divendres, de maig 11, 2007

Don't worry


No m'ho puc creure... Hem acabat el rodatge... De debò?? O son només imaginacions?? No, no, que va de debò, QUE HEM ACABAT!!! Ara queda el muntatge, que no se que serà pitjor...
Colaix cutrillo, però no hi ha ganes de matar-s'hi més... (Véase que semblen les fotos del treball final del Xavi, filtre nº5 :D:D:D)
I la canço... Optimisme, el que crec que ens fa falta a tots els de 1er d'Imatge de l'EMAV... Tots hauriem d'escoltar alguna cançó com aquesta quan ens llevéssim... Incluida una servidora!!!
Don´t worry about a thing, ´cause every little thing gonna be all right. Singin´: Don´t worry about a thing, ´cause every little thing gonna be all right! Rise up this mornin´, smiled with the risin´ sun, three little birds pitch by my doorstep, singin´ sweet songs of melodies pure and true,
sayin´, "This is my message to you-ou-ou: Singin´: Don´t worry ´bout a thing, ´cause every little thing gonna be all right. Singin´: Don´t worry (don´t worry) ´bout a thing, ´cause every little thing gonna be all right!
Three little birds - BOB MARLEY
ÀNIMSSSSS EMAVITOS!!!!
PD: Grup de rodatge, us dec un CD amb toooooooootes les fotos!!! :P

dimarts, de maig 08, 2007

Mátame...



Tarda poc productiva la d'ahir... Les úniques fotos que valen la pena són aquestes... I no ens serveixen pel treball!!! O si?? Tot és preguntar-li al Sr. Arambud. :D

Una paraula que resumeixi aquests dies?? Estrès, potser?? S'acosta final de cuuuuursssss!!!

RES MÉS A DIR. (Que trist...)

Y morirme contigo si te matas, y matarme contigo si te mueres. Porque el amor cuando no muere, mata. Porque amores que matan, nunca mueren.
Sabina - Contigo

diumenge, de maig 06, 2007

Què tenim?


Després d'una nit al Pipiolo amb bona música (i millor companyia :D:D), només puc penjar una cançó del Sabina:
Tenemos memoria, tenemos amigos, tenemos los trenes, la risa, los bares. Tenemos la duda y la fe, sumo y sigo. Tenemos moteles, garitos, alteres. Tenemos urgencias, amores que matan. Tenemos silencio, tabaco, razones, Tenemos Venecia, tenemos Manhattan, tenemos cenizas de revoluciones.Tenemos zapatos, orgullo, presente. Tenemos costumbres, pudores, jadeos. Tenemos la boca, la lengua, los dientes, saliva, cinismo, locura, deseo. Tenemos el sexo y el rock y la droga, los pies en el barrio, y el grito en el cielo, Tenemos Quintero, León y Quiroga, y un bisnes pendiente con Pedro Botero. Más de cien palabras, más de cien motivos para no cortarse de un tajo las venas, más de cien pupilas donde vernos vivos, más de cien mentiras que valen la pena. Tenemos un as escondido en la manga, tenemos nostalgia, piedad, insolencia. Tenemos el morbo, los celos, la sangre. Tenemos la niebla metida en los huesos. Glorietas, revistas, zaguanes, pistolas. "Que importa, lo siento, hasta siempre, te quiero"... Tenemos el mal de la melancolía, la sed y la rabia, el ruido y las nueces. Tenemos naufragios soñados en playas de islotes son nombre ni ley ni rutina. Tenemos heridas, tenemos medallas, laureles de gloria, coronas de espinas. Tenemos proyectos que se marchitaron, crímenes perfectos que no cometimos, retratos de novias que nos olvidaron, y un alma en oferta que nunca vendimos. Abuelos que siempre ganaban batallas, caminos que nunca llevaban a Roma. Más de cien palabras, más de cien motivos para no cortarse de un tajo las venas, más de cien pupilas donde vernos vivos, más de cien mentiras que valen la pena.
Más de cien mentiras - JOAQUIN SABINA
L'he retallat una mica, és moooolt llarga... Si algú se la sap sencera que em digui com ho ha fet!!!
PD: La foto... No té res a veure, però m'ha sortit al posar "mentiras" al google...jeje. ENTRANDO EN TERRENO PELIGROSO?????

dimarts, de maig 01, 2007

Les noves deesses de la pluja (jajajaja)

Em sembla que va ser la Maria que va dir que la última vegada que vem fer un singstar, que va ser abans de setmana santa, va ploure uns quants dies seguits... Dissabte va tornar a tocar sessió de galls, i avui que ha fet??? PLOURE!!! Si es que... Casualitat?? Vés a saber...jejeje.
El que si que va ser és molt divertit, i a més, iniciant a la Karin a "l'art" de sortir per Puxi...jejeje.

