Fugaç

Pels findes "esbojarrats".
Pels sopars divertits.
Pels brindis.
Pels púdings de coco.
Pels xupitos de piruleta.
Per les creps de xocolata.
Pels projectes.
Pels AMICS.
Per vosaltres!!

A part d'això... Per què els bons moments són fugaços i, en canvi, els dolents poden arribar a fer-se eterns??

Aquella veu, aquell desig, aquella bogeria. Tu, que et perds, que ja no sé per on trobar-te, fes, desfés, i torna per tornar a allunyar-te. Omples buits que han posat en banda. I jo, que veig que lluito però se m'escapa, sé que el temps m'ensenyarà com oblidar-te, però l'espera resulta llarga. I tu, que et perds, que ja no se com allunyar-me, fes, desfés, potser el culpable vaig ser jo, que vaig fer malament, de forma inconscient, premi sense interès. Misteri que ja no resoldré, em manca fe.
Bogeria - LAX'N'BUSTO

No comments

Los años que pasan me pesan, me pesa en el alma y la ponen a tus pies. Si al besarme me diste la vida al marcharte llevaste mi ser. Yo pase tanto tiempo intentando fingir ser mas tonta olvidando el ayer, que el amor de mi vida es un pacto, el me quiere y yo le trato bien. Pero a veces me descubre ordenando veinte veces los libros, las copas, las cartas, la alcoba, y sospecha con miedo qué está en esta estrofa, y no sabe cuantos cuentos cuento por disimular. Y es que si yo te recuerdo me paso las horas cantando, mi vida sucede y los días le ceden el paso a la voz castigada sin voto desde hace ya años de mi corazón cansado de gritar. Si bendije el día en que tú llegaste, hoy me gasto la boca en pedirme perdón por las veces que intento besarte mientras beso a quien es hoy mi amor. Y es que malditos seáis los fantasmas, jugáis con ventaja, doléis de verdad, aunque luego os vistáis de mentira y por eso no os pueda atrapar. Pero a veces si no mira nadie, cerrando los ojos, lanzo un beso al aire, y luego suspiro y despacio imagino que allí donde quiera que estés, amor mío, aterriza en tus labios y piensas un poco en mi. Y es que si yo te recuerdo me paso las horas cantando, mi vida sucede y los días le ceden el paso a la voz castigada sin voto desde hace ya años de mi corazón cansado de gritar. Y es que a veces no puedo evitar que se escapen volando mis mil mariposas que sueñan contigo a diario, mi indulgencia les abre la celda y te ves llorando, si prometen que en segundos volverán a la realidad.
Cuantos cuentos cuento - LA OREJA DE VAN GOGH

A la Laia no li agrada aquesta cançó... A mi m'encanta. No cal que digui res més, oi?

Humf...

L'Anna se'n va gairebé tot l'estiu a les Sud-Amèriques, i la trobaré a faltar... Tot i això hem fet una despedida com cal, tranquil·letes, al nostre rollo...
Com no pot ser d'altre manera, una cançó, bé, més aviat un mix, que està en el cd que m'ha donat l'Anna, i la poso perquè si no fos per ella em sembla que no l'hauria escoltat mai.

Cómo pudiste hacerme esto a mi, yo que te hubiese querido hasta el fin, se que te arrepentirás.
A quién le importa lo que yo haga, a quién le importa lo que yo diga, yo soy así, y así seguiré, nunca cambiaré.
Qué dolor, sucio traidor, me envenena el corazón, se que ya jamás enloqueció, jamás perdió el control.
Déjame, no juegues más conmigo, es mejor que sigas tu camino, que yo el mío seguiré, por eso ahora déjame.
Nunca me juró su amor, lo creía eterno yo. Y ella me sonreía a y miraba hacia el mar.
Ay que pesado, que pesado, siempre pensando en el pasado, NO TE LO PIENSES DEMASIADO QUE LA VIDA ESTÁ ESPERANDO.
Vete de aquí, no me supiste entender, yo solo pienso en tu piel, no es necesario mentir. Qué fácil es atormentarse después, pero sobreviviré, se que podré, sobreviviré. Donde está nuestro error sin solución, fuiste tu el culpable o lo fui yo, ni tu ni nadie, nadie, puede cambiarme. Mil campanas suenan en mi corazón, qué difícil es pedir perdón, ni tu ni nadie, nadie, puede cambiarme. Donde está nuestro error sin solución, fuiste tu el culpable o lo fui yo, ni tu ni nadie, nadie, puede cambiarme. Mil campanas suenan en mi corazón, qué difícil es pedir perdón, ni tu ni nadie, nadie, puede cambiarme.
B.S.O. Los dos lados de la cama

