Dies...(segona part)

Tinc la sensació de que els dies passen massa ràpid, tot dona voltes sense que jo pugui controlar ni la meitat de les coses que es dónen al meu voltant. Sento que em preocupo per coses sense importància, coses que s'arreglaràn tard o d'hora, sense que jo pugui fer res per accelerar-les, i em desentenc de coses que si que són importants i que si que depèn de mi que surtin bé...
Visc en un núvol, en un món personal paral·lel a la resta, on només jo em regiro, somio desperta, m'atabalo, em capfico... Vull baixar!! Vull tornar a tocar de peus a terra, veure les coses amb claredat, no deixar-me ofegar en el primer bassal que em trobo... Vull VIURE!

Voy a pasármelo bien!!

Hoy me he levantado dando un salto mortal, he echado un par de huevos a mi sartén, dándo volteretas he llegado al baño, me he duchado y he despilfarrado el gel, porque hoooooy, algo me diceeee, que VOY A PASÁRMELO BIEN!!!! Voy a cogerme un pedo de los que hacen afición, me iré arrastrando a casa con la sonrisa puesta, mañana ya si puedo dormiré la siesta, pero esta noche no, esta noche algo me dice que VOY A PASÁRMELO BIEN!!!!!
PER FI DISSABTE!! I que millor que celebrar com Déu (diga-li Déu, diga-li energia)mana l'aniversari de la meva xoxi. MOLTES FELICITATS LAIETAAAAAAAAAAA!!!!!!!!

Dies

Saps aquells dies que tot t'irrita, tot et fa posar de mala llet, sembla que res et surti be, que el món s'et posi en contra... Doncs avui tinc un d'aquests dies... I no és la típica època pre-menstrual que et posa "xoxi", no, és que tot et surt del revés, o, almenys, t'ho sembla. Qualsevol cosa que et diguin, encara que sigui en "broma", et senta malament, tot t'afecta massa, són dies hiperreactius, dies hipersensibles... No és culpa teva, no és culpa de ningú, i alhora és culpa de tothom, perquè és quan més necessites que et deixin en pau, i és llavors quan més t'atavalen... UNA MICA DE PAU, PER FAVOR!!