Com a lletra, una de varies que vem cantar:
Dices que llevas un tiempo dándole vueltas, que no encuentras motivos para continuar. No sabes si yo soy el mismo o he cambiado, y la cuestión es que te vas.
Te perdí y no supe ver tu necesidad, tus ganas de huir, de echar a volar. La vida es así, y así te perdí.
No te quedan excusas a las que agarrarte, antes era suficiente con mi voz. Podemos ser amigos es tu última oferta, son las migajas de tu amor.
Te perdí - IGUANA TANGO
He de confessar que no la sabia, però la "tonadilla" està xula...
Mmmmm... Me abstengo de penjar fotos censuradas i vídeos TOP SECRET... Espero que totes ho fem...ejem ejem...(D'algunes m'en puc refiar, però...n'hi ha que no tenen vergonya i penjen qualsevol cosa al seu fotolog...jajaja).

divendres, d’abril 27, 2007

Creixent

Ufffsss!! 2 anys yaaaa!!!! No pot seeeeeeeeeeeeer!! Lo ràpid que passa el temps...
Fa dos anyassos, tal dia com avui, una "futura biòloga" de 19 anyets va començar un blog "en solitari" influenciada per una amiga amb la qual en té un de compartit, que per aquells llavors actualitzàvem (véase somosq3), i que tenia el cap ple de pardalets i il·lusions.
Ara, dos anys més tard, ja no és futura biòloga, sino "futura fotògrafa professional/directora de cine/càmera de TV (juasjuasjuasjuas), i el blog ja no és només una cosa per passar l'estona, sino que s'ha convertit en una mena de refugi... I, igual que jo augmento els anys, ell augmenta els lectors (que ho seeee, que el llegiiiiu, no ho intenteu dissimular...:P).
A hundred days have made me older, since the last time that I saw your pretty face. A thousand lies have made me colder, and I don´t think I can look at this the same. But all these miles that seperate, disappear now, when I´m dreaming of your face. I´m here without you baby, but you´re still on my lonely mind. I think about you baby, and I dream about you all the time. I´m here without you baby, but you´re still with me in my dreams. And tonight it´s only you and me. The miles just keep rollin´, as the people leave their way to say "hello". I´ve heard this life was overrated, but I hope that it gets better as we go. I´m here without you baby, but you´re still on my lonely mind. I think about you baby, and I dream about you all the time. I´m here without you baby, but you´re still with me in my dreams, and tonight girl its only you and me. Everything I know, and anywhere I go, it gets hard, but it wont take away my love. And when the last one falls, when it´s all said and done, it gets hard, but it wont take away my love. I´m here without you baby, but you´re still on my lonely mind. I think about you baby, and I dream about you all the time. I´m here without you baby, but you´re still with me in my dreams, and tonight girl its only you and me.
Here without you - 3 DOORS DOWN
Hi ha moltes coses que han canviat des de llavors, però n'hi ha que costa més que marxin... (sino, mireu les meves aspiracions... això no és tenir el cap ple de pardals???)
Foto - Pastís de xocolata, mermelada i LACASITOS (ooooooh!! siiiiiii!) que em van fer les meves nenes pel meu cumpleeee!!!
PD: Vaia rallasso avui eeeeh... M'he quedat descansada... Però vaaa, arribeu fins al final, que sino tot això no té sentit!!

