Dissabtes

- Què fem avui?
- Sortiiiir!!! Per favor, quines preguntes de fer...
- No en tinc gaires ganes jo...
Ja l'has cagat. Quan dius que no en tens ganes és quan més interessant es posa la nit, quan més bon rotllo portes i quan més tard arribes a casa.

- Eiiii, avui festa eh!!
- Sisisisi, i tan!!
Maaaalu, les ganes tremendament bojes de festa poden acabar en desastre total, apalancament general i a dormir dora, ja sigui per l'ambient, per la música o per "coses que passen".
Clar que també hi ha el cas contrari, en el que quan es surt de festa "a saco" acabes torrat com una avellana, ballant fins que tanquen i anan a dormir a les 6 del matí.

Entre sortir sense gaires aspiracións i acabar passan-ho genial i sortir amb totes les ganes del món i acabar passan-ho més que bé, no se quina escolliría...

La Nunu-quetorniaserdissabteja amb ganes de festa.

Calla

Per què parlar quan saps que les paraules poden fer mal? Per desfogar-te? Per aburriment? Per: "a veure que passa"? Millor calla, millor t'ho guardes. Els pensaments no fereixen a les altres persones, alguns actes sí. Així doncs, pensa tant com vulguis, però calla, calla, CALLA!
La Nunu-cagüentoyajoder que no sap per què li passen aquestes coses...

Sin comentarios...

No, no intentes disculparte, no juegues a insistir, las excusas ya existían antes de ti. Voy a pedirte que no vuelvas más, siento que me dueles todavía aquí, adentro. Y que a tu edad sepas bien lo que es romperle el corazón a alguien así. No se puede vivir con tanto veneno, la esperanza que me dio tu amor no me la dio más nadie, te juro, no miento. No se puede vivir con tanto veneno, no se puede dedicar el alma a acumular intentos, pesa más la rabia que el cemento. Y voy deshojando margaritas, y mirando sin mirar, para ver si así, te irritas y te vas. Voy a pedirte que no vuelvas más, siento que me duelas todavía aquí, adentro.

No. (Sakira, Fijación oral)