Problemilles amb l'ordinador, problemes amb internet, falta de fotos que posar, poc temps, poca inspiració... Excuses per no actualitzar...
Últimament només sento gent que em diu que té ganes d'acabar el curs... Jo, 15 dies i un títol a la butxaca, i tot i el que ens està costant, encara seguiria un parell de mesets més... Serà que em fa pena allunyar-me de determinades personetes???
En fins, que nou descubriment youtubil (autor de "Cancion a una novia", però també té coses més series..jejeje).
Por lo menos te he mandado cien mensajes super cursis en plan: "sueño con tu boca". Por favor, no se lo cuentes a nadie, que esta noche es que estoy un poco idiota. Quizás me he cargado más la última copa, pero el caso es que estaba fría mi cama y te echaba de menos mi pijama, y de abrazarte y de estrujarte me moría de ganas, porque soy igual que un niño castigado sin recreo, dibujando corazones cada vez que no te veo.
Pero no pasa nada, mañana se me quita, olvida mis chorradas, demasiadas cervecitas. Simplemente te he mandado cien mensajes super cursis en plan "sueño con tu boca". Por favor, no se lo cuentes a nadie, que esta noche yo es que estoy un poco idiota.
Esto debe ser como una gripe, en vez de fiebre lo que ocurre es que sonríe micara si recuerdo los momentos en que te tengo tan cerca, y que me entretengo dibujando corazones, como un niño sin recreo.
Y es que encima te he mandado cien mensajes super cursis en plan "sueño con tu boca". Por favor, no se lo cuentes a nadie, que esta noche yo es que estoy un poco idiota.
Un poco idiota - RAFA PONS
A l'espera de què portarà el finde...
dimecres, de maig 21, 2008
diumenge, de maig 04, 2008
Por de...

Sento que el temps passa massa ràpid, tant que no puc aprofitar tot el que visc.
Veig que masses coses arriben al final al meu voltant, i em fa pena... Pena i por.
Por de perdre gent i moments que, amb poc temps, han pres per mi un significat que no puc explicar, i els anyoraré tant que mirar endavant, ara mateix, se'm fa molt difícil.
Por del que m'esperà dema.
Por de parlar, de dir alguna cosa que no et pugui agradar, de deixar anar una altra mendita a la teva mida. Por de callar, desant les paraules a qualsevol calaix, per no deprimir-te o fer-te badallar, saber què rumies, amb aquella mirada que no sé què m'amaga. Por de dormir, i que en despertar-me tot hagi canviat, sense recordar què ens fa viure plegats, com si fóssim estranys, de sentir la rutina rossegant-nos per dintre. Et veig, el sol s'amaga entre els teus cabells. Em sents, axieques la mirada i en aquell precís instant tot és tant fàcil i tant clar que em venen ganes de cridar res no m'espanta. Res no m'espanta... Por de la por, de sentir aquest pànic tan subtil i tan boig, de no ser capaç de somriure quan dius que m'estimes...
Por - ELS PETS
I, com no, l'abril s'acaba...
diumenge, d’abril 27, 2008
191 - 3
Avui entrada obligada... Un blog no fa tres anyets cada dia!!!
Avui no escriuré cap rollo de que en 3 anys, com canvien les coses, que sembla que fos ahir, bla bla bla bla... perquè no se on para la meva inspiració, jejejeje, però si diré que, perquè no, estic orgullosa.
I siiii, soy maaaalaaaa, us he arrossegat a totes a aquest espiral de destrucció i autoconeixement...mhuahahahahaha (això vol ser una risa malvada, vale?? juas).