dimarts, d’abril 24, 2007

Sant Jordi

Per petició de la Karinota, que és una impacient, post rapidillo...
M'agradaria trobar-me dins l'aire que respires per un moment. M'agradaria trepitjar a terra, en ferm, i tu al meu costat. El meu reflexe dins els teus ulls, vuits com aparadors, i el silenci ens trenca. M'agradaria poder fer-ho millor, i reboto, i no et trobo a prop. Tu sempre has esperat alguna senyal observant rere la finestra. Yo no et puc ensenyar els colors del mar al teu davant, tens la porta oberta. Voldria dir-te tantes coses, però per a mi mai tens un moment. Persegueixo els nostres somnis, i a tu t'és indiferent. Tantes mentides i tantes històries, i sembla que no saps qui soc. I el silenci ens trenca. M'agradaria ser molt millor, i no et trobo en lloc. Tu sempre has esperat alguna senyal observant rere la finestra. Yo no et puc ensenyar els colors del mar al teu davant, tens la porta oberta. He recordat el vell far de 8 braços, no vam dormir, no vam parlar fins veure el sol. On puc trobar un nou cami, fent els teus passos. Vull una altre nit per poder dir tot el que sento. Tu sempre has esperat alguna senyal observant rere la finestra. Yo no et puc ensenyar els colors del mar al teu davant, tens la porta oberta. Oxigen - GOSSOS
I.... No faré cap altre comentari... A part de felicitar a la familia Rigola, que ja són un més!!!! Petooooons i que la Berta sigui com a minim la meitat de genial que la resta de la family!!!

dijous, d’abril 19, 2007

Little

Diuen que si les teves converses tornen una i altre vegada a records de quan eres petit, històries de fa temps i moments nostàlgics, ho has d'admere... Et fas GRAN. A vegades em sorprenc a mi mateixa amb un somriure atontat als llavis al recordar les tardes jugant a "polis i cacos" pels carrers del poble, els cumpleanys a casa de les amigues jugant a "barbies" i "nenucos", o revivint moments no tan... llunyans.
Serà que ja no tot és un caminet de roses??

Another day goes without any change, the feeling we live with still remains. We´re stuck in a hole and we´re searching for anything to hold onto. There has to be somewhere that we can be safe from the lives we live each day, there has to be somewhere that we can be far away... We have to escape, and I will go anywhere if you just lead the way. Escape to a place where we´ll be together, together everyday. We have to escape.... We could be living how we wanted to, instead of doing things we´re forced to do, with no one to tell us that we should be going through what they went through. There has to be some place that nobody knows, somewhere we can only go, there has to be some place that we can be all alone....
We have to escape...
Escape - HOOBASTANK
La foto... És de fa uns 7 o 8 anys (si no més...) a la Bretanya francesa, de vacances amb els papiiissss... Petitona entre les roques, puceta en un mon de gegants...

El vídeo, un curt que ens va passar el Rubi a classe i que em va agradar molt...
LARUTANATURAL

dilluns, d’abril 16, 2007

Let me be your toy

Vaya dos actorassos que tenim... Sessió de fotos si més no, divertida, i no em puc creure que les haguem fet les 4 en una tarda!!! jejeje.
Cap de setmana... Bufff... Divertit, molt divertit... Soparets totalment surrealistes, amb gent que no m'hagués pensat mai acabar, amb alguns comentaris que... ehem... ¬¬' però divertit. :) Vaig recuperar per avançat el finde que ve, que no surtiré per puxi...

Avui, un altre vídeo... Cutre, però la cançó és mooooolt caxonda, juas.
Rock!!

I com no, un pensament pel Sandrot, que a veure si es millora ràpid, que la trobem a faltaaaar!! Cuidat ratetaaaaaaaaaaaa!!!

dimecres, d’abril 11, 2007

Take it easy


Com pot cansar tant això de rodar??
Tercer dia, el que crec que ha estat més profitós... Però tot i això, alguna cosa havia de fallar... Si no no seriem nosaltres!! El making off d'aquest curt seria de lo mejorcito... Sort que hi ha bon rotllo i que encara ens prenem els nostres moments per fer el capullo, que sino...
Per això, per l'estrès, per la temporada d'apatia total, i per moltes coses al "things to do", una cançó que porta molt bon rollo i, al menys a mi, m'ajuda a desconnectar.

Mika - Relax, take it easy

PD: No es veu molt bé que diguem, i a sobre es talla, però no n'he trobat cap de més decent. Penjo el vídeo en lloc de la lletra, perquè és millor sentida que llegida, jeje.

dilluns, d’abril 09, 2007

What have you done!

Au, ja ha passat la setmana santa... Santa setmana!! Demà altre vegada a la rutina...
Ja fa massa dies que no poso cap cançó, això no és propi de mi...

