Preparados, listos...

En 10 horetes estaré en un vol direcció a Paris.
Sola. :-SSSSS
Fins que em trobi amb l'Alex...
Espero que el meu francès estigui a l'altura...juasjuasjuas.
Fins dilluns!! (si no m'hi quedooo :-D)

Vuelve a sonreir, a recordar París...

Tard

Diuen que fer-se gran implica fer-se responsable.
Però, quan comencem a fer-nos grans?
I llavors, quan comença la responsabilitat?
A vegades deixem de ser responsables per passar a ser tontos?
Canviem tant quan ens fem responsables? O el que canvia són les nostres prioritats?
4 hores de cua dónen per moltes divagacions...

La primera vegada et va xocar, no sabies si anava disfressat: botes camperes, arrecada al nas, i els cabells més llargs que ta germana. Tot i que el bar no era pas petit i estava ple de gent com cada nit, atravessant els gots i els teus amics, aquells ulls et feien mal de panxa.
Però era tard, tenies una cita l'endemà, te'l vas creuar a la porta i us vau mirar, poc a poc, sense dir ni un sol mot, i finalment et va donar un somrís de comiat.
De res no et va servir ficar-te al llit, tancant els ulls el tenies allí. A l'endemà t'havies adormit, vas fer tard a la cita acordada. Divendres a les onze puntual ja eres a la porta d'aquell bar. Tres whiskies llargs i cinc hores més tard vas marxar amb la cua entre les cames.
I ara és tard, no l'has tornat a veure en cap més bar. Ni tan sols queda un nom per recordar, però al cap sempre tindràs un estrany, i tot el que hagués pogut ser i mai no serà.
Mentre els teus amics tan ben vestits fan bromes, aquell bon partit que tu tan llesta vas triar et diu "t'estino" i tu no el pots mirar.
I ara és tard, no l'has tornat a veure en cap més bar. Ni tan sols queda un nom per recordar, però al cap sempre tindràs un estrany, i tot el que hagués pogut ser i mai no serà.
Tard - ELS PETS

PD: Quan les responsabilitats frenen els impulsos i deixen escapar oportunitats...

Revolvió

No massa a dir... Només tenia ganes d'actualitzar.
Les classes, podrien estar millor, moooooolt millor... Però s'haurà d'aguantar tant com es pugui, no??

La foto, només intentava imitar una de l'Alan Blaustein pel treball del Sr. Arambudo, però m'he passat amb la llum i han quedat massa ombres... Però igualment m'agrada.

Porque fue suficiente hablarle con los ojos desde allí. Si en ese mismo instante su vida era tranquila y feliz, la vino a revolver con bollitos y miel.
Mareas en la tierra, el cielo iba cubriéndose de gris. Porque salió el torrente, el miedo y las ganas de sentir. Y quiso saborear la masa de su pan.
Revolvió su calor con su voz, con leche y azúcar se lo dio a beber. Bordeó el corazón, la razón con unos besos de ron y miel. Horneó con su aliento su pelo, y caramelo parecía al terminar. Y quiso saborear la masa de su pan.
Escríbele canciones, envíale tu voz donde él esté. Vagando por su almohada le vino a visitar en sueños él. La vino a revolver y se dejó hacer.
Estampidas en la tierra, el cielo iba tiñéndose marfil. Porque brotó el torrente, el verbo y las ganas de sentir. Y pudo saborear la masa de su pan
Él revolvió su calor con su voz, con leche y azúcar se lo dio a beber. Bordeó el corazón, la razón con unos besos de ron y miel. Horneó con su aliento su pelo, y caramelo parecía al terminar. Y pudo saborear la masa de su pan.
Revolvió - BEBE

PD: La cançó... Investigant músiques una mica oblidades però que desperten molts records.

Cargols...

Treballs, treballs, treballs, guións, guións, guións, idees, idees, idees...
I la meva "inspiració" perduda vés a saber on...






PD: Viatget inminent a París... Des de quan soc tant decidida???