Mira't, has enterrat el que havies somniat tots aquests anys. No saps perquè ara d
ubtes si tot era, tot era tan clar. I tu no ho has vist fins que t'has despertat, dubtant si arribaràs on tothom t'imaginava. Deixa't portar, anem endavant, no pararem, no afluixem fins que ens fallin les forces. Dormirem abraçats, podem triar aquesta nit. El guió que t'havies après ara no et serveix per entendre el que portes a dins. Plou... però avui et vols mullar, sentir que encara ets viu. Deixa't portar, anem endavant, no pararem, no afluixem fins que ens fallin les forces. Dormirem abraçats, podem triar aquesta nit. Deixa'm venir, vull fer aquest camí amb tu. No tinc por i ens en riurem dels murs que cauran, que ens faran més forts l'endemà. L'aire t'ha obert els ulls, has trobat el sentit d'allò que era tan fosc. Perquè ningú et guiarà , només tu pots fer, tu has de fer aquest pas. Trobarem un lloc on anar. Vine, que es fa tard. Potser pots obrir els teus braços per mi. Plou... però avui et vols mullar,sentir que encara ets viu.
Deixa't portar - GOSSOS
Doncs res, a estudiar una miqueta, que ja s'acaba... I Felicitats al ME AND MYSELF!!!!
Ai, i el títol vol dir 191 entrades en 3 anys... una bona mitja, no??? jejejeje.
Avui no escriuré cap rollo de que en 3 anys, com canvien les coses, que sembla que fos ahir, bla bla bla bla... perquè no se on para la meva inspiració, jejejeje, però si diré que, perquè no, estic orgullosa.
I siiii, soy maaaalaaaa, us he arrossegat a totes a aquest espiral de destrucció i autoconeixement...mhuahahahahaha (això vol ser una risa malvada, vale?? juas).
Mira't, has enterrat el que havies somniat tots aquests anys. No saps perquè ara d
ubtes si tot era, tot era tan clar. I tu no ho has vist fins que t'has despertat, dubtant si arribaràs on tothom t'imaginava. Deixa't portar, anem endavant, no pararem, no afluixem fins que ens fallin les forces. Dormirem abraçats, podem triar aquesta nit. El guió que t'havies après ara no et serveix per entendre el que portes a dins. Plou... però avui et vols mullar, sentir que encara ets viu. Deixa't portar, anem endavant, no pararem, no afluixem fins que ens fallin les forces. Dormirem abraçats, podem triar aquesta nit. Deixa'm venir, vull fer aquest camí amb tu. No tinc por i ens en riurem dels murs que cauran, que ens faran més forts l'endemà. L'aire t'ha obert els ulls, has trobat el sentit d'allò que era tan fosc. Perquè ningú et guiarà , només tu pots fer, tu has de fer aquest pas. Trobarem un lloc on anar. Vine, que es fa tard. Potser pots obrir els teus braços per mi. Plou... però avui et vols mullar,sentir que encara ets viu. Deixa't portar - GOSSOS
Doncs res, a estudiar una miqueta, que ja s'acaba... I Felicitats al ME AND MYSELF!!!!
Ai, i el títol vol dir 191 entrades en 3 anys... una bona mitja, no??? jejejeje.
divendres, d’abril 25, 2008
BcN

Perquè quan arriba el bon temps, sembla que la ciutat sencera es desperti. El sol ens dona vida?
Amb lu poc que m'agrada estar a Barcelona, i lu molt que la trobaré a faltar quan algun dia ja no hi sigui...
Dices que vengo, que voy, que siento, que escucho, que pertenezco, que sirvo para mucho, que me estremezco, que mi mirada es limpia, suave brisa, que sientes el deseo de tenerme cerca, que el barrio es más hermoso desde que aparecí, que soy la flor que alumbra el jardín.
Siento lo mismo por ti, el mismo sentimiento por ti.
Que sí, que sí, que bien, que me encanta escucharte, adoro sentirte, verte moverte y sorprenderte de pronto haciéndote cosquillas en las rodillas. Que sí, que sí, que bien, que me encanta escucharte, adoro sentirte, que el barrio es más hermoso desde que apareciste, que hoy luce el sol en mi corazón.