Anna, tu i jo al Cantamanía hauríem arrasat...:P
Passa-t'ho de conya amor!!

Rauxa!

Avui, sense cap motiu en concret i per molts en general, estic feliç. M'he passat el dia cantant i amb un somriure als llavis.
Potser es que les coses poc a poc es van posant a lloc, o potser es simplement que tinc el dia tonto, però tant de bo n'hi haguessin més com aquest.
De tota manera, molts plans i projectes per endavant, i moltes ganes de fer-los.

Tantes coses foren prou bones, vells temps de glòria, però el passat s'ha esfumat, miro endavant. I ara guaita com passa el temps, suaument, lentament, i ens ho mirem ben diferent. Bo i disfrutant, que la vida és meravellosa, trepidant, excitant, ben canviant, anar tirant, poc a poc i cap endavant. Tant de temps practicant els canvis amb la guitarra, trastejant, "rasquejant" i anar avançant. Lentament, i ara em sona ben diferent, suaument, dolçament i ara em surt més tranquil·lament. Bo i disfrutant que la vida és meravellosa, trepidant, excitant, ben canviant, anar tirant, poc a poc i cap endavant. I seguim rodant, fent camí i el destí anar cercant, viatjant, pidolant, anar tastant i endavant, que la vida passa, i no para, l'amor s'escampa, ve i marxa. I ara guaita com passa el temps, suaument, dolçament, i ens ho mirem ben diferent. Bo i disfrutant, que la vida és meravellosa, trepidant, excitant, ben canviant, anar tirant, poc a poc i cap endavant.
Tant de temps - RAUXA

P.D: Esborrant el passat??

Segur

Molt temps lliure i poca feina a fer... Llavors em dedico a un dels meus passatemps preferits: escoltar música (i fer el pena amb la guitarra, jeje). I "buscando en el baúl de los recuerdos" he trobat un cd d'Ella baila sola que m'havia fet un fart d'escoltar (sorprenentment després de nosequants anys encara recordo les lletres).
Ara que estic en, diguem, una etapa de canvis, hi ha coses de les quals també m'agradaria passar pàgina, començar de nou.
Ahí va la lletra:

Hoy he estado repasando fotos, cartas y regalos... Hace tanto que no se de ti. Recordando he recordado una frase del pasado, que siempre confiara en ti. Y seguro que si, que aún te acuerdas de mí, que aquellos días oscuros no empañan lo bueno que hubo. Yo sé que nunca te olvidaré, que aquellos días oscuros no empañan lo bueno. Llevo toda la mañana descartando esa llamada que creo que no debo hacer. Sólo es un capricho, menos mal que no te he dicho nada, mañana seré yo otra vez. Y seguro que si, que aún te acuerdas de mí, que aquellos días oscuros no empañan lo bueno que hubo. Yo sé que nunca te olvidaré, que aquellos días oscuros no empañan lo bueno. No me guardes el rencor que llevo tanto tiempo guardándote yo. No me acuses si es por algo que ya se nos ha pasado, no dudo que aún quede algo de amor. Y seguro que si, que aún te acuerdas de mí, que aquellos días oscuros no empañan lo bueno que hubo. Yo sé que nunca te olvidaré, que aquellos días oscuros no empañan lo bueno.
Seguro que si - ELLA BAILA SOLA

La poso sencera perquè cada frase té el seu punt de realitat. Tant de bo fos la meva realitat...

