- Mira el mar de bellesa infinita, a la fosca tremola i s’agita, però l’aigua es torna blanca quan veu sortir la lluna, l’aigua es torna mansa igual que una llacuna. El mar també està sol, és fred com el cristall, però reflecteix el cel com un mirall.
- Mira el cel de grandesa infinita, en la fosca sent el fred i palpita. Però la lluna blanca li va encenent estrelles, milers de focs que dansen, milers de meravelles. El cel també està sol, però té un amagatall, al fons del mar, calmat com un mirall. No estàs sol.
- No estàs sola.
- No estàs sol.
- No estàs sola.
- No estàs sol/a en el món, el teu mar/cel ja té algú.
- Ja té algú (ja té algú), com tothom (com tothom).
- No estic sol/a i amb tu sóc el món.
- Mira el mar que tremola al seu llit.
- Mira el cel que palpita a la nit. Ets el mar.
- Ets el cel.
- Que es besen quan s’acosten a l’infinit.
- Mira el mar.
- Mira el cel.
- Que es busquen en un punt de l’infinit.Angel Guimerà
El Sant Jordi, que em posa tova...
1 comentari:
En la parada de zumos:
Pija junior:-Aquí venden gofres?
Jo: -No (amb cara de ¿tu ves gofres o naranjas)
Ella: (Per si de cas, segundo intento)- Y creps?
Jo: -Tampoco (mentre penso: pero a ver, pija gilipollas tu hueles a creps, o a gofres?, no ves la maquina de zumos de 3x4 que hay montada, no ves neveras con frutas??) aaaaaaaaaaaaagggghhh
Pija: - Oyeeee, sabes donde venden helados?
Jo no responc i senyalo (sé que així no té gràcia, però es que s'ha de veure: TINC UN STAND DE LA LECHERA CAMY que és més gran que el meu pis just al costat. Però gran eehh.Sembla un supermercat de gelats.
A part d'imbècils i maleducades, cegues!!
melón con sangría (la gent normal entén sandía) y donettes de uno en uno.
UN PETOOO
Publica un comentari a l'entrada