dimecres, d’abril 11, 2007

Take it easy


Com pot cansar tant això de rodar??
Tercer dia, el que crec que ha estat més profitós... Però tot i això, alguna cosa havia de fallar... Si no no seriem nosaltres!! El making off d'aquest curt seria de lo mejorcito... Sort que hi ha bon rotllo i que encara ens prenem els nostres moments per fer el capullo, que sino...
Per això, per l'estrès, per la temporada d'apatia total, i per moltes coses al "things to do", una cançó que porta molt bon rollo i, al menys a mi, m'ajuda a desconnectar.

Mika - Relax, take it easy

PD: No es veu molt bé que diguem, i a sobre es talla, però no n'he trobat cap de més decent. Penjo el vídeo en lloc de la lletra, perquè és millor sentida que llegida, jeje.

dilluns, d’abril 09, 2007

What have you done!

Au, ja ha passat la setmana santa... Santa setmana!! Demà altre vegada a la rutina...
Ja fa massa dies que no poso cap cançó, això no és propi de mi...

Would you mind if I hurt you? Understand that I need to wish that I had other choices than to harm the one I love. What have you done now! I know I´d better stop trying, you know that there´s no denying. I won´t show mercy on you now. I know, should stop believing, I know, there´s no retrieving, it´s over now, what have you done? What have you done now! I , I´ve been waiting for someone like you, but now you are slipping away. Why, why does fate make us suffer? There´s a curse between us, between me and you. What have you done! What have you done! What have you done! What have you done! What have you done now! What have you done! What have you done! What have you done! What have you done! What have you done now! Would you mind if I killed you? Would you mind if I tried to? Cause you have turned into my worst enemy, you carry hate that I don´t feel. It´s over now. What you done? What have you done now! I , I´ve been waiting for someone like you, but now you are slipping away. What have you done now! Why, why does fate make us suffer? There´s a curse between us, between me and you. What have you done now, What have you done?... I will not fall, won´t let it go. We will be free when it ends. I, I´ve been waiting for someone like you, but now you are slipping away. What have you done now! Why, why does fate make us suffer? There´s a curse between us, between me and you.
What have you done - WHITHIN TEMPTATION
PD: Melancòlica sense saber ben bé perquè... o si??
La foto... Millor no vulgueu saber-ho... Els divendres a la nit donen per molt...

dimarts, d’abril 03, 2007

Passejades

Caminar per llocs on feia anys que no posaves els peus, amb el fred glaçant-te el nas i els dits, amb una càmera penjada al coll i una altre a la butxaca.
Sentir el soroll de l'aigua, el vent entre les fulles, i les teves passes sobre la terra mullada.

*Fotos: Font del Cucuru i Passeig dels Enamorats*

Com pot ser?
Mentre caminava per aquí, em venien records de quan era petita, de les excursions amb el cole i les passejades en bici amb rodetes (jeje). Quanta gent ve per aquí, per xerrar, per riure, o simplement, per estar sola? Quants avis, pares i mares amb cotxets, gossos i amos, passegen per aquests camins? Qui no s'ha assegut mai en un d'aquests bancs i ha estat amb la vista clavada al cel durant molta estona? Quantes parelletes d'adolescents han gravat els seus noms amb un cor al mig en algun d'aquests arbres?
I ara, tot això passarà a ser cases i un "important hospital". No s'adonen de la memòria popular que hi ha entre aquestes pedres?? La quantitat de generacions que han ensenyat als seus fills a anar en bici per aquests camins?
Jo esperava ser velleta i passejar per aquí, ensenyar als meus fills a anar en bici, i que els meus néts caminessin també per aquí quan fossin vellets i arrugadets, agafant la mà dels seus néts... Però tot això s'haurà de quedar només a la meva imaginació...

diumenge, d’abril 01, 2007

Diumenges a la tarda

Què bé poder fer el gos un diumenge a la tarda sense pensar en trens, cues a la carretera, dilluns classe, ni res, només fer el vago, sofà, peli (Princesas... què bona), talladet i vicio amb l'ordinador...
I això és el que acaba sortint:

Espero que la Karin no em denunci per plagio, que els dibuixos són seus... Investigant altres programes per pintar (no tot serà photoshop), més artesanals...així s'aprecia millor el meu talent (juasjuasjuasjuasjuas).

