I va...

I va i un temporal de vent, a part de fer coses molt més greus, deixa sense llum un dissabte la meitat de la Cerdanya.
I va i nosaltres, il·luses, intentem anar a sopar (Algo obert trobarem, homeeee - diu la Nu).
I va i només hi ha tres locals amb llum en tot el poble (a petar, como no).
I va i acabem cada una sopant a casa seva (algunes ja ho havien fet, ejem, ejem).
I va i ens quedem un dissabte més sense innaugurar la "Gazzara" (o com s'escrigui).
I més us val a totes tenir dissabte que ve lliure... hombre ya!!!! Que tan gafes no podem ser!!!! XDDD

Foto: una que he trobat "navegando por la red, navegando en internet".

Cançó: El Jesusín, que a vegades penja links bons al seu flog... jejejeje.

Let me hold you for the last time, It’s the last chance to feel again. But you broke me, now I can’t feel anything. When I love you, it’s so untrue, I can’t even convince myself. When I’m speaking it’s the voice of someone else. Oh, it tears me up. I tried to hold but it hurts too much. I tried to forgive but it’s not enough to make it all okay. You can’t play our broken strings, you can’t feel anything that your heart don’t want to feel. I can’t tell you something that ain’t real. Oh, the truth hurts, and lies worse. I can’t like it anymore. And I love you a little less than before. Oh, what are we doing, we are turning into dust, playing house in the ruins of us. Running back through the fire, when there’s nothing left to say, it’s like chasing the very last train when it’s too late.

Broken String - James Morrison & Nelly Furtado

2009

Menu, ara ya si, més que res perquè sino la Laia em mata...
Actualització amb fotos de cap d'any i, ja que hi som, de la visiteta dels remavitos a puxi per les festes de nadal...
Bon principi d'any... llàstima que, com a les pel·lícules, un bon inici no significa una bona continuació...

Que boig el món, que no té cap sentit,i em fa pensar: “no sé què hi faig aquí”.Que boig el món, que no el puc entendre mai.Ja pots lluitar amb constància,que un dia et fot un cop amb tanta força que et deix solen el principi del camí.Diuen que al món s’hi ve a patir. Que boig el món, que no té cap ni peus, ni ens deixa tenir el que teníem ahir. Que boig el món, que no vol aconseguir per fi esborrar del mapa aquelles coses que menyspreem, i ens fan sentir mesquins. En la distància està el secret, callat, ocult, pacient, discret.
Que boig el món - LAX'N'BUSTO

Posant distàncies...

Kit-kat

Mmmm... si, ho sé, he d'actualitzar amb fotos de cap d'any i de la visiteta dels remavitos a puxi... Però es que m'he les he deixat al pueblu... Ossigui que, per passar l'estona, Marea.

De este rajado, he dado la vuelta, he prometido: si salgo de esta derribo el olvido. Adiós enredadera, por mi vida te lo pido, pleguemos las velas, hay cien mil caminos. Meto en el saco tus besitos y los míos, cien mil arrebatos, tu aroma de niño. Luna, no te rías, déjame tranquilo prender mi candela. Intransigente, desbocado, remordido, me cruzo de piernas, me muero en un grito. Mi media sonrisa le dice que he sido el río, el que te quiere y te ha querido. A media luz, campo a través sobre las olas, no mires mi niño, voy a bailar sola, esta vez no te vienes conmigo. El suelo que ves, son mis pies.
Repiquetean mis deditos en tu espalda, lloran los relojes, el tiempo no anda, transpira el colchón de mi alma si me pongo en pie, no se por que. Si tu supieras lo que es ver al sol morirse de ganas de dar de lleno en la pared de un cuarto sin ventanas.
A cuatro patas, cavilando me he escondido, pa verla bañarse y ponerme encendido. Y tengo celos de la luna y del agua del río, del río. Lengua de trapo pa explicarte mi destino. No mires mi niña, mejor te lo escribo, pero antes araña mis dudas, que hace mucho frío, mucho frío.
Repiquetean mis deditos en tu espalda, lloran los relojes, el tiempo no anda, transpira el colchón de mi alma si me pongo en pie, no se por que. Si tu supieras lo que es ver al sol morirse de ganas de dar de lleno en la pared de un cuarto sin ventanas.
Un cuarto sin ventanas - MAREA

El videoclip no és l'oficial, però es que val la pena escoltar-la...