dijous, de gener 31, 2008

diumenge, de gener 20, 2008

Smoking kills...


Tots els vicis són difícils de deixar, i més quan, encara que sigui sense voler o de manera inconscient, t'aferres a ells i no els vols deixar escapar...

Ojalá te salgan bien las cosas, ojalá a mi no me vaya mal para olvidarte.
Que el mundo no te pegue en la boca y que nunca tengas que pagar lo que me haces.
No hay por qué fumar mil cigarrillos, no hay por qué quemar la televisión, no hay que caer hasta el fondo del mar para olvidarte.
Ojalá que cuando llores sea de risa, y que la suerte duerma junto a ti para olvidarme.
Y que el tiempo corra los mil años lisos, y que la amnesia se acuerde de mí, para olvidarte.
No hay por qué fumar mil cigarrillos, no hay por qué quemar la televisión, no hay que caer hasta el fondo del mar para olvidarte.
Mientras tanto ahí fuera, nadie sabe nada, por qué razón tengo que sufrir.
Mil cigarrillos - MCLAN

It hurts...

dimecres, de gener 16, 2008

Nits...

Ufff, ufff, ufff!!!
Quants dies sense actualitzaaar!! Això no és propi de mi... Però com que ningú es queixa...jejeje.
Bé, "año nuevo", vida nueva...???
Què dir de les festes de Nadal... Ja van començar amb bon peu (véase la foto, jeje), i a part del curru, festa, mooooolta festa... A mes, uns quants dies al poble, encara que sigui treballant, sempre proven.I què dir dels meus emavitos, que els estimo amb bojeria i que aquestes farres warres no poden, no han d'acabar mai, i que la vida a Barcelona, ara mateix, no seria igual sense ells... (snif, snif, tic nyonya, si, i què?).
No sé com dir-te que em crema ja massa l'espera, sobren paraules, mirades, cerveses i festa. Veig llum als teus ulls, que son foscos, color de la nit, i son ells els que em diuen tot el que els teus llavis no em saben dir. No vull prometre, ni vull comprometre els teus somnis, però les coses no són tal com les imagines, hi ha cops que tu sents que una força t'estira, i t'en vas.
El passat és ple, i el futur és buit, i no hi ha res que passi si jo no ho escric, només vull que ser teu per aquesta nit, i néixer al teu costat demà al matí.
Diuen que cada nou dia és una nova vida, que la llum del matí guarirà aquesta nova ferida, i les coses seràn com van ser unes vides abans. Perquè no seré jo qui manegui el destí, que tu creus que a la fi vas trobar-te amb el teu marit.
I és que jo no entenc perquè tanta gent, dels desitjos en fan somnis, però no s'atrabeix, potser és cert que hi ha cops en que jo mateix no goso a fer el que faig aquesta nit.
Però el passat és ple, i el futur és buit, i les coses no passen si no les escric, només vull que ser teu per aquesta nit i néixer al teu costat demà al matí, i néixer al teu costat aquesta nit.
Aquesta nit - LAX'N'BUSTO
Avui, innauguració de la primera exposició de foto que fem... "La espera"... En podem "esperar" gaire?? (snif, snif, si, també estic mooolt aguda, juas).

La cançó... Ejem, ejem... Jo ja se perquè la poso... :D

divendres, de desembre 28, 2007

Maybe

Maybe this time, I'll be lucky.
Maybe this time, he'll stay.
Maybe this time, for the first time,
love won't hurry away.

He will hold me fast, I'll be home at last.
Not a loser anymore, like the last time,
and the time before.