Sentir

Sentir l'olor del mar a mesura que t'hi acostes. Seure a la platja, i sentir com se't van enfonsant els peus a la sorra, mentre el vent et porta el so de les onades. Sentir el sol a la cara. Mirar a l'horitzó fins que s'esvaeix i es torna tot blau, sense línea divisòria. Oblidar tot el demés, respirar fons i sentir com la sal t'amara la pell. Els primers moments a la platja...

Cridar

Dedicada a la meva amiga Laieta, i a mi mateixa, perquè no... Qui no s'ha sentit així alguna vegada?? Però tot acaba passant, tot s'acaba oblidant.

No hay salida no hay solución, pierdes la fe se equivoca el sol y el día se tiñe de marrón. Si no hay luz en tu rincón, los de siempre te marcan gol y toca fondo el corazón. Si no te puedes levantar de ese golpe del ayer, si tu vida desafina no lo pienses ponte en pie. Grita, grita, no te pueden oír, grita más alto que te puedan sentir. Grita, grita, si te sientes solo hay un amigo cerca de ti. Si las agujas de tu reloj hablan del tiempo de un perdedor y no encuentras una razón. Si no hay refugio a tu alrededor y ya no te gusta ninguna canción, si dices sí, y responden no. Si estás a punto de estallar, no queda nada en qué creer, si tu vida desafina no lo pienses ponte en pie. Grita, grita, no te pueden oír, grita más alto que te puedan sentir. Grita, grita, si te sientes solo hay un amigo cerca de ti.
Grita - MELÓN DIESEL

La lletra és una mica fatalista, no ho negaré, però a mi em dona molta energia aquesta cançó...

Start

Queda inaugurada la temporada de festes majors, primer ha estat Prullans, que tot i alguns malentesos, un dissabte genial. Pròxima parada: Bellver (a veure si hi podem ser totes...), després Alp (sempre amb un pensament i uns quants brindis per la Maria, l'amfitriona que se la perdrà...snifsnif) i després les que vinguin, tantes com n'hi hagi, Das, Puigcerdà, i tota la pesca. A fer tours per Cerdanya City amb les meves nenes!!!

Records

Ahir vaig escoltar una cançó que feia molt de temps que no sentia, i em vaig adonar de la quantitat de records que em van venir a la ment... Moments bons, altres no tan bons... Se que és inútil anclar-se en els records per "alleugerir" una mica el present, però, al cap i a la fi, en què ens convertiríem sense ells? En persones buides, sense passat.

Han passat ja molts anys des del primer cop que jo a tu et vaig veure. Recordar no és difícil, difícil va ser tenir-te al meu costat. Ella no és impossible, com deia aquella cançó. Qui espera desespera, però si aguanta ho pot tenir tot. I es que al despertar, han passat uns anys, tu eres tot, no sabia com tocar-te, com tenir-te i respirar-te. Jo no puc seguir així, el que no pot ser no serà, passen els mesos, no et veig mai, has fugit o t'he imaginat. Diuen que l'amor no és difícil, això potser ho vas dir tu. Tan fàcil com dues mirades que es troben quan el destí ho va manar. No saps que costa molt esperar, imagina't tu al meu costat. Vaig tocar el cel quan em vas dir que no podies respirar sense mi. Ara he de dir-te que dins el meu cor tot i molt de desitjar-ho, no hi cabien les paraules que ara surten confessant el meu amor. Quan soc dintre de tu i tu ets a sobre de mi sento que tot el que vaig somiar vola cap a un cel ben blau. Però potser l'amor i la llibertat són notes d'una harmonia ni sonant ni
malsonant, que oblidat el pas dels anys caminaré cap a un altre costat. El que no pot ser, no serà. Viure i patir no és el mateix per mi, doncs l'amor no és la guerra, jo no ho vull així. Pot ser que jo si vulgui, no vulguis tu, que no vegi que ja t'he perdut, t'he estimat sempre, i sempre voldré saber de tu, saber que et va be. El que vas somiar saps que no ho seré mai, la meva sang no és blava, no, no, no, perquè sóc humà.
Blau - LAX'N'BUSTO

Blaugrana!!