PD: No faré cap comentari sobre ahir a la nit...:_(

dilluns, de març 26, 2007

Not afraid

A l'espera de les fotos d'aquest últim finde... Oix quin finde... Com se sol dir en aquests casos, ja no bec més (fins dissabte que veee!! juas). Ai Maria, va paaaari, deu men gord, quin perol!!! (era així Karin?? :P:P)

Gràcies a l'Alex, estic fent nous descobriments musicals... Para muestra un boton:
Now I know that I can´t make you stay, but where´s your heart? But where´s your heart? But where´s your... And I know there´s nothing I could say to change that part, to change that part, to change... So many bright lights to cast a shadow. But can I speak? Well is it hard understanding, I´m incomplete. A life that´s so demanding, I get so weak, a love that´s so demanding, I can´t speak. I am not afraid to keep on living, I am not afraid to walk this world alone. Honey, if you stay, I´ll be forgiven, nothing you could say can stop me going home. Can you see, my eyes are shining bright cause I´m out here, on the other side, of a jet black hotel mirror, and I´m so weak. Is it hard understanding, I´m incomplete, a love that´s so demanding. I get weak. I am not afraid to keep on living, I am not afraid to walk this world alone. Honey, if you stay, I´ll be forgiven, nothing you could say can stop me going home. I am not afraid to keep on living, I am not afraid to walk this world alone. Honey, if you stay, I´ll be forgiven, nothing you could say can stop me going home. These bright lights have always blinded me. These bright lights have always blinded me. I say, I see you lying next to me with words I thought I´d never speak, awake and unafraid, asleep or dead.
Famous last words - MY CHEMICAL ROMANCE
PD: Ara que ho veig... Vaya cutri-post... Però, i què??

dijous, de març 22, 2007

Un amigo

Un anyet més... 19!! Només una frase:
Un hermano puede no ser un amigo, pero un amigo siempre será un hermano. :-p
FELICIDADES PUTI!!!
We´ll do it all, everything on our own. We don´t need anything or anyone. If I lay here, if I just lay here, would you lie with me and just forget the world? I don´t quite know how to say, how I feel. Those three words are said too much, they´re not enough. If I lay here, if I just lay here, would you lie with me and just forget the world? Forget what we´re told before we get too old, show me a garden that´s bursting into life. Let´s waste time chasing cars around our heads. I need your grace to remind me to find my own. If I lay here, if I just lay here, would you lie with me and just forget the world? Forget what we´re told before we get too old show me a garden that´s bursting into life. All that I am, all that I ever was, is here in your perfect eyes, they´re all I can see. I don´t know where, confused about how as well, just know that these things will never change for us at all. If I lay here, if I just lay here, would you lie with me and just forget the world?
Snow Patrol - CHASING CARS
Com pot una cançó posar els pèls de punta amb només les primeres notes...?
Buff... Quin videoclip... Chasing cars

divendres, de març 16, 2007

Sing star / Sin vergüenza...

Mmmm... Per què he tardat tant a penjar questes fotos??? La veritat és que no tenen desperdici!!! Quina nit nenes... Gran nit la de dissabte... Ens hem de plantejar fer-ho més sovint!!
Bulerias, enfermos, mamones, universos, pupurris... No hi ha paraules...

Hoy el viento sopla más de lo normal, las olas intentando salirse del mar. El cielo es gris, y tú no lo podrás cambiar, mira hacia lo lejos, busca otro lugar, y cien gaviotas donde irán. Hoy no has visto a nadie con quien derrumbar los muros que gobiernan en esta ciudad. Hoy no has visto a nadie con quien disfrutar placeres que tan sólo tú imaginarás, y tus miradas dónde irán. Hoy podrás beber y lamentar que ya no volverán sus alas a volar, cien gaviotas dónde irán. Hoy el día ya no es como los demás, el ron y la cerveza harán que acabes mal. NENA VEN CONMIGO, DÉJATE LLEVAR, HOY TE ENSEÑARÉ DÓNDE TERMINA EL MAR, y cien gaviotas dónde irán.
Cien gaviotas - DUNCAN DHU
Vale, la cançó no és tot lu optimista que hauria de ser... Però no és alegre quan la cantes??