El camino que lleva a tu casa es mi alegría, la primavera ha llegado a la ciudad y no sabes lo bien que me sienta, mamá. Tus pasos, los míos, peinando el sendero. Tu cara, tu casa, tus ojos sonriendo, mi cara, la brisa, la mañana, el sol por la ventana, la calma, caricias, tu respiración, resuenan campanas desde el comedor, las nubes en el cielo y pasa un avión, dibuja una línea blanca algodón, tu almohada, tus ojos, tu mirada, estoy en tu casa, adoro tu casa, cambio de color.
Esto no se para...
Mar, el poder del mar - FACTO DELAFÉ Y LAS FLORES AZULES
PD: Com poden fer lletres tant llargues aquesta geeent??? Recorta, pinta y colorea :D
diumenge, d’abril 20, 2008
Flowers
M'he fixat que quan parlo de tu se m'omple la boca, i això m'agrada, i com que m'agrada tant, avui t'esperaré a la platgeta de les pedres.
Si vens i estàs cansada, et faré un petó i et deixaré la meva olor, si vols, em quedaré el temps que vulguis i podrem omplir d'història els petons.
I si no vens... et trucaré i et diré que ara sóc jo el que em mullo pels dos, i que t'estic esperant amb una rosa vermella, de genolls, i amb una poteta aixecada com un gosset esperant el premi, a la platja de les pedretes...
Si vens i estàs cansada, et faré un petó i et deixaré la meva olor, si vols, em quedaré el temps que vulguis i podrem omplir d'història els petons.
I si no vens... et trucaré i et diré que ara sóc jo el que em mullo pels dos, i que t'estic esperant amb una rosa vermella, de genolls, i amb una poteta aixecada com un gosset esperant el premi, a la platja de les pedretes...
No comments...:(
dimecres, d’abril 16, 2008
Keep walking

Trobant a faltar les llaaaargues caminades per la city... (a veure si algú es dona per aludit... ejem ejem, jejejeje). Què gran s'em fa Barcelona!!!
Fotografia d'arquitectura contemporania... Càmera en mano i au, cap a la barceloneta.
I arribar fins al mar. I notar el vent a la cara. I tenir ganes de cridar. I voler estar en una altre platja. I, mirant el blau, tenir por del demà. I desitjar que l'abril no s'acabi...
And here I go, losing my control, I'm practicing your name, so I can say it to your face. Let all the things you mean to me come tumbling out my mouth. Indeed it's time to tell you why. I say it's infinitely true. Say you'll stay, don't come and go like you do. Sway my way, I need to know all about you. And there's no cure, and no way to be sure. Why everything's turned inside out, instilling so much doubt. My head is battling with my heart, my logic has been torn apart. And now it all turns sour, come sweeten every afternoon.
Sway - BIC RUNGA
dijous, d’abril 10, 2008
Al amanecer
No es que me emocione otro amanecer, es que es el primero en que me vienes a ver. Es que yo ya no quiero verlo sola otra vez, es que sola no tiene gracia ni placer. 1, 2, 3, y...
Cuando tus ojos se fijan en mí, vivo mil aventuras sin salir de aquí. Si te miro no puedo parar de reír, porque sé que tu mente no es lo que yo vi. Pídeme lo que quieras y diré que sí, pide una tontería
pero nunca.
No me faltes nunca, yo tengo derecho a ser feliz. No te vayas lejos, lejos es muy lejos para mí.
Donde vas, volverás, dime que me llevarás. Quiéreme, bésame, déjame tu huella al amanecer.
Es que si estás cerca me siento mejor, desde que te conozco estoy mucho mejor. Sé que puedo amarte todavía mejor, quiero que me ayudes con la respiración. Si me caigo al suelo ya no siento dolor, si te beso y bebo no distingo el sabor.
No me faltes nunca, yo tengo derecho a ser feliz. No te vayas lejos, lejos es muy lejos para mí.
Donde vas, volverás, dime que me llevarás. Quiéreme, bésame, déjame tu huella al amanecer.
Al amanecer - LOS FRESONES REBELDES
Aquesta cançó em porta als autocars, excursions quan estava a la ESO, tota la part posterior (on seeeempre es posaven els/les "chic@s mal@s" de la classe, jejeje) cantant a pleno grito... Sembla que no i fa tants anys d'això!!! Però les cançons tenen la capacitat de continuar sonant molts anys després...