Everybody loves a winner, so nobody loved me;
'Lady Peaceful,' 'Lady Happy, that's what I long to be.
All the odds are in my favor, something's bound to begin.
It's got to happen, happen sometime, maybe this time I'll win

Maybe this time - B.S.O. CABARET

dilluns, de desembre 24, 2007

Miau

Perquè és com el torró, i vuelve a casa vueeelveeeeee por Navidaaaaaaa!!!!
Perquè el Legend és diferent amb ella.
Perquè no sap com l'he trobat a faltar.
Perquè me la quiero un montooooon.
Perquè si, perquè torna a estar aquíiiiiiiiii!!!!
Tanto tiempo caminando, y aun no sé dónde voy. Estoy siguiendo cada paso y me olvidé de quien soy. Oigo el viento que en tus manos fue una razón para creer.
Te he echado de menos hoy, exactamente igual que ayer, Confio en que siempre estaré, contigo aunque no estés.
Solo el tiempo que soñamos y recordó el amanecer, con dias grises y olvidados que vuelven una y otra vez. Fue aquel río que cruzamos y nunca mas cruzaré.
Te he echado de menos hoy exactamente igual que ayer, confio en que siempre estaré, contigo aunque no estés.
Te he echado de menos hoy, exactamente igual que ayer, confio en que siempre estaré, contigo aunque no estés.
Oigo el viento que en tus manos fue una razón para creer.
Te he echado de menos hoy, exactamente igual que ayer, confio en que siempre estaré contigo aunque no estés. Te he echado de menos hoy.
Te he echado de menos - LOS SECRETOS
PD: Bon Nadal i bon any nou a tothooom!!
PPD: Més fotos de Paris, (encara que no ho sembli perquè no es veu Paris enlloc...) les que em faltaven...jeje

dilluns, de desembre 10, 2007

Poemo

Com seria la vida al rebés...?

POEMO
Me asomé a la balcona y contemplé la ciela poblada por los estrellos.
Sentí fría en mi caro, me froté los monos y me puse la abriga, y pensé: qué ideo, qué ideo tan negro.
Diosa mía, exclamé: qué oscuro es el nocho, y qué solo mi almo, perdido entre las vientas y entre las fuegas, entre los rejos.
El vido nos traiciona, mi cabezo se pierde, qué triste el aventuro de vivir. Y estuvo a punto
de tirarme a la vacía...
Qué poemo.
Y con lágrimas en las ojas me metí en el camo.
A ver, pensé, si las sueñas o los fantasmos me centran la pensamienta y olvido que la munda no es como la vemos, y que todo es un farso, y que el vido es el muerto, un tragedio.
Tras toda, nado.
Vivir. Morir: qué mierdo.
Jesús Lizano

I més...
Personas Curvas

dimecres, de desembre 05, 2007

Grow


Lo prometido es deuda... Aquí estan els grans protagonistes de la nit de dissabteeeee!!!
No se qui s'ho va passar millor, si ells o nosaltres... (es van passejar per llocs on més d'un ja li agradaria...juas).
Només ens queda una nit, i no vull passar-me-la dormint, drogat amb les teves promeses, allà on els somnis s'acompleixen. El temps es para quan t'acostes a mi, i a tu t'agrada quan em veus així. I es que sembla que avui el món s'acaba, quan s'acabi aquesta nit. Haqués estat molt bé fer vacances i viatjar per un estiu etern, però el temps es para quan t'acostes a mi, és una cosa que no puc decidir. La nit s'acaba... Posa't aquell vestit que tant m'agrada, aquell amb el que et vaig descobrir. Seràs el centre de totes les mirades i junts podrem cridar... La nit s'acaba, i amb ella la nostra cançó, la nit s'acaba, la nit s'acaba... Se molt bé que em deixaràs amb un pam de nas, fet malbé com un llibre sota la pluja. Xino-xano tornaré, direcció al no res. Potser faré un cafè si trobo un lloc obert. La nit s'acaba, i amb ella la nostra cançó. La nit s'acaba... Pot ser que avui s'acabi el món. La nit s'acaba...
La nit s'acaba - GOSSOS
La cançó, m'ha semblat molt egocentrico-narcisista posar la de Núria, per tant, poso l'altre que apareix en el supervideo que em van fer les meves nenes. :D
Siii... ja posare fotos del sopaaar.... Quan decideixi quines...jejeje.
PD: Gràcies a tots/es :**********