Would you mind if I hurt you? Understand that I need to wish that I had other choices than to harm the one I love. What have you done now! I know I´d better stop trying, you know that there´s no denying. I won´t show mercy on you now. I know, should stop believing, I know, there´s no retrieving, it´s over now, what have you done? What have you done now! I , I´ve been waiting for someone like you, but now you are slipping away. Why, why does fate make us suffer? There´s a curse between us, between me and you. What have you done! What have you done! What have you done! What have you done! What have you done now! What have you done! What have you done! What have you done! What have you done! What have you done now! Would you mind if I killed you? Would you mind if I tried to? Cause you have turned into my worst enemy, you carry hate that I don´t feel. It´s over now. What you done? What have you done now! I , I´ve been waiting for someone like you, but now you are slipping away. What have you done now! Why, why does fate make us suffer? There´s a curse between us, between me and you. What have you done now, What have you done?... I will not fall, won´t let it go. We will be free when it ends. I, I´ve been waiting for someone like you, but now you are slipping away. What have you done now! Why, why does fate make us suffer? There´s a curse between us, between me and you.
What have you done - WHITHIN TEMPTATION
PD: Melancòlica sense saber ben bé perquè... o si??
La foto... Millor no vulgueu saber-ho... Els divendres a la nit donen per molt...

dimarts, d’abril 03, 2007

Passejades

Caminar per llocs on feia anys que no posaves els peus, amb el fred glaçant-te el nas i els dits, amb una càmera penjada al coll i una altre a la butxaca.
Sentir el soroll de l'aigua, el vent entre les fulles, i les teves passes sobre la terra mullada.

*Fotos: Font del Cucuru i Passeig dels Enamorats*

Com pot ser?
Mentre caminava per aquí, em venien records de quan era petita, de les excursions amb el cole i les passejades en bici amb rodetes (jeje). Quanta gent ve per aquí, per xerrar, per riure, o simplement, per estar sola? Quants avis, pares i mares amb cotxets, gossos i amos, passegen per aquests camins? Qui no s'ha assegut mai en un d'aquests bancs i ha estat amb la vista clavada al cel durant molta estona? Quantes parelletes d'adolescents han gravat els seus noms amb un cor al mig en algun d'aquests arbres?
I ara, tot això passarà a ser cases i un "important hospital". No s'adonen de la memòria popular que hi ha entre aquestes pedres?? La quantitat de generacions que han ensenyat als seus fills a anar en bici per aquests camins?
Jo esperava ser velleta i passejar per aquí, ensenyar als meus fills a anar en bici, i que els meus néts caminessin també per aquí quan fossin vellets i arrugadets, agafant la mà dels seus néts... Però tot això s'haurà de quedar només a la meva imaginació...

diumenge, d’abril 01, 2007

Diumenges a la tarda

Què bé poder fer el gos un diumenge a la tarda sense pensar en trens, cues a la carretera, dilluns classe, ni res, només fer el vago, sofà, peli (Princesas... què bona), talladet i vicio amb l'ordinador...
I això és el que acaba sortint:

Espero que la Karin no em denunci per plagio, que els dibuixos són seus... Investigant altres programes per pintar (no tot serà photoshop), més artesanals...així s'aprecia millor el meu talent (juasjuasjuasjuasjuas).

PD: No faré cap comentari sobre ahir a la nit...:_(

dilluns, de març 26, 2007

Not afraid

A l'espera de les fotos d'aquest últim finde... Oix quin finde... Com se sol dir en aquests casos, ja no bec més (fins dissabte que veee!! juas). Ai Maria, va paaaari, deu men gord, quin perol!!! (era així Karin?? :P:P)

Gràcies a l'Alex, estic fent nous descobriments musicals... Para muestra un boton:
Now I know that I can´t make you stay, but where´s your heart? But where´s your heart? But where´s your... And I know there´s nothing I could say to change that part, to change that part, to change... So many bright lights to cast a shadow. But can I speak? Well is it hard understanding, I´m incomplete. A life that´s so demanding, I get so weak, a love that´s so demanding, I can´t speak. I am not afraid to keep on living, I am not afraid to walk this world alone. Honey, if you stay, I´ll be forgiven, nothing you could say can stop me going home. Can you see, my eyes are shining bright cause I´m out here, on the other side, of a jet black hotel mirror, and I´m so weak. Is it hard understanding, I´m incomplete, a love that´s so demanding. I get weak. I am not afraid to keep on living, I am not afraid to walk this world alone. Honey, if you stay, I´ll be forgiven, nothing you could say can stop me going home. I am not afraid to keep on living, I am not afraid to walk this world alone. Honey, if you stay, I´ll be forgiven, nothing you could say can stop me going home. These bright lights have always blinded me. These bright lights have always blinded me. I say, I see you lying next to me with words I thought I´d never speak, awake and unafraid, asleep or dead.
Famous last words - MY CHEMICAL ROMANCE
PD: Ara que ho veig... Vaya cutri-post... Però, i què??