PD: Demà ja és dijous!!!!!
Cuando tus ojos se fijan en mí, vivo mil aventuras sin salir de aquí. Si te miro no puedo parar de reír, porque sé que tu mente no es lo que yo vi. Pídeme lo que quieras y diré que sí, pide una tontería
pero nunca.No me faltes nunca, yo tengo derecho a ser feliz. No te vayas lejos, lejos es muy lejos para mí.
Donde vas, volverás, dime que me llevarás. Quiéreme, bésame, déjame tu huella al amanecer.
Es que si estás cerca me siento mejor, desde que te conozco estoy mucho mejor. Sé que puedo amarte todavía mejor, quiero que me ayudes con la respiración. Si me caigo al suelo ya no siento dolor, si te beso y bebo no distingo el sabor.
No me faltes nunca, yo tengo derecho a ser feliz. No te vayas lejos, lejos es muy lejos para mí.
Donde vas, volverás, dime que me llevarás. Quiéreme, bésame, déjame tu huella al amanecer.
Al amanecer - LOS FRESONES REBELDES
Aquesta cançó em porta als autocars, excursions quan estava a la ESO, tota la part posterior (on seeeempre es posaven els/les "chic@s mal@s" de la classe, jejeje) cantant a pleno grito... Sembla que no i fa tants anys d'això!!! Però les cançons tenen la capacitat de continuar sonant molts anys després...
PD: Demà ja és dijous!!!!!
diumenge, d’abril 06, 2008
Gossos

Gran cap de setmana.
Divendres: Concertàs amb moments moooooolt impresionants a l'auditori a celebrant els 15 anys de Gossos. Què gran el Helplessly Hoping a capella i tres veus... I les actuacions dels convidats (Gerard Quintana, Lax [momentazo muscial amb el Tinc fam de tu], Macaco... que bo Macaco)... I totes les cançons que van tocar... i, i... I per suposat, la companyia, la millor!!!
Els 20 euros més ben invertits del mes, eh Laia?? jejejeje.
Dissabte: Singstar i nit moooooolt maca. :D
Quan em desperti et vindré a buscar, la nit s'està fent molt llarga, però et vindré a buscar. Espero que m'esperis, començo a caminar, s'ajunten les coincidències, en fila estan esperant per si de cas, oblido el que crec saber. Si el sol es pon i no torna a sortir, els teus ulls brillaran per mi. Els carrers semblen deserts, només la nit a la ciutat, les meves pors m'acompanyen, els meus dubtes van de la mà i discuteixen. Si el sol es pon i no torna a sortir, els teus ulls brillaran per mi. La nit no ho posa fàcil, vull arribar abans que el sol s'adormi sobre el mar, jo et vindré a buscar. Si el sol es pon i no torna a sortir, els teus ulls brillaran per mi. Si el sol es pon i no torna a sortir, la lluna m'il·luminarà el camí. El sol es pon - GOSSOS
I res més, que estic d'un happy que fa posar dels nervis... jejeje.
dijous, d’abril 03, 2008
It’s what you do to me
Paris... Esperant tornar-hi algun dia.
La cançó, a part de ser genial, té un significat per mi bastant proper en aquests moments...Hey there Delilah, don’t you worry about the distance, I’m right there if you get lonely, give this song another listen, close your eyes, listen to my voice it’s my disguise, I’m by your side.
Oh it’s what you do to me. What you do to me.
Hey there Delilah, I know times are getting hard, but just believe me girl some day I'll pay the bills with this guitar, we'll have it good, we'll have the life we knew we would, my word is good.
Oh it’s what you do to me.
A thousand miles seems pretty far, but they’ve got planes and trains and cars, I’d walk to you if I had no other way. Our friends would all make fun of us, and we'll just laugh along because we know that none of them have felt this way.
