diumenge, de juliol 23, 2006

Fugaç


Pels findes "esbojarrats".
Pels sopars divertits.
Pels brindis.
Pels púdings de coco.
Pels xupitos de piruleta.
Per les creps de xocolata.
Pels projectes.
Pels AMICS.
Per vosaltres!!

A part d'això... Per què els bons moments són fugaços i, en canvi, els dolents poden arribar a fer-se eterns??
Aquella veu, aquell desig, aquella bogeria. Tu, que et perds, que ja no sé per on trobar-te, fes, desfés, i torna per tornar a allunyar-te. Omples buits que han posat en banda. I jo, que veig que lluito però se m'escapa, sé que el temps m'ensenyarà com oblidar-te, però l'espera resulta llarga. I tu, que et perds, que ja no se com allunyar-me, fes, desfés, potser el culpable vaig ser jo, que vaig fer malament, de forma inconscient, premi sense interès. Misteri que ja no resoldré, em manca fe.
Bogeria - LAX'N'BUSTO


dissabte, de juliol 22, 2006

No comments

Los años que pasan me pesan, me pesa en el alma y la ponen a tus pies. Si al besarme me diste la vida al marcharte llevaste mi ser. Yo pase tanto tiempo intentando fingir ser mas tonta olvidando el ayer, que el amor de mi vida es un pacto, el me quiere y yo le trato bien. Pero a veces me descubre ordenando veinte veces los libros, las copas, las cartas, la alcoba, y sospecha con miedo qué está en esta estrofa, y no sabe cuantos cuentos cuento por disimular. Y es que si yo te recuerdo me paso las horas cantando, mi vida sucede y los días le ceden el paso a la voz castigada sin voto desde hace ya años de mi corazón cansado de gritar. Si bendije el día en que tú llegaste, hoy me gasto la boca en pedirme perdón por las veces que intento besarte mientras beso a quien es hoy mi amor. Y es que malditos seáis los fantasmas, jugáis con ventaja, doléis de verdad, aunque luego os vistáis de mentira y por eso no os pueda atrapar. Pero a veces si no mira nadie, cerrando los ojos, lanzo un beso al aire, y luego suspiro y despacio imagino que allí donde quiera que estés, amor mío, aterriza en tus labios y piensas un poco en mi. Y es que si yo te recuerdo me paso las horas cantando, mi vida sucede y los días le ceden el paso a la voz castigada sin voto desde hace ya años de mi corazón cansado de gritar. Y es que a veces no puedo evitar que se escapen volando mis mil mariposas que sueñan contigo a diario, mi indulgencia les abre la celda y te ves llorando, si prometen que en segundos volverán a la realidad.
Cuantos cuentos cuento - LA OREJA DE VAN GOGH
A la Laia no li agrada aquesta cançó... A mi m'encanta. No cal que digui res més, oi?

dijous, de juliol 13, 2006

Humf...

L'Anna se'n va gairebé tot l'estiu a les Sud-Amèriques, i la trobaré a faltar... Tot i això hem fet una despedida com cal, tranquil·letes, al nostre rollo...
Com no pot ser d'altre manera, una cançó, bé, més aviat un mix, que està en el cd que m'ha donat l'Anna, i la poso perquè si no fos per ella em sembla que no l'hauria escoltat mai.

Cómo pudiste hacerme esto a mi, yo que te hubiese querido hasta el fin, se que te arrepentirás.
A quién le importa lo que yo haga, a quién le importa lo que yo diga, yo soy así, y así seguiré, nunca cambiaré.
Qué dolor, sucio traidor, me envenena el corazón, se que ya jamás enloqueció, jamás perdió el control.
Déjame, no juegues más conmigo, es mejor que sigas tu camino, que yo el mío seguiré, por eso ahora déjame.
Nunca me juró su amor, lo creía eterno yo. Y ella me sonreía a y miraba hacia el mar.
Ay que pesado, que pesado, siempre pensando en el pasado, NO TE LO PIENSES DEMASIADO QUE LA VIDA ESTÁ ESPERANDO.
Vete de aquí, no me supiste entender, yo solo pienso en tu piel, no es necesario mentir. Qué fácil es atormentarse después, pero sobreviviré, se que podré, sobreviviré. Donde está nuestro error sin solución, fuiste tu el culpable o lo fui yo, ni tu ni nadie, nadie, puede cambiarme. Mil campanas suenan en mi corazón, qué difícil es pedir perdón, ni tu ni nadie, nadie, puede cambiarme. Donde está nuestro error sin solución, fuiste tu el culpable o lo fui yo, ni tu ni nadie, nadie, puede cambiarme. Mil campanas suenan en mi corazón, qué difícil es pedir perdón, ni tu ni nadie, nadie, puede cambiarme.
B.S.O. Los dos lados de la cama
Anna, tu i jo al Cantamanía hauríem arrasat...:P
Passa-t'ho de conya amor!!

divendres, de juliol 07, 2006

Rauxa!

Avui, sense cap motiu en concret i per molts en general, estic feliç. M'he passat el dia cantant i amb un somriure als llavis.
Potser es que les coses poc a poc es van posant a lloc, o potser es simplement que tinc el dia tonto, però tant de bo n'hi haguessin més com aquest.
De tota manera, molts plans i projectes per endavant, i moltes ganes de fer-los.
Tantes coses foren prou bones, vells temps de glòria, però el passat s'ha esfumat, miro endavant. I ara guaita com passa el temps, suaument, lentament, i ens ho mirem ben diferent. Bo i disfrutant, que la vida és meravellosa, trepidant, excitant, ben canviant, anar tirant, poc a poc i cap endavant. Tant de temps practicant els canvis amb la guitarra, trastejant, "rasquejant" i anar avançant. Lentament, i ara em sona ben diferent, suaument, dolçament i ara em surt més tranquil·lament. Bo i disfrutant que la vida és meravellosa, trepidant, excitant, ben canviant, anar tirant, poc a poc i cap endavant. I seguim rodant, fent camí i el destí anar cercant, viatjant, pidolant, anar tastant i endavant, que la vida passa, i no para, l'amor s'escampa, ve i marxa. I ara guaita com passa el temps, suaument, dolçament, i ens ho mirem ben diferent. Bo i disfrutant, que la vida és meravellosa, trepidant, excitant, ben canviant, anar tirant, poc a poc i cap endavant.
Tant de temps - RAUXA
P.D: Esborrant el passat??