Pensaments

Em venen flaixos, dels moments bons i dels dolents, de l'abans i del després, i només puc sentir enyorança esquitxada d'odi, un odi i una ràbia que van creixent i que tinc por que arribin a ofegar-me. No puc esborrar el passat, i no puc mirar endavant. Visc en un present buit, sense sentit, i el futur en canvi està tan ple de dubtes com el passat d'errors. Què em queda llavors? Esperar? Esperar a què? A qui? A demà, a dissabte, a la setmana que ve... Masses etcèteres, massa confusions, massa records que cremen. Ni tan sols jo entenc el que escric, paraules sense sentit, però es que tampoc soc capaç d'ordenar els meus pensaments.

Finals...

M'estic acostumant a escriure aquí les últimes frases de gairebé tots els llibres que em llegeixo, però és que són paraules que fan pensar...

Sabiendo que nadie tiene poder sobre el pasado, que éste no se puede cambiar y que el presente es un reflejo de lo que fuimos, sólo eso, y que sólo hay futuro si no se da ni un solo paso hacia atrás.

JULIA NAVARRO (La hermandad de la Sábana Santa)

Ollago del dia...

Feia molt de temps que no hi pensava...
No vinguis a molestar! Marxa lluny, ràpid!!
No destorbis la calma, que tant m'ha costat aconseguir, amb paraules buides i mirades indiferents.
No facis com si no passés res. La teva fredor em congela i em desconcerta.
Ves-te'n, sigues feliç i deixa que jo també ho sigui.
No em miris, no em parlis, marxa, deixa'm oblidar-te.
Potser demà les coses canvien, però avui deixa'm aprendre a viure sense tu, deixa'm aprendre a deixar d'enyorarte...

Mi noche y mi día,
mi norte y mi sur.
Mi nunca y mi siempre,
mi cara y mi cruz.

La rosa de plata

Aunque nos hagamos la ilusión de ordenarla, de encauzarla, de darle una y otra forma, recortando un pedazo aquí, añadiéndolo allá, manejándola, aparentemente, a nuestro antojo, la vida no se puede manejar ni ordenar ni encauzar, porque cuando unas cosas terminan, empiezan otras.

SOLEDAD PUÉRTOLAS (La rosa de plata)

Pepepe...

Com que tinc molt temps lliure i només faig que fer el perru, em dedico a regirar calaixos. Vaig trobar les meves estimades agendes de la E.S.O. i de batxillerat, i rellegint les múltiples dedicatòries/cançons/parides, em vaig recordar d'una lletra de cançó, però no se ni de qui és ni com fa... juas.

Quisiera poder olvidarme de ti, lograr sacarte por siempre de mi, decirte a la cara que no me haces falta para poder vivir. Quisiera borrarte de mi corazón, echar de mi boca tu dulce sabor, no echarte de menos al llegar la noche y sin reproche resignarme a tu adiós.

Humm....No se a que em recorda...¬¬'
Penso i penso i... nuse pas de qui deu ser...

The end

Per fi, per fi, PER FI!!!! Lliure, lliure durant 2 semtanetes, res a fer, res a estudiar... Només descansar i passar-m'ho bé. Com diu el Miki, fer la "seta" i deixar el cul marcat al sofà (que és lo primer que he fet al arribar a casa i el que seguiré fent durant 1 horeta més,jeje).
La Nunu-iquefareyoambtanttempslliure amb ganes d'anar a caseta...