
Hi havia una vegada una abelleta que es passejava alegrement pel camp, mirant totes les floretes que trobava al seu voltant. Volava pel seu costat, però mai es posava en cap, per por d'equivocar-se a l'hora de triar en quina estaria millor. Una tenia els pètals brillants i cridaners, l'altre feia molt bona olor, i la de més enllà tenia un tronc més fort per resistir el seu pes... Seguia volant, no sabia amb quina qualitat s'havia de quedar (i la seva tendència a la indecisió no l'ajudava gaire), i es començava a cansar de donar voltes. Les hores anaven passant, fins que va arribar la nit, i totes les flors es van tancar i recollir, i la abelleta, trista i enfadada amb ella mateixa, va haver de tornar al seu rusc, sola, esperant que el dia següent li aclarís les idees i que la seva capacitat innata de LIAR LA TROCA desapareixés...
PD: A vegades, la realitat, supera la ficció...
PD2: Plantejant-me la possibilitat de no sortir durant... 3 mesos?????