PD: Algú sap si es poden penjar vídeos a això del blogger?? Si no m'hauré de proposar posar-los al youtube (tot i que m'hi jugaria la meva integritat física...no?? :P:P)

dijous, de març 08, 2007

Extra, extra!!

Imatges exclusives del primer dia de rodatge...
Tot i que no vam fer tot el que haviem de fer, tot i els nervis, les presses i els fallos, tampoc va estar tant malament per ser el primer dia...no?? O si??? Ja veurem els resultats...
La foto de la nostra estimada Bolex no podia faltar...:P

P.D.: Sobretot, gràcies a la meva Marteta, per la seva paciència i per fer-ho tot més fàcil!! Timo vida!!

dimarts, de març 06, 2007

Stresssss


Si és així al principi, no em vull imaginar com serà al final!!!
Per favooooor!!! Que surti be, que surti be, que surti beeeeee!!!

Estaba pensando en escribirte una canción y no me sale, estaba yo solo sentado tratando de entonar. No sé qué contarte que no me hayas dicho tú primero, tiro el cenicero y me sale todo del revés. Ya no sé qué contarte, que no te haya contado ya. Ya no se que besarte, que no te haya besado ya. Si quieres bailamos, me pongo los zapatos y me llevas, y me llevas contigo, por ese mundo oscuro y desconocido del compás. Olvidarnos del tiempo perdido, despertar y ver que aún estás.
¿Sabes? No es lo mío hacer de florero por la vida, pues no es mi parada en la que tengo que bajar. Nos quedan dos miradas, hagamos el amor en un instante. Hacer que nos queremos, enamorarnos dentro del vagón. Ya no sé qué contarte, que no te haya contado ya. Ya no se que besarte, que no te haya besado ya. i quieres bailamos, me pongo los zapatos y me llevas, y me llevas contigo, por ese mundo oscuro y desconocido del compás. Olvidarnos del tiempo perdido, despertar y ver que aún estás.
Si quieres bailamos - PEREZA

diumenge, de març 04, 2007

Cap de setmana



Divendres: mexicà, daikiris de fresa, riures, aigua de valència, fotos, gats negres, bebitos i bancs d'enric granados.
Dissabte: multituds, retrobaments, lambrusquito, més riures i alguna que altre sorpresa...jejeje.

dimarts, de febrer 27, 2007

Mig ple....mig buit


Decisions...
Si, no? - Actuar, esperar? - Triar, que triin? - Cridar, callar? - Passat, futur?? - Un, l'altre?
El vas està mig ple... o mig buit??

Que pena estar siempre pegado al suelo, el cielo queda demasiado lejos. Tendré que soñar que puedo volar. No es nada facil cuando estas perdido buscar la música entre tanto ruido, no puedo escuchar, no puedo escuchar... Un día la suerte entro por mi ventana, vino una noche, se fue una mañana, quizas solamente me vino a enseñar que viene y va, como las olas con el mar se mueven. Que viene y va, como la luna como el rayo verde. Que viene y va, como una idea como el estribillo... Que viene y va, como un recuerdo como un espejismo. Que viene y va, igual que los problemas por la noche. Que viene y va, como un famoso que nadie conoce, que todos pueden tener y nadie puede guardar. Que viene y va... De tanto hacerlo sin parar me acostumbre a respirar y a derrochar el aire fresco. Y pienso si te vas las veces que te tengo, y cada vez que estás que te echaré de menos, y vuelvo a respirar, vuelvo a respirar. Un día la suerte entro por mi ventana, vino una noche, se fue una mañana, quizas solamente me vino a enseñar que viene y va, como las olas con el mar se mueven. Que viene y va, como la luna como el rayo verde. Que viene y va, como una idea como el estribillo... Que viene y va, como un recuerdo como un espejismo. Que viene y va, igual que los problemas por la noche. Que viene y va, como un famoso que nadie conoce, que todos pueden tener y nadie puede guardar. Que viene y va...
Viene y va - FITO Y LOS FITIPALDIS

dimarts, de febrer 20, 2007

Taronja i verd

Diuen els apunts d'il·luminació:

Anaranjado: es el color de la llama del fuego, de la hoguera y de la iluminación que producen las velas. El naranja es el color que muestra el disco solar en el crepúsculo, del agua del mar y de las nubes en el atardecer. Al igual que el rojo, es el color de la vida, de la fiesta del sexo y del placer. Es también el color del hogar y de la familia. En otras ocasiones el naranja es el color del poder, de la provocación y de la alarma. Es el color más próximo al de la piel, por lo que puede asociarse a intimidad, suavidad y fertilidad.

Verde: Es el color de la vida vegetal; la clorofila es la que recorre los vasos de las plantas. El verde es, por ello, el color de la naturaleza viva, de la esperanza en una vida mejor, de la juventud sana, de la ecología, del equilibrio e, incluso, de la armonía y la paz. Es igualmete el color del bosque, del agua de los ríos y lagos que en primavera nos invitan a la contemplación evocadora y placentera. El verde es el color de la vacación, del descanso, de la espera y de la naturalidad. El color del rigor, de la exactitud, de la independencia y de la fecundidad natural. Es también el color de la descomposición biológica, del moho destructor y enfermizo, de los hongos y de las algas. Desde el punto de vista de las conductas negativas, el verde puede aparecer asociado a la envidia, a la podredumbre, a la decadencia, a la lujuria, al descuido y al abandono.

Mmmmm... Pa mi que esto me lo voy a inventar un poco mañana en el examen... Lo que no em podré inventar son els tipus de focos!!!
Als que hagueu arribat fins aquí i us hagueu llegit tota la parrafada, ànims!!! A vegades sóc pesada, però jo se que m'estimeu!!:P:P

dilluns, de febrer 12, 2007

Las diez...

A falta de fotos de la úlima festa, posarem les de dijous passat. Miki, no et queixis, que no surts tant malament...:P
Fue en un pueblo con mar una noche despues de un concierto; tú reinabas detrás de la barra del único bar que vimos abierto. "Cántame una canción al oido y te pongo un cubata". "Con una condición: que me dejes abierto el balcón de tus ojos de gata". Loco por conocer los secretos de su dormitorio, esa noche canté al piano del amanecer todo mi repertorio. Los clientes del bar
uno a uno se fueron marchando, tú saliste a cerrar, yo me dije: "cuidado, chaval, te estas enamorando". Luego todo pasó de repente, su dedo en mi espalda dibujo un corazón y mi mano le correspondió debajo de su falda; caminito al hostal nos besamos en cada farola, era un pueblo con mar, yo quería dormir contigo y tú no querías dormir sola... Y nos dieron las diez y las once, las doce y la una y las dos y las tres y desnudos al amanecer nos encontró la luna. Nos dijimos adios, ojalá que volvamos a vernos. El verano acabó, el otoño duró lo que tarda en llegar el invierno. Y a tu pueblo, el azar otra vez el verano siguiente me llevó, y al final del concierto me puse a buscar tu cara entre la gente, y no halle quien de ti me dijera ni media palabra. Parecia como si me quisiera gastar el destino una broma macabra. No había nadie detrás de la barra del otro verano. Y en lugar de tu bar me encontré una sucursal del banco hispano americano. Tu memoria vengué a pedradas contra los cristales. "Se que no lo soñé", protestaba mientras me esposaban los municipales. En mi declaración alegué que llevaba tres copas, y empecé esta canción en el cuarto donde aquella vez te quitaba la ropa. Y nos dieron las diez y las once, las doce y la una y las dos y las tres y desnudos al amanecer nos encontró la luna.
Y nos dieron las diez - JOAQUÍN SABINA
La cançó... No podia faltar en Sabina en aquest post, tot i que la lletra no te res a veure amb la realitat, només és la primera que em va venir al cap, i m'agrada molt, i punto...jeje.

diumenge, de febrer 11, 2007

Va desports...