No hi ha una cançó millor per descriure els dos últims dies...

Tot el camp és un clam, som la gent blaugrana, tant se val d'on venim, si del sud o del nord, are estem d'acord, estem d'acord, una bandera ens agermana. Blaugrana al vent, un crit valent, tenim un nom, el sap tothom, BARÇA, BARÇA, BARÇA!!!

I unes quantes frases que no m'he cansat de repetir:

Samuel Eto'o lorololololololoooooooooo!!
Se nota, se siente, Belletti presidente!!
Uh, uh, Oleger!!
Campioooons, campiooooons, oeoeoe!!
Si, si, si, la copa ja és aquí.
Leleleleleeee, leleleleleeeee, leleleleleeeeeee, FUTBOL CLUB BARCELOOOONA!!

I prou, que m'emociono, jejejeje.

Horòscops

Com desviar un tema de conversa?? "Sacando a relucir" els horòscops. Cutre?? Si, molt, però a vegades una parla abans de pensar, jeje. Amb el Miki discutíem si són veritat, si són mentida, si l'encerten o si són només casualitats. I amb la tonteria m'he posat a buscar pàgines d'internet d'aquestes xungues i he descobert que sóc sagitari "con ascendente" leo, que el meu número és el 9, que el meu color és el marró, que el meu planeta és Júpiter, i que sóc un signe de foc. Tot això no sé que vol dir, però queda molt friki, juas. I també he trobat una descripció de la personalitat dels sagitari. La veritat és que no se distingir si el que diu es compleix en mi, però es que m'ha fet gràcia, i mira, el posaré aquí, tal qual, aviam que en penseu...

Eres la típica persona que se tropieza al bajar una escalera, pierde los guantes quince veces y mete la pata otras quince al contar el secreto de estado que prometió guardar. Querido Sagitario, no sé si te mereces un sartenazo, pero la verdad es que te haces querer, actúas sin malicia. Tu peculiar combinación de fuego e ingenio jupiterino te impide pasar desapercibido. Irradias confianza en ti mismo y, generalmente, desapruebas a la gente demasiado convencional. Presentas una mezcla extraña; por un lado, no le temes a nada y caminas como si realmente fueras a algún sitio -aunque luego te caigas por el camino-, y por otro, dispones de un memorión excepcional para algunas cosas. No es oro todo lo que reluce, a veces eres capaz de perder hasta la cabeza. Todos te adoran hasta que abres la boca. Resulta complicado permanecer enfadado contigo, Sagitario. Y es que eres extrovertido y generoso, optimista y a veces ingenuo, te abrumas ante tu propia falta de discreción y siempre estás intentando levantar los ánimos de todos. Eso siempre que no termines diciéndole a alguien: "no te preocupes, eres gorda y fea pero muy simpática". No hay duda, querido Arquero, de que llevas la verdad por delante, y tu mente siempre está ocupada en el arduo trabajo de discernirla. De hecho, muchas veces nos sorprendes con grandes ideas que has estado rumiando, porque nunca descansas. Por cierto Arquero, puestos a ser sinceros, tengo que decirte que lo tuyo no son los chistes, seguro que te cargas la mitad de ellos antes de empezarlos siquiera. No te preocupes, esto también les hará reír. Por otro lado, frente a tu cálido carácter, hay que recordar que por algo te llaman el Arquero. Quiero decir que alguna de tus flechas saldrá seguro de la carcasa. Por ejemplo, si alguien intenta abusar de ti o se toma demasiada confianza contigo, se revelará tu vena temperamental, y puedes tener muy mal genio. Aplácate Sagitario, esto puede darte problemas con tu pareja. Aunque en este sentido, los jupiterinos como tú no os dejáis atrapar fácilmente, mostráis cierta tendencia a saliros por la tangente. Quizá sea ese idealismo inherente el que os impida plantar los pies en la tierra.