Hey there Delilah you be good, and don’t you miss me, two more years and you’ll be done with school, and I'll be making history like I do, you’ll know it's all because of you, we can do whatever we want to, hey there Delilah here's to you, this one’s for you.
Oh it’s what you do to me, what you do to me.
Hey there Delilah - PLAIN WHITE T'S
És més llarga, i m'ha costat molt treure frases... Es que és taaaan maca... Per això poso el link del vídeo... Youtube, el recurso fácil, jejeje.
I jo, ya ho podeu dir, estic taaaaaaan atontada...:P
dissabte, de març 29, 2008
JAmsterdam

Ja és definitiu... EMAVITOS GO TO AMSTERDAM!!!
Ja tenim bitllets, allotjament, i encara que faltin molts dies, només ens falta fer les maletes!!!
I imprimir alguna que altra motxilla...jejeje.
Obra d'art de la Karin a la meva agenda... Lu millor de tot és el Barrio rojo... :D
Avui, vídeos, que no tenen desperdici i portem tota la setmana repetint...
I'm fucking Matt Damon
I'm fucking Ben Affleck
Flipeu amb els persons que hi surten...jejejeje.
dimecres, de març 26, 2008
Tot
Tot, una paraula de tres lletres, tres lletres que ho signifiquen tot.
Però què és tot? Tot és la teva vida, la teva casa i tot el que hi ha en ella.
Tot el que t’agrada, tot lo que t’estimes, cada racó, tot.
Tot és la teva família i tot el que la rodeja.
Tot son les parets i el que queda darrere d’elles, tot és el carrer, els cotxes, les persones i el que senten. Els edificis i els negocis, tot són els arbres, la teva mascota i el solar del costat.
Fins lo més insignificant també és tot.
Tot, quina paraula.
Tot, és TOT.
Però què és tot? Tot és la teva vida, la teva casa i tot el que hi ha en ella.
Tot el que t’agrada, tot lo que t’estimes, cada racó, tot.
Tot és la teva família i tot el que la rodeja.
Tot son les parets i el que queda darrere d’elles, tot és el carrer, els cotxes, les persones i el que senten. Els edificis i els negocis, tot són els arbres, la teva mascota i el solar del costat.
Fins lo més insignificant també és tot.
Tot, quina paraula.
Tot, és TOT.
Anunci de Catalana occident, que han substituit la nena del tot, tot i tot, per textos més elaborats... La primera vegada que el vaig veure em va agradar
molt...fins que vaig saber de què era...jejeje.
Avui en lloc de foto, video... Cançó vella, però genial.
PD: Demà ja és dimecreees....dilluns, de març 24, 2008
Pobles
Perquè ser d'un poble de muntanya, per mi, te mes avantatges que inconve- nients...Prou setmana santa, altra vegada a Barna, i jo ya amb ganes de tornar a pujar...
Per qui no s'ho suposi, el circulito rojo és casa meva...jejeje. A falta d'altres fotos, algo hem de posar, no?
Closed off from love, I didn’t need the pain, once or twice was enough, and it was all in vain. Time starts to pass before you know it you’re frozen. But something happened for the very first time with you, my heart melts into the ground, found something true. And everyone’s looking round, thinking I’m going crazy. But I don’t care what they say, I’m in love with you. They try to pull me away, but they don’t know the truth. My heart’s crippled by the vein that I keep on closing, you cut me open and I keep bleeding, keep, keep bleeding love. I keep bleeding, I keep, keep bleeding love, bleeding love. You cut me open.
Bleeding love - LEONA LEWIS
Perquè no pot ser sempre dissabte?
Les nits son massa curtes i les setmanes es farán massa llargues...
dimarts, de març 18, 2008
Smile, smile, smileeee

Si, Laia, t'he copiat el títol, però es que penso el mateix del cap de setmana...