dimecres, de novembre 28, 2007

Matrioshkas


Primera incursió (com a actriu ¬¬') en el "mon del cine"... Ja no puc dir que no surto en un curt de 35mm!!! jajaja. No vull veure com haurà quedat... Yo no sirvo pa esto!!!
Pero bueno, la part positiva, hem acabat el rodatge (sembla mentida, amb lu que ens va costar l'any passat), i de pas, el trimestre. Podria haver anat millor... però també molt pitjor!
Honestly what will become of me, I don't like reality. It's way too clear to me, but really life is daily. We are what we don't see, we miss everything daydreaming.
Flames to dust, lovers to friends. Why do all good things come to an end.
All good things - NELLY FURTADO
PD: Primer dia d'agafar una càmera "en serio" i gravar decles!!! :D:D

dissabte, de novembre 24, 2007

Espera

Cansada d'esperar, a demà, a la setmana que ve, a d'aquí un mes, d'aquí un any...
Something goes wrong...
Hay una calle que lleva tu nombre en la ciudad del viento. Después de tanto tiempo, me harté de esperarte y se cayó el letrero.
Fin de temporada para todos los amantes de lo ajeno...
En todos los lugares te encuentro, en todos los lugares me siento un habitante más, en la ciudad del viento...
Hay una calle que lleva tu nombre, pero no me acuerdo...
Ciudad del viento - QUIQUE GONZALEZ















Foto: la que vaig descartar per votació popular per fer l'exposició de "L'espera". Tot i això, potser és més significativa aquesta...
Cançó: Una altre del Quique (m'he tornat a enganxar...jeje). No la poso sencera, que llavors hi ha gent que se'm queixa...

dijous, de novembre 22, 2007

2007


Saps que vius al 2007 quan...
1. Per casualitat poses el teu password al microones.
2. Fa anys que no jugues al solitari amb cartes de veritat.
3. Tens una llista de 15 números de telèfon per trucar a una família de 3 persones.
4. Has perdut el contacte amb alguns amics i familiars perquè no tenen una adreça de correu electrònic.
5. Tots els anuncis de TV sobreimpressionen una adreça web a la pantalla.
6. Tens un atac de pànic si surts de casa sense el teu mòbil i tornes per agafar-lo.
7. T’aixeques pel matí i, abans de prendre't el cafè, la primera cosa que fas és anar al teu ordinador a veure si s'ha descarregat alguna cosa a l'Emule.
9. Inclines el cap per somriure :-)
10. Estàs llegint aquest text, hi estàs d'acord i somrius...
11. ... pitjor encara! Ja saps a qui reenviaràs aquest correu!!!
12. Estàs massa ocupat per adonar-te que no hi ha el número "8" a aquesta llista.
13. Has comprovat de seguida si hi havia o no el 8 ala llista!

Per sort o per desgràcia diu moltes veritats això!!!
PD: Últim examen...aaarrrgggg!!!

diumenge, de novembre 18, 2007

Muddle


Falta algo... i encara no he desxifrat exactament què... Però segur que hi haurà un després, no?
Después del humo negro, hay que ser valiente y despertar, y vivir como vive la gente, hay que ser valiente, amigo, yo tengo que volar. No, ya no puedo quedarme aquí, si tu quieres quédate tu, esta vida no es para mí. Yo quiero vivir con amor, con mi gente abajito del sol, con las olas y el amanecer, como un niño jugando otra vez, sin parar de correr. Después. Estoy embrujado y ladro como un perro. Yo me siento un animal, la oscuridad me puede y me lleva. Si me aburro miento, yo solito me abro las heridas. Sin idea yo retengo el destino de mi pobre vida. Yo no quiero malos rencores, sólo busco todas las salidas, libertad que me espera más allá del sol. Te digo que no, yo no puedo quedarme aquí, si tu quieres quédate tu, esta vida no es para mi, yo quiero vivir... No se si a mi me ha pasado, que me siento perdedor, yo te juro por mis cuernos que tengo que seguir. Yo te digo que no, no puedo quedarme aquí, si tu quieres quédate tu, esta vida no es para mí. Yo quiero vivir con amor, con mi gente abajito del sol, con las olas y el amanecer, como un niño jugando otra vez, sin parar de correr. Después. Después de un largo tiempo escondido, todo oscuro, con hambre y muerto de frío, sin nada que hacer, tan solo esperar... Busco libertad, amigo mío, tengo que volar...
Después - LOS DELINCUENTES
PD: Foto macro de les meves arrecades...

