Por

Què és la por?
Por de parlar, por d'escoltar.
Por d'actuar, por de que actuin.
Por d'una mirada, por de mirar.
Por de tocar, por de que et toquin.
Por a plorar, por a que pateixin.
Por de somriure, por a un somriure.
Por de fer les coses malament, por de que s'equivoquin.
Por de reaccionar, por de les reaccions.
Por a ser feliç, por a deixar que sigui feliç.
Por a seguir, por a que segueixi.
Por de recordar, por dels records.
Por a avançar, por a que avançi.
Por d'estimar, por de que t'estimin.
POR A VIURE.

El miedo es natural en el prudente, y el vencerlo es lo valiente. (Alonso de Ercilla y Zúñiga)

Operación truño

Una de les meves anades d'olla més impresionants es produeixen quan em dedico a "composar cançóns", si es que es poden utilitzar aquests termes per descriure semblants invents.
Però tot i això, d'algunes de les lletres n'estic banstant orgullosa.
Una de les meves preferides és la que adjunto a continuació (juer, que formal ha quedat aixo...juju)

UN DIA GRIS
Hores que passen lentament, dies que volen en un moment, la vida passa ràpid al meu davant, no la puc controlar. Cansada i sola miro al voltant, un món que es cau a bocins. Torres d'il·lusió que es desmonten a poc a poc, mars d'esperança que es buiden de cop. Boscos de miratges que cremen a l'horitzó, si fos tan fàcil oblidar-ho tot.
Amics que es perden en la distància, desitjos que no tenen ja importància, tenir-ho tot i perdre-ho en un instant, massa per suportar. Paraules buides entre tots dos, un amor que s'en va. Torres d'il·lusió que es desmonten a poc a poc, mars d'esperança que es buiden de cop. Boscos de miratges que cremen a l'horitzó, si fos tan fàcil oblidar-ho tot.
Un dia gris que passeja, demà en vindrà un de clar.
Bé, pos nada, que ahí queda eso. Si la gent que per casualitat llegeix això no deixa comentaris ofensius i no em "tiren tomàquets", potser algun dia en penju una altre...

Rompeolas

A vegades una cançó pot expressar perfectament els sentiments, els pensaments...
Jo fa dies que escolto tontament una cançó del genial Quique González, una cançó que em recorda exactament la meva situació actual. Es diu Rompeolas, i si no l'heu sentit mai, us la recomano sincerament, una de les millors cançóns d'amor que s'han escrit mai.

Y ahora ya no puedo prestarte mi abrigo, ni quitarte la ropa, ni sudar contigo, ni perder la calma, ni decirte las cosas que nunca te he dicho. Y ahora ya no puedo prestarte mis alas, ni subirte la falda, ni cogerte con vicio, AHORA DA LO MISMO REÍRSE DE TODO QUE LLORAR POR NADA...

Comencem...

Avui, després d'un Sant Jordi poc exitós, i després d'uns quants mesos una mica massoquistes, estic una mica croquetona, ossigui que aquí van unes quantes frases nyonyes...
- El amor hace pasar el tiempo; el tiempo hace pasar el amor.
- Es tan corto el amor... ¡y tan largo el olvido!
- ¿Qué se puede hacer cuando la persona que puede hacer que dejes de llorar es la que causó el llanto?
- Si no vas a volver, convénceme de que nunca estuviste.

Ala, mañana máaaaas.

Ulaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Bueeeeno.... Seguint amb la febre dels blogs, que sembla que s'encomana...
Gràcies a la meva gran amiga Anna, li estic pillant el gustillo a això...
Res, només dir que no crec que sigui molt interessant el que escrigui aquí, només pensaments tontos i a vegades una mica cutrillos, i de tant en tant una parida de les que em caracteritzen...