Mmmmm... Només he perdut 2 guants en la meva vida, i explico els xistes molt be yo... :D :D :D
Bé, no se, els que hem coneixen una mica potser poden afirmar i/o desmentir tot això, yo "me abstengo".

Se nos iba...

Només perquè m'agrada, només perquè en tinc ganes, una altre cançó del Quique.

Se nos iba la vida al quitarnos la ropa en aquella pensión tan pegada a la playa, nos contamos mentiras, nos compramos promesas nos hacían cosquillas las luces del alba. Se vestía deprisa, encendía un cigarro, me miraba a través del espejo del baño y se echaba a reír. Me ponía a tocar Si estuvieras aquí, No no woman no cry, Déjame, Stand by me. Y de pronto se fue de las manos, no la he vuelto a ver, y los niños me lanzan un corte de mangas al pasar el tren. Y que no rocen la herida, no me ofrezcan otro trato, no me vayan a engañar, es la forma más sencilla cuando eludes tu pasado de no, de no volverlo a pisar. Estará como siempre en alguna frontera persiguiendo algún tipo en mitad de la noche, estará consiguiendo vivir de quimeras, recordando los cuerpos, olvidando los nombres. Estarán intentando sacarme de quicio las miradas al sur, los recuerdos de entonces, estaré consiguiendo sentirme yo mismo en las pieles de otros, en la boca de todos. Y el amor es la moneda que dejamos siendo niños en la vía del tren. Y tu cama la autopista que incendiamos no tan jóvenes.

Se nos iba la vida - QUIQUE GONZÁLEZ

Vides

Envejar la vida de l'altre gent és una pèrdua de temps, perquè si t'ho pares a pensar, les altres vides tampoc són tant envejables com semblen. Quin sentit té voler viure en un altre lloc, en un altre moment? Si no aprofites el que tens, el que t'envolta... Què en treus de voler ser un altre? Superar els moments difícils és algo que ens correspon a cadascú, per molt dur que sigui, per molt que ens costi...

¿Cuántos gramos pesa mi alegría? ¿Cuánto pesa el miedo a ser feliz? Nunca me he sentido tan perdida, ni a ti tan lejos de mí. Levanté la tapa de mi misma, encontré a una niña en un jardín, flores de papel y una muñeca, nadie con un cuento para mí. Pude ver los restos de una fiesta, restos de mi vida junto a ti. Pude ver la soledad tan cerca, y a ti tan lejos de mí. Me dejé llevar por una tontería, pensé que te quería un poco más que a mi. Si pudiera dar la vida, la daría, volver a ser tu niña me haría tan feliz. Sin ti no se vivir.
Perdida - LA OREJA DE VAN GOGH

Somnis

Hi ha somnis que semblen tan reals que només allargar la mà els podries tocar amb la punta dels dits. Somnis tan reals que voldries que no acabessin mai, quedar-te allí per sempre, en una visió inventada. Però l'endemà et despertes i t'adones que només ha estat això, un somni, i voldries no recordar-lo, perquè la realitat és molt més cruel, molt més malson...

Anys i anys

Anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys.
Anys i anys, per molts anys, a les dues per molts anys.
Anys i anys, per molts anys, a les tres per molts anys.
A la una, a les dues, a les tres, per molts anys "Me and myself"!!

Avui el meu blog fa un anyet!! Va começar tímid i sense saber on anava... I segueix així, tímid i sense saber on va, encara és un bebé, o un yogurin (jeje). El que si que sap és que sempre hi ha algú que el llegeix (encara que no deixin comentaris macus ni re...snif...), i si no n'hi hagués, estaria content igual. Per desfogar-se, per passar l'estona, per escriure allò que no pots o no vols dir... És un bon amic. Bé, aquest en concret és gairebé la B.S.O d'una vida que ara mateix està com el blog, tímida i sense saber on va...

PD: Com no li puc comprar un pastís al blog i fer-li una foto(només faltaria, no exagerem ¬¬'), en poso una de mi i el meu pastís de fa uns mesos, jeje.

