diumenge, de febrer 24, 2008

Conte per anar a dormir...


Hi havia una vegada una abelleta que es passejava alegrement pel camp, mirant totes les floretes que trobava al seu voltant. Volava pel seu costat, però mai es posava en cap, per por d'equivocar-se a l'hora de triar en quina estaria millor. Una tenia els pètals brillants i cridaners, l'altre feia molt bona olor, i la de més enllà tenia un tronc més fort per resistir el seu pes... Seguia volant, no sabia amb quina qualitat s'havia de quedar (i la seva tendència a la indecisió no l'ajudava gaire), i es començava a cansar de donar voltes. Les hores anaven passant, fins que va arribar la nit, i totes les flors es van tancar i recollir, i la abelleta, trista i enfadada amb ella mateixa, va haver de tornar al seu rusc, sola, esperant que el dia següent li aclarís les idees i que la seva capacitat innata de LIAR LA TROCA desapareixés...

PD: A vegades, la realitat, supera la ficció...
PD2: Plantejant-me la possibilitat de no sortir durant... 3 mesos?????

dimarts, de febrer 19, 2008

Better than...


Contenta de tenir masses coses a fer com per pensar en excés...
Perquè pensar en el futur no és tant fàcil quan el passat no et deixa sentir.

I told myself I wouldn't miss you, but I remembered what it feels like beside you. I really miss your hair in my face, and the way your innocence tastes, and I think you should know this, you deserve much better than me. While looking through your old box of notes, I found those pictures that you were looking for. If there's one memory I don't want to lose, time at the mall, you and me in the dressing room. The bed I'm lying in is getting colder, wish I never would've said it's over. And I can't pretend thet I won't think about you when I'm older, cause we never really had our closure, this can't be the end. I told myself I wouldn't miss you, but I remembered what it feels like beside you. Better than me - HINDER

PD: Foto d'ambient càlid... I lo bé que s'està un diumenge a la tarda a casa?
PPD: La cançó no té desperdici...

divendres, de febrer 15, 2008

Tragi...comedia?


Yo que vivo en la luna quiero darte mi granito de arena. Tú vives en una laguna de la noche prisionera. De risas inoportunas, llantos que valen la pena, cárceles de amargura, palabras que son cadenas. ¿Por qué no cumples tu condena de noches en vela? Que yo soy tu trena. Si tú eres mi novela, yo soy tu tragicomedia. Me subes como la espuma, yo bajo por tus caderas. Si me subes a la luna, verás una luna llena. Y tus ojos me miraron, y la luna se cayó del cielo, y tus palabras me hablaron, unque últimamente no te entiendo. Pero me pongo tan malo cada vez que me roza tu pelo, casi como un bicho raro, una especie nueva de insecto. Que no, que no, que no. Por eso piensa que soy un sueño, sueña que pienso, mandame un beso, llámame un día de estos, estoy en el metro sin cobertura. Y en la parada de tu cintura, y alégrame esta triste figura, cuéntame un cuento, dame locura, porque si no luego me lo invento. Pero me pongo tan malo cada vez que me roza tu pelo, casi como un bicho raro, una especie nueva de insecto. Que no, que no, que no. Y si tengo que morirme, que me muera en primavera, pa poder echar raices y vivir siempre a tu vera. Y si tienes que marcharte, llévame en una maleta, yo prometo no pesarte, tu procura no perderla. Y tus ojos me miraron, y la luna se cayó del cielo, y tus palabras me hablaron, aunque últimamente no te entiendo. Pero me pongo tan malo cada vez que me roza tu pelo, casi como un bicho raro, una especie nueva de insecto. Que no, que no, que no. Por eso piensa que soy un sueño, sueña que pienso, mandame un beso, llámame un día de estos, estoy en el metro sin cobertura. Y en la parada de tu cintura, y alégrame esta triste figura, cuéntame un cuento, dame locura, porque si no luego me lo invento. Pero me pongo tan malo cada vez que me roza tu pelo, casi como un bicho raro, una especie nueva de insecto. Que no, que no, que no. Tragicomedia - ESTOPA

dimecres, de febrer 06, 2008

Tornar

Los años juegan al escondite conmigo, por más que pase el tiempo, miro atrás y te siento igual de cerca. Día tras día, mes tras mes, siempre vuelvo a ti.
Lo peor es que se que ya salió el "FIN" al acabar la película, que las luces están encendidas y que estoy en la sala del cine acompañado solo por butacas vacías. Pero aún así, siempre vuelvo a ti.
Quisiera borrar tu mirada de mi mente, que dejaras de ocupar mis pensamientos día y noche, pero no puedo, porque no quiero, porque en el fondo me da miedo sacarte de mi vida, borrarte de mi recuerdo y perderte para siempre. Aunque no quiera, aunque me duela, siempre vuelvo a ti.
"Anónimo"