Cap de setmana gratificant (sort que ho ha sigut per alguns...) per l'esport català.
El barça guanya la copa del rei de bàsquet contra el Madrit (deixant-los amb un pam de nas), el barça (de fútbol), guanya al racing, i el Club Gel Puigcerdà es proclama campió de la copa de la federació després de patir contra el Jaca.
Les fotos, les petitones del partit de dissabte a Puigcerdà, i les "grans" de fa un parell de diumenges, quan amb les nenes vam anar al Camp Nou.

Ai, Glorieta, no te'm posis nerviosaaaaa!! Lo prometido és deuda...:P

PD: No sé per què no es veu, però lu del barça també haura d'anar canviant...:_( Per veure-ho (qui vulgui), que cliqui i li sortirà...

divendres, de febrer 02, 2007

Loco

Y vuelvo a estar mas loco que de atar, dibujo corazones despues de echar mi aliento en los cristales de tu voz. Y vuelvo a respirar, tu aire y mis pulmones, se llenan de la vida que me quitas al andar en otras direcciones de las que sigo yo, que pronto me olvidaste. No entiendo lo que has visto en aquel tipo del chaque, si cuando se lo quita sus principios no hacen pie, no hacen pie, no hacen pie, y yo estoy completamente loco. Loco, borracho perdido, tan enamorado de ti y de mis vicios, tirado en alguna cuneta en la meta de la soledad. Y ya no se, camino del reves, de cara a la pared estan mis sentimientos castigados sin saber, que por mirar pa atras tu no vas a volver, y sigo torturando a mi cabeza por tu piel. Si estoy en carne viva, no me tires alcohol, curame con saliva. No entiendo lo que has visto en aquel tipo del chaque, si cuando se lo quita sus principios no hacen pie, no hacen pie, no hacen pie, y yo estoy completamente loco. Loco, borracho perdido, tan enamorado de ti y de mis vicios, tirado en alguna cuneta en la meta de la soledad. Tan lejos del mar, que sin tu cariño se ha roto la cuerda que me ataba a la razon. Tan lejos del sol, tan lejos del niño del que solo quedo...
Loco - MELENDI

dimecres, de gener 31, 2007

Ves la luz al final del tunel???

No escric res perquè després la "Karin" es queixa de com redacto... (Eh Sandrota...¬¬')
Com perdem el temps a retrat eee...

dimecres, de gener 24, 2007

Peripècies...

Diu la Sandra (Rateta pels amics, jaja): despenjem el mirall, que sino sortiran els reflexes del flaix, i vull fer les fotos amb la Pensi (ossigui, jo) rentant-se les mans...
I aquest és el resultat de les peripècies que fem voltant pel cole buscant algun lloc on poder fer els treballs de C2...Una vegada més, el photoshop fa possible que, en una foto on no es veia res de res, apareguin tres locas fent fotos en un lavabo...jejeje. (Control + Alt + L = Niveles automáticos...)

dimecres, de gener 17, 2007

And the winner is...

UoOoOoO!!! Per la meva sorpresa, un dels guions escollits per fer el curt en 16mm d'aquest any ha estat el meu!! D'aquí als oscars!!:P:P Fora conyes, em fa molta il·lusió, però també em fa una mica de... no se... cosa... I si no surt com ha de sortir? I si a la gent no li acaba d'agradar fer-lo? Bé, tot això ja es veurà...
La foto és de l'excursioneta d'aquest matí amb la Karin al parc de la ciutadella. Un matí una mica gris, però n'hi ha a les que ja els hi agrada així, eh Karinota?? :)
M'han quedat bastant xules algunes fotos, ja en penjaré alguna altre...