diumenge, de novembre 11, 2007

Doble fila


Ando estos días vagabundeando de tu mano fría hasta el final del mundo, y duermo en dole fila, vivo a todo trapo.
Esta es la vida que yo quería para mí, pero no es la vida que tú querías para mí.
Ando estos días aterrorizado con tus pesadillas, y me estoy robando cada día por ser más gallo.
Y esta es la vida que yo quería para mí, pero no es la vida que tú querías...
Díselo, cuéntaselo de una forma sencilla.
Seguiré aparcado en tu doble fila.
Doble fila - QUIQUE GONZÁLEZ
Els canvis no sempre són bons... ni dolents, simplement, són canvis.
Els somnis ens enseyen el que volem o el que temem? O les dues coses? Pot ser que temem voler alguna cosa?? (Flaix d'última hora).

PD: Nou disc del Quique (gràcies Victor!!:-D)

dissabte, de novembre 03, 2007

Paris


Ja fa dies que hauria d'haver penjat aquestes fotos... Però no trobava mai el moment, potser perquè inconscientment pensava que si les penjava més tard era com si fes menys que hi hagués anat (mmm... menu, jo ja m'entenc...jejeje). Un cap de setmana especial, amb un final una mica desastrós, però que no embruta els records de la resta del temps.
I sobretot, sobretot, amb la meva puti.
Me siento a tu vera, y siento que vuela, lo siento de veras. Ahora, al tenerte de cerca, me he dado cuenta que te he perdido, que ya no cuentas conmigo. Que todo te sabe mal, que no te lo crees, que es más de lo mismo. Hoy daría lo que fuera por tenerte a mi lado, por seguirte siempre si tú quisieras. Tengo razones ya de sobra para andarme con historias, es que te quiero y quiero estar contigo, siento que nada más me importa, que me importas más que nada, el camino que sigo empieza y acaba contigo. Si en tus ojos yo me miro, si las palabras de tu boca adivino, ¿por qué no estar contigo? Siento sentirme tu amigo, quiero dejarlo estar, me duele pensar lo que pudo haber sido . Hoy daría lo que fuera por tenerte a mi lado, por seguirte siempre si tú quisieras. Tengo razones ya de sobra para andarme con historias, es que te quiero y quiero estar contigo, siento que nada más me importa, que me importas más que nada, el camino que sigo empieza y acaba contigo. Cuantas cosas en mi vida cambiaría, cuanto mal que te ahorraría si pudiera amor. Loco de atar por ti, si tú quisieras… si tú quisieras… Tengo razones ya de sobra para andarme con historias, es que te quiero y quiero estar contigo, siento que nada más me importa, que me importas más que nada, el camino que sigo empieza y acaba contigo.
Si tu quisieras - EFECTO MARIPOSA
La cançó, ja feia dies que volia posar-la. I dius, avui ERA EL DIA? Pos nouse...
PD: Te quiero nenaaaa!!!

divendres, d’octubre 19, 2007

Preparados, listos...


En 10 horetes estaré en un vol direcció a Paris.
Sola. :-SSSSS
Fins que em trobi amb l'Alex...
Espero que el meu francès estigui a l'altura...juasjuasjuas.
Fins dilluns!! (si no m'hi quedooo :-D)
Vuelve a sonreir, a recordar París...

dilluns, d’octubre 15, 2007

Tard



Diuen que fer-se gran implica fer-se responsable.
Però, quan comencem a fer-nos grans?

