Més cançons "que dejan huella"

Com ja vaig escriure una vegada, hi ha cançóns que descriuen moments de la vida. Després del que ha passat últimament, només puc adjuntar la lletra d'una cançó de Mclan que parla per si sola...

"Miedo de volver a los infiernos, miedo a que me tengas miedo, a tenerte que olvidar. MIEDO DE QUERERTE SIN QUERERLO, DE ENCONTRARTE DE REPENTE, DE NO VERTE NUNCA MÁS. Ya se que es el final, no habrá segunda parte, y no sé cómo hacer para borrarte..."

Bé, paranoies d'una ment malalta en època d'examens...

Mi gran amigo el metro Vol.2: Pujar i baixar

Continuant amb el post anterior en el que parlava dels canvis de temperatura en el metro, avui hos vull fer partíceps d'un nou tema: pujar i baixar del vagó.
Quan ja portes una estona a l'andana agovian-te per la calor, el fatàstic rellotge digital t'indica que "el proper tren ENTRA". El primer pas difícil és el de col·locar-te a l'alçada d'alguna porta... Quina ràbia fa quan s'atura el tren i et quedes just al mig de dos vagons... Llavors ve la indecisió, i penses: dreta o esquerra?? Mires al voltant, a veure a quina banda hi ha menys gent. Quan per fi et decideixes per una porta, has de procurar no ser atropellat per les persones impacients que es pensen que és l'últim tren que poden agafar, i si no pugen ràpid es quedaràn dins l'estació del metro per sempre!!! Clar que també tinc la teoria que la gent puja ràpid per agafar seient. Veus a senyores grans, que fan unes carreres per aconseguir un dels desitjats llocs! Que penses, senyora, amb el salt que ha fet per entrar, vol dir que li cal seure??? Si està més atlètica que jo!! La meva tàctica per poder seure, que mes que tàctica, és una parida moooolt obia, és esperar el metro just al mig de l'andana. Allà és on els vagons van més buits sempre... La gent té tendència a pujar o en el primer o l'últim, per allò de caminar menys a la parada que et toqui baixar... I quan aconsegueixes seure, vas pendent tot el viatge de si puja algú que necessiti el seient més que tu...O pel contrari fas veure que estàs molt concentrat llegint i que no t'enteres de res (que és el meu cas), o que t'has adormit...Jo crec que hi ha gent que es fa l'adormit per no haver de deixar seure a ningú...
A l'hora de baixar, oju també... Hi ha molts personatges que no han sentit mai la mítica expresió "dejen salir antes de entrar". Un dia vaig veure a un home que s'havia distret, i es va adonar que era la seva parada just quan començava a pujar tothom... No el van deixar sortir!!! Nedava contra corrent, pobret... Va haver d'esperar-se fins la parada següent...
Bé, per acabar, repetir una frase que ens cansem de sentir pels altaveus, que d'això ja en parlarem un altre dia: Civisme al metro, siusplau.

Anuncis....

Estava jo escoltant la ràdio tranquilament quan vaig sentir un anunci dels ferrocarrils de la generaltitat. Més concretament, del 25è aniversari d'aquests...
L'heu sentit mai?? Quina cosa més cutre... Sobretot el tros amb el que m'he quedat:
- I a mi com em veieu?
- Arrugat com una pansa.
- Però si tinc 25 anys, com els ferrocarrils!
- No home no, és broma, estàs com un tren, o millor dit, com un ferrocarril, com un ferrocarril de la generalitat!!
Per favor, qui escriu aquests guions??? Entenc que ha de ser difícil fer un anunci per la ràdio, sense imatges, només amb paraules i música, però esque és bastant ridícul si em permeteu la expressió!!
I aquest és només un dels molts exemples que es poden sentir durant les pauses publicitaries de la ràdio (que no són poques...).
Dacort que es vulguin fer coses gracioses i amb ganxo, és més, millor, sino quin aburriment, però que les facin amb una mica més de gust!!!

Mi gran amigo el metro

Jo no se que passa...
Anar en metro, ara que arriba la caloreta, es tota una odissea...
En primer lloc, els senyors del metro deuen tenir un acord amb les farmaceutiques. Uns fan que la gent es refredi i els altres venen medicaments a dojo. El que no és normal que estiguis esperant a l'andana i t'estiguis fent al vapor, literalment, que si posessin unes reixes metàl·liques al terra podrien fer una barbacoa gegant, i el Gorgi Dan (o com s'escrigui) tot feliç per allà anar cantant... I que quan entris al vagó s'et posin tots els pèls de punta del fred que hi fa. Algún dia trobaràn a algú que havia d'anar de punta a punta de Barcelona amb el metro allà, cubito, agafat a la barra... Aquesta gent no guanya per aire condicionat... Una mica si, em sembla bé, fins i tot s'agraeix, però una altre cosa és passar-se!! Que surts de casa amb la jaqueta d'hivern, i et pregunten: on vas amb això?? Noooo, és pel metro, que he d'anar a fer uns encàrregs lluny i nom vull congelar!!!
I després, quan tornes a sortir del vagó, sembla que estiguis entrant al templo de fuego de port aventura, una bafarada impresionant d'un aire reescalfat i agoviant...
Una de dos, o afluixen l'aire condicionat de dins dels vagons, o s'estiren i en posen fora, que ja veig a aquells que van tocant l'acordió amb un "plumón" al mes d'agost!!

Siusplau, manifestació contra els canvis de temperatura insoportables!!!!