Si no hubieramos sido tan reacios a dar por la vida dos vueltas, hoy tendriamos alas para volar por los sueños que otros cuentan. Si no hubieramos sido tan necios y no darnos cuenta de nada, no sabriamos todo lo que aprendimos a base de ostias y andadas. Andadas que no valen nada, andadas que das por sentadas, andadas que guardan momentos en que me besabas, andadas con buenos recuerdos, aun dabas falsas esperanzas, andadas que no cambiaria para nada. Y me da igual que digan, que hice bien o mal. Y el dia que vuelva a nacer, a las andadas volvere, a las andadas volvereeee. Si no hubieramos visto mil veces las putas orejas al lobo, cada vez que la vida nos da la ostia se nos queda esa cara de bobos. Si no hubiera caido en mi camino dos veces con la misma piedra, no podria cantarte lo que te digo, porque falso seria lo vivido. Te garantizo que si volviera a nacer, seguramente volvere a recaer en tos los vicios que algun dia conoci, en toas las noches que pase pensando en ti.
Andadas - MELENDI

diumenge, de gener 14, 2007

.......

Mira, tenia ganes de penjar algo, més que res perquè el primer que es vegi quan obres el blog no sigui el cutri-post de l'altre dia...:P
La foto... Narcisista??? nooooooooooo, para nadaaaaaaaaaaa, però es que m'agrada com queden les fotos amb aquests colors així rarets...
I como no, una cançó... Dels reciclats Melon Diesel, ara dits Taxi. És d'un CD que vaig mangar del Legend i m'agrada, i la poso, i ja està. A més, debido a ciertos sucesos recientes, això de "aquí estoy" em pega bastant...

La claridad no viene a por mi, hoy he vuelto a descubrir que la oscuridad vuelve a caer sobre mi.
Yo te veo partir. Y no consigo ver mis fallos antes de decidir, me he soltado de tu mano y me voy a arrepentir. Aquí estoy y tu no estás, lo debí imaginar, demasiado tiempo te he dejado aquí. Si es que voy sin control, y te he vuelto a descuidar, de verdad no sé que es lo que viste en mi, di que es lo que viste en mi. No te conté que me iba a cenar, no quise darte que pensar. No iba a ir, pero allí te arruiné, se que te lo he vuelto a hacer. No consigo ver mis fallos antes de decidir, me he soltado de tu mano y me voy a arrepentir. Aquí estoy y tu no estás, lo debí imaginar, demasiado tiempo te he dejado aquí. Si es que voy sin control, y te he vuelto a descuidar, de verdad no sé que es lo que viste en mi. Aquí estoy y tu no estás, lo debí imaginar, demasiado tiempo te he dejado aquí. Si es que voy sin control, y te he vuelto a descuidar, de verdad no sé que es lo que viste en mi, di qué es lo que viste en mi.
Aquí estoy - TAXI
PD: Els punts suspensius del principi son perquè no sabia quin títol posar... Em passa sobint ultimament...

dimecres, de gener 10, 2007

En un núvol...

Viure penjada d'un núvol, desitjar quE els somnis es facin realitat... Què passaria si fos així?

Les fotos... Alguna cosa del cap d'any havia de posar, no?? Un cap d'any per una banda molt divertit, diferent, i per l'altre... BASTANT decepcionant... On està el problema?? El tinc jo o l'altre gent??
També n'hi ha una de la nit de dissabte passat... Té història la foto eeeehh... I les altres son d'un dels meus regals de reis... (He set bona nena tot l'any, així que s'han portat prou bé... És un marc digital, per si no s'aprecia bé... Iuhuuuu!!).
Sweet dreams are made of these. Who am I to disagree. Travel the world and the seven seas, everybody's looking for something. Some of them want to use you, some of them want to get used by you. Some of them want to abuse you, some of them want to be abused. Sweet dreams are made of these. Who am I to disagree. Travel the world and the seven seas, everybody's looking for something. I wanna use you and abuse you. I wanna know what's inside you. Whispering and Moaning: hold your head up, movin' on. Keep your head up, movin' on. Sweet dreams are made of these. Who am I to disagree. Travel the world and the seven seas, everybody's looking for something. I'm gonna use you and abuse you. I'm gonna know what's inside. Gonna use you and abuse you. I'm gonna know what's inside you. Eurythmics - SWEET DREAMS
PD: Lo es o no?? Digue'm paranoica, però algo raro hi ha...
Alone...