, i explica coses que et passen una vegada has acabat la carrera, però això ja ho penjaré un altre dia...

Feliç

Per aquells que recorden...
Per aquells que no obliden...

Que des que comença el dia fins a l'hora de dormir, una veu tendre i sencilla endolceixi el teu camí.
Que malgrat les ganes bojes de trucar-te que ara tinc, cap paraula, cap penyora, entorpeixi el teu destí.
Que la sort que ara et gira l'esquena et retorni l'amor que fins ara has donat.
Que les hores compartides et provoquin un somrís, ara que ja no m'estimes, tant de bo siguis feliç. Ara que ja no m'estimes, per favor sigues feliç.
Feliç - ELS PETS

De niña a mujer :P

Miau miau miau, l'Alexòtica es fa gran!!! Després de tantes setmanes recortant-ho a tothom, malament estaría si jo avui me'n oblidés!!
Així que, peke, MOLTES FELICITATS!!!! Que passis un dia genial i que els 18 t'aportin tot el que et mereixes.
Ara només ens falta celebrar-ho dissabte a la nit (peligru fent de mamis ¬¬'), i algun diumenge menjant "zarzuela". Ah! I que et portin en bici a algun lloc!! (Siiii, nos no estamos planteaandooo...)
18 mil petonassus vida!!!

Lluna de mel

Que cierren para siempre la calle del olvido, que te metan en ella para nunca verte. Que no te vaya bonito, que te vaya de muerte. Y que, por fin, el tiempo borre las heridas, y tus fantasmas nunca mas vuelvan a verme. Y no tires tu tiempo en esta despedida; ya sé que te sobran los motivos para cambiar de gente. Que te sonría la suerte y te vaya de muerte. QUE TE LLEVEN LOS DEMONIOS FUERA DE MI CABEZA.
Luna de miel - LA FUGA

Aiooooi!

Com t'expliques que un sopar que havia de ser tranquilet es converteixi en un desfase total cantant en un karaoke que feia olor de lavabo A quién le impora lo que yo haga i fent una nova versió de Se me enamora el alma? No ho sé, però ahir va ser aixi... Siesque... no sen's pot deixar sortir de casa, juas.

PD: Primera experiència karaokil d'una servidora. Hem de repetir, jajajaja.

No m'agrada...

No m'agrada sortir de casa quan plou.
No m'agrada el silenci absolut.
No m'agrada la gent que jutja avans d'hora.
No m'agrada que m'enganyin.
No m'agraden les aranyes.
No m'agrada l'enciam amanit (amb oli, sal i vinagre, s'entèn).
No m'agrada tocar cotó.
No m'agrada que vagin a "medias tintas", com diuen a les espanyes.
No m'agrada que el temps passi esgotadorament a poc a poc.
No m'agrada que em diguin el que puc i el que no puc fer.
No m'agrada anar a comprar i no trobar res que m'agradi.
No m'agrada que intentin amagar-me coses.
No m'agrada que em mirin fixament.

La Nunu-holaquetal sóc maniàtica,juasjuas.