:P
Avui, cançó que resumeix com m'hauria de sentir (tot i que, encara que vulgui, no és tant fàcil):
Sin miedo sientes que la suerte está contigo, jugando con los duendes abrigándote el camino, haciendo a cada paso lo mejor de lo vivido, mejor vivir sin miedo. Sin miedo, lo malo se nos va volviendo bueno, las calles se confunden con el cielo, y nos hacemos aves sobrevolando el suelo, así, sin miedo. Si quieres las estrellas, vuelco el cielo, no hay sueños imposibles ni tan lejos, si somos como niños sin miedo a la locura, sin miedo a sonreir. Sin miedo sientes que la suerte está contigo, jugando con los duendes abrigándote el camino, haciendo a cada paso lo mejor de lo vivido, mejor vivir sin miedo. Sin miedo, las olas se acarician con el fuego. Si alzamos bien las yemas de los dedos podemos de puntillas tocar el universo, sí, sin miedo, las manos se nos llenan de deseos, que no son imposibles ni están lejos, si somos como niños, sin miedo a la locura, sin miedo a sonreir. Sin miedo sientes que la suerte está contigo, jugando con los duendes abrigándote el camino, haciendo a cada paso lo mejor de lo vivido, mejor vivir sin miedo.
Sin miedo - Rosana
Foto: Dissabte dia 9. Més informació de la gran nit aquí, jejejeje, que sino me repito...
Vull que sigui dissabteeeee, i no per treballar precisament...:'(
dilluns, de març 10, 2008
Vuela, vuela, mariposa...

Mmmm... No es nota que estic experimentant amb els pinzells del photoshop, oi???jejeje
A vegades, com diu la Mercè, s'han de tancar els ulls, saltar al buit, i deixar-te portar, vingui lu que vingui. No es pot anar caminant amb la vista posada al passat...
La veritat és que no em surt cap text seguit amb una mica de coherència, per això només posare frases que em venen al cap:
Núvol kingdom!!! (o com s'escrigui) ---- Con una sonrisa pintada en la cara ---- Surrealisme ---- Cruilles (XDDDD) ---- Mariposasss
I ja prou de dir parideeeeees....
PD: Com tot el finde, el post també és surrealistaaaa, i difícil d'entendre... però, i que?¿¿??¿
PPD: Visca la provincia de Girona!!! Monica Terribas: A Girona el PP no existeix...
diumenge, de febrer 24, 2008
Conte per anar a dormir...

Hi havia una vegada una abelleta que es passejava alegrement pel camp, mirant totes les floretes que trobava al seu voltant. Volava pel seu costat, però mai es posava en cap, per por d'equivocar-se a l'hora de triar en quina estaria millor. Una tenia els pètals brillants i cridaners, l'altre feia molt bona olor, i la de més enllà tenia un tronc més fort per resistir el seu pes... Seguia volant, no sabia amb quina qualitat s'havia de quedar (i la seva tendència a la indecisió no l'ajudava gaire), i es començava a cansar de donar voltes. Les hores anaven passant, fins que va arribar la nit, i totes les flors es van tancar i recollir, i la abelleta, trista i enfadada amb ella mateixa, va haver de tornar al seu rusc, sola, esperant que el dia següent li aclarís les idees i que la seva capacitat innata de LIAR LA TROCA desapareixés...
PD: A vegades, la realitat, supera la ficció...
PD2: Plantejant-me la possibilitat de no sortir durant... 3 mesos?????
dimarts, de febrer 19, 2008
Better than...

Contenta de tenir masses coses a fer com per pensar en excés...
Perquè pensar en el futur no és tant fàcil quan el passat no et deixa sentir.
I told myself I wouldn't miss you, but I remembered what it feels like beside you. I really miss your hair in my face, and the way your innocence tastes, and I think you should know this, you deserve much better than me. While looking through your old box of notes, I found those pictures that you were looking for. If there's one memory I don't want to lose, time at the mall, you and me in the dressing room. The bed I'm lying in is getting colder, wish I never would've said it's over. And I can't pretend thet I won't think about you when I'm older, cause we never really had our closure, this can't be the end. I told myself I wouldn't miss you, but I remembered what it feels like beside you. Better than me - HINDER
PD: Foto d'ambient càlid... I lo bé que s'està un diumenge a la tarda a casa?
