Operación truño

Una de les meves anades d'olla més impresionants es produeixen quan em dedico a "composar cançóns", si es que es poden utilitzar aquests termes per descriure semblants invents.
Però tot i això, d'algunes de les lletres n'estic banstant orgullosa.
Una de les meves preferides és la que adjunto a continuació (juer, que formal ha quedat aixo...juju)

UN DIA GRIS
Hores que passen lentament, dies que volen en un moment, la vida passa ràpid al meu davant, no la puc controlar. Cansada i sola miro al voltant, un món que es cau a bocins. Torres d'il·lusió que es desmonten a poc a poc, mars d'esperança que es buiden de cop. Boscos de miratges que cremen a l'horitzó, si fos tan fàcil oblidar-ho tot.
Amics que es perden en la distància, desitjos que no tenen ja importància, tenir-ho tot i perdre-ho en un instant, massa per suportar. Paraules buides entre tots dos, un amor que s'en va. Torres d'il·lusió que es desmonten a poc a poc, mars d'esperança que es buiden de cop. Boscos de miratges que cremen a l'horitzó, si fos tan fàcil oblidar-ho tot.
Un dia gris que passeja, demà en vindrà un de clar.
Bé, pos nada, que ahí queda eso. Si la gent que per casualitat llegeix això no deixa comentaris ofensius i no em "tiren tomàquets", potser algun dia en penju una altre...