Mar i cel

Un fragment d'una gran obra que em va agradar molt i mira... l'escric perquè vull...

- Mira el mar de bellesa infinita, a la fosca tremola i s’agita, però l’aigua es torna blanca quan veu sortir la lluna, l’aigua es torna mansa igual que una llacuna. El mar també està sol, és fred com el cristall, però reflecteix el cel com un mirall.
- Mira el cel de grandesa infinita, en la fosca sent el fred i palpita. Però la lluna blanca li va encenent estrelles, milers de focs que dansen, milers de meravelles. El cel també està sol, però té un amagatall, al fons del mar, calmat com un mirall. No estàs sol.
- No estàs sola.
- No estàs sol.
- No estàs sola.
- No estàs sol/a en el món, el teu mar/cel ja té algú.
- Ja té algú (ja té algú), com tothom (com tothom).
- No estic sol/a i amb tu sóc el món.
- Mira el mar que tremola al seu llit.
- Mira el cel que palpita a la nit. Ets el mar.
- Ets el cel.
- Que es besen quan s’acosten a l’infinit.
- Mira el mar.
- Mira el cel.
- Que es busquen en un punt de l’infinit.

Angel Guimerà

El Sant Jordi, que em posa tova...

La paz de tus ojos

No he podido esta vez, vuelvo a no ser, vuelvo a caer. Qué importa nada si yo no sé reír, no sé sentir... Sé que me he vuelto a perder, que he vuelto a desenterrar todo aquello que pasé. No sé ni cómo explicar que sólo puedo llorar, que necesito la paz que se esconde en tus ojos, que se anuncia en tu boca, que te da la razón. Ven, cuéntame aquella historia de princesas y amores que un día te conté yo. Hoy he dejado de hablar, quiero callar, disimular. Sólo me queda esperar, verte pasar, reinventar. Quiero sentir algo y no sé por donde empezar, quiero que mi mundo deje de girar, quiero que mis manos tengan fuerza para dar, no quiero asustarme si no estás.
LA OREJA DE VAN GOGH - La paz de tus ojos

Ai si... no se pas que en farem de mi... pepepepepepe...

Sol...

Veus que hi ha coses i persones que marxen del teu costat, coses i persones que et pensaves que estarien sempre amb tu, però després t'adones que hi ha altres vides, paral·leles, totalment agenes a tu, i et preguntes si ets tu qui falla, si hi ha alguna cosa que t'impedeix retenir allò que realment estimes. Et sents sol... potser sense motiu. Segur que si agafes el telèfon trobaràs moltes persones que no dubtaràn a contestar-te amb un somriure, però la sensació de pèrdua no desapareix...

Fem alguna cosa que sigui pecat, podem penedir-nos més tard. Vine i anem a fer un volt, vull ensenyar-te una cosa. Puja, hi ha lloc per a tots dos, agafa´t fort.
GOSSOS - Tu i jo

Sant Joaquim gloriós

"Sigo buscando una sonrisa de repente en un bar, una calada de algo que me pueda colocar, una película que consiga hacerme llorar. Cambiar un no me creo nada por "te quiero, chaval", cualquier excusa, una xorrada, es buena para brindar, soltar en una carcajada todo el aire y después respirar... Sentirme como una colilla en unos labios al fumar, colgarme de cualquiera a quien le guste trasnochar. Que inoportuno fue decirte "me tengo que marxar", pero que bien estoy ahora..."
PEREZA - Princesas

Retrobaments. Xerrades. Unió. Rialles. Taps "voladors" (¬¬'). Fotos. Cançons. Carrers. Mirades. La nit. La lluna. Puigcerdà.

Les petites coses

Hi ha coses que, per molt petites i insignificants que siguin, fan que els dies siguin més passables i més suportables. Coses com un sopar improvitzat, una nit "gogueando", un dinar divertit, o una frase com "tinc ganes de veure't", i més si aquestes coses les fas amb les persones més importants de la teva vida, o te les diu algú especial... Oblidar els problemes i les preocupacions durant 2 hores, 10 minuts, o tan sols uns segons...