I llavors, quan comença la responsabilitat?
A vegades deixem de ser responsables per passar a ser tontos?
Canviem tant quan ens fem responsables?
O el que canvia són les nostres prioritats?
4 hores de cua dónen per moltes divagacions...

La primera vegada et va xocar, no sabies si anava disfressat: botes camperes, arrecada al nas, i els cabells més llargs que ta germana. Tot i que el bar no era pas petit i estava ple de gent com cada nit, atravessant els gots i els teus amics, aquells ulls et feien mal de panxa.
Però era tard, tenies una cita l'endemà, te'l vas creuar a la porta i us vau mirar, poc a poc, sense dir ni un sol mot, i finalment et va donar un somrís de comiat.
De res no et va servir ficar-te al llit, tancant els ulls el tenies allí. A l'endemà t'havies adormit, vas fer tard a la cita acordada. Divendres a les onze puntual ja eres a la porta d'aquell bar. Tres whiskies llargs i cinc hores més tard vas marxar amb la cua entre les cames.
I ara és tard, no l'has tornat a veure en cap més bar. Ni tan sols queda un nom per recordar, però al cap sempre tindràs un estrany, i tot el que hagués pogut ser i mai no serà.
Mentre els teus amics tan ben vestits fan bromes, aquell bon partit que tu tan llesta vas triar et diu "t'estino" i tu no el pots mirar.
I ara és tard, no l'has tornat a veure en cap més bar. Ni tan sols queda un nom per recordar, però al cap sempre tindràs un estrany, i tot el que hagués pogut ser i mai no serà.
Tard - ELS PETS
PD: Quan les responsabilitats frenen els impulsos i deixen escapar oportunitats...

dijous, d’octubre 11, 2007

Revolvió


No massa a dir... Només tenia ganes d'actualitzar.
Les classes, podrien estar millor, moooooolt millor... Però s'haurà d'aguantar tant com es pugui, no??

La foto, només intentava imitar una de l'Alan Blaustein pel treball del Sr. Arambudo, però m'he passat amb la llum i han quedat massa ombres... Però igualment m'agrada.
Porque fue suficiente hablarle con los ojos desde allí. Si en ese mismo instante su vida era tranquila y feliz, la vino a revolver con bollitos y miel.
Mareas en la tierra, el cielo iba cubriéndose de gris. Porque salió el torrente, el miedo y las ganas de sentir. Y quiso saborear la masa de su pan.
Revolvió su calor con su voz, con leche y azúcar se lo dio a beber. Bordeó el corazón, la razón con unos besos de ron y miel. Horneó con su aliento su pelo, y caramelo parecía al terminar. Y quiso saborear la masa de su pan.
Escríbele canciones, envíale tu voz donde él esté. Vagando por su almohada le vino a visitar en sueños él. La vino a revolver y se dejó hacer.
Estampidas en la tierra, el cielo iba tiñéndose marfil. Porque brotó el torrente, el verbo y las ganas de sentir. Y pudo saborear la masa de su pan
Él revolvió su calor con su voz, con leche y azúcar se lo dio a beber. Bordeó el corazón, la razón con unos besos de ron y miel. Horneó con su aliento su pelo, y caramelo parecía al terminar. Y pudo saborear la masa de su pan.
Revolvió - BEBE
PD: La cançó... Investigant músiques una mica oblidades però que desperten molts records.

dimecres, d’octubre 03, 2007

Cargols...


Treballs, treballs, treballs, guións, guións, guións, idees, idees, idees...
I la meva "inspiració" perduda vés a saber on...






PD: Viatget inminent a París... Des de quan soc tant decidida???

dijous, de setembre 20, 2007

"L"


SSiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!! I tot a la primeraaaaa!!! Amb un any de diferència, però ssshhhhhhhhh, això no ho sap ningú. :P

I avui, a part d'això, VOLVER A EMPEZAAAAAR, OTRA VEEEEEZ.... Ja tornem a ser a la capital (encara que només sigui per dos dies). Tenia ganetes de veure a la gent de la classe, però fa molta mandra començar les classes altra vegada!!!!

