Nada, nada de esto....

Una nova cançó, especial per mi per varies coses: primer perquè d'alguna manera ha estat la cançó de l'estiu del meu "grupet", i escoltar-la em porta bons records i bons moments d'eufòria al trànsit, i segon, la primera estrofa diu moltes veritats sobre fets que no s'obliden (encara)...

Tengo una mala noticia, no fue de casualidad, yo quería que nos pasara, y tu, y tu, lo dejaste pasar. No quiero que me perdones, y no me pidas perdón, no me niegues que me buscaste, nada, nada de esto, nada de esto fue un error, uooooo, nada fue un error, nada de esto fue un error, uoooooo, nada fue un error...

Coti

Prou

El so de les fulles rodolant per un pàrquing desert, el vent passejant-se entre les branques dels arbres. Silenci. El pas de les hores fa canviar el color del cel, les ombres s'allarguen, la llum se'n va a dormir.
Les cases han tancat els porticons, els garatges ja no guarden cotxes, han marxat.
Per fi, per fi és l'últim dia que contemplo aquest paisatge fins d'aquí molt de temps (espero), un paisatge que tot i que bonic, m'ha acompanyat tot l'estiu i ja em cansa.
Per fi, per fi acabo de treballar. Per fi dues setmanes sense pensar en res més, ni exàmens, ni feina, ni falta de diners (:D), només en respirar tranquila i saber del cert que tot arribarà.

La Nunu-quecontentaestic a falta de mitja horeta per plegar.

Encara

Una altre cançó, per no variar...

AUNQUE TU NO LO SEPAS
Aunque tu no lo sepas me he inventado tu nombre, me drogué con promesas y he dormido en los coches. Aunque tu no lo entiendas nunca escribo el remite en el sobre por no dejar mis huellas.
Aunque tu no lo sepas me he acostado a tu espalda, y mi cama se queja, fría cuando te marchas. He blindado mi puerta, y al llegar la mañana no me di ni cuenta de que ya nunca estabas.
Aunque tu no lo sepas nos decíamos tanto, con las manos tan llenas, cada día más flacos. Inventamos mareas, tripulábamos barcos, encendía con besos el mar de tus labios.
(Quique González, Pájaros mojados)

Poc temps...

6 dies per acabar de treballar, 4 dies per l'examen, 18 dies per començar la uni (altre vegada), i mentrestant, dues setmanetes de vacances, una de les quals a Peñíscola amb les meves xoxis... És massa poc temps per desaprofitar-lo pensant en maldecaps i deixar-lo escapar pensant que les coses podrien ser millor. Les coses SEMPRE poden ser millor, però si ho tinguéssim tot el que perdríem seria l'esperança i la il·lusió. Per tant, em dedicaré a viure el moment sense pensar gaire en les conseqüències (i en què pensaré diumenge al matí sobre el dissabte a la nit, per exemple) i gaudir dels dies que em queden de relativa "llibertat".

Sense tu

Ja vaig dir una vegada que quan em ve la inspiració em dedico a "escriure cançons", algunes lletres de les quals m'agraden força. Com que ningú va tirar tomàquets virtuals (ni tomàquets, ni algun comentari, ni re de re ¬¬'), i m'aburreixo, i és el meu blog i hi poso el que vull (juas), escriuré una altre lletra.

SENSE TU
Tant de temps fa que t'esperava que ja no se si és només un somni o realitat.
Tant de temps buscant la resposta a aquest dolor que sense tu jo no he oblidat.
Penso en tot el que teníem, per què ho vem deixar marxar? Per què ja no ets tu qui em guia, per què no et podré oblidar?
Dóna'm la mà, oblidem el passat, el temps corre i no el puc parar. Jo sense tu, un cel sense estels, una cançó sense harmonia.
Un adéu, una paraula, si no està bé llavors no es pot haver acabat.
Els teus ulls, la teva mirada, em van dir que tu algun dia tornaràs.
Miro al mirall, una noia espantada, els ulls inflats de tant plorar. Digue'm que tu encara somies en que això es pot arreglar.
I dóna'm la mà, oblidem el passat, el temps corre i no el puc parar. Jo sense tu, un cel sense estels, una cançó sense harmonia.
I dóna'm la mà, demà ja es veurà, el temps dirà on ens portarà. Jo sense tu, un cel sense estels, una cançó sense harmonia.