Solstici

Si fa... dos anys? m'hagués passat dos caps de setmana sense sortir per Puigcerdà ara mateix m'estaria estirant els cabells...
Potser és l'edat, que es comença a notar? O potser es que les coses i les situacions ens acaben canviant sense que ens n'adonem?
Total, que encararem la última setmana del cicle més descansada...

La foto, una de fa... 6 anys?? Nose, primer de batxiller, on les setmanes es reduien a dissabte a la nit...

D'esquena a terra, mirant els punts de llum que es difuminen a la meva habitació. Fa soroll la nevera, els cotxes fora reneguen, i una multitud de sons s'apoderen de mi. He tractat d'oblidar-me del teu últim missatge, i que possiblement no et torni a veure mai. No, no sé com puc sortir, estic atrapat en mi, i no tinc forces per mirar-te als ulls. Necessito un llarg hivern, per fondre'm en la neu, partir en un llarg viatge, que em capturi un nou onatge. Lluny d'aquí, creuant el mar dels desesperats. Inquiet, perdut, encara ets al meu cap. Em vaig deixant, vivint com un arreplegat, buscant el solstici. Estic cardadissim, i el meu veí no para de posar una merda de cançó. I se que és només l'inici, que soc dalt d'un precipici, desfent els meus patrons, reprogramant la situació. No, no sé com puc sortir... Lluny d'aquí, creuant el mar dels desesperats. Inquiet, perdut, encara ets al meu cap. Em vaig deixant, vivint com un arreplegat, buscant el solstici.
Solstici - GOSSOS