Every breath you take, every move you make, every bond you break, every step you take, I'll be watching you.
Every single day, every word you say, every game you play, every night you stay, I'll be watching you.
O can't you see, you belong to me. How my poor heart aches with every step you take.
Every move you make, every vow you break, every smile you fake, every claim you stake, I'll be watching you.
Since you've gone I been lost without a trace. I dream at night I can only see your face. I look around but it's you I can't replace. I feel so cold and I long for your embrace. I keep crying baby,baby please!!!
Every move you make, every vow you break, every smile you fake, every claim you stake, I'll be watching you.
Every breath you take - THE POLICE

PD: La cançó, avui per l'Alex: Nena, ànims, t'estimo i t'enyoro, però se que ets prou forta i que pots fer-hoooo!!!! Missing you!!!!

diumenge, de setembre 16, 2007

Segones vacances


A Andorra no només hi vem anar a comprar com posesas, sino que també ens va donar temps de programar el cap de setmana següent, i això és el que en va sortir:
Soparet i festa de santa Nunu amb la Banda del Drac, escapadeta a Núria, Singstar Rock i més rock al concert de Bellver i plantada de senyera amb arrossada incluida l'11 de setembre a Alp.
Completito completito. :P

And I related to my best friend, she would advice me, she broke our code and she put on her jacket. Now it scares me because she's really gone. And I related to my best friend, do you remember? She was so young and now that we're burning. They're scared because she's really gone. And if it's going to be my destiny I don't want to wait till it comes to me. I will work so hard, my hands will hurt, I will pay for my sins, if so in hell. Serenade, serenade me. They say I'm dry, but I'm just sick. Serenade me. They say I'm cold, but I'm just sick. Serenade me! And I related to my best friend, she would advice me, she broke our code and she put on her jacket. Now it scares me because she's really gone. And if it's going to be my destiny I don't want to wait till it comes to me. I will work so hard, my hands will hurt, I will pay for my sins, if so in hell. Serenade, serenade me. They say I'm dry, but I'm just sick. Serenade me. They say I'm cold, but I'm just sick. Serenade me!
Serenade - DOVER
PD: VISCA CATALUNYA!!! (Que cabroooooooon...)

dijous, de setembre 06, 2007

Pretty woman


Gasolina per anar a Andorra: (Nouse, això la Maria...juas)
Pàrquing al Pirinees: 2 € per cap
Compres varies: 100 €
Dinar a l'Allioli: 12 €
Singstar per diumenge: 28?? €
Llet al Punt de trobada: "Que ens estalviem 10 € eh!!!"
Ampolla de Vodka de 2 L: 10 € (l'hauriem d'haver comprat...)
Anar fent el l'escena de Pretty woman carregades de bosses per mig d'Andorra: NO TÉ PREU
Si es que nenes... on anem, la liem!!
I asked her to stay, but she wouldn't listen. She left before I had the chance to say the words that would mend the things that were broken. But now it's far too late, she's gone away. Every night you cry yourself to sleep, thinking: "Why does this happen to me? Why does every moment have to be so hard?" Hard to believe that It's not over tonight, just give me one more chance to make it right. I may not make it through the night, I won't go home without you. The taste of your breath, I'll never get over. The noises that you made kept me awake. The weight of things that remaind unspoken. Built up so much it crushed us everyday. Every night you cry yourself to sleep, thinking: "Why does this happen to me? Why does every moment have to be so hard?" Hard to believe that It's not over tonight, just give me one more chance to make it right. I may not make it through the night, I won't go home without you... Of all the things I felt but never really shown, perhaps the worst is that I ever let you go, I should not ever let you go, oh oh oh It's not over tonight, just give me one more chance to make it right. I may not make it through the night, I won't go home without you...
Won't go home without you - MAROON 5
PD: Algo para declarar??