PPD: La cançó no té desperdici...
divendres, de febrer 15, 2008
Tragi...comedia?

Yo que vivo en la luna quiero darte mi granito de arena. Tú vives en una laguna de la noche prisionera. De risas inoportunas, llantos que valen la pena, cárceles de amargura, palabras que son cadenas. ¿Por qué no cumples tu condena de noches en vela? Que yo soy tu trena. Si tú eres mi novela, yo soy tu tragicomedia. Me subes como la espuma, yo bajo por tus caderas. Si me subes a la luna, verás una luna llena. Y tus ojos me miraron, y la luna se cayó del cielo, y tus palabras me hablaron, unque últimamente no te entiendo. Pero me pongo tan malo cada vez que me roza tu pelo, casi como un bicho raro, una especie nueva de insecto. Que no, que no, que no. Por eso piensa que soy un sueño, sueña que pienso, mandame un beso, llámame un día de estos, estoy en el metro sin cobertura. Y en la parada de tu cintura, y alégrame esta triste figura, cuéntame un cuento, dame locura, porque si no luego me lo invento. Pero me pongo tan malo cada vez que me roza tu pelo, casi como un bicho raro, una especie nueva de insecto. Que no, que no, que no. Y si tengo que morirme, que me muera en primavera, pa poder echar raices y vivir siempre a tu vera. Y si tienes que marcharte, llévame en una maleta, yo prometo no pesarte, tu procura no perderla. Y tus ojos me miraron, y la luna se cayó del cielo, y tus palabras me hablaron, aunque últimamente no te entiendo. Pero me pongo tan malo cada vez que me roza tu pelo, casi como un bicho raro, una especie nueva de insecto. Que no, que no, que no. Por eso piensa que soy un sueño, sueña que pienso, mandame un beso, llámame un día de estos, estoy en el metro sin cobertura. Y en la parada de tu cintura, y alégrame esta triste figura, cuéntame un cuento, dame locura, porque si no luego me lo invento. Pero me pongo tan malo cada vez que me roza tu pelo, casi como un bicho raro, una especie nueva de insecto. Que no, que no, que no. Tragicomedia - ESTOPA
dimecres, de febrer 06, 2008
Tornar
Los años juegan al escondite conmigo, por más que pase el tiempo, miro atrás y te siento igual de cerca. Día tras día, mes tras mes, siempre vuelvo a ti.
Lo peor es que se que ya salió el "FIN" al acabar la película, que las luces están encendidas y que estoy en la sala del cine acompañado solo por butacas vacías. Pero aún así, siempre vuelvo a ti.
Quisiera borrar tu mirada de mi mente, que dejaras de ocupar mis pensamientos día y noche, pero no puedo, porque no quiero, porque en el fondo me da miedo sacarte de mi vida, borrarte de mi recuerdo y perderte para siempre. Aunque no quiera, aunque me duela, siempre vuelvo a ti.
"Anónimo"
dijous, de gener 31, 2008
diumenge, de gener 20, 2008
Smoking kills...

Tots els vicis són difícils de deixar, i més quan, encara que sigui sense voler o de manera inconscient, t'aferres a ells i no els vols deixar escapar...
Ojalá te salgan bien las cosas, ojalá a mi no me vaya mal para olvidarte.
Que el mundo no te pegue en la boca y que nunca tengas que pagar lo que me haces.
No hay por qué fumar mil cigarrillos, no hay por qué quemar la televisión, no hay que caer hasta el fondo del mar para olvidarte.
Ojalá que cuando llores sea de risa, y que la suerte duerma junto a ti para olvidarme.
Y que el tiempo corra los mil años lisos, y que la amnesia se acuerde de mí, para olvidarte.
No hay por qué fumar mil cigarrillos, no hay por qué quemar la televisión, no hay que caer hasta el fondo del mar para olvidarte.
Mientras tanto ahí fuera, nadie sabe nada, por qué razón tengo que sufrir.
Mil cigarrillos - MCLAN
It hurts...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