dijous, de març 22, 2007

Un amigo

Un anyet més... 19!! Només una frase:
Un hermano puede no ser un amigo, pero un amigo siempre será un hermano. :-p
FELICIDADES PUTI!!!
We´ll do it all, everything on our own. We don´t need anything or anyone. If I lay here, if I just lay here, would you lie with me and just forget the world? I don´t quite know how to say, how I feel. Those three words are said too much, they´re not enough. If I lay here, if I just lay here, would you lie with me and just forget the world? Forget what we´re told before we get too old, show me a garden that´s bursting into life. Let´s waste time chasing cars around our heads. I need your grace to remind me to find my own. If I lay here, if I just lay here, would you lie with me and just forget the world? Forget what we´re told before we get too old show me a garden that´s bursting into life. All that I am, all that I ever was, is here in your perfect eyes, they´re all I can see. I don´t know where, confused about how as well, just know that these things will never change for us at all. If I lay here, if I just lay here, would you lie with me and just forget the world?
Snow Patrol - CHASING CARS
Com pot una cançó posar els pèls de punta amb només les primeres notes...?
Buff... Quin videoclip... Chasing cars

divendres, de març 16, 2007

Sing star / Sin vergüenza...

Mmmm... Per què he tardat tant a penjar questes fotos??? La veritat és que no tenen desperdici!!! Quina nit nenes... Gran nit la de dissabte... Ens hem de plantejar fer-ho més sovint!!
Bulerias, enfermos, mamones, universos, pupurris... No hi ha paraules...

Hoy el viento sopla más de lo normal, las olas intentando salirse del mar. El cielo es gris, y tú no lo podrás cambiar, mira hacia lo lejos, busca otro lugar, y cien gaviotas donde irán. Hoy no has visto a nadie con quien derrumbar los muros que gobiernan en esta ciudad. Hoy no has visto a nadie con quien disfrutar placeres que tan sólo tú imaginarás, y tus miradas dónde irán. Hoy podrás beber y lamentar que ya no volverán sus alas a volar, cien gaviotas dónde irán. Hoy el día ya no es como los demás, el ron y la cerveza harán que acabes mal. NENA VEN CONMIGO, DÉJATE LLEVAR, HOY TE ENSEÑARÉ DÓNDE TERMINA EL MAR, y cien gaviotas dónde irán.
Cien gaviotas - DUNCAN DHU
Vale, la cançó no és tot lu optimista que hauria de ser... Però no és alegre quan la cantes??

PD: Algú sap si es poden penjar vídeos a això del blogger?? Si no m'hauré de proposar posar-los al youtube (tot i que m'hi jugaria la meva integritat física...no?? :P:P)

dijous, de març 08, 2007

Extra, extra!!

Imatges exclusives del primer dia de rodatge...
Tot i que no vam fer tot el que haviem de fer, tot i els nervis, les presses i els fallos, tampoc va estar tant malament per ser el primer dia...no?? O si??? Ja veurem els resultats...
La foto de la nostra estimada Bolex no podia faltar...:P

P.D.: Sobretot, gràcies a la meva Marteta, per la seva paciència i per fer-ho tot més fàcil!! Timo vida!!

dimarts, de març 06, 2007

Stresssss


Si és així al principi, no em vull imaginar com serà al final!!!
Per favooooor!!! Que surti be, que surti be, que surti beeeeee!!!

