Tard

Diuen que fer-se gran implica fer-se responsable.
Però, quan comencem a fer-nos grans?
I llavors, quan comença la responsabilitat?
A vegades deixem de ser responsables per passar a ser tontos?
Canviem tant quan ens fem responsables? O el que canvia són les nostres prioritats?
4 hores de cua dónen per moltes divagacions...

La primera vegada et va xocar, no sabies si anava disfressat: botes camperes, arrecada al nas, i els cabells més llargs que ta germana. Tot i que el bar no era pas petit i estava ple de gent com cada nit, atravessant els gots i els teus amics, aquells ulls et feien mal de panxa.
Però era tard, tenies una cita l'endemà, te'l vas creuar a la porta i us vau mirar, poc a poc, sense dir ni un sol mot, i finalment et va donar un somrís de comiat.
De res no et va servir ficar-te al llit, tancant els ulls el tenies allí. A l'endemà t'havies adormit, vas fer tard a la cita acordada. Divendres a les onze puntual ja eres a la porta d'aquell bar. Tres whiskies llargs i cinc hores més tard vas marxar amb la cua entre les cames.
I ara és tard, no l'has tornat a veure en cap més bar. Ni tan sols queda un nom per recordar, però al cap sempre tindràs un estrany, i tot el que hagués pogut ser i mai no serà.
Mentre els teus amics tan ben vestits fan bromes, aquell bon partit que tu tan llesta vas triar et diu "t'estino" i tu no el pots mirar.
I ara és tard, no l'has tornat a veure en cap més bar. Ni tan sols queda un nom per recordar, però al cap sempre tindràs un estrany, i tot el que hagués pogut ser i mai no serà.
Tard - ELS PETS

PD: Quan les responsabilitats frenen els impulsos i deixen escapar oportunitats...