Estaba pensando en escribirte una canción y no me sale, estaba yo solo sentado tratando de entonar. No sé qué contarte que no me hayas dicho tú primero, tiro el cenicero y me sale todo del revés. Ya no sé qué contarte, que no te haya contado ya. Ya no se que besarte, que no te haya besado ya. Si quieres bailamos, me pongo los zapatos y me llevas, y me llevas contigo, por ese mundo oscuro y desconocido del compás. Olvidarnos del tiempo perdido, despertar y ver que aún estás.
¿Sabes? No es lo mío hacer de florero por la vida, pues no es mi parada en la que tengo que bajar. Nos quedan dos miradas, hagamos el amor en un instante. Hacer que nos queremos, enamorarnos dentro del vagón. Ya no sé qué contarte, que no te haya contado ya. Ya no se que besarte, que no te haya besado ya. i quieres bailamos, me pongo los zapatos y me llevas, y me llevas contigo, por ese mundo oscuro y desconocido del compás. Olvidarnos del tiempo perdido, despertar y ver que aún estás.
Si quieres bailamos - PEREZA

diumenge, de març 04, 2007

Cap de setmana



Divendres: mexicà, daikiris de fresa, riures, aigua de valència, fotos, gats negres, bebitos i bancs d'enric granados.
Dissabte: multituds, retrobaments, lambrusquito, més riures i alguna que altre sorpresa...jejeje.

dimarts, de febrer 27, 2007

Mig ple....mig buit


Decisions...
Si, no? - Actuar, esperar? - Triar, que triin? - Cridar, callar? - Passat, futur?? - Un, l'altre?
El vas està mig ple... o mig buit??

Que pena estar siempre pegado al suelo, el cielo queda demasiado lejos. Tendré que soñar que puedo volar. No es nada facil cuando estas perdido buscar la música entre tanto ruido, no puedo escuchar, no puedo escuchar... Un día la suerte entro por mi ventana, vino una noche, se fue una mañana, quizas solamente me vino a enseñar que viene y va, como las olas con el mar se mueven. Que viene y va, como la luna como el rayo verde. Que viene y va, como una idea como el estribillo... Que viene y va, como un recuerdo como un espejismo. Que viene y va, igual que los problemas por la noche. Que viene y va, como un famoso que nadie conoce, que todos pueden tener y nadie puede guardar. Que viene y va... De tanto hacerlo sin parar me acostumbre a respirar y a derrochar el aire fresco. Y pienso si te vas las veces que te tengo, y cada vez que estás que te echaré de menos, y vuelvo a respirar, vuelvo a respirar. Un día la suerte entro por mi ventana, vino una noche, se fue una mañana, quizas solamente me vino a enseñar que viene y va, como las olas con el mar se mueven. Que viene y va, como la luna como el rayo verde. Que viene y va, como una idea como el estribillo... Que viene y va, como un recuerdo como un espejismo. Que viene y va, igual que los problemas por la noche. Que viene y va, como un famoso que nadie conoce, que todos pueden tener y nadie puede guardar. Que viene y va...
Viene y va - FITO Y LOS FITIPALDIS

dimarts, de febrer 20, 2007

Taronja i verd

Diuen els apunts d'il·luminació:

Anaranjado: es el color de la llama del fuego, de la hoguera y de la iluminación que producen las velas. El naranja es el color que muestra el disco solar en el crepúsculo, del agua del mar y de las nubes en el atardecer. Al igual que el rojo, es el color de la vida, de la fiesta del sexo y del placer. Es también el color del hogar y de la familia. En otras ocasiones el naranja es el color del poder, de la provocación y de la alarma. Es el color más próximo al de la piel, por lo que puede asociarse a intimidad, suavidad y fertilidad.

Verde: Es el color de la vida vegetal; la clorofila es la que recorre los vasos de las plantas. El verde es, por ello, el color de la naturaleza viva, de la esperanza en una vida mejor, de la juventud sana, de la ecología, del equilibrio e, incluso, de la armonía y la paz. Es igualmete el color del bosque, del agua de los ríos y lagos que en primavera nos invitan a la contemplación evocadora y placentera. El verde es el color de la vacación, del descanso, de la espera y de la naturalidad. El color del rigor, de la exactitud, de la independencia y de la fecundidad natural. Es también el color de la descomposición biológica, del moho destructor y enfermizo, de los hongos y de las algas. Desde el punto de vista de las conductas negativas, el verde puede aparecer asociado a la envidia, a la podredumbre, a la decadencia, a la lujuria, al descuido y al abandono.

Mmmmm... Pa mi que esto me lo voy a inventar un poco mañana en el examen... Lo que no em podré inventar son els tipus de focos!!!
Als que hagueu arribat fins aquí i us hagueu llegit tota la parrafada, ànims!!! A vegades sóc pesada, però jo se que m